År 2009 infördes en ny lagstiftning som möjliggjorde den nya upplåtelseformen ägarlägenheter i Sverige. Sedan dess kan man konstatera att det inte har byggts i den utsträckning som lagstiftaren till en början bedömt. Reglerna för ägarlägenheter gör det möjligt att inneha enskilda lägenheter i flerbostadshus med äganderätt för bostadsändamål. Juridiskt har man full äganderätt och kan man få lagfart i den enskilda lägenheten till skillnad från bostadsrätt där en nyttjanderätt innehas. Begreppet ägarlägenhet innebär en fastighet av särskilt slag - en ägarlägenhetsfastighet. Idag finns det ett fåtal aktörer på marknaden som producerar denna typ av lägenheter, de får vanligtvis sitt byggnadsprojekt finansierat av banker i form av byggnadskreditiv. Detta kandidatexamensarbete tar upp hur bankerna bedömer dess villighet att finansiera ägarlägenhetetsprojekt. Syftet med uppsatsen är att undersöka hur synen på finansiering av ägarlägenheter ser ut i dagsläget, utifrån banker, byggherre och lantmäteriets perspektiv. Målet är att klargöra hur byggkreditiv bedöms för ägarlägenheter och vilka faktorer som är avgörande för bankerna. I detta arbete har en kvalitativ metod använts för att uppnå syftet med arbetet. En litteraturundersökning samt kvalitativa intervjuer med berörda parter har genomförts för att kunna besvara arbetets frågeställning.Resultatet visar att banker ställer sig positivt till upplåtelseformen för att det bidrar till en mer flexibel bostadsmarknad för privatpersoner. Resultatet visar att banker ställer sig mer återhållsam till att finansiera ägarlägenhetsprojekt då efterfrågan anses låg i jämförelse med bostadsrättsprojekt. De flesta bankerna finansierar ett byggnadskreditiv för ägarlägenheter men det förutsätter att byggherren är väletablerad och kapitalstark. Analysen kommer fram till att lagstiftningen fyller sin funktion och det inte finns behov av större reformer. Däremot skulle det behövas justeringar samt förtydliganden från lagstiftarens sida för att klargöra hanteringen av boendeformen i praktiken. / A new legislation was introduced 2009, it enabled a new form of condominiums (sv. ägarlägenheter) in Sweden. Since then, it can be stated that condominiums have not been built to the extent that the legislator initially assessed. The rules for condominiums make it possible to own individual flats in apartment buildings with ownership rights for residential purposes. Legally, you have full ownership and you can get a registration of the ownership in the individual apartment, unlike cooperative ownership where you hold a right of use. The term condominiums by Swedish law means a property unit of a special kind - a condominium property unit. Today, there are a few developers in the market that produce this type of apartment, they usually get their building project financed by banks in the form of construction loan agreements. This bachelor thesis brings up how the lender evaluates a request for a construction loan and their willingness to fund the project. The purpose of this thesis is to examine today's view of financing condominiums from the lenders, developers and cadastral authority’s perspective. The aim is to make it clear how the construction loan agreement is assessed and which the determined factors are for the lenders. The authors have chosen a qualitative method to achieve the purpose of the thesis. A literature study was done and qualitative interviews with relevant parties were also held to answer the question at issue. Results show that the lender is positive about the form of tenure. The reason is that it contributes to a more flexible housing market. The result also shows that lenders are being more abstemious about founding condominium projects because of the low demand compared to cooperative ownership. The lenders can provide a construction loan agreement given the developer is well-established and has financial muscles. The analysis reaches the conclusion that the law serves its purposes and there is no need for any big law reforms. However, adjustments and explanations from the legislator would clarify some problems that have arisen in the thesis.

