This research examines the identity perception of Maronite adolescents in Israel as part of the Israeli Palestinian Arab Christian community. The research was carried out between the years 2009-2011, involving 25 Maronite adolescents ranging from ages 16 – 18 years. Views on identity were also sought from the parents of this group. The research looks at the implications of their identity perception on their future orientation, career, place of residence, culture and heritage amidst the ongoing unstable social and political situation in the region. The research is inductive in nature and follows a non-positivist, qualitative, ethnographic approach, seeking depth in capturing and presenting the elusive nature of the “soft data” of the self-identity construct. The data were gathered and triangulated by a variety of methods: adolescents’ in-depth interview, parents’ semi–structured ethnographic interview, narrative text tools and a focus group. Findings revealed that the two leading components in the identity perception of the participants were the “Israeli Arab” national component, and the “Christian” religious component. Findings also indicated that the identity perception influences the choice of the participants’ careers; choosing from what was offered to them, rather than pursuing what they liked, and their place of residence having to deal with the limitations imposed on minorities regarding where they can, or cannot live. The participants expressed their need for leadership, religious or secular, to strengthen their involvement in the social and political agendas, educate the younger generation about their identity and heritage, offer a supportive and empowering framework for their ambitions and future plans and improve their socio-political presence among the other communities. The outcomes of this research contribute to a better understanding of the identity perception among Maronite adolescents and constitute a basis for understanding how they can be better supported as a minority group within a multi-cultural society in an unstable region. Further research is required to gain a deeper understanding of how the unstable periods influence belonging and identity issues among Christians in Israel and the Arab world, and to consider gender, socioeconomic and place of living variables.

L’objectiu principal d’este treball ha estat demostrar la rellevància de l’element lúdic com aspecte fonamental de les festes de moros i cristians. Especialment per a l’aparició, evolució i expansió del model que hem definit com festa moderna. Un tipus concret de festa de moros i cristians que apareix durant la primera meitat del segle XIX a Alcoi, motivat per una sèrie de circumstàncies socioeconòmiques que la propicien, en especial la irrupció d’una nova classe social burgesa sorgida del creixement industrial basat en la producció tèxtil i paperera, que troba en les festes de moros i cristians un perfecte escenari per a la participació, a través de la creació de filaes, i de projecció social de la seua nova condició econòmica, mitjançant l’acte de l’entrada de moros i cristians. Un model que poden dir que s’inicia en l’any 1839, moment en que es reglamenta el sistema de participació en filaes i s’incorpora l’entrada a la seqüència festiva, i que s’estén ràpidament per vàries poblacions de l’entorn geogràfic d’Alcoi i del riu Vinalopó, on també eixa nova burgesia industrial, comercial vitivinícola en el cas del Vinalopó, irromp durant les darreres dècades del segle XIX. Unes poblacions, que amb Alcoi compartien des de feia temps la celebració d’una sèrie de festeigs com danses, naumàquies i desembarcaments festius, funcions i combats dramatitzats entre moros i cristians, mascarades, i alardos i funcions de soldadesca, realitzats també a molts altres llocs de la geografia mundial i espanyola que tanmateix no adoptaren el model modern de festa, i que són considerats com antecedents de la mateixa. Uns actes estos, i altres nous i específics de la festa moderna com les entrades, sobre el que s’articulava una seqüència festiva que si bé, en termes semàntics i cronològics, presentava un marcat sentit religiós (es feien en honor al sant patró en la seua data de celebració), i també en menor mesura, militar, en adoptar formes i estructures de l’organització militar de l’època, no podem situar-los (ambdós elements), almenys en allò referent als processos de consolidació i expansió de la moderna festa de moros i cristians, a la mateixa altura que l’element lúdic, motor inequívoc dels dits processos i únic element que de manera transversal trobem en cadascuna de les etapes evolutives dels festeigs antecedents i de la pròpia festa. Un element que és hui el responsable directe de l’aparició d’un variat conjunt d’activitats econòmiques, conegut amb el terme de negoci fester, sorgit per satisfer la demanda de participació en la festa, en especial, en les entrades i desfilades, actes sobre els que es dirigeix principalment la promoció turística i el propi interès, pel grau d’espectacularitat assolida, del turista festiu. Element lúdic, que sempre ha mostrat un clara intencionalitat transgressora, com ho demostra el fet que manera paral·lela a la seqüència festiva pròpia de la festa, articulada al voltant de les entrades, processó del sant patró, simulacres de batalla i ambaixades, hi haguera (hui cada vegada menys) una cara “b” del programa d’actes tipus per on desfilaven i “actuaven” les Mahomes, gegants de cartró pedra de fisiognomia desproporcionada sobre les que s’observa un clar exemple de l’actual dulcificació dels elements transgressors de la festa, els contrabans i ambaixades humorístiques, els espies, les cordes de presos o els cavallets. I que també s’observa en la pròpia la pròpia denominació de les filaes i comparses, poc o gens acord, especialment durant tot el segle XIX, amb el relat oficial de la festa manifestat en les ambaixades.

Obtaining data simultaneously from different sensors located on different mobile devices can be useful for applications such as sports and medicine. In order for the data from the different sensors to be combined for analysis, the mobile devices need to be time synchronized first. This paper presents an application that can be used to calculate the difference between the internal clocks of two android devices using a combination of the Cristian and Marzullo algorithms. Different methods to connect the devices over Wi-Fi as well as the internet are tested to determine the optimal method for clock synchronization. The paper also validates the synchronization by testing different sensors on two identical android smartphones. The results show that clock synchronization between two mobile devices can be achieved with a round-trip time of 2 milliseconds or less using Wi-Fi Direct. Validation of the synchronization shows that a delay of 7 milliseconds or less can be achieved between two sensors of the same type on two identical android smartphones. It also shows that the least achievable delay between sensors of different types is 16 milliseconds. The conclusion is that once two android smartphones’ clocks are synchronized, only data from sensors of the same type can be combined, with the exception of the camera sensor. Further testing with more robust equipment is needed in order to eliminate human error which could possibly yield more desirable results. / Att erhålla data från olika sensorer som finns på olika mobila enheter kan vara användbart inom exempelvis sport och medicin. För att data från de olika sensorerna ska kunna kombineras för analys måste de mobila enheterna tidssynkroniseras först. Denna rapport presenterar en applikation som kan användas för att beräkna skillnaden mellan de interna klockorna på två Android enheter med en kombination av Cristian- och Marzullo -algoritmerna. Olika metoder för att ansluta enheterna via både Wi-Fi och internet testas för att bestämma den optimala metoden för tidssynkronisering. Rapporten validerar också synkroniseringen genom att testa olika sensorer på två identiska Android -smartphones. Resultaten visar att klocksynkronisering mellan två mobila enheter kan uppnås med en round-trip time på 2 millisekunder eller mindre med Wi-Fi Direct. Validering av synkroniseringen visar att en fördröjning på 7 millisekunder eller mindre kan uppnås mellan två sensorer av samma typ på två identiska Android -smartphones. Det visar också att den minst möjliga fördröjningen mellan sensorer av olika typer är 16 millisekunder. Slutsatsen är att när två Android smartphones är tidssynkroniserade kan endast data från sensorer av samma typ kombineras, med undantag för kamerasensorn. Ytterligare tester med mer robust utrustning behövs för att eliminera mänskliga fel vilket kan möjligen ge mer önskvärda resultat.