Formulation of local anaesthetics in different dosage forms, including those for oral, parenteral, and topical application have being widely investigated. All of these formulations include local anaesthetics in their salt forms. The lipophilic nature of the bases of local anaesthetics may influence the rate of the pharmacological effect. There has been very little research done towards this aspect of local anaesthetics. Prilocaine base and lignocaine base possess greater lipophilicity than their salts. The salt forms undergo dissociation in the body. To maximise the absorption rate lipophilicity plays an important role. The aim of the present study is to evaluate the potential of using prilocaine and lignocaine individually and in combination as bases for parenteral formulations using cyclodextrins as complexing agents. Cyclodextrins are widely used as complexing agents to increase the solubility of poorly soluble drugs. Hydroxypropyl-β-cyclodextrin (HPβCD) was the first choice amongst the different cyclodextrins to be evaluated as a solubility enhancer as it does not show nephrotoxicity and is more bio-available compared to other cyclodextrins. / Method: Prilocaine base was prepared from its salt and lignocaine base was obtained from Sigma Pharmaceuticals. Solubilities were examined individually and in combination by the phase solubility method and complex formation investigated. The mobile phase used was methanol:water (55:45) with phosphate buffer at pH 5.5. An AL type solubility isotherm was obtained for the influence of HPβCD on the solubilities of prilocaine and lignocaine. Complexation was investigated for both prilocaine and lignocaine to HPβCD by NMR. Results: The measured solubilities of prilocaine and lignocaine individually at 30% HPβCD from 25°C to 42°C were 1.96-7.91 moles/L and 1.69-4.55 moles/L respectively. The solubilities in combination were 0.91-3.68 moles/L for prilocaine and 1.03-8.35 moles/L for lignocaine respectively. The NMR data suggested that complexation involves the aromatic ring for both prilocaine and lignocaine apart from methene and methyl groups for prilocaine and ethyl amide and aromatic methyl groups for lignocaine.

This paper builds on a technical report written by Carl Hewitt and Henry Baker called "Actors and Continuous Functionals". What is called a "goal-oriented activity" in that paper will be referred to in this paper as a "transaction". The word "transaction" brings to mind an object closer in function to what we wish to present than does the word "activity". This memo, therefore, presents the definitions of a reply and a transaction as given in Hewitt and Baker's paper and points out some discrepancies in their definitions. That is, that the properties of transactions and replies as they were defined did not correspond with our intuitions, and thus the definitions should be changed. The issues of what should constitute a transaction are discussed, and a new definition is presented which eliminates the discrepancies caused by the original definitions. Some properties of the newly defined transactions are discussed, and it is shown that the results of Hewitt and Baker's paper still hold given the new definitions.

A continuación se presenta la Tesis doctoral que lleva por título Técnicas para la mejora del join paralelo y del procesamiento de secuencias temporales de datos, llevada a cabo por Josep Aguilar Saborit y dirigida por el profesor Josep.L Larriba-Pey.Los Sistemas Gestores de Bases de Datos (SGBDs) son las herramientas con las que se gestiona la información almacenada en una Base de Datos, ya sea para realizar consultas, actualizaciones o modificaciones. Los SGBDs se han convertido en una importante fuente de investigación y desarrollo encaminada a encontrar nuevas técnicas que hagan de los mismos unas herramientas lo más eficientes posible.Dentro del álgebra relacional, la operación más compleja y costosa de llevar a cabo por un SGBD, es la operación de join. Los métodos más conocidos y extendidos en la literatura para una ejecución rápida y eficaz de esta operación, son: Merge Sort Join, Nested Loop Join, Hash Join. Las dos primeras, para una ejecución eficiente, requieren de un cierto orden en los datos de sus relaciones fuente. Esto implica una ordenación previa o bien el soporte de una estructura auxiliar que de por si mantenga el orden de dichos datos. Por el contrario, la operación Hash Join no precisa de ningún orden sobre las relaciones fuente y utiliza hashing sobre los datos para resolver el join. Hash Join es una de las operaciones más utilizadas por los SGBDs y ha sido un importante foco de investigación con el fin de explotar al máximo sus posibilidades.Esta Tesis presenta cinco ténicas. Cuatro de ellas están destinadas a mejorar el rendimiento de la operación de join en SGBDs paralelos, tanto en configuraciones paralelas con recursos compartidos, como en configuraciones paralelas sin recursos compartidos. La última técnica, y que abarca un denso capítulo de la Tesis, presenta nuevas estructuras para representar de forma eficiente en espacio y tiempo secuencias temporales de datos.Todas las técnicas presentadas han sido publicadas. Los respectivos artículos también se adjuntan al final de esta documentación. Las referencias a dichos artículos se pueden consultar en el último apéndice de la Tesis.

