Els ocells forestals exerceixen un paper funcional clau en els ecosistemes forestals i esrelacionen amb les característiques del bosc, les seves dinàmiques i la gestió a diferents escalesespacials. Per tant, la determinació de les respostes quantitatives dels ocells forestals als factorsambientals dels sistemes forestals i als seus patrons de canvi pot contribuir a entendre com lagestió forestal pot mitigar els impactes del canvi global en la biodiversitat forestal a laMediterrània.Aquesta tesis pretén valorar els factors determinants de la riquesa, distribució i dinàmiquesdels ocells forestals a diferents escales espacials en Catalunya (NE d'Espanya) amb l'objecte deproporcionar recomanacions de gestió forestal sostenible. Per tal d'això s'han analitzat diversesbases de dades sobre biodiversitat i caracterització ambiental i forestal disponibles en la regiód'estudi, com el Segon i Tercer Inventari Forestal Nacional i el Primer i Segon Atles dels OcellsNidificants de Catalunya.Els resultats van mostrar que la riquesa d'espècies d'ocells forestals, particularment la delsocells especialistes, està principalment afavorida per la disponibilitat de tessel·les de boscpresentant diferents graus d'obertura de l'estrat arbori (evitant el predomini de fraccions decabuda coberta molt elevades), i per boscos amb estats de desenvolupament avançats i unaelevada diversitat d'espècies arbòries (principalment al nord-oest i sud, respectivament).Comparativament, la riquesa d'espècies d'ocells forestals es va associar menys a la configuraciódel paisatge forestal, tot i que la irregularitat de formes va tenir un efecte més destacat que elpatró de fragmentació. Els incendis van tenir un efecte relativament dèbil però negatiu en lariquesa dels ocells forestals, particularment per als ocells especialistes.Les dinàmiques del bosc ocorregudes a escala regional (maduració i expansió del bosc),principalment relacionades amb l'abandonament rural, es van mostrar com a favorables per al'expansió espacial dels ocells forestal en les dues últimes dècades del segle XX i semblen havercontrarestat els impactes potencialment negatius dels incendis forestals en la distribució de lesespècies. La colonització dels ocells forestals especialistes en expansió es va relacionarindirectament amb les dinàmiques del bosc ocorregudes en localitats veïnes i no tant amb elspropis canvis en les zones colonitzades, probablement com a resultat de dinàmiques fontembornali patrons de connectivitat dels paisatges analitzats.La gestió forestal no sembla haver afectat negativament als patrons de canvi de ladistribució dels ocells forestals especialistes en expansió, suggerint-se el seu paper clau per amitigar els esperats grans impactes del canvi global en els patrons de biodiversitat forestal. Per afomentar la diversitat ornítica forestal, la gestió forestal a escala de paisatge deuria promoure ladisponibilitat de hàbitat més que una determinada configuració espacial i evitarl'homogeneïtzació i densificació dels rodals que poden impedir la transició a estats dedesenvolupament més avançats i l'establiment d'una major varietat d'espècies arbòries. Lagestió forestal requereix d'un enfocament a escala de paisatge per a desenvolupar estratègiesefectives que promoguin la biodiversitat i la sostenibilitat dels ecosistemes forestals i mitigar elsefectes del canvi climàtic i socioeconòmic, i també deuria integrar-se amb altres tipus deplanificació territorial i plans de conservació de la biodiversitat.Els resultats obtinguts són valuosos per a entendre les relacions entre la composició iestructura del bosc i les comunitats d'ocells forestals i com les interaccions entre la gestió i lesdinàmiques del paisatge forestal poden influir en la distribució i dinàmiques futures dels ocellsforestals. També és necessari realitzar futurs estudis per a ampliar la metodologia i generalitatdels resultats obtinguts, estenent les anàlisis a altres grups taxonòmics i escales espacials, aixícom per a contribuir a predir els patrons de biodiversitat forestal en futurs escenaris de paisatgeforestal i canvi global. / Las aves forestales ejercen un papel funcional clave en los ecosistemas forestales y serelacionan con las características del bosque, sus dinámicas y gestión a diferentes escalasespaciales. Por lo tanto, la determinación de las respuestas cuantitativas de las aves forestales alos factores ambientales de los sistemas forestales y a sus patrones de cambio puede contribuir aentender cómo la gestión forestal puede mitigar los impactos del cambio global en labiodiversidad forestal en el Mediterráneo.Esta tesis pretende valorar los factores determinantes de la riqueza, distribución y dinámicasde las aves forestales a diferentes escalas espaciales en Cataluña (NE de España) con el objetode proporcionar recomendaciones de gestión forestal sostenible. Para ello se han analizadodiversas bases de datos sobre biodiversidad y caracterización ambiental y forestal disponibles enla región de estudio, tales como el Segundo y Tercer Inventario Forestal Nacional y el Primer ySegundo Atlas de las Aves Nidificantes de Cataluña.Los resultados mostraron que la riqueza de especies de aves forestales, particularmente la delas aves especialistas, estuvo principalmente favorecida por la disponibilidad de teselas debosque presentando diferentes grados de apertura del dosel arbóreo (evitando la dominancia defracciones de cabida cubierta muy elevadas), y por bosques con estados de desarrollo avanzadosy una elevada diversidad de especies arbóreas (principalmente en el noroeste y sur,respectivamente). Comparativamente, la riqueza de especies de aves forestales estuvo menosasociada a la configuración del paisaje forestal, aunque la irregularidad de formas tuvo un efectomás destacado que el patrón de fragmentación. Los incendios tuvieron un efecto relativamentedébil pero negativo en la riqueza de aves forestales, particularmente para las especialistas.Las dinámicas del bosque ocurridas a escala regional (maduración