• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 6451
  • 288
  • 192
  • 186
  • 185
  • 168
  • 124
  • 60
  • 28
  • 25
  • 23
  • 18
  • 18
  • 16
  • 8
  • Tagged with
  • 6922
  • 2434
  • 2190
  • 1732
  • 1283
  • 793
  • 590
  • 535
  • 494
  • 492
  • 457
  • 380
  • 377
  • 359
  • 343
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
131

Palinologia do neógeno da bacia do alto solimões: aspectos sistemáticos, bioestratigráficos e paleoecológicos

Silva, Silane Aparecida Ferreira da 13 February 2008 (has links)
Submitted by Dominick Jesus (dominickdejesus@hotmail.com) on 2016-01-22T17:32:01Z No. of bitstreams: 2 Tese_Silane Aparecida Ferreira da Silva.pdf: 13352157 bytes, checksum: bb785a06ecd444c9dcf312e113159a88 (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-01-22T17:32:01Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Tese_Silane Aparecida Ferreira da Silva.pdf: 13352157 bytes, checksum: bb785a06ecd444c9dcf312e113159a88 (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) Previous issue date: 2008-02-13 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES / Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Científico e Tecnológico - CNPq / The Amazon region harbors high biologic diversity distributed throughout a huge and heterogeneous area. Many hypotheses try to explain this high diversity present in Amazonia, as well as in other tropical rainforests. However, few studies about the geological and paleontological histories have been developed in order to find out paleoecological patterns of the Amazonian history. In reason of the scarcity of paleontological studies, some contradictory hypotheses that try to explain the evolution of the Amazonian environment, as well as some biogeographical aspects, are available in the literature. The present study was conducted in order to find out some general aspects of the ecology and stratigraphy of the Amazonia using Palynology as the main tool. However, it was observed that the palynological nomenclature used presently needed a review. Forty-one samples from 2 cores located in the Upper Solimões Basin were analyzed. One hundred twelve species were systematically described, with 51 being new species, and 7 new combinations were proposed. Many genera were recorded for the first time in Amazonia. This kind of information is useful to calibrate molecular clocks. New stratigraphic zones were proposed for the Pliocene using the Unitary Association method, and the environment was interpreted as a highly dynamic freshwater system, with no evidence of coastal or marine influence. Many plant genera that exist today were present since the Miocene/Pliocene, suggesting that the high modern biodiversity could be the result of a long history of environmental stability. / A Amazônia apresenta uma grande diversidade biológica distribuída em uma grande e heterogênea área geográfica. Para explicar essa alta riqueza muitas hipóteses têm sido sugeridas. Entretanto, poucos estudos sobre a história geológica e paleontológica têm sido desenvolvidos com o objetivo de se conhecer aspectos paleoecológicos da Amazônia em tempos passados. Devido a essa carência em estudos paleontológicos, encontram-se disponíveis na literatura contraditórias hipóteses que tentam explicar a evolução do ambiente amazônico bem como determinados aspectos biogeográficos. Essa tese foi desenvolvida com o objetivo de levantar aspectos gerais da ecologia e estratigrafia da Amazônia usando-se como ferramenta a palinologia. Entretanto, foi observado que a nomenclatura palinológica empregada na literatura, e amplamente usada em trabalhos especializados, necessitava de uma detalhada revisão. Para esse estudo foram usadas 41 amostras de sedimentos de duas sondagens realizadas na região do Alto Solimões. Sistematicamente, foram descritas 112 espécies, cerca de 51 novas espécies, 7 novas combinações foram propostas. Botanicamente, muitos gêneros foram registrados pela primeira vez na Amazônia, sendo que o uso dessas informações são importantes para calibração de relógios moleculares. Estratigraficamente, um novo zoneamento para o Plioceno foi proposto usando-se o método de Associações unitárias para definir as novas associações. Em relação ao ambiente, pode-se afirmar que predominou o sistema fluvial altamente dinâmico, sem nenhum registro indicando ambiente costeiro ou marinho. Desde o Mioceno/Plioceno muitos gêneros de plantas presentes na Amazônia atualmente já estavam presentes, indicando que a diversidade atual pode ser resultado de uma longa história de estabilidade ambiental.
132

Auto-ecologia de espécies de couratari (Lecythidaceae): uma abordagem para o manejo e conservação

