Spelling suggestions: "subject:"biosistemas"" "subject:"biosistems""
1 |
Estudi de les poblacions d'algues del riu TerSabater, Sergi 20 November 1987 (has links)
La tesi que es presenta té un doble objectiu: descriure la composició i la dinàmica pigmentària de les poblacions bentòniques, i així mateix descriure les poblacions d'algues que es troben en el riu, analitzant la seva dinàmica i relacions ecològiques amb els factors medio-ambientals.Han estat determinats un total de 357 tàxons a la flora d'algues del riu Ter. La major part d'ells són diatomees (60.5%), mentre que clorofícies, cianofícies, rodofícies, xantofícies, euglenals i crisofícies són, en ordre decreixent, menys abundants. La major part de les espècies observades són bentòniques, i alguna d'elles planctònica. De manera circumstancial també s'han trobat organismes pertanyents a altres grups d'organismes (bacteris, fongs) que sovintegen en els mateixos ambients.La clorofil.la dominant en les comunitats del bentos és la clorofil.la A. Les formes de degradació de la clorofil.la observades en les poblacions del Ter són clorofil.les i feofòrbids, mentre que les feofitines són quasi inexistents. Els continguts de clorofil.la a activa són màxims a la primavera i a l'estiu, i mínims a l'hivern. En el riu, aquests valors són més elevats sota dels embassaments i a la desembocadura, i tenen el seu valor més baix en les estacions de capçalera del Ter i del Freser. Sembla existir una estreta relació entre els valors de clorofil.la que s'observen en el riu i la mineralització de les aigües i el cabal.Els valors de la biomassa en el riu i la seva evolució longitudinal han estat estudiats durant dos moments de màxima concentració de clorofil.la a, a la primavera i a l'estiu. La biomassa (g C/m2) és més important a la primavera que a l'estiu. Mentre que a la primavera la biomassa i la quantitat de clorofil.la a estan afavorides per la temperatura i l'augment del fotoperíode, a l'estiu es dóna un estancament de les poblacions i, a més, els nutrients poden actuar com a limitants.A les capçaleres del Ter i del Freser, així com en molts dels afluents, es troben poblacions incrustants ben constituïdes, formades principalment per cianofícies i clorofícies, d'aspecte i composició diferent segons les variacions en la mineralització de l'aigua, la disponibilitat de nutrients, la intensitat del corrent i de la llum. Aquestes incrustacions desapareixen quan el grau d'eutròfia de les aigües és important. La composició química elemental de les incrustacions sembla dependent de la composició mineralògica i química dels indrets sobre els quals es disposen. Molt sovint sobre d'aquestes incrustacions creixen poblacions de diatomees i clorofícies, allí on el corrent no ho impedeix.És posible distingir diversos tipus de poblacions en el fitobentos del riu Ter: les que ocupen ambients subaeris (fonts, regalims), les de les capçaleres del Ter i del Freser (principalment incrustants i Hydrurus), les de capçaleres silíciques de muntanya mitjana (amb poblacions incrustants poc desenvolupades i abundància de diatomees), les de capaçalera en aigües netes i carbonatades (amb formacions incrustants molt desenvolupades), les que es troben en estacions de muntanya baixa i aigües alcalines (principalment Cladophora i diatomees), les que habiten en les aigües poc ràpides i poc mineralitzades de l'eix del riu (diatomees dels gèneres Navícula, Nitzschia i Gomphonema), i les que poden resistir condicions d'elevada mineralització i fins i tot de poI.lució (variación simplificada de la població anterior).A la desembocadura del riu Ter, i en algun altre tram del riu, es forma una comunitat fitoplanctònica força pobra, que registra una forta influència del bentos i una certa escassedat d'elements genuïnament planctònics.L'estudi de la dinàmica de les poblacions de diatomees en nou punts de l'eix del riu, durant un cicle anual, ha posat de manifest que la mineralització de les aigües i la poI.lució són els factors més determinants en la distribució de les espècies. Les poblacions de la part superior del riu són de baixa diversitat, i a mesura que incrementa la mineralització de les aigües van guanyant en complicació. L'aparent linealitat que generaria l'increment de la mineralització aigües avall es trenca a causa de l'aparició de focus de poI.!ució, que actuen simplificant les poblacions i afavorint unes poques espècies resistents. Els embassaments actuen millorant la qualitat de les aigües i afavoreixen una altra comunitat diferent a la d'aigües amunt.Així mateix, s'han comparat les poblacions de diatomees de l'eix del riu Ter amb les que es troben en l'eix del Llobregat. La flora dels dos rius és molt semblant, però les poblacions difereixen en la seva composició