No description available.

No description available.

This study examines dance terminologies and documentation of Korean and French court dances, Jeongjae and Belle Dance, respectively. For Belle Dance, Raoul Feuillet's Chorégraphie (1700) and Pierre Rameau's Maître à Danser (1725) provide lists of movement terms, definitions of them, and instructions for how to enact them. For Jeongjae, Jeongjae mudo holgi, written in the nineteenth century, comprises diagrams and descriptions of dance movements. These sources have their own ways of converting dance movement into language, revealing the divergent perspectives toward body movement in each culture. Their divergent modes of documenting dance demonstrate the characteristic ways of expressing and constructing knowledge of body movement of their historical and cultural contexts. By comparing the terminologies and documentation that carry historically and culturally specific concepts, I explore underlying assumptions about what kinds of information are considered knowledge and preserved through articulation in words and graphic symbols. This study addresses the research question, what do dance terminologies and processes of documentation suggest about perspectives on dance movement in two distinct dance cultures. To articulate the differences, this study examines selected documents as a whole and dance terms in specific. The significance of characteristic features found in the textual analysis will be illuminated through an exploration of intertextual relationships between the dance texts and important sources of the period that focus on the body and how it is conceived in relation to the human being. This study suggests that, dance documents, which translate selected aspects of dance movement into words and graphic symbols, encapsulate historically and culturally specific ways of knowing dance movement. Intending to capture movement analytically and visually, Belle Dance treatises attempt to establish objective knowledge of dance. This mode of knowing corresponds to philosophical and practical milieus that constructed the theory of mind-body dualism, mathematical foundations of modern science, and reliance on sense perceptions. In contrast, Jeongjae documents take the performer's experience as the standard point of view, considering his or her inner experience as well as observable results of movement. Correspondingly, Korean traditional culture adhered to a holistic view of the body and promoted implicit expressions to describe body movements. / Dance

Note:

Over the past few years the real importance of requirements engineering has surfaced; hence, much research is now being directed towards generating quality requirements. However, the existing requirements generation models do not sufficiently stress the importance of identifying intermediate requirements documents. In addition, the models rarely specify how those documents support the objectives of the related activities. Moreover, the current models fail to depict how requirements are transformed, in terms of content and format, as we transition through the requirements engineering process. To address these concerns, we propose a comprehensive requirements generation model consisting of two main parts - (1) a refined set of activities (of the model) with explicitly enunciated objectives, and (2) a detailed characterization of requirements documents generated throughout the requirements engineering process. The proposed model refines the Requirements Generations Model (RGM) into detailed activities to reflect an appropriate level of abstraction, so that we can more accurately represent the intermediate development of the requirements documents. Furthermore, the objectives of the activities are identified, and subsequently, synchronized with the content and format of the documents produced by each activity. The evolution of the requirements is described, in terms of content and format, as the requirements documents pass through the successive activities of the requirements engineering process. / Master of Science

Ayant pour objectif de rendre un programme informatique capable d’assigner de façon autonome des documents textuels à leur classe d’appartenance, la catégorisation automatique de textes est rendue possible grâce à l’apprentissage supervisé. Un entraînement du programme est effectué sur un ensemble de documents auxquels des étiquettes de catégorie ont déjà été assignées par des humains. Or, la constitution de cet ensemble d’entraînement se révèle un processus long et coûteux. Ce mémoire propose une façon d’améliorer la capacité d’un classificateur à bien accomplir sa tâche dans des situations où un entraînement sur un nombre suffisant de textes n’aura pas été possible. L’approche suggérée consiste à étudier une forme d’association, la cooccurrence, entre les mots provenant d’un ensemble de textes libellés et ceux provenant d’un ensemble de textes non libellés, plus volumineux. On espère ainsi augmenter à faible coût le vocabulaire utile à la classification de textes, en minimisant le nombre de documents à étiqueter. / Automated text categorization consists of developing computer programs able to autonomously assign texts to predefined categories, on the basis of their content. Such applications are possible thanks to supervised learning, which implies a training phase on manually labeled documents. However, the construction of a training set is long and expensive. This study suggests a way to assist text classifiers in the gathering of the vocabulary when the size of the training set is limited. So, it is proposed to analyze word cooccurrence inside a text collection of many non-labeled documents, to augment the vocabulary produced by the analysis of the labeled texts. The representation of new documents to classify can then be modified in order to better match the vocabulary used by the classifier. What is expected, of course, is an improvement of its ability to categorize texts.

La plupart des modèles d'indexation en recherche d'informations sont spécifiques à une application ou à un domaine particulier, et n'exploitent pas toute la richesse des documents électroniques. Le but de ce travail est de définir un modèle d'indexation pour les documents textuels qui tienne compte de la structure et d'autres informations complémentaires au discours. Le modèle proposé comporte deux composantes : le langage de représentation, qui définit de façon conceptuelle les informations du document, y compris les index eux-mêmes, et les règles de dérivation, qui, reprenant ce langage, permettent de déduire un type particulier d'index, les thèmes. L'indexation dans notre modèle ne se contente pas de produire une représentation statique du document, mais elle est aussi dynamiquement liée au processus de correspondance ; ainsi, le choix des thèmes, tels que déterminés par les règles, est fonction du document et de l'utilisateur. Notre approche a été validée en deux temps. D'abord, un questionnaire a été soumis à un groupe d'utilisateurs afin de cerner leur processus de dérivation de thèmes. Cette validation à priori a permis de démontrer le bien-fondé de nos règles de dérivation. Puis, dans une validation à posteriori, le modèle a été implémenté et testé sur une collection de documents sgml. Cette expérimentation a demontré l'applicabilité et la flexibilité du modèle.