Procópio, Lilian Costa 03 December 2010 (has links)
Submitted by Dominick Jesus (dominickdejesus@hotmail.com) on 2016-01-22T18:17:35Z No. of bitstreams: 2 Tese_Lilian Costa Procópio.pdf: 2258575 bytes, checksum: 517710da476e34bcf830d7dba372b318 (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-01-22T18:17:35Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Tese_Lilian Costa Procópio.pdf: 2258575 bytes, checksum: 517710da476e34bcf830d7dba372b318 (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) Previous issue date: 2010-12-03 / Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Científico e Tecnológico - CNPq / Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado do Amazonas - FAPEAM / “Tauaris” are trees which belong to Lecythidaceae and are among the most logged timber species of Amazonia. However, their auto-ecology is poorly known, partly due to the use of only a few local names for all the species. This study defines, firstly, tauari species that occur in non-flooded forests of Amazonia and their patterns of abundance and geographic distribution. Then it characterizes regeneration aspects through functional morphology and biometry of fruits and seeds and germination physiology. Finally, the study defines the growth strategies of trees (DBH>10 cm). Data from herbaria and from >400 ha of inventory throughout the Amazonian biome were used to characterize the geographic ranges and the species abundances. Morpho-functional descriptions of fruits and seeds were based on material collected from trees of Central Amazonia (Manaus and Belterra, Brazil). The morphology of germination was described from experiments in the nursery. The physiology of germination was based on tests of seed tolerance to dessication, photoblastism and germination at different constant temperatures between 15 and 35 ° C. Growth strategies were defined through anual growth rates (average and maximum) based on 25-years monitoring in two forests logged under several cutting intensities (Paracou, French Guina; Belterra-Pará, Brazil). The tauari group consists of 14 species of the three genus. Nine were invetoried in the study areas. Couratari guianensis has the largest geographic range and is most frequent in inventories, however always with low densities (<1 tree/ha). Couratari stellata, C. multiflora, C. oblongifolia and Cariniana micrantha showed large geographical ranges (>1.10^6 km2), high frequencies and medium/high densities. Couratari atrovinosa, C. longipedicellata and C. tauari showed low abundances and regional or restricted ranges. The study provides new information about carpologia of poorly collected species (C. atrovinosa, C. tauari, C. longipedicellata) and the first description of the fruit of C. atrovinosa. For five simpatric Couratari species fo Central Amazonia, biometric measurements pointed out the need for a revision of the sections and / or a the variables of the fruit that determine each section. The slow drying of the fruit allows a gradual dispersal of seeds, unique among Lecythidaceae. Seedlings of the five Couratari species with foliaceous cotyledons and photosynthetic reserves in the hypocotyl are a rare morpho-functional type. The hypocotyl, folded below the insertion of the cotyledons, is a type that was still not documented. The seeds of each species showed desiccation tolerance, since germinated after reaching 7.9%, or less, of seed water content. Germination occurred in light and dark. C. guianensis and C. stellata had high germination rates at constant temperatures between 15 to 35 °C while C. longipedicellata and C. atrovinosa germinated significantly less below 20 °C and above 25 °C. The five species can be separated by the seed dispersal period (dry or rainy season). Temperature of 25 °C was appropriate for evaluation of seed quality of the five species. The group has characteristics that help management of seeds and species propagation species such as desiccation tolerance, fast germination, in every light conditions and temperature of 25 °C appropriate for seed quality evaluation. Growth strategies, described for Couratari guianensis, C. multiflora and C. stellata, were specific to each one and related to wood density and maximum size of the adults. C. stellata, emergent, had a weak growth potential (GP) in sub-canopy and much higher above (DAP 10-19 cm: 4 mm/ano; >30 cm: 16 mm/ano) and high growth rates for the largest adults (dbh>30 cm; 4,6-5,9 cm/year). In contrast, C. multiflora, lower canopy species, had a GP negatively correlated to tree size and the lowest average growth rate for adults (dbh>30 cm; 1,8-2,3 mm/year). Logging stimulated the growth of the three species