The purpose of this thesis is to describe the legal regulation of ownership of cooperative flat. The thesis is composed of four chapters, each of them dealing with different aspects of legislation of ownership of cooperative flat. Chapter one is composed of four main subchapters, and contains brief descriptions of basic institutes of each cooperative. The first chapter also contains an explanation what the cooperative is, who are the members of cooperative, what is an organization and regulations of cooperative, and how the cooperative expires. Second chapter is aimed on the flat cooperative. Its first part contains short historical overview of legal regulation of flat cooperative since their creation, till the second half of the twentieth century. Second subchapter explains the concept of the flat cooperative. Inside the following two subchapters of this chapter are described kinds of a typical flat cooperatives, and detailed described the concept of cooperative flat. Third chapter of the thesis analyzes the transfers of the flats cooperatives to the ownership of their members. In the first subchapter is an explanation of the legal regulation, which offers the change between the owner of the flat from the cooperative to its member-man. In this part are also described the theoretical conceptions of...

69 Abstract The purpose of this thesis is to describe the legal regulation of ownership of cooperative flat. The thesis is composed of four chapters, each of them dealing with different aspects of legislation of ownership of cooperative flat. Chapter one is composed of four main subchapters, and contains brief descriptions of basic institutes of each cooperative. The first chapter also contains an explanation what the cooperative is, who are the members of cooperative, what is an organization and regulations of cooperative, and how the cooperative expires. Second chapter is aimed on the flat cooperative. Its first part contains short historical overview of legal regulation of flat cooperative since their creation, till the second half of the twentieth century. Second subchapter explains the concept of the flat cooperative. Inside the following two subchapters of this chapter are described kinds of a typical flat cooperatives, and detailed described the concept of cooperative flat. Third chapter of the thesis analyzes the transfers of the flats cooperatives to the ownership of their members. In the first subchapter is an explanation of the legal regulation, which offers the change between the owner of the flat from the cooperative to its member- man. In this part are also described the theoretical...

The aim of the thesis is to analyse a legal enviroment about the ownership of a flat in various forms. The goal is to provide the reader with advantages and disadvantages of each of that forms. The thesis is composed of five main chapters. First two chapters are devoted to a short summary of both the cooperative and non-cooperative form of ownership of a flat. After the evaluation of existing legislation in historical context, the following text is focused on fundamental and also application-often problematic legal institutes. View of the academic and judicial community is provided as well. Chapter three analyzes the procedure of transformation of a housing stock after the velvet revolution in 1989, when the economic and political situation has significantly changed and all legal relations has to adopt to new times. This chapter explains the legal way of transferring flats from cooperative to non-cooperative ownership and conditions to be fulfilled. Chapter four compares these forms of ownership on the background of major legal institutes and highligts or warns on the other hand about challenges arising in connection with the appropriate form of ownership. In the last main chapter, several amendments on new legislature are critically assessed, pros and cons are described and some thoughts are pointed out...

The goal of my diploma thesis is to describe the problems of financing housing in flats owned by housing cooperatives, impact of economic on the price of flats or influence of the cooperative ownership on the selling price of the flat. In this work there are examined other factors which might motivate or demotivate new team members to join the cooperative in order to ensure their own housing.

