Texte remanié de: Th. doct.--Philos.--Barcelona, 1990. / Bibliogr. p. 163-180.

No description available.

L'objectiu del treball és fer una aproximació al present del municipi de Calders i, de forma més modesta, a la comarca del Moianès. El paisatge actual i les causes que l'han portat a aquesta vigència. L'acció natural sobre el medi ha estat la més important en la història, però l'activitat humana i especialment la seva conducta en els darrers decennis són, com en altres llocs, els factors de modificació principals. Una modesta visió geològica, subratllat els efectes de la xarxa hidrogràfica, principal motor de meteorització sobre l'actual paisatge, ens ajuda a entendre la convulsió del relleu. La dinàmica d'abandó de l'espai rural quan aquest era usat únicament per les activitats primàries i un retorn posterior per les segones residències i més properament com a primeres residències per una població que ja fonamenta en la mobilitat la seva organització principal, es palesa en aquesta població de prop mil habitats, que constitueix un espai de transició entre la terra baixa Bagenca i l'altiplà Moianès. Una població que ha passat de fonamentar la seva economia en l'agricultura i la indústria tèxtil en aquest cas per les activitats manufactureres, sempre al costat del riu, a fi d'aprofitar l'energia hidràulica d'aquest, a un altre tipus d'activitats on l'agricultura encara manté un pes residual, molt decantada a l'agroturisme i altres activitats terciàries..Un passat proper determinat també per les segregacions del Galobart, en favor de Navarcles i de la part sud-est del terme per concretar el nou municipi de Monistrol de Calders, que aquest any celebra els 75 anys de la seva constitució.Un espai urbà, concretat en: el poble vell que es desenvolupa sota el Puig, l'eixample cap el est i sud-est, i, cap a l'oest l'urbanització de la finca de la Guàrdia iniciada a principis dels anys 60's del segle passat; tots ells encimats a la carena que, d'est a oest, limita les aigües de la riera Gavarresa al nord i del riu Calders al sud. El fons del riu Calders que constitueix un espai amb unes potencialitats encara no valorades, però que es manifesta pregonament per la seva bellesa i singularitat en un territori molt més proper de les grans concentracions urbanes que altres de més feréstecs però més allunyats.La condició d'espai de transició es pot veure també en la meteorologia. El terme de Calders canvia entre la zona més baixa de l'Ollé i les Tapies, propera al pla de Bages, a poc més de 250 m d'altitud i la de la Grossa a més de 500 m d'altitud. La pluja i les temperatures remarquen el canvi i la diferència. També per l'efecte de la Serra de Sant Llorenç i de l'Obac, que sovinteja els 1.000 m d'altitud, a la serralada prelitoral, al sud del terme.La presència, des de fa 50 anys, dels grans incendis forestals a la Catalunya Central, han fet que el "corró de foc", els grans incendis forestals, hagi afectat en diverses ocasions els boscos, relleu i fins i tot l'espai urbà de Calders. En existir diversos episodis en la cronologia d'aquest darrer mig segle, ens permet fer exemple per altres espais de les zones mediterrànies. Per això es fa una extens estudi dels grans incendis rurals que han afectat al meso espai de la Depressió Central Catalana i de forma especial els que durant els darrers 20 anys han afectat a Calders o l'espai molt proper a aquest municipi. La voluntat, modesta, però, de diversos municipis per definir un espai comú que reivindica com a comarca administrativa el Moianès, i la creació d'un consorci, de tèbies, però efectives accions, ens ha permès aprofitar un estudi de població que, degudament analitzat, ens permet obtenir una fotografia de l'actualitat de Calders i del Moianès. / The purpose of my thesis is to set up an approach to the present-day village of Calders and, in a more modest way, to the small region of Moianès: the current landscape and the reasons why it has become what it is. The action of nature on the environment has been the most important in history, but the action of man and especially his attitude over the last decades are, as in other places, the main elements in this alteration.The abandoning of rural space, when it was used exclusively in primary activities, and a later return to it because of second homes and later still as first homes by a mobile population become patently clear in this village with its thousand inhabitants. It represents a space of transition between the lowland from Bages and the high Moianès plateau. The economy of the population was previously based on agriculture and the textile industry, mainly because of factories beside the river taking advantage of water power. Now, however, it depends on other kinds of activities and, although agriculture still has a slight importance, it is strongly moving towards agricultural tourism and other tertiary activities.The urban space consists of: the old village developing under the Puig, the expansion towards the east and south-east, and, to the west, the urbanisation of the La Guàrdia property, at the beginning of the 1960's, all of them on the crest line that, from east to west, delimits the Gavarresa brook in the north and the Calders river in the south.Its recent past has been marked also by the segregations of the Galobart, in favor of Navarcles, and that of the south-eastern part of the municipal district to result in the new village of Monistrol de Calders.The presence, over the last fifty years, of important forest fires in Central Catalonia has damaged the woods, the relief and even the urban space of Calders several times. For this reason an extensive study of the great rural fires has been carried out: those affecting the Catalan Central Depression and especially Calders or its vicinity over the last twenty years.