during 15 years and growth increased with logging intensity. The growth of C. multiflora was positively correlated to the intensity of the dry season. The different growth strategies of the three species have consequences on the forest management. This work allowed to classify the species studied of Couratari as late secondary species. / Tauari é a denominação popular das madeiras provenientes de várias espécies de Lecythidaceae e estão entre as mais exploradas na Amazônia. A auto-ecologia destas espécies é mal conhecida devido, em parte, ao agrupamento sob o mesmo nome vernacular. Este estudo determina as espécies de tauari ocorrentes nas florestas de terra firme do bioma Amazônia e os seus padrões de abundância e de distribuição geográfica; caracteriza aspectos da regeneração pela morfo-biometria funcional dos frutos e sementes e pela fisiologia da germinação e define as estratégias de crescimento das árvores (DAP>10 cm). Dados de herbários e inventários (>400 ha) no bioma Amazônia foram usados para caracterizar as abundâncias e distribuições geográficas específicas. Descrições morfo-funcionais e medições de frutos e sementes foram feitas a partir de coletas em árvores da Amazônia Central (Manaus e Belterra, Brasil). A morfologia da germinação foi descrita a partir de experimentos em viveiro. A fisiologia da germinação foi analisada a partir de ensaios de tolerância das sementes ao dessecamento, o fotoblastimo e a capacidade de germinar em diferentes temperaturas constantes entre 15 e 35 °C. Estratégias de crescimento foram definidas com base nas taxas de crescimento diamétrico anual (médias e máximas) das árvores durante ~25 anos em florestas exploradas sob diversas intensidades (Paracou, Guiana Francesa; Belterra- PA, Brasil). O nome vernacular tauari agrupa 14 espécies dos gêneros Couratari, Cariniana e Allantoma. Nove foram inventariadas no estudo. Couratari guianensis se destacou por sua maior área de distribuição e alta freqüência nos inventários, porém sempre com abundância baixa (<1 árvore/ha). Cariniana micrantha, Couratari stellata, C. multiflora, C. oblongifolia apresentaram ampla distribuição (>1.10 6 km2), alta freqüência e densidades localmente altas. Couratari atrovinosa, C. longipedicellata e C. tauari mostraram abundâncias baixas e distribuição regional ou restrita. O estudo traz novas informações sobre a carpologia de espécies pouco coletadas (C. atrovinosa, C. tauari, C. longipedicellata) e a primeira descrição do fruto de C. atrovinosa. A biometria apontou a necessidade de uma revisão das seções infragenéricas e/ou das variáveis dos frutos que determinam cada seção para cinco espécies simpátricas da Amazônia Central. A secagem lenta do fruto permite a dispersão gradual das sementes, única entre as Lecythidaceae. As plântulas das cinco espécies de Couratari com os cotilédones foliáceos fotossintetizantes e reservas no hipocótilo constituem um tipo morfo- funcional raro. O hipocótilo, dobrado abaixo da inserção dos cotilédones, era um tipo ainda não documentado. As sementes destas cinco espécies são tolerantes ao dessecamento, pois germinaram com teor de água abaixo de 7,9%. A germinação ocorreu na luz e no escuro. Couratari guianensis e C. stellata apresentavam germinação máxima entre 15 a 35 °C enquanto C. longipedicellata e C. atrovinosa germinaram menos, abaixo de 20 °C e acima de 25 °C. A época de dispersão das sementes (estação seca ou chuvosa) permite separar as espécies. O manejo das sementes e a propagação destas espécies são facilitados pela tolerância ao dessecamento, a germinação rápida, sem necessidade de luz, e a temperatura de 25 °C adequada para avaliação da qualidade das sementes. A estratégia de crescimento definida para C. guianensis, C. multiflora e C. stellata, foi intrínseca da espécie e relacionada à densidade da madeira e tamanho máximo das adultas. Couratari stellata, emergente, teve um potencial de crescimento (PC) fraco no sub-dossel e muito maior acima (DAP 10-19 cm: 4 mm/ano; >30 cm: 16 mm/ano), com altas taxas de crescimento das maiores adultas (DAP>30 cm; 4,6-5,9 cm/ano). Ao contrário, C. multiflora, espécie de dossel inferior, teve um PC negativamente correlato ao tamanho das árvores e o menor crescimento médio para as adultas (DAP>30 cm: 1,8-2,3 mm/ano). O estímulo do crescimento pela exploração durou ~15 anos e foi maior nas áreas mais exploradas. O crescimento de C. multiflora foi positivamente correlato à intensidade da estação seca. As diferentes estratégias de crescimento têm conseqüências sobre o manejo florestal. Este trabalho permitiu classificar as espécies de Couratari estudadas como segundárias tardias na sucessão florestal.
133