A real property, an apartment, an accommodation unit, an ownership, cooperative housing, supply, demand, a price, a worth, a current price, a valuation using price provision, method of a direct comparison, yield method, real estate market

[ES] Las cooperativas son asociaciones de personas que se unen voluntariamente para satisfacer necesidades económicas, sociales y culturales y se distinguen de las empresas de capital (IOF) porque abordan las necesidades comunes de los miembros en relación con bienes y servicios asequibles. Las cooperativas son gestionadas democráticamente por socios que son propietarios y cumplen también el rol de proveedores, trabajadores o clientes. Hoy en día, la membresía de las cooperativas a nivel mundial asciende a mil millones de miembros que operan en varias industrias. La literatura existente refleja principalmente la perspectiva de las IOF y se centra en los determinantes impulsados por el mercado para la presentación de informes que no necesariamente reflejan la identidad cooperativa como determinante. Los marcos de presentación de informes corporativos existentes se centran predominantemente en las necesidades de presentación de informes de las IOF y se han configurado de acuerdo con las necesidades corporativas y del mercado financiero, sin reconocer aspectos clave de la identidad cooperativa. Además de estas deficiencias, la identidad de las cooperativas se ha convertido recientemente en un tema de debate entre diversas partes interesadas. Se argumenta que las cooperativas tienen un problema de gestión de imagen. También se insta a las cooperativas a aumentar la conciencia pública sobre sus contribuciones. Por lo tanto, ha llegado el momento de revisar la identidad cooperativa en un mundo moderno. Para arrojar luz sobre las prácticas de presentación de informes existentes de las cooperativas y como punto de partida para mejorar la conciencia pública y la imagen de las cooperativas, el estudio investigó el nivel de adopción y los determinantes para la adopción de informes corporativos de las 300 cooperativas más grandes del mundo. Para una muestra de 78 cooperativas, todos los informes corporativos publicados en línea, para el año 2017, fueron recopilados y codificados manualmente. Para establecer el nivel de adopción se realizó un análisis de contenido y para identificar los determinantes se realizaron análisis de regresión lineal, regresión logística binaria y regresión ordinal. El análisis de contenido distinguió entre los tipos de informes corporativos. Para el nivel de adopción, el estudio distinguió además entre informes publicados elaborados sin un marco de información, informes basados en un marco y la aplicación de un marco con revisión externa. Los reultados indicaron mejoras potenciales para el nivel de adopción de los diferentes tipos de informes. Por ejemplo, la presentación de informes integrados y de gestión son adoptados por una minoría de cooperativas sin ninguna revisión externa sobre los informes integrados. Para los determinantes de la adopción de informes, el estudio distinguió entre determinantes generales y determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa. Los resultados indicaron que las cooperativas en países orientados a favor de las partes interesadas, las cooperativas más grandes y las cooperativas con instrumentos cotizados, así como las cooperativas que operan en un sector con un mayor impacto en el medio ambiente, tienen más probabilidades de adoptar la presentación de informes corporativos. Los determinantes idiosincrásicos de la naturaleza cooperativa incluyen la identidad cooperativa y la distribución de los resultados. Las cooperativas que comunican su identidad de manera más asertiva en la carta del presidente a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes anuales. Las cooperativas que limitan la distribución de resultados sólo a sus miembros tienen más probabilidades de adoptar informes de gestión formales. / [CA] Les cooperatives són associacions de persones que s'unixen voluntàriament per a satisfer necessitats econòmiques, socials i culturals i es distingixen de les societats de capital (IOF) perquè aborden les necessitats comuns dels membres en relació amb béns i servicis assequibles. Les cooperatives són gestionades democràticament per socis que són propietaris i complixen també el rol de proveïdors, treballadors o clients. Hui dia, la filiació de les cooperatives a nivell mundial ascendix a mil milions de membres que operen en diverses indústries. La literatura existent reflectix principalment la perspectiva de les IOF i se centra en els determinants impulsats pel mercat per a la presentació d'informes que no necessàriament reflectixen la identitat cooperativa com a determinant. Els marcs de presentació d'informes corporatius existents se centren predominantment en les necessitats de presentació d'informes de les IOF i s'han configurat d'acord amb les necessitats corporatives i del mercat financer, sense reconéixer aspectes clau de la identitat cooperativa. A més d'estes deficiències, la identitat de les cooperatives s'ha convertit recentment en un tema de debat entre diverses parts interessades. S'argumenta que les cooperatives tenen un problema de gestió d'imatge. També s'insta les cooperatives a augmentar la consciència pública sobre les seues contribucions. Per tant, ha arribat el moment de revisar la identitat cooperativa en un món modern. Per a llançar llum sobre