específica. Mentre que a les capçaleres dels rius són anàlogues, les del tram mig i baix són força diferents, principalment a causa de l'efecte depurador i renovador dels embassaments en el Ter i de l'aparició de sals en el Llobregat.També s'ha estudiat la dinàmica en un punt de la conca del Ter, el riu Gurri, en un tram d'aigües netes i molt mineralitzades. En aquest indret s'ha detectat una flora extraordinàriament diversa (125 tàxons), formada principalment per diatomees. Durant el període d'estudi s'ha observat una successió en les poblacions a mesura que el cabal és menys important (a conseqüència de l'estiatge) i augmenten les quantitats de clorurs en solució, i que s'ha traduït en una substitució progressiva (des de l'hivern a l'estiu) d'espècies d'aigües mineralitzades per altres d'aigües salabroses.La mesura de les distàncies paramètriques, referides a la distància geogràfica real entre les estacions, pot ser utilitzada per a descriure les discontinuïtats que es produeixen en el riu. La distància entre les estacions i l'alteració de la seva seqüència natural són manifestacions dels canvis que s'hi han produït. Hem aplicat aquesta mesura a les poblacions de diatomees de l'eix del riu. S'observa que experimenten un canvi molt important entre les estacions de capçalera i les del tram mig, I en aquestes la discontinuïtat és molt més suau; a partir de la ciutat de Girona, les diferències tornen a ser molt importants.Les imatges del riu són molt diferents en cada època de l'any. Aquesta diferència pot ser avaluada utilitzant la derivada de la distància paramètrica respecte de l'espai. Mentre que a l'hivern i a l'estiu el riu té discontinuïtats molt marcades, a la primavera i a la tardor tendeix a ser més lineal. Aquesta diferència estacional en l'estructura de les poblacions pot relacionar-se amb les variacions corresponents de cabal (molt lligat en el Ter amb la velocitat del corrent) al llarg de l'any, excepte a l'estiu en què, precisament a causa del descens de cabal, predomina la influència de les condicions locals.Els canvis i discontinuïtats són a la vegada processos temporals I espacials estretament relacionats. La dinàmica de les poblacions de diatomees en una unitat de temps és equivalent als canvis locals de les poblacions menys els canvis que es donin a causa de l'arrossegament. En alguns casos, es pot trobar que existeix una estreta relació entre els canvis espacials de les poblacions i els d'algun paràmetre conservatiu, com la conductivitat, que pot ser utilitzat per les diatomees com a traçador, pernletent aleshores efectuar una aproximació al funcionament de les poblacions en aquell tram del riu. / ChlorophylI composition and dynamics has been described during a nine-month period, and their relationships with the physicochemical parameters have been analyzed. Later, the biomass of benthic algal assemblages has also been recorded during two particularly productive periods in the river, that is, spring and summer. At the same time, the benthic algal assemblages have been studied with detail. Three hundred and fifty-seven algal taxa have been recorded in the whole basin, in which mainly are diatoms. Fifty five of them are new floristic records for the Catalonian regions. All the possible habitats for algal development have been studied, but emphasis has been made in the benthic ones. Encrusting algal assemblages have been observed to develop in the springs and upper stretches of all the no polluted tributaries. Some different algal assemblages, linked to their respective environments are easily distinguishable: the siliceous-headwater assemblage, the species belonging to hard, middle mountains streams, the species inhabiting sub-aerial environments, those preferring moderately high salinity conditions in the middle stretch of the river, and those tolerant to high salinity conditions and pollution conditions. Phytoplankton is poorly developed in the river, and it is restricted to the mouth zone and some other impounded areas. In one hard-water stream site a particular, high diverse algal assemblage has been observed, and its dynamics described. The diatom assemblages in the main stretch of the river Ter is also compared with some others developed in the river Llobregat: reservoirs in the Ter strikingly determinant in the assemblage distribution, while salt mines and pollution are correspondently very important in the Llobregat. At last, discontinuities in the diatom assemblages have been measured using the parametric distances of the scores of a PCA. From the spatial and temporal components that determine the diatom assemblages distribution, it is possible to know, in some stretches of the river, their population dynamics.
|
Page generated in 0.0383 seconds