Aquesta tesi ha tingut com a objectiu, l'estudi dels processos de funcionament institucional en el marc de l'actual sistema escolar i el papel que hi tenen els conflictes. S'ha fet un estudi integrat entre les estructures i les pràctiques socials. Bàsicament l'anàlisi es centra en les estructures contextuals, ja siguin generals o especifiques que tenen com a resultat una determinada acció col.lectiva.S'ha tractat de fer possible una anàlisi que integri les formes dinàmiques de l'anàlisi estructural amb la comprensió de l'acció dels subjectes socials implicats en el mon de l'educació formal. En la primera part he estudiat els modes de constitució de les principals formes que pren la vida col.lectiva, econòmica, politica, cultural, etc. i la seva manera d'influir en l'escolarització.El primer pas l'he fet repassant quatre elements que he considerat elementals per enmarcar l'acció político-social: Un estat democràtic, de benestar, subjecte a unes coordenades polítiques i econòmiques fruit de la transició, i amb una determinada manera d'entendre la planificació cara al futur.En la primera part es situa l'acció política-social en un Estat democràtic, de benestar, subjecte a una determinada visió de la planificació. En la segona part, en canvi, s'analitza l'educació com a acció político-social i sobretot el paper dels seus agents. L'interès d'aquest treball s'ha centrat en els aspectes relatius als efectes sobre l'estructura i l'organització del sistema escolar i, sobretot, en la composició de forces, el joc d'interessos i el conflicte entre diferents instàncies de poder: acadèmica-professional, local, familiar, empresarial, burocràtica-funcional, etc.En realitat, l'escola ha quedat subjecte a una imposició organitzativa que és el marc real que limita la seva lògica. Autors com H. Giroux (1), B. Bernstein(2) o M.W. Apple(3) aporten opcions enriquidores ja que tracten de recuperar l'espai de l'activitat humana sense perdre de vista les estructures on aquesta es desenvolupa. Expliquen els processos actius mitjançant els quals les persones perceben les relacions en les que estan inmersos, s'apropien dels significats que se'ls ofereixen i els reelaboren. Per això s'analitza des del punt de vista sociològic els conflictes i des d'aquesta perspectiva es destaquen les tensions que en l'escenari de l'escolarització tenen relevància i acaben configurant determinats conflictes d'interessos.És per això que s'ha tractat de registrar, en la part empírica que es situa en el final de la tesi, les estrategies dels diferents actors, els mecanismes concrets mitjançant els quals lea persones estructuren les seves relacions de poder i les regularitzen.La meva idea bàsica ha estat la d'anar dibuixant una alternativa fonamentada en valors públics, democràtics i col.lectius que situi el conflicte com un element necessari per a la vida en general i per al desenvolupament de l'educació formal en particular. D'aqui que hagi optat per tractar d'analitzar el procés que es desenvolupa entorn d'un suposat conflicte o conflictes d'interessos.En concret s'ha analitzat el procés conflictiu generat a partir de l'aplicació de la Reforma Educativa desenvolupada a partir de l'aprovació de la LOGSE (1990) en una comarca de Catalunya (El Bages, 120.000 hab.) i, en concret les accions, estrategies i posicions que han prof agonitzat els diferents actors socials després de fer-se públic el Mapa Escolar de Catalunya (1994).Per tant, he analitzat aquest procés dividint-lo en cinc apartats que m'han permès entendre els elements bàsics: Primer: com es defineix el procés públicament, com es manifesten les xarxes d'oposicions?; segon: com es desenvolupa, com es construeixen les