En aquesta tesi, proposem un nou mètode per a l'actualització consistent de bases de dades deductives. Donada una petició d'actualització, aquest mètode tradueix de forma automàtica aquesta petició en el conjunt de totes les possibles formes d'actualitzar la base de dades extensional de forma que la petició sigui satisfeta i que no es violi cap restricció d'integritat. Aquest nostre mètode està basat en un conjunt de regles que defineixen la diferència entre dos estats consecutius de la base de dades. Aquesta diferència es determina definint explícitament les insercions, esborrats i les modificacions que es poden induir com a conseqüència de l'aplicació d'una actualització a la base de dades. El mètode està basat en una extensió del procediment de resolució SLDNF. Sigui D una base de dades deductiva, A(D) la base de dades augmentada associada, U una petició inicial d'actualització i T un conjunt d'actualitzacions de fets bàsics. Direm que el conjunt T satisfà la petició d'actualització U i no viola cap restricció d'integritat de D si, utilitzant la resolució SLDNF, l'objectiu  U  ¬Ic té èxit amb el conjunt d'entrada A(D)  T. Així doncs, el mètode consistirà en fer tenir èxit a les derivacions SLDNF fracassades. Per a fer-ho, s'inclouran al conjunt T aquelles actualitzacions de fets bàsics que cal realitzar per tal de que la derivació assoleixi l'èxit. Les diferent formes com es pot assolir aquest èxit es corresponen a les diferents solucions a la petició d'actualització U. El mètode proposat es demostra que és correcte i complet. En aquest sentit, es garanteix que donada una petició d'actualització U, el mètode obté totes les possibles formes de satisfer aquesta petició i que, a la vegada, se satisfacin les restriccions d'integritat definides a la base de dades. A diferència d'altres mètodes, el nostre gestiona les modificacions de fets com un nou tipus d'actualització bàsic. Aquest nou tipus d'actualització, junt amb la demostració de correctesa i completesa, és una de les principals aportacions del nostre mètode respecte els mètodes apareguts recentment. La segona gran aportació del nostre mètode és el fet d'utilitzar tècniques per a millorar l'eficiència del procés de traducció de vistes i del procés de manteniment de restriccions d'integritat. Per a millorar l'eficiència del procés de manteniment de restriccions d'integritat, proposem una tècnica per a determinar l'ordre en què cal comprovar les restriccions d'integritat. Aquesta tècnica està basada en la generació en temps de compilació del anomenat Graf de Precedències, el qual estableix les relacions entre violadors i reparadors potencials d'aquestes restriccions. Aquest Graf és utilitzat en temps d'execució per a determinar l'ordre en què es comproven i reparen les restriccions d'integritat. Aquest ordre redueix el nombre de vegades que cada restricció d'integritat ha de ser comprovada (i reparada) després de reparar qualsevol altre restricció. Per a millorar l'eficiència del procés d'actualització de vistes, proposem fer una anàlisi de la petició d'actualització, del contingut de la base de dades i de les regles de la base de dades augmentada abans d'iniciar la traducció de la petició d'actualització U. Aquesta anàlisi té com a objectiu el minimitzar el nombre d'accessos al contingut de base de dades que cal realitzar per a traduir la petició d'actualització, i per altra banda, aquesta anàlisi també ha de permetre determinar quines alternatives no podran donar lloc a una traducció vàlida a la petició U, permetent així, considerar únicament aquelles alternatives que sí proporcionaran una traducció vàlida a U. / Deductive databases generalize relational databases by including not only base facts and integrity constraints, but also deductive rules. Several problems may arise when a deductive database is updated. The problems that are addressed in this thesis are those of integrity maintenance and view updating. Integrity maintenance is aimed to ensure that, after a database update, integrity constraints remain satisfied. When these integrity constraints are violated by some update, such violations must be repaired by performing additional updates. The second problem we deal with is view updating. In a deductive database, derived facts are not explicitly stored into the database and they are deduced from base facts using deductive rules. Therefore, requests to update view (or derived) facts must be appropriately translated into correct updates of the underlying base facts. There is a close relationship between updating a deductive database and maintaining integrity constraints because, in general, integrity constraints can only be violated when performing an update. For instance, updates of base facts obtained as a result of view updating could violate some integrity constraint. On the other hand, to repair an integrity constraint could require to solve the view update problem when integrity constraint may be defined by some derived predicate.In this thesis, we propose a method that deals satisfactorily and efficiently with both problems in an integrated way. In this sense, given an update request, our method automatically translates it into all possible ways of changing the extensional database such that the update request is satisfied and no integrity constraint is violated. Concretely, we formally define the proposed method and we prove its soundness and completeness. The method is sound and complete in the sense that it provides all possible ways to satisfy an update request and that each provided solution satisfies the update request and does not violate any integrity constraint. Moreover, to compare how our method extends previous work in the area, we have proposed a general framework that allows us to classify and to compare previous research in the field of view updating and integrity constraint maintenance. This framework is based on taking into account five relevant dimensions that participate into this process, i.e. the kind of update requests, the database schema considered, the problem addressed, the solutions obtained and the technique used to obtain these solutions. Efficiency issues are also addressed in our approach, either for integrity maintenance as well as for view updating.To perform integrity maintenance efficiently, we propose a technique for determining the order in which integrity constraints should be handled. This technique is based on the generation at compile time of a graph, the Precedence Graph, which states the relationships between potential violations and potential repairs of integrity constraints. This graph is used at run-time to determine the proper order to check and repair integrity constraints. This order reduces significantly the number of times that each integrity constraint needs to be reconsidered after any integrity constraint repair. To improve efficiency during view updating, we propose to perform an initial analysis of the update request, the database contents and the rules of the database. The purpose of this analysis is to minimize the number of accesses to the base facts needed to translate a view update request and to explore only relevant alternatives that may lead to valid solutions of the update request. Furthermore, a detailed comparison with respect to some methods for integrity maintenance that consider efficiency issues is also provided, showing several contributions of our approach.