Assembléia de artrópodes associada a duas espécies de plantas mirmecófitas amazônicas e suas formigas especialistas

Lourenço, Waldete Castro 22 September 2009 (has links)
Submitted by Dominick Jesus (dominickdejesus@hotmail.com) on 2016-02-03T18:20:50Z No. of bitstreams: 2 Dissertação_Waldete Castro Lourenço.pdf: 387999 bytes, checksum: 1b566e4ec7f0fcb8db68af282d791984 (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-02-03T18:20:50Z (GMT). No. of bitstreams: 2 Dissertação_Waldete Castro Lourenço.pdf: 387999 bytes, checksum: 1b566e4ec7f0fcb8db68af282d791984 (MD5) license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) Previous issue date: 2009-09-22 / Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado do Amazonas - FAPEAM / Myrmecophytes are plants that have hollow structures—domatia—that permit ants to nest inside. These ants protect the plants against herbivores, but the effectiveness of such defense varies among the associated ant species. However, some arthropods have developed associations with myrmecophytes in order to take advantage of the ants’ defensive behavior. Crematogaster laevis (Formicidae: Myrmicinae) is a generalist ant species that can inhabit Maieta guianensis e Tococa bulifera (both Melastomataceae). These two plant species can be found associated with two specific ant partners: Pheidole minutula (Formicidae: Myrmicinae) in M. guianensis and Azteca sp. (Formicidae: Dolichodorinae) in T. bullifera. In this study, we compared the effects of ant presence on anthropod richness and abundance between myrmecophyte and non- myrmecophyte plants. In addition, we investigated whether in myrmecophytes the obligate ant species were more effective in defense than the generalist ant species, and if the ants negatively influenced arthropod richness and abundance in these plants. We showed that both the presence and the identity of the associated ants influenced the structure of the arthropod assemblage. It is likely that this result was a function of the pressure imposed by the ants; the ants that colonize myrmecophytes exclude many arthropod species but allow some arthropod species to colonize the plant. In these specific cases there was a greater abundance of some arthropod species that live exclusively in myrmecophytes, indicating that there is a selective model where arthropods associated with these plants are a function of the associated ant species. Our results demonstrate that differences in the efficacy of ant defense are important in determining and characterizing the arthropods that are able to colonize myrmecophytes. Different plants with different ants host specific arthropod fauna. These arthropods are highly specialized and they are strongly dependent of the presence and the stability of these ant-plant systems. / Plantas mirmecófitas são plantas que possuem estruturas ocas – domáceas – que permitem a nidificação de formigas. Estas formigas protegem a planta contra herbívoros, mas é consenso que a qualidade da proteção varia em função da espécie de formiga associada. Porém, alguns artrópodes desenvolveram maneiras e utilizar estas plantas ou as colônias de formigas em seu interior. Crematogaster laevis (Formicidae: Myrmicinae) é uma espécie generalista que pode ocupar Maieta guianensis e Tococa bulifera (ambas da família Melastomataceae). Estas duas espécies de planta podem ser encontradas associadas a seus parceiros específicos, Pheidole minutula (Formicidae: Myrmicinae) e Azteca sp. (Formicidae: Dolichodorinae), respectivamente. Neste sistema, comparamos o efeito das formigas residentes sobre a riqueza e abundância de artrópodes entre plantas mirmecófitas e não mirmecófitas. Adicionalmente, em ambas as espécies de planta, determinei se espécies de formigas especializadas são mais efetivas que a espécie de formiga generalista, influenciando negativamente riqueza e abundância de artrópodes presentes nestas mirmecófitas. Os resultados indicam que a presença e identidade das formigas associadas influenciam a estrutura da comunidade de artrópodes. Isso parece ocorrer em função da pressão imposta pela formiga presente em mirmecófitas, excluindo muitas espécies, mas permitindo a colonização de outros. Nestes casos específicos há uma maior abundância de algumas espécies de artrópodes, que ocorrem exclusivamente nas plantas mirmecófitas. Existe ainda um padrão seletivo da fauna de artrópodes associado a essas plantas em função da identidade da formiga associada. Isso demonstra que diferenças na eficácia defensiva da formiga são importantes na determinação e na caracterização dos grupos de artrópodes aptos a colonizar mirmecófitas. Diferentes plantas com diferentes formigas, terão faunas de artrópodes características. Esses artrópodes são altamente especializados e suas associações com mirmecófitas os tornam altamente dependentes deste sistema.
134

