En aquesta tesi s'analitzen les vivències d'un grup d'estudiants de primer de Magisteri d'Educació Infantil suscitades en la pràctica de situaciones motrius introjectives, és a dir, aquelles pràctiques motrius amb un lògica interna que suscita un procés d'autoconeixement i benestar personal de qui les posa en pràctica.Per tal de dur a terme la investigació s'utiliza el diari de pràctiques dels estudiants com a instrument de recollida de dades, i l'anàlisi de contingut és el mètode emprat per tal d'analitzar i interpretar les vivències en el seu context. Es tracta d'un estudi de casos, d'una recerca d'orientació fenomenològico-hermenèutica que s'endinsa en la subjectivitat dels seus protagonistes, on la docent és al mateix temps investigadora.Aquesta investigació asumeix que tota pràctica motriu constitueix un sistema praxiològic (Parlebas, 2001), el que ha permès elaborar un sistema de categories ad hoc deduïnt com a dimensions d'anàlisi el components d'aquest sistema: els participants, l'espai, el temps i el material, i definint els indicadors corresponents a partir de la descripció de les relacions intrasistèmiques entre els components del sistema praxiològic, és a dir, de la lògica interna de cadascún dels exercicis didàctics programats.Categoritzant d'aquesta manera els textos dels estudiants, s'han descrit primer una sèrie d'unitats d'anàlisi que identifiquen les vivències de les dificultats i els beneficis resultants de la pràctica dels exercicis didàctics, i després s'ha interpretat el seu significat en el context educatiu al que pertanyen. Això ha permès identificar l'itinerari pedagògic seguit pels estudiants i posar de relleu l'impacte emocional, afectiu i motor que ha tingut la pràctica de situacions motrius introjectives.Per tant, es considera prioritària una educació motriu conscient i sensitiva en la formació inicial dels mestres, una educació que contribueixi a l'adquisició de competències socials i personals com l'autoconeixement, la conciència sensitiva, l'autorregulació emocional o l'empatia amb els demés, que orienti i estimuli als estudiants, futurs mestres, a emprendre un procés constant de millora personal i professional. / En esta tesis se analizan las vivencias de un grupo de estudiantes de primero de Magisterio de Educación Infantil suscitadas en la práctica de situaciones motrices introyectivas, es decir, prácticas motrices cuya lógica interna suscita un proceso de autoconocimiento y bienestar personal de aquél que las pone en práctica.Se utiliza el diario de prácticas de los estudiantes como instrumento de recogida de datos, y el análisis de contenido como método para analizar e interpretar las vivencias en su contexto.Se trata de un estudio de casos, una investigación educativa con orientación fenomenológicohermenéutica que se introduce en la subjetividad de sus protagonistas, en la que la docente desempeña a su vez el rol de investigadora.Esta investigación asume que toda práctica motriz constituye un sistema praxiológico (Parlebas, 2001), lo que ha permitido elaborar un sistema de categorías ad hoc deduciendo como dimensiones de análisis los componentes de este sistema: los participantes, el espacio, el tiempo y el material, y definir los indicadores correspondientes a partir de la descripción de las relaciones intrasistémicas existentes entre los componentes del sistema praxiológico, es decir, de la lógica interna de cada uno de los ejercicios didácticos programados.Al categorizar de este modo los discursos de los estudiantes, se han descrito primero una serie de unidades de análisis que identifican las vivencias acerca de las dificultades y los logros como consecuencia de la práctica de los ejercicios didácticos, para interpretarlas después a tenor del contexto educativo del que proceden, lo que ha permitido identificar el itinerario pedagógico seguido por los estudiantes y poner de manifiesto el impacto emocional, afectivo y motor que la práctica de situaciones motrices introyectivas ha tenido en ellos.De ahí que se considere prioritario incluir una educación motriz consciente y sensitiva en la formación inicial de los maestros, una educación que contribuya a la adquisición de competencias sociales y personales como el autoconocimiento, la autorregulación emocional, la empatía con los demás o la conciencia sensitiva, que oriente y estimule a los estudiantes, futuros maestros, a emprender un proceso constante de mejora personal y profesional. / The present thesis goes through the experiences that a group of first-year students of Childhood Education (Magisterio de Educación Infantil) lived while practising introjective motor skill situations -i.e. motor skill exercises in which the inner logic provokes a process of sensorial self-awareness and psychosomatic balance on those who practise them.The students' practice diary is used for data gathering, while the content analysis serves as a method for the analysis and interpretation of the experiences in their context. This is a case study, an educational research, phenomenologically and hermeneutically-oriented, that penetrates its object's subjectivity, and one in which the teacher takes on her role as researcher as well.The research considers every motor skill practice as a praxiological system (Parlebas, 2001), and this allows for the composition of a system of ad-hoc categories where the dimensions for analysis are conformed by the system components (participants, space, time and materials), and for the definition of the corresponding indicators from the description of the intra-systemic relations existing among the praxiological system components -i.e. from the inner logic in each of the educational exercises scheduled.By thus categorizing the students' discourse, a series of analysis units has been described first -units that identify the experience lived from difficulties and achievements as a consequence of the practice of educational exercises- to be later interpreted according to the educational context they arose in. This allows for the identification of the pedagogical itinerary followed by the students, and for their manifestation of the emotional, affective and motor impact experienced in the practice of introjective motor skill situations.Hence the regarding of the importance for a conscious and sensorial motor skill education in the initial training of teachers, an education that contribute to the acquisition of social and personal abilities that stimulate students, future teachers, to better understand a constant process of professional and personal improvement. / Dans cette thèse, nous analyserons les expériences (le vécu) d'un groupe d'étudiants de première année d'enseignement universitaire en Education Maternelle (Magisterio de Educación Infantil). Celles-ci, suscitées par la pratique de situations motrices introjectives.C'est-à-dire de pratiques motrices dont la logique interne occasionne un processus de connaissance de soi au niveau sensitif et de l'équilibre psychosomatique de celui qui les met en pratique.Le carnet de bord de chaque étudiant sera utilisé comme instrument de recueil de données et, l'analyse du contenu comme méthode pour analyser et interpréter les expériences dans leur contexte. Il s'agit donc d'une étude de cas. Une investigation éducative avec une orientation phénoménologico-herméneutique, qui s'introduit dans la subjectivité de ses protagonistes et dans laquelle, l'enseignant assume aussi le rôle d'investigateur.Cette investigation considère que toute pratique motrice constitue un système praxiologique (Parlebas, 2001). Ce qui a permis d'élaborer un système de catégories ad hoc, en déduisant comme dimensions d'analyse, les composants de ce système: les participants, l'espace, le temps et le matériel. Puis, de définir les indicateurs correspondants, à partir de la description des relations intrasystémiques existantes, entre les différents composants du système praxiologique. C'est-à-dire de la logique interne de chacun des exercices didactiques programmés.A catégoriser de cette façon les réflexions des étudiants, nous avons décrit d'abord une série d'unités d'analyse qui identifient les expériences (le vécu) face aux difficultés et aux réussites comme conséquence de la pratique des exercices didactiques. Afin de les interpréter plus tard, dans le contexte éducatif dont elles procèdent. Ce qui a permis d'identifier l'itinéraire pédagogique suivi par les étudiants, et mettre en avant l'impact émotionnel, affectif et moteur que la pratique de situations motrices introjectives a provoqué chez eux.Et ainsi donc, mettre en évidence l'intérêt majeur d'inclure une éducation motrice.