-OBJETIVOS: Sistematizar el abordaje endoscópico endonasal transesfenoidal. Valorar el grado de resección tumoral, complicaciones, grado de invasividad tumoral y estancia postoperatoria. Comparar esta nueva técnica con el abordaje sublabial microquirúrgico clásico. -MATERIAL y MÉTODOS: Estudio prospectivo no randomizado de 50 pacientes intervenidos en nuestro centro entre 2002 y 2006 de adenomas hipofisarios con diferentes grados de invasión del seno cavernoso según la clasificación de Knosp. Entre las variables del estudio se incluyeron los grados de invasión, los grados de resección postoperatoria (total, subtotal y parcial) con un seguimiento radiológico medio de 12 meses, lesión del n.óptico, panhipopituitrasimo postoperatorio, fístula de LCR, déficit de pares craneales, epistaxis, meningitis, diabetes insípida y lesión de arteria carótida. Nuestra serie consta de 27 varones y 23 mujeres, con una edad media de 48 años (19 - 80 años). En 23 casos se utilizó una vía transesfenoidal sublabial clásica y en 25 casos se realizó un abordaje transesfenoidal endoscópico. Las relaciones entre el método quirúrgico aplicado y las variables de naturaleza categórica del estudio se realizaron mediante tablas de contingencia y el cálculo del test Chi-cuadrado. Para el caso de tablas de contingencia 2X2 con valores esperados inferiores a 5 en alguna celda, se realizó el cálculo del test exacto de Fisher. En cuanto a la medición de la relación entre el método quirúrgico y las variables de naturaleza cuantitativa, ésta se realizó mediante un test T. La relación entre el método quirúrgico y a la invasión del tumor se realizó mediante una Regresión Logística No-Condicionada. La estimación del número de días de postoperatorio de los pacientes se realizó mediante un Análisis de la Covarianza (ANCOVA). -RESULTADOS: En nuestra experiencia la técnica endoscópica presenta un porcentaje de exéresis completa superior al de la técnica clásica (60% frente a 34,8%) y un mayor porcentaje de resección subtotal (32% frente 26%) existiendo una diferencia estadísticamente significativa (p=0,033). En contraposición no encontramos diferencias en cuanto a complicaciones. También hemos evidenciado que existe una diferencia estadísticamente significativa en cuanto a la estancia postoperatoria (p=0,111), reduciéndose ésta a la mitad (3 días) con la técnica endoscópica. Si bien no hemos encontrado diferencias significativas en cuanto al grado de invasividad tumoral y al grado de resección, un mayor grado de invasividad aumenta en 3,59 veces el riesgo de poco éxito de la operación.- DISCUSIÓN Y CONCLUSIONES: En nuestra experiencia con la técnica endoscópica obtenemos un mayor grado de resección quirúrgica y una estancia postoperatoria menor. No hemos observado diferencias en cuanto a las complicaciones. La técnica endoscópica es relativamente nueva y en vías de desarrollo; nos permite una mejor visión de las estructuras sellares y una menor invasividad, traduciéndose esto en mejores resultados y en una mayor confortabilidad para nuestros pacientes. / "ENDOSCOPIC ENDONASAL TRANSSPHENOIDAL APPROACH IN SELLAR TUMORS: ANALYSIS AND DESCRIPTION OF A NEW TECHNIQUE. COMPARISON WITH THE STANDARD SUBLABIAL TRANSEPTAL APPROACH". OBJECTIVE: In the present study we evaluate our experience regarding the treatment of pituitary adenomas. A comparison of the endoscopic transnasal vs the sublabial transseptal approach is illustrated.MATERIALS, METHODS: We consider 50 patients, 27 males and 23 females, the age range was between 19 to 80, with a mean of 48 years. All patients were operated upon by a single surgeon between 2002 and 2006. 23 cases were treated with a standard sublabial approach and 25 cases were with the endoscopic approach. The study population was evaluated with MRI and staged according to the Knosp classification. Postoperatively, the excision was classified as Complete, Subtotal or Partial. Mean follow up was 12 months. The variables considered for analysis include invasion grades, resection grades and complications. A Prospective no randomised study was performed. The relationship between surgical techniques and categorical variables was carried out using x-square and Fisher Exact tests. The relationship between surgical techniques and quantitative variables was carried out using a Student's T test.RESULTS: Complete resection was achieved in 60% of patients operated by the endoscopic approach vs 34,8% operated using a sublabial approach. Subtotal resection was 32% in the endoscopic group and 26% in sublabial group (p=0,033). Concerning surgical complications there were not statistical differences. On the contrary, patients operated endoscopically were discharged on postoperative day 3 (p=0,11) while patients operated by the sublabial approach were discharged on postoperative day 6. Higher invasive tumor grades were associated with a 3,59 times higher risk of non optimal surgical results. CONCLUSION: The endoscopic endonasal transsphenoidal approach improves the extent of tumor resection and reduce the postoperative stay. This approach is a new minimally invasive technique which provide a straight, multiangled, and close-up view of the midline areas around the sella.