A obra literária : ecologia de ambientes lóticos /

Uieda, Virginia Sanches. January 2011 (has links)
Memorial apresentado para Concurso visando a obtenção do título de Livre-Docente, junto ao Departamento de Zoologia do Instituto de Biociências de Botucatu, Universidade Estadual Paulista "Júlio de Mesquita Filho", na disciplina de Zoologia de Vertebrados / Resumo: Não disponível / Abstract: Not available
135

Um estudo da composição florística de samambaias e licófitas em áreas do semiárido do Brasil

Braga, Nathally Mola Pessoa 26 February 2013 (has links)
Submitted by Jean Medeiros (jeanletras@uepb.edu.br) on 2016-02-29T12:56:47Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) PDF - Nathally Mola Pessoa Braga.pdf: 10492664 bytes, checksum: 9430532e37277b0fe4f36bb02279b474 (MD5) / Approved for entry into archive by Secta BC (secta.csu.bc@uepb.edu.br) on 2016-03-10T16:54:45Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) PDF - Nathally Mola Pessoa Braga.pdf: 10492664 bytes, checksum: 9430532e37277b0fe4f36bb02279b474 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-03-10T16:54:45Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 23148 bytes, checksum: 9da0b6dfac957114c6a7714714b86306 (MD5) PDF - Nathally Mola Pessoa Braga.pdf: 10492664 bytes, checksum: 9430532e37277b0fe4f36bb02279b474 (MD5) Previous issue date: 2013-02-26 / Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Científico e Tecnológico - CNPq / The distribution of organisms and the composition of communities can be explained by the range of dispersal of species or their adaptations to environmental characteristics. Trying to identify which of these factors is most important in determining the composition of the assemblages of ferns and lycophytes in the semiarid region of Brazil, were studied 19 sample areas with approximately 12,000 m² each, located north of Bahia state, in the municipalities of Sento Sé and Sobradinho, in an area known locally as Boqueirão da Onça. In each sampling area were collected species and environmental data were obtained in altitude, soil type and available habitats (terrestrial, epiphytic, rock and water). The Mantel test was used to correlate the floristic composition with the environmental characteristics and the geographical distance between the areas. Were inventoried 26 species, 23 ferns and three lycophyta, gathered in 14 families and 18 genera, with a minimum of one and maximum of seven species for each sample unit. Unlike the geographic distance, environmental factors were related to species similarity between areas, indicating that, on a local scale, the floristic composition and distribution of ferns and lycophytes in semiarid areas of Brazil was related mainly to the environment characteristics, which are adapted species. / A distribuição dos organismos e a composição das comunidades podem ser explicadas pelo alcance de dispersão das espécies ou por suas adaptações às características do ambiente. Buscando identificar qual desses fatores é mais importante para determinar a composição das assembleias de samambaias e licófitas no semiárido do Brasil, foram estudadas 19 áreas amostrais com aproximadamente 12.000 m² cada uma, localizadas ao norte do estado da Bahia, nos municípios de Sento Sé e Sobradinho, em uma região conhecida localmente como Boqueirão da Onça. Em cada área amostral foram coletadas as espécies e foram obtidos os dados ambientais de altitude, tipo de solo e hábitats disponíveis (terrestre, epifítico, rupestre e aquático). O Teste de Mantel foi utilizado para correlacionar a composição florística com as características ambientais e com a distância geográfica entre as áreas. Foram inventariadas 26 espécies, sendo 23 de samambaias e três de licófitas, reunidas em 14 famílias e 18 gêneros, com o mínimo de uma e o máximo de sete espécies para cada unidade amostral. Ao contrário da distância geográfica, os fatores ambientais estiveram relacionados com a similaridade de espécies entre as áreas, indicando que, em uma escala local, a composição florística e a distribuição das samambaias e licófitas em áreas do semiárido do Brasil esteve relacionada, principalmente, com as características do ambiente, as quais as espécies estão adaptadas.
136