La recherche d'information sur des documents structurés tente de répondre de manière cibl ée à une requête utilisateur en ne fournissant que des éléments de documents (doxels) pour satisfaire ce besoin d'information. Ce travail de thèse étudie l'apport de la caractérisation des relations (structurelles et non structurelles) entre parties de documents structurés dans ce contexte. Nous modélisons l'indexation des documents structurés en utilisant la structure et les relations entre doxels et nous caractérisons ces relations par des valeurs d'exhaustivité et de spéci cité relatives. Le processus de recherche basé sur ces documents structurés génère des documents virtuels résultats, en spéci ant les liens pertinents entre les doxels. Le modèle est validé par des expérimentations sur la campagne d'évaluation INEX 2007 (660 000 documents Wikipedia, 100 requêtes) et les résultats obtenus montrent une amélioration de 24% en précision moyenne avec le modèle vectoriel.

En l'ensenyament de la química sempre s'han emprat gran diversitat de recursos per ajudar als estudiants a comprendre els conceptes químics subjacents a uns fenòmens determinats. Als recursos tradicionals basats en textos, s'han anat afegint materials sonors, visuals, audiovisuals que gràcies als actuals mitjans telemàtics es poden integrar en un sol tipus, en el que se sol denominar «recurs hipermèdia». En aquesta investigació s'ha realitzat un estudi de les fonts productores i distribuïdores de documents audiovisuals de química tan en formats tradicionals com en els que són accessibles a través del WWW. Al llarg d'aquesta investigació es mostra el treball desenvolupat per tal de donar una visió actualitzada dels recursos de què es disposa i quines en són les fonts productores. Es descriuen els aspectes químics més rellevants que són considerats com a motiu d'interès, estudi i investigació en la didàctica de la química, especialment els relacionats amb la interrelació dels tres nivells de comprensió de la matèria: el macroscòpic, el submicroscòpic i el simbòlic. Es fa una revisió de l'evolució dels mitjans audiovisuals emprats en la didàctica de la química per situar el context en què es desenvolupa el treball d'investigació. Es defineix el document audiovisual i es fa un estudi dels elements que el componen. Es presenta una anàlisi de les funcions de la imatge des del punt de vista didàctic i se'n descriuen els components bàsics. Es defineix què és l'anàlisi de documents audiovisuals i es presenten alguns models d'anàlisi de documents audiovisuals des d'un punt de vista didàctic. S'estableixen els criteris que permetran efectuar una valoració dels aspectes didàctics presents en els documents audiovisuals tan en formats analògics com digitals.Es descriuen les fonts que permeten localitzar editors i distribuïdors de documents audiovisuals, a l'estat espanyol. Es fa referència especial als recursos que es poden localitzar a través d'Internet. Es revisen els documents audiovisuals de les biblioteques universitàries emprant els catàlegs col·lectius del CCUC i de REBIUN. S'analitzen d'una manera metòdica i minuciosa alguns recursos audiovisuals seleccionats, basats en formats analògics, emprant el model desenvolupat dins del projecte AVEC (Audiovisuals per a l'Ensenyament de les Ciències). Les dades han estat introduïdes en una base de dades seguint unes plantilles dissenyades on es valoren els components formals de la banda de vídeo i d'àudio, la valoració didàctica del vídeo i de l'àudio de forma individual i conjunta, i la valoració global dels aspectes pedagògics. S'ha sistematitzat la cerca de documents audiovisuals de química en el web. Per això s'ha fet una descripció del tipus i del funcionament d'alguns dels cercadors actuals, seleccionant els més adequats per localitzar documents audiovisuals de química en el web. Emprant un cercador específic, s'han localitzat i s'han revisat els llocs web que contenen recursos audiovisuals de química. S'ha creat la base de dades documental «AV-QUÍMICA-WWW» per contenir la informació extreta dels més de dos mil recursos recopilats. Els documents s'han classificat en funció de la tipologia, la temàtica i altres característiques relacionades amb el seu plantejament audiovisual i se n'ha fet una valoració didàctica. Els recursos més abundants són les demostracions d'experiències de laboratori basades en filmacions reals, seguides de les animacions emprant models moleculars i d'algunes simulacions. Molts d'ells estan integrats en pàgines web essent autèntics recursos hipermèdia. La base de dades conté un enllaç a cadascun dels recursos que permet visualitzar-los sempre que es consideri necessari. D'aquesta manera es pretén facilitar-ne la consulta, proporcionant informació tant en l'aspecte descriptiu com didàctic, que pot ser molt valuosa per als professionals interessats a incloure aquesta mena de recursos en les activitats docents. / In the teaching of the chemistry there have always been used a great diversity of resources to help the students to understand the subjacent chemical concepts to some determinate phenomena, specially the ones related with the interrelation of the three levels of understanding of the matter: the macroscopic, the submicroscopic and the symbolic.In this research were carried out a study of the publishers and distributors of audiovisual documents of chemistry, in traditional formats as well as in those that are accessible through the Internet