y expansión del bosque),principalmente relacionadas con el abandono rural, se mostraron como favorables para laexpansión espacial de las aves forestales en las dos últimas décadas del siglo XX y parecenhaber contrarrestado los impactos potencialmente negativos de los incendios forestales en ladistribución de las especies. La colonización de las aves forestales especialistas en expansión serelacionó indirectamente con las dinámicas del bosque ocurridas en localidades vecinas y notanto con los propios cambios en las zonas colonizadas, probablemente como resultado dedinámicas fuente-sumidero y patrones de conectividad de los paisajes analizados.La gestión forestal no parece haber afectado negativamente a los patrones de cambio de ladistribución de las aves forestales especialistas en expansión, sugiriéndose su papel clave paramitigar los esperados grandes impactos del cambio global en los patrones de biodiversidadforestal. Para fomentar la diversidad ornítica forestal, la gestión forestal a escala de paisajedebería promover la disponibilidad de hábitat más que una determinada configuración espacial yevitar la homogenización y densificación de los rodales que puede impedir la transición aestados de desarrollo del bosque más avanzados y el establecimiento de una mayor variedad deespecies arbóreas. La gestión forestal requiere un enfoque a escala de paisaje para desarrollarestrategias efectivas que promuevan la biodiversidad y la sostenibilidad de los ecosistemasforestales y mitigar los efectos del cambio climático y socioeconómico, y debería integrarse conotros tipos de planificación territorial y planes de conservación de la biodiversidad.Los resultados obtenidos son valiosos para entender las relaciones entre la composición yestructura del bosque y las comunidades de aves forestales y cómo las interacciones entre lagestión y las dinámicas del paisaje forestal pueden influir en la distribución y dinámicas futurasde las aves forestales. También es necesario realizar futuros estudios para ampliar lametodología y generalidad de los resultados obtenidos, extendiendo los análisis a otros grupostaxonómicos y escalas espaciales, así como para contribuir a predecir los patrones debiodiversidad forestal en futuros escenarios de paisaje forestal y cambio global. / Forest birds play a functional key functional role in forest ecosystems and have been shownto be related with forest features, management and their associated dynamics at different spatialscales. Thus, determining quantitative responses of forest birds to environmental factorsoccurring in forest systems and their patterns of change may help to understand how forestmanagement can contribute to the mitigation of global change impacts on forest biodiversity inthe Mediterranean.This thesis aims at assessing the determinants of forest bird species richness, distributionand dynamics at different spatial scales in Catalonia (NE Spain) in order to provide adequatesustainable forest management guidelines. For this purposes, large biodiversity and forestdatabases available in the region, such as the Second and Third Spanish National ForestInventory and the First and Second Catalan Breeding Bird Atlas, were analysed.Results showed that forest bird species richness, particularly for specialist species, wasmainly favoured by the availability of forest patches presenting different degrees of forestcanopy cover (avoiding the dominance of closed or nearly closed tree canopies), and withforests with advanced development stages and a mixture of tree species (mainly in the northwesternand southern areas, respectively). Comparatively, forest bird species richness was lessrelated to forest landscape configuration, but shape irregularity appeared to have a moreprominent effect than pattern fragmentation. Forest fires had a relatively weak but negativeeffect on species richness, particularly for specialists.Forest dynamics occurring at the regional scale (forest maturation and expansion), mainlyrelated to rural land abandonment, appeared to favour the spatial expansion of bird species inthe two last decades of the 20th century and to have largely overridden the potential negativeeffects of forest fires on forest bird species' distribution. Colonization events of expandingspecialist forest birds appeared to be indirectly related to forest dynamics occurring inneighbouring localities rather than on colonized ones, probably as a result of source-sinkdynamics and connectivity constraints at the landscape scale.Forest management did not appear to negatively affect the patterns of distribution change ofexpanding specialist forest birds and is suggested to be a major opportunity to mitigate theexpected large impacts of global change on forest biodiversity patterns. Forest landscapemanagement can enhance the forest avian diversity by focusing on forest habitat availabilityrather than on a particular spatial configuration and avoiding landscape homogenization andstand densification that may impede the transition to more developed stages and theestablishment of a variety of forest species. Forest management requires from a landscapeperspective to develop effective strategies aimed at promoting biodiversity and ensure thesustainability of forest ecosystem services and to mitigate the effects of climate andsocioeconomic changes, and should be integrated as well with other kinds of landscapemanagement and conservation biodiversity plans.The results obtained are valuable for understanding the relationships between forestcomposition and structure and avian communities and how interactions between managementand ongoing landscape dynamics can shape future forest bird distribution and dynamics. Furtherresearch efforts are needed to broaden the methodological approach and generality of the resultsby extending the analyses to a broader set of taxonomical groups and spatial scales, as well as tocontribute to forecast future biodiversity dynamics under different forest and global changescenarios.