les pràctiques de presentació d'informes existents de les cooperatives i com a punt de partida per a millorar la consciència pública i la imatge de les cooperatives, l'estudi va investigar el nivell d'adopció i els determinants per a l'adopció d'informes corporatius de les 300 cooperatives més grans del món. Per a una mostra de 78 cooperatives, tots els informes corporatius publicats en línia, per a l'any 2017, van ser recopilats i codificats manualment. Per a establir el nivell d'adopció es va realitzar una anàlisi de contingut i per a identificar els determinants es van realitzar anàlisis de regressió lineal, regressió logística binària i regressió ordinal. L'anàlisi de contingut va distingir entre els tipus d'informes corporatius. Per al nivell d'adopció, l'estudi va distingir a més entre informes publicats sense marc, informes basats en un marc i l'aplicació d'un marc amb revisió externa. Les troballes van indicar millores potencials per al nivell d'adopció dels diferents tipus d'informes. Per exemple, la presentació d'informes integrats i de gestió són adoptats per una minoria de cooperatives sense cap revisió externa sobre els informes integrats. Per als determinants de l'adopció d'informes, l'estudi va distingir entre determinants comuns i determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa. Els resultats van indicar que les cooperatives en països orientats a favor de les parts interessades, les cooperatives més grans i les cooperatives amb instruments cotizats, així com les cooperatives que operen en un sector amb un major impacte en el medi ambient, tenen més probabilitats d'adoptar la presentació d'informes corporatius. Els determinants idiosincràtics de la naturalesa cooperativa inclouen la identitat cooperativa i la distribució de resultats. Les cooperatives que comuniquen la seua identitat de manera més assertiva en la carta del president als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes anuals. Les cooperatives que limiten la distribució dels resultats només als seus membres tenen més probabilitats d'adoptar informes de gestió formals. / [EN] Cooperatives are associations of persons voluntary uniting for economic, social and cultural needs and are distinguished from investor-owned firms (IOFs), as they are addressing the communal need of members relating to affordable goods and services. Cooperatives are democratically managed by members who are owners also fulfilling the role as suppliers, workers or customers. Today, cooperative membership globally amounts to one billion members operating in several industries. Existing literature mainly reflects the perspective of IOFs and focuses on market-driven determinants for reporting that do not necessarily reflect cooperative identity as a determinant. Existing corporate reporting frameworks are predominantly based on the reporting needs of IOFs and have been shaped according to corporate and financial market needs, not acknowledging key aspects of cooperative identity. In addition to these shortcomings, the identity of cooperatives recently become a topic of debate amongst various stakeholders. It is argued that cooperatives have an image management problem. Cooperatives are also urged to increase the public awareness about their benefits. The time has therefore come to revisit cooperative identity in a modern world. To shed light on the existing reporting practices of cooperatives and as a point of departure to improve on cooperatives' public awareness and image, the study investigated the level of adoption and determinants for the adoption of corporate reporting of the global largest 300 cooperatives in the world. For a sample of 78 cooperatives, all corporate reports published online, for the 2017 year of reporting, were hand collected and coded. To establish the level of adoption, a content analysis was performed and to identify the determinants, linear regression, binary logistic regression and ordinal regression analysis were performed. The content analysis distinguished between the types of corporate reports. For the level of adoption, the study further distinguished between reports published based on no framework, reports based on a framework and the application of a framework with external assurance. The findings indicated potential improvements for the level of adoption for the different types of reports. For example, integrated reporting and management reporting are adopted by the minority of cooperatives with no assurance on integrated reporting. For the determinants of adoption of reporting, the study distinguished between common determinants and determinants idiosyncratic to cooperative nature. Results indicated that cooperatives in countries orientated in favour of stakeholders, larger cooperatives and cooperatives with listed instruments, as well as cooperatives operating in a sector with a larger impact on the environment, are more likely to adopt corporate reporting. Determinants idiosyncratic to cooperative nature include cooperative identity and distribution of profits. Cooperatives more assertively communicating their identity in the president's letter to members, are more likely to adopt annual reporting. Cooperatives who limit profit distribution to members only, are more likely to adopt formal management reporting. / Fouché, KB. (2024). The Corporate Reporting Landscape and Identity of Cooperative Enterprises [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/213882