and especially in the WWW. In a methodical and thorough way some selected audiovisual resources, based on analog formats, using the model developed in the project AVEC (Audiovisuals for the Teaching of the Sciences) were analyzed. The data has been introduced in a data base following some designed templates where the formal components of the video and audio are appraised as well as the didactic appraisal of the video and of the audio in an individual and global way, and the global appraisal of the pedagogic aspects. Using a specific search engine, the web sites with audiovisual resources of chemistry were located and revised. In order to contain the information extracted from the more than two thousand collected resources the documental data base «AV-QUÍMICA-WWW» is created. The documents were classified depending on the typology, the subject matter and other characteristics related with their audiovisual approach as well as their didactic appraisal. The most abundant resources are the demonstrations of laboratory experiments based on real films, followed by the animations using molecular models and some simulations. Many of them are integrated into web pages being authentic hypermedia resources. The data base contains a link to each of the resources which allows one to visualize them whenever it is considered necessary. So, it will be a very valuable resource for the professionals interested in including this kind of materials in the educational strategies. / RESUMEN:En la enseñanza de la química siempre se han empleado gran diversidad de recursos para ayudar a los estudiantes a comprender los conceptos químicos subyacentes a unos fenómenos determinados. A los recursos tradicionales basados en textos, se han ido añadiendo materiales sonoros, visuales y audiovisuales que gracias a los actuales medios telemáticos se pueden integrar en un solo tipo, que suele denominarse «recurso hipermedia». En esta investigación se ha realizado un estudio de las fuentes productoras y distribuidoras de documentos audiovisuales de química tanto en formatos tradicionales como en los accesibles a través del WWW. A lo largo de esta investigación se muestra el trabajo desarrollado para dar una visión actualizada de los recursos de qué se dispone y cuales son sus fuentes productoras. Se describen los aspectos químicos más relevantes que son considerados como motivo de interés, estudio e investigación en la didáctica de la química, especialmente los relacionados con la interrelación de los tres niveles de comprensión de la materia: el macroscópico, el submicroscópico y el simbólico. También se describe la evolución de los medios audiovisuales empleados en la didáctica de la química. Se define el documento audiovisual y se hace un estudio de los elementos que lo componen. Se presenta un análisis de las funciones de la imagen desde el punto de vista didáctico y se describen sus componentes básicos. Se define qué es el análisis de documentos audiovisuales y se presentan algunos modelos de análisis desde un punto de vista didáctico. Se establecen los criterios que permitirán efectuar una valoración de los aspectos didácticos presentes en los documentos audiovisuales tanto en formatos analógicos como digitales. Se estudian las fuentes que permiten localizar editores y distribuidores de documentos audiovisuales, en el estado español. Se hace referencia especial a los recursos que se pueden localizar a través de Internet. Se revisan los documentos audiovisuales de las bibliotecas universitarias empleando los catálogos colectivos del CCUC y de REBIUN. Se analizan de una manera metódica y minuciosa algunos recursos audiovisuales seleccionados, basados en formatos analógicos, empleando el modelo desarrollado dentro del proyecto AVEC (Audiovisuales para la Enseñanza de las Ciencias). Los datos obtenidos han sido introducidos en una base de datos siguiendo unas plantillas diseñadas dónde se valoran los componentes formales de la banda de vídeo y audio, la valoración didáctica del vídeo y del audio de forma individual y conjunta, y la valoración global de los aspectos pedagógicos. Se ha sistematizado la búsqueda de documentos audiovisuales de química en el web, describiendo el tipo y funcionamiento de algunos de los buscadores actuales y seleccionando los más adecuados para localizar documentos audiovisuales de química en el web. Empleando un buscador específico, se han localizado y revisado las páginas web que contienen recursos audiovisuales de química y se han recopilado más de dos mil documentos. Se ha creado la base de datos documental «AV-QUÍMICA-WWW» para contener la información extraída en función de la tipología, la temática y otras características relacionadas con su planteamiento audiovisual y su valoración didáctica. Los recursos más abundantes son las demostraciones de experiencias de laboratorio basadas en filmaciones reales, seguidas de animaciones empleando modelos moleculares y de algunas simulaciones. Muchos de ellos están integrados en páginas web siendo auténticos recursos hipermedia. La base de datos contiene un enlace a cada uno de los recursos que permite visualizarlos siempre que se considere necesario. De esta manera se pretende facilitar su consulta, proporcionando información tanto en el aspecto descriptivo como didáctico, que puede ser muy valiosa para los profesionales interesados en incluir este tipo de recursos en las actividades docentes.

No description available.