[ES] La COVID-19 ha acelerado el proceso de adaptación al trabajo telemático donde el entorno académico también ha sufrido cambios. La comunidad investigadora ha normalizado la participación en congresos a través del ordenador. El objetivo de este estudio es analizar los elementos que intervienen en el discurso oral en las comunicaciones en congresos digitales académicos para identificar los patrones de comunicación más empleados por los investigadores. Desde inicios del siglo XXI, diversos autores han explorado este género discursivo al considerarlo el homólogo oral del artículo científico. Estos mismos autores demandan más atención a los géneros orales, al considerarlos infraestudiados en comparación con los géneros académicos escritos. Para el análisis se utiliza el Análisis del Discurso Multimodal (ADM). Esta metodología entiende que, solo considerando todos los elementos del discurso se puede tener una idea global de cómo es la comunicación. De este modo, considerar únicamente lo que se dice (el lenguaje) no permite descifrar todo el significado. Por ello, los autores del ADM proponen analizar elementos del aspecto visual, el lenguaje o los gestos del orador. Entre los resultados, destaca el protagonismo de las diapositivas en el discurso, el desarrollo de un patrón para la estructura del discurso y la poca relevancia de los gestos, que apenas son percibidos por la cámara. Estos datos permiten conocer los modelos de comunicación en los congresos digitales, así como atender a los elementos más urgentes que hay que tratar para mejorar la comunicación efectiva a través del ordenador y la cámara web. / [CA] La COVID-19 ha accelerat el procés d'adaptació al treball telemàtic on l'entorn acadèmic també ha patit canvis. La comunitat investigadora ha normalitzat la participació en congressos a través de l'ordinador. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar els elements que intervenen en el discurs oral en les comunicacions en congressos digitals acadèmics per a identificar els patrons de comunicació més utilitzats pels investigadors. Des d'inicis del segle XXI, diversos autors han explorat aquest gènere discursiu al considerar-lo l'homòleg oral de l'article científic. Aquests mateixos autors demanden més atenció als gèneres orals, en considerar-los poc estudiats en comparació amb els gèneres acadèmics escrits. Per a l'anàlisi s'utilitza l'Anàlisi del Discurs Multimodal (ADM). Aquesta metodologia entén que, només considerant tots els elements del discurs es pot tindre una idea global de com és la comunicació. D'aquesta manera, considerar únicament el que es diu (el llenguatge) no permet desxifrar tot el significat. Per això, els autors de l'ADM proposen analitzar elements com l'aspecte visual, el llenguatge o els gestos de l'orador. Entre els resultats, destaca el protagonisme de les diapositives a les comunicacions, el desenvolupament d'un patró per a l'estructura del discurs i la poca rellevància dels gestos, que a penes són percebuts per la càmera. Aquestes dades permeten conèixer els models de comunicació en els congressos digitals, així com atendre els elements més urgents que cal tractar per a millorar la comunicació efectiva a través de l'ordinador i la càmera web. / [EN] The Covid-19 pandemic has accelerated the adaptation to remote work, leading to significant changes in the academic environment. The academic community has normalized participation in conferences through computer screens. The aim of this study is to analyze the elements involved in oral discourse during digital conference papers to identify the communication patterns most commonly used by researchers. Since the early 21st century, several authors have explored this discursive genre, considering it the oral counterpart of scientific articles. These authors advocate for more attention to oral genres, considering them understudied in comparison to written academic genres. This study employs Multimodal Discourse Analysis (MDA). This methodology understands that a comprehensive understanding of communication can only be achieved by considering all elements of discourse. Merely focusing on what is said (language) does not reveal the full meaning. Therefore, MDA advocates for the analysis of visual aspects, language, and gestures of the speaker. The results highlight the prominence of slides in discourse, the development of a pattern for discourse structure, and the limited relevance of gestures, which are barely perceived by the camera. These findings provide insights into communication models in digital conferences and draw attention to the most pressing elements that need to be addressed to enhance effective communication through computers and webcams. / López Navarrete, AJ. (2024). ¿Cómo se comunica la investigación a través de la pantalla? Análisis del discurso multimodal en las comunicaciones en congresos digitales en el área de comunicación [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202718

This study aims to investigate the representation of Latin America in verbal and visual text in Swedish textbooks for Spanish teaching. More specifically, this analysis examines how much of the text is represented by Latin American people in comparison to European people, how Latin Americans are represented and how large the prevalence of each form of representation is, as well as which verbal and visual patterns are present in the textbooks. A quantitative content analysis was used to examine the study's question regarding the extent of the different text forms. The method of the analysis for the remaining questions surrounding the representation of Latin Americans was based on a multimodal critical discourse analysis with a social semiotic approach. The result indicates that Latin Americans comprise a smaller proportion of the extent of text than Europeans. Based on the results of the analysis of representation, the textbooks differed to some extent in the representation of Latin Americans, but the common patterns made visible were that Latin Americans are most often portrayed as impersonal and socially distanced in relation to the recipient. Finally, the result of analysis is problematized in relation to the didactic implications that can be brought about while teaching and the importance of teachers having and teaching critical literacy is highlighted.