El presente estudio, tuvo como objetivo: determinar el comportamiento de los estudiantes y profesores de enfermería en la búsqueda de información en internet. Para ello se estudió las diferentes bases de datos de enfermería disponibles: Lilacs, Hinari, Medline, estuvo conformado por la población de 101 profesores y 750 estudiantes de la escuela de enfermería y para la selección de la muestra se utilizó el muestreo aleatorio simple, obteniendo como resultado a 71 profesores y 185 estudiantes. Se validó la encuesta a través de un estudio piloto. Los resultados fueron que el 46% de los estudiantes utiliza motores de búsqueda generales para localizar información científica, mientras que sólo 23% usa las bases de datos especializadas en salud: Scielo, Medline, Lilacs, otras. Mientras que los resultados de los profesores indican que el 49% si está utilizando los motores de búsqueda en la localización de información científica.

The dielectric waveguide is an important component used in the optical communication system. In this thesis, we conduct basic research on the propagation constant and the characteristic of the dielectric waveguide. We develop a method to expand 2-D rectangular dielectric waveguide modes with simple orthogonal bases. Furthermore, we improve the convergent rate by expanding waveguide modes with tensor product of properly chosen guiding-mode bases. We first derive the coupled differential equations of the two transverse magnetic field components which satisfy the continuous boundary conditions across all material interfaces. Then we investigate and verify the accuracy of this method on 1-D rectangular waveguide so that we can apply the technique to 2-D rectangular waveguides. By means of linear combination of simple 2-D orthogonal bases, we expand the mode of rectangular dielectric waveguide. Through rigorous mathematical closed-form integration, we obtain the equivalent matrix whose eigenvalues and associated eigenvectors become the mode propagation constants and mode field distribution functions of the underlying 2-D dielectric waveguide. Whenever symmetry exists we can reduce the size of the problem by choosing appropriate boundary conditions in accordance to particular mode polarization desired. This method provides at least four significant digits of propagation constant and detailed field description of the rectangular dielectric waveguide. We believe that it is an effective method for modal analysis of 2-D complex dielectric-waveguides.

The dielectric ridge waveguide is an important passive component used in the optical communication system. Compared to its cousins¡Xthe buried ridge waveguides, it is less expensive to process but harder to design due to its inherent complex field structure (it has a larger index contrast between the core and the cladding). Therefore, it is crucial to develop an efficient and accurate method to analyze the modal characteristic of ridge waveguides. We began with the expansion of one-dimensional three-layer dielectric slab waveguide using simple orthogonal basis functions. We examined both the step-index profile and the graded-index profile waveguides to confirm the feasibility of this method and to understand the level of accuracy our technique can reach. We then proceeded to derive the vector formulation of two-dimension dielectric waveguides and compared our results against the exact numerical solutions of optical fiber modes using Bessel functions. Our 2-D Cartesian mode solver gave up to 6 significant digits of the fiber propagation constants. Finally, for rectangular dielectric waveguides, we use the tensor product of 1-D guiding-mode bases as an improvement over the simple orthogonal bases to speed-up the numerical convergence and cut the storage requirement by a factor of ten without loss of accuracy which is around 4 to 5 digits over a wide range of parameters and mode types. We will use these bases to solve for the mode field distribution of ridge-waveguides and other complex structures.

Diss. / Bibliogr. p. 331-363.

Reproduction de : Thèse de doctorat : Informatique : Lyon 2 : 2005. / Titre provenant de l'écran-titre. Bibliogr.

Reproduction de : Thèse de doctorat : informatique : Grenoble 1 : 1987. / Titre provenant de l'écran-titre. Bibliogr. p. 201-214.