El gran objectiu d'aquesta tesi és reconstruir i analitzar la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, tot presentant l'exemple dels arxius catalans durant el període comprès entre els anys 1931 i 1939. En primer lloc, cal destacar que els arxius entesos com els documents generats per un govern, una administració o un particular en base a la seva activitat, prenen uns valors complementaris en situacions de conflicte polític. Els arxius i els documents són com l'ADN que caracteritza i individualitza al seu productor i es converteixen en un element estratègic en un conflicte bèl•lic. La recerca s'inicia en el desenvolupament de la política cultural de la Generalitat de Catalunya, en matèria d'arxius, en el període entre 1931 i 1936. L'any 1931 la Generalitat de Catalunya crea el Consell de Cultura que alhora encarrega una ponència d'Arxius, Biblioteques i Belles Arts. A proposta d'aquesta ponència es publica un projecte d'organització dels arxius documentals de Catalunya que posa les bases d'un sistema d'arxius català. Com a precedents s'analitzen les pioneres actuacions en arxius de l'Institut d'Estudis Catalans creat per la Diputació Provincial de Barcelona l'any 1907. A continuació, el salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) és el tema principal de l'estudi. La Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Agustí Duran i Sanpere, du a terme la gestió del salvament. Els objectius de la Secció d'Arxius, la seva organització, els seus recursos humans, els dipòsits documentals en l'evolució del conflicte, ens permeten comprendre la dimensió del salvament del patrimoni documental català. S'acaba la guerra, els arxius retornen a Barcelona. Quins foren els arxius protegits ? Quines varen ser les actuacions de la Secció d'Arxius arreu del país ? I la seva gestió econòmica ? La conferència de Duran en el VIII Congrés de Ciències Històriques a Zuric, l'agost de 1938, presenta pràcticament el balanç de l'obra realitzada. L'altra cara de la moneda és l'acció de les tropes franquistes en l'ocupació de Catalunya, consistent en l'espoli i la confiscació de documents de l'administració, d'entitats i de particulars catalans, que tenia com a objectius la depuració i repressió del bàndol republicà, una vegada finalitzat el conflicte. Els processos judicials a Duran posen de manifest la imparable maquinària depuradora del règim franquista imposat. La depuració com a funcionari de l'Ajuntament de Barcelona i el consell de guerra pel càrrec que desenvolupà com a Cap de de la Secció d'Arxius a la Generalitat de Catalunya foren els esculls que va haver de superar finalitzada la guerra. És també aclaridor comprovar quins són els diversos usos dels documents i dels arxius a través de la premsa durant la guerra. Control de l'Estat i l'administració de la població a través dels documents, la seva manipulació i utilització, la propaganda, la memòria històrica, la confiscació, l'espoli, etc. són accions i conceptes que protagonitzen els documents i que destaquen més que mai en una situació de conflicte bèl•lic. Finalment, s'analitzen les vicissituds dels arxius dels presidents de la Generalitat de la Catalunya de la Segona República Espanyola i a l'exili, així com el seu estat, contingut, accessibilitat i ubicació actuals. Les conclusions que es deriven de la tesi són: - La pionera obra de l'Institut d'Estudis Catalans i la política activa de la Generalitat republicana sobre patrimoni documental. - Els arxius identificats amb el poder: la seva destrucció i el seu salvament. - Els arxius com a eina identitària. - Els arxius com a eina de repressió. - Els arxius com a memòria històrica. - Els arxius com a portadors i reveladors de la veritat, la justícia i els drets humans. Les fonts emprades han estat les documentals, orals, hemerogràfiques, bibliogràfiques i legislatives. / The main objective of this doctoral thesis is to reconstruct and analyze the connection between archives and political conflict in the XX century, taking as an example the Catalonian archives between the years 1931 and 1939. First of all, it is noteworthy that archives, in the sense of documents generated by a government, an admininistration or a citizen, take on additional value in political conflict situations. Archives and documents are like the DNA that characterize and individualize their producer and become a key strategic element in an armed conflict. The present investigation starts from the development of the cultural policy with regard to files of the Government of Catalonia between the years 1931 and 1936. The pioneering archive work of the Catalonian Studies Institute, created by the Provincial Council of Barcelona in 1907, will serve as the background to our research. After that, the main subject of the research is the salvaging of the Catalonian archives during the Spanish Civil War (1936-1939). The archives section of the Service of Artistic, Scientific and Historical Heritage of the Government of Catalonia, that was managed by Agustí Duran Sanpere, was in charge of the management of the rescue. The objectives of the archives section, its organization, its human resources, the documentary deposit in the development of the conflict, allow us to understand the scale of the rescue of Catalonian heritage. Duran’s conference at the VII Congress of the Historical Science in Zurich, in August of 1938, showed the results. On the other side of the coin are the actions of Francois troops during their occupation of Catalonia, consisting in the confiscation of documents from the Catalonian administration, Catalonian organizations and citizens with the objective being the purging and repression of the Republican side. A. Duran’s judgement showed the unstoppable repression of the Franco regime. Finally, the analysis focuses on the ups and downs of the files of the presidents of the Catalonian Government in the Spanish Second Republic and in the exile, as well as their condition, content, accesibility and current location. The conclusions derived from the research are: - The pioneering work of the Catalonian Studies Institute and the active policy of the Government of Catalonia about its heritage. - The archives identify with the power, their destruction and rescue. - The archives as identity tool. - The archives as repression tool - The archives as historical memory - The archives proved very revealing of the truth, justice and human rights It has been used documentary, oral, hemerographic, bibliographic and legal sources.

El setembre de l'any 1998 les formacions nacionalistes basques van firmar un pacte que pretenia traçar una via de solució al conflicte polític que viu Euskadi, pocs dies després ETA anunciava una treva. Durant aquell període de treva hi va haver diferents passos, entre elles negociacions entre ETA i el govern espanyol. Al final les coses es van torçar i a finals de l'any 1999 ETA va anunciar la fi de la treva. En aquest treball s'analitza com van tractar aquell període els diaris de difusió general a Catalunya, comparant-ho amb els diaris de la resta de l'Estat i d'Euskadi, estudiats en un projecte d'investigació. L'anàlisi de continguts està basat en portades i editorials i està complementat amb un marc teòric, contextual i metodològic. / En septiembre del año 1998 las fuerzas nacionalistas vascas firmaron un pacto que pretendía trazar una vía de solución al conflicto político que vive Euskadi, pocos días después ETA anunció una tregua. Durante aquel periodo de tregua hubo diferentes pasos, entre ellos negociaciones entre ETA y el gobierno español, pero a finales del año 1999 ETA anunció el fin de la tregua. En este trabajo se analiza como trataron aquel periodo los diarios de difusión general en Catalunya, comparándolo con el de los diarios del resto del Estado y de Euskadi, estudiados en uno proyecto de investigación. El análisis de contenidos se basa en portadas y editoriales y está complementado con un marco teórico, contextual y metodológico. / In September 1998 the Basque nationalistic forces signed an agreement trying to clear a way on the politic conflict in Euskadi. Few days later ETA announced a truce. During that period of truce there were different stages, such as negotiations between Spanish Government and ETA. But at the end of 1999 ETA announced the end of the truce. In this work it is analyzed how the newspapers in Catalonia treated that period, comparing with the newspapers of the rest of the State and of Euskadi, wich were studied in one project of investigation. This analysis of contents is based on some front pages and editorials and is complemented with a theoretical, contextual and methodological frame.