Spelling suggestions: "subject:"compositivos"" "subject:"composition""
1 |
Evolución estilística de la obra de Leonardo BaladaUribarri Berrojalbiz, Idoia 01 September 2017 (has links)
The goal of this investigation is to define Spanish composer Leonardo Balada
(Barcelona, 1933) style and evolution through the analysis of four of his compositions.
From the moment he moved to New York in 1956 in order to study with eminent
teachers such us Aaron Copland or Vincent Persichetti, Balada has composed more than
120 works of great beauty and personality, ranging all kinds of music genres. Since the
early 60s, his music enjoyed international success and he received several commissions
from a number of important European and American music institutions. Prestigious
orchestras (such as the New York or the Los Angeles Philharmonic), conductors (L.
Maazel), soloists (A. de Larrocha and G. Cassadó) have played his compositions, also
recorded by labels like Deutsche Grammophon or Naxos.
Notwithstanding the relevance, quality and impact of Balada’s work, an overall analysis
of his musical language has never been attempted.
Four works are considered in the framework of this investigation: Concert per
Violoncello i 9 instrumentistes (1962), María Sabina (1969), Homage to Casals (1975)
and Prague Sinfonietta (2003). Each of these works represents a different phase of
Balada compositional trajectory and contains those peculiar features that have
influenced his music evolution. These features (i.e.: the use or suppression of elements
as important as tonal harmony or melody) are common to most of the works composed
in the same period and allow us an interpretation of Balada music.
Conversations with the composer as well as his classes (Balada is Composition
Professor at the Carnegie Mellon University) were important sources of information.
They resulted in greatly helping understanding his music and investigating the features
of a very complex musical language that has evolved, with the passing of time and the
use of different techniques, to eventually become the peculiar style defining the
personality of this exceptional composer. / El objetivo de este estudio es definir a través del análisis de cuatro composiciones las
características y la evolución del lenguaje de Leonardo Balada (Barcelona, 1933).
Desde su traslado a Nueva York en 1956 para estudiar con maestros como Aaron
Copland o Vincent Persichetti, ha escrito más de 120 obras de gran belleza y
personalidad que abarcan todos los géneros. El amplio reconocimiento internacional del
que ha gozado desde el inicio de los años 60 se ha materializado a través de las
comisiones recibidas por parte de las más diversas e importantes instituciones
musicales, principalmente estadounidenses y europeas. Además, orquestas como las
filarmónicas de Nueva York o Los Ángeles, directores como L. Maazel, o los solistas
A. de Larrocha y G. Cassadó han interpretado sus obras, grabadas por discográficas
como la Deutsche Grammophon o Naxos.
Pero a pesar de la importancia, calidad y repercusión de su obra no hay ningún estudio
que analice su lenguaje compositivo. A través de las composiciones Concert per
Violoncello i 9 instrumentistes (1962), María Sabina (1969), Homage to Casals (1975)
y Prague Sinfonietta (2003) estudiaremos las características de dicho lenguaje. Cada
una de estas obras representa un periodo diferente de su trayectoria compositiva porque
contienen rasgos que han determinado cambios en la dirección de dicha trayectoria.
Estos rasgos, que se concretan en el uso o supresión de elementos a veces tan
sustanciales como la melodía o la armonía tonal, son comunes a un número importante
de obras escritas en los periodos que representan, lo que a su vez nos ha permitido
definir el conjunto de su producción.
Por otro lado, las conversaciones y lecciones de Balada, profesor de composición en la
Carnegie Mellon University desde 1970 y de máster clases en España, han sido una
fuente de información de gran valor para entender su música.
Todo ello nos ha llevado a definir las características de un lenguaje complejo, que se ha
ido transformando y enriqueciendo con el paso del tiempo y el empleo de técnicas
distintas hasta llegar al estilo único que sintetiza la personalidad de este excepcional
compositor. / L'objectiu d'aquest estudi és definir a través de l'anàlisi de quatre composicions les
característiques i l'evolució del llenguatge de Leonardo Balada (Barcelona, 1933). Des
del seu trasllat a Nova York en 1956 per a estudiar amb mestres com Aaron Copland o
Vincent Persichetti, ha escrit més de 120 obres de gran bellesa i personalitat que
comprenen tots els gèneres. L'ampli reconeixement internacional del que ha gaudit des
dels primers anys 60 s'ha materialitzat a través de les comissions rebudes per part de les
més variades i importants institucions musicals, principalment nord-americans i
europees. A més, orquestres com les filharmòniques de Nova York o Los Angeles,
directors com L. Maazel, o els solistes A. de Larrocha i G. Cassadó han interpretat les
seues obres, gravades per discogràfiques com la Deutsche Grammophon o Naxos.
Però a pesar de la importància, qualitat i repercussió de la seua obra no hi ha cap estudi
que analitze la seua llengua. A través de les composicions Concert per Violoncello i 9
instrumentistes (1962), María Sabina (1969), Homage to Casals (1975) i Prague
Sinfonietta (2003) estudiarem les característiques del dit llenguatge. Cada una d'estes
obres representa un període diferent de la seua trajectòria compositiva perquè conté trets
que han determinat canvis en la direcció de la dita trajectòria. Estos trets, que es
concreten en l'ús o supressió d'elements a vegades tan substancials com la melodia o
l'harmonia tonal, són comuns a un número important d'obres escrites en els períodes que
representen, la qual cosa al seu torn ens ha permés definir el conjunt de la seua
producció.
D'altra banda, les conversacions i lliçons de Balada, professor de composició en la
Carnegie Mellon University des de 1970 i de màster classes a Espanya, han sigut una
font d'informació de gran valor per a entendre la seua música.
Tot això ens ha portat a definir les característiques d'un llenguatge complex, que s'ha
anat transformant i enriquint amb el pas del temps i l'ocupació de tècniques distintes,
fins a arribar a l'estil únic que sintetitza la personalitat d'este excepcional compositor. / Uribarri Berrojalbiz, I. (2017). Evolución estilística de la obra de Leonardo Balada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86139
|
Page generated in 0.0702 seconds