posicions?; tercer: perquè existeix la necessitat de fer public el conflicte per a alguns i per a altres, en canvi, la seva arma és el silenci?; quart: quina simbologia pren el conflicte? Són les convocatòries públiques la mesura de la força? És la mostra del consens en l'interior dels grups? És la del silenci?; cinquè: que és i com es valora el resultat per cada grup en litigi?El joc dels actors en l'escenari és prou important per definir fins a quin punt té sentit l'acció dels subjectes i els efectes que provoca, les reaccions que genera i les pràctiques que comporta.Es des d'aquesta perspectiva que té sentit per a mi assajar instruments que ajudin a valorar i ubicar les posicions de cada actor i, en certa manera, arribar a detectar intencions i sobretot les conseqüències que se'n deriven.Les coordenades de l'escenari en el panorama de la comarca del Bages es sintetitzen en sis punts que són la plasmació en la realitat del que s'ha vingut assajant fins aquí:- En primer lloc ha aflorat el malestar existent d'algunes instàncies presents en la vida escolar i que són rellevants.- En segon lloc hi ha hagut l'oportunitat de donar a conèixer les posicions de cada un dels actors presents.- En tercer lloc s'ha vist fins a quin punt el poder real estava repartit entre les parts implicades.- En quart lloc ha estat un instrument de mesura i control de tots per tots.- En cinquè lloc s'ha consolidat en aquest escenari un moviment diferent a l'existent en èpoques passades i amb un contingut ideològic i simbòlic ben diferent.- Finalment s'ha evidenciat la importància que té l'educació el lloc que es mereix en l'àmbit local i comarcal.BIBLIOGRAFIA ESMENTADA:(1) GIROUX, H.A. Educación y ciudadanía para una democracia critica: Más allá de lo trivial."Revista Aula" Núm.1, Págs. 77-80. Barcelona, 1992.(2) BERNSTEIN, B. (1990). Poder, Educación y Conciencia. Barcelona: El Roure.(3)APPLE, M. H. (1989). Maestros y textos. Madrid: Paidos / MEC. / The aim of this thesis was to study the processes of institutional functioning in the framework of the present school system and the role of contents. An integrated study has been performed of the structures and social practices. The analysis is basically centred on the contextual structures, be they general or specific, that give rise to a determinate collective action.An attempt has been made to facilitate an analysis that would integrate the dynamic forms of structural analysis with an understanding of the action of the social subjects involved in the world of formal education. In the first part, politico-social action is situated in a democratic welfare state subjected to a determinate vision of planning. In the second part, in contrast, education is analyzed as a politico-social action, with special attention to the role of its agents. To this end the conflicts are analyzed from the sociological perspective, and emphasis is laid on the tensions that appear in the context schooling and that may give rise to determinate conflicts of interest.For this reason an attempt has been made to record the strategies of the various actors and the specific mechanisms by which they structure and regulate their power relationships. This is outlined in the empirical part of the study, which appears at the end of the thesis.In particular, an analysis has been performed of the conflict generated by the application of the educational reform deriving from the LOGSE (1991) in one country (comarca) of Catalonia (El Bages, 120.000 inhabitants). Special attention is paid to the actions, strategies and positions adopted by the various social actors following the publication of the School Map of Catalonia ("Mapa Escolar de Catalunya", 1994).