El remodelat vascular es un procés crític que present en el desenvolupament de patologies cardiovasculars com l’aterosclerosi i l’aneurisma d’aorta abdominal (AAA). La Lisil Oxidasa (LOX) i la Fibulina-5 (FBLN5) són dues proteïnes de matriu extracel•lular essencials en la formació i manteniment de les fibres elàstiques. Ambdues participen en processos fisiopatològics caracteritzats per l’alteració de l’equilibri síntesi/destrucció de la matriu extracel•lular i han estat involucrades en el remodelat vascular. Estudis en models experimentals han proporcionat indicis sobre la possible vinculació d’aquestes proteïnes en el desenvolupament d’aterosclerosi i d’AAA, si bé existeixen molts aspectes de la biologia d’aquestes proteïnes que haurien de ser analitzats en profunditat. Un aspecte crític en el remodelat vascular associat a la progressió de la lesió ateroscleròtica és l’aparició de regions d’hipòxia. L’estrès hipòxic és característic d’alguns processos fisiològics, però també de patologies com el càncer, els trastorns isquèmics, la inflamació crònica i l’aterosclerosi. Les cèl•lules endotelials són els sensors primaris d’aquest estrés hipòxic, i la seva adaptació a la hipòxia es produeix a través d’una complexa resposta finament regulada que afecta múltiples aspectes de la seva biologia, com la supervivència cel•lular, el control del to i la permeabilitat vascular, l’angiogènesi i el remodelat de la matriu extracel•lular. No obstant, no s’ha establert si la hipòxia pot regular la expressió de la LOX i la FBLN5 en cèl•lules endotelials ni la repercussió fisiològica que podria tenir. Les investigacions desenvolupades pel nostre grup indiquen que la LOX és un enzim clau en el manteniment de la integritat de l’endoteli i de la funció endotelial. La capacitat d’aquest enzim de controlar l’expressió gènica, en base a la seva activitat al nucli, així com l’activitat de factors de creixement fonamentals en l’homeòstasi vascular com el bFGF i el PDGF, suggereix que aquest enzim controla funcions cel•lulars que poden ser determinants en el desenvolupament de malalties cardiovasculars. En base a aquests antecedents, ens hem plantejat com a hipòtesis de treball que la LOX i la FBLN5 són proteïnes clau en l’homeòstasi vascular, que participen en la resposta adaptativa de les cèl•lules vasculars a la hipòxia, i que contribueixen al desenvolupament de patologies vasculars com l’aterosclerosi i l’aneurisma d’aorta abdominal. Els nostres resultats han demostrat que en artèries coronàries humanes, la LOX s’expressa principalment a l’endoteli i a l’adventícia, i que és la isoforma més expressada en cèl•lules vasculars, juntament amb la LOXL2. En cèl•lules endotelials, l’expressió de LOX i FBLN5 s’incrementa en resposta a hipòxia a través de mecanismes transcripcionals, si bé amb clares diferències entre ambdues proteïnes. Així, el factor HIF-1 juga un paper secundari en la regulació de la LOX per hipòxia en cèl•lules endotelials, una resposta en la que estan involucrades proteïnes de la família Smad i l’estrès oxidatiu. Per contra, HIF-1 és el principal responsable de la inducció de la FBLN5 en cèl•lules endotelials, en les quals hem demostrat que aquesta proteïna contribueix a la resposta adaptativa a l’estrès hipòxic. Finalment, hem observat que la sobre-expressió de LOX en cèl•lules endotelials mitjançant un sistema lentiviral indueix canvis en l’expressió gènica que afecten la senyalització i la comunicació cèl•lula-cèl•lula, d’entre els quals en destaca la inhibició de l’α2-macroglobulina. / Vascular remodeling is a critical process in the development of cardiovascular diseases such as atherosclerosis and abdominal aorta aneurysm (AAA). Lysyl oxidase (LOX) and Fibulin-5 (FBLN5) are two extracellular matrix proteins essential for the elastic fiber development and maintenance, and they both have an active role in physiological processes in which vascular remodeling is involved. By using different animal models, these proteins have been suggested to be involved with atherosclerosis and AAA. A critical aspect of the vascular remodeling in the atherosclerotic lesion is the apparition of hypoxic areas. Endothelial cells are primary sensors to the hypoxic stress, responding to it in a complex but subtly regulated way that affects multiple aspects of its biology. Nevertheless, it has not been established if the hypoxic stimulus can modulate LOX and FBLN5 expression, nor its possible physiological repercussions. Research made in our group shows the importance of LOX in the endothelial activity and vascular function. LOX can control the genetic expression as well as the activity of growth factors essential for the vascular homeostasis, suggesting that this enzyme may control cellular functions essential for the development of cardiovascular diseases. Based on these results, we have considered as working hypothesis that LOX and FBLN5 are key proteins in the vascular homeostasis, that they take part of the vascular response to hypoxia, and that they contribute to the development of vascular diseases like atherosclerosis and the AAA. Our results show that hypoxia transcriptionally induces LOX and FBLN5 in endothelial cells. While HIF-1 plays a secondary role in the regulation of LOX, being also involved in this modulation Smad proteins and oxidative stress, it is the main factor responsible for the FBLN5 induction. We also demonstrate that the modulation of FBLN5 in endothelial cells contributes to their adaptive response to hypoxia. Moreover, we have observed that overexpressing LOX in endothelial cells downregulates α2-macroglobulin expression.