1 |
Confiscating the proceeds of crime : the amendments to Canada's Criminal Code, their force and effectGerman, Peter Maurice January 1990 (has links)
This thesis examines the amendments to Canada's Criminal Code which target the proceeds of crime by, inter alia, criminalizing money laundering and enabling the confiscation of assets. The amendments represent the central thrust of Canada's contribution in a global effort to stem the traffic in illicit drugs, Canada belatedly following the lead of the United States, Great Britain and Australia.
In the thesis, I argue that the amendments go much further than earlier crime control initiatives and represent a paradigmatic shift from the traditional, single transaction, individual-oriented structure of criminal law to one which is both property-driven and premised upon multiple-transactions perpetrated by criminal organizations. The amendments focus on the proceeds of crime, as opposed to the offender, individual or corporate, their avowed purpose being to neutralize criminal organizations rather than punish offenders.
The effectiveness of the amendments is inexorably tied to the speed by which criminal proceeds can be seized or restrained and thus they operate prospectively, in anticipation of a later conviction. In order to accomplish their objectives, the amendments draw upon concepts previously the preserve of the private law of contract and tort, introducing some which are foreign to the classic norms and traditions of criminal law and sentencing, both substantive and procedural.
The thesis examines the amendments from both a textual and a Charter perspective. In so doing, considerable emphasis is accorded the presumption of innocence, a strong legitimating force in criminal law. Integral to the presumption is the Crown's burden of proof - beyond a reasonable doubt. The legislation's adoption of the civil balance of probabilities test is, therefore, considered its weakest link. Other aspects of the legislation give rise to interpretive and Charter challenges.
The thesis also discusses the need for tracing mechanisms, mandatory financial transaction reporting, the development of a strike force approach to implementation and a sharing of proceeds by law enforcement agencies. Further, the thesis decries any use of the legislation as a tool for plea bargaining or to target petty criminals. / Law, Peter A. Allard School of / Graduate
|
2 |
Límites constitucionales al contenido material de las leyes de presupuestos del EstadoToscano Ortega, Joan A. 24 January 2003 (has links)
El trabajo está montado como un intencionado diálogo con los criterios esgrimidos por el Tribunal Constitucional sobre esta materia (desbordamiento material de las leyes de presupuestos) en su ya dilatada jurisprudencia. Su autor defiende una concepción amplia del ámbito material de las leyes de presupuestos. Según esta posición, este tipo de ley debe incluir la materia presupuestaria, pero, como ley que es, puede cobijar otras materias, salvo prohibición constitucional clara al respecto. Esta posición es superadora de la concepción de la ley de presupuestos como ley meramente formal, de suerte que la concibe como una ley plena, emanada de la potestad legislativa del Parlamento, con la fuerza propia de la ley, esto es, no vinculada a la legislación previa y capaz (aunque no siempre idónea, desde la perspectiva de la técnica legislativa) de emprender innovaciones legales.Desde esa postura "amplia" el autor formula propuesta de solución o de mejora frente al desbordamiento material de las leyes de presupuestos. Asimismo tras analizar su problemática específica, plantea posibles soluciones en relación a la práctica de las leyes de acompañamiento. / El treball està muntat com un intencionat diàleg amb els criteris esgrimits pel Tribunal Constitucional sobre aquesta matèria (desbordament material de les lleis de pressupostos) en la seva ja dilatada jurisprudència. El seu autor defensa una concepció àmplia de l'àmbit material de les lleis de pressupostos. Segons aquesta posició, aquest tipus de llei ha d'incloure la matèria pressupostària però, com a llei que és pot acolir altres matèries, excepte prohibició constitucional clara al respecte. Aquesta posició és superadora de la concepció de la llei de pressupostos com a llei merament formal, de manera que la concep com una llei plena, emanada de la potestat legislativa del Parlament, amb la força pròpia de la llei, és a dir, no vinculada a la legislació prèvia i capaç (encara que no sempre idònia, des de la perspectiva de la tècnica legislativa) d'emprendre innovacions legals.Des d'aquesta postura àmplia, l'autor formula proposta de solució o de millora davant del desbordament material de les lleis de pressupostos. Així mateix, després d'analitzar la seva problemàtica específica, planteja possibles solucions en realció a la pràctica de les lleis d'acompanyament. / The analysis is set out as an intentional dialogue with the criteria laid down by the Constitutional Court on this subject (material overflow of state budgets laws) in the course of its extended jurisprudence, In short, the work defends a broad concept of the material scpope of budget laws.
|
Page generated in 0.0335 seconds