Socio-ecological approach of the recreational squid shery

Cabanellas Reboredo, Miguel 03 June 2014 (has links)
El creciente impacto de la pesca recreativa sobre el declive de los stocks, hace necesario considerar el role que este sector desempeña sobre la dinámica poblacional de los recursos explotados. Uno de los recursos que sufre una fuerte explotación, tanto por el sector comercial como por el sector recreativo, es el calamar Europeo Loligo vulgaris. Esta Tesis afronta el reto de poner en relieve el potencial impacto que este sector ejerce sobre esta especie. Para ello, aspectos clave de la vida del calamar, la dinámica de la pesquería recreativa y sus interacciones han sido abordadas. Con esta tesis ofrecemos información clave para la comprensión de los patrones de esfuerzo desarrollados por la pesca de recreo, lo cuales guardan una estrecha relación con las agregaciones reproductoras en costa de esta especie. Esta Tesis demuestra el importante papel de la pesca recreativa en la explotación y dinámica poblacional de este valorado recurso.
137

Relationships between primary and secondary growth in two Mediterranean Quercus species

Alla, Arben 16 July 2012 (has links)
Relacions entre els creixements primari i secundari en dues espècies de Quercus mediterranis. Es van estudiar les relacions entre els creixements primari i secundari en dues espècies de Quercus mediterranis que coexisteixen en una mateixa localitat durant varis anys de característiques climàtiques contrastades. Es van analitzar aquestes relacions per mitjà de la realització de diversos tipus de mesures (longitud i diàmetre de branques, àrea foliar, pes sec d’aglans i gemes apicals, número i longitud de gemes, creixement radial i anatomia de la fusta de primavera) i anàlisis (estadístics: correlació, alometries, models d’equacions estructurals, models lineals mixtes generalitzats; químics: nitrogen i carbohidrats). El creixement secundari va condicionar el tamany de les gemes per mitjà de l’escalat alomètric i millorant la conductivitat hidràulica de les branques, estant ambdues relacions modulades pel clima. La producció d’aglans també va dependre del creixement secundari de les branques de l’any. En les branques portadores d’aglans la secció transversal de les mateixes va començar a augmentar des del final de la primavera, mentre que al llarg de la branca l’àrea transversal total ocupada pels vasos va disminuir significativament des de la zona inferior a l’apical, de la mateixa manera que també ho va fer l’àrea del xilema i el número de vasos. La màxima taxa de creixement de les gemes es va assolir en ambdues espècies entre finals de juliol i meitat d’agost, afectant-li positivament la temperatura mínima de l’aire. Les gemes més llargues (gemes apicals) van mostrar una major probabilitat de brollar que les més curtes (gemes axilars), encara que no es va trobar cap llindar de tamany per sota del qual la brostada esdevingués impossibilitada. Si considerem que el desenvolupament de les diferents estructures de la planta presenta diferents llindars climàtics, la informació sobre la organització temporal dels distints events fenològics (fenofases) resulta essencial per interpretar les respostes funcionals de les plantes. / Relaciones entre los crecimientos primario y secundario en dos especies de Quercus mediterráneos. Se estudiaron las relaciones entre los crecimientos primario y secundario en dos especies de Quercus mediterráneas que coexisten en una misma localidad durante varios años de características climáticas contrastadas. Se analizaron dichas relaciones por medio de la realización de diversos tipos de medidas (longitud y diámetro de tallos, área foliar, peso seco de bellotas y yemas apicales, número y longitud de yemas, crecimiento radial y anatomía de la madera temprana) y análisis (estadísticos: correlación, alometrías, modelos de ecuaciones estructurales, modelos lineares mixtos generalizados; químicos: nitrógeno y carbohidratos). El crecimiento secundario condicionó el tamaño de las yemas por medio del escalado alométrico y mejorando la conductividad hidráulica de los tallos, estando ambas relaciones moduladas por el clima. La producción de bellotas también dependió del crecimiento secundario de los tallos del año. En los tallos portadores de bellota la sección transversal del tallo comenzó a aumentar desde el final de la primavera, mientras que a lo largo del tallo el área transversal total ocupada por vasos disminuyó significativamente desde la zona inferior a la apical, del mismo modo que lo hicieron el área del xilema y el número de vasos. La máxima tasa de crecimiento de las yemas se alcanzó en ambas especies entre el final de julio y la mitad de agosto y le afectó positivamente la temperatura mínima del aire. Las yemas más largas (yemas apicales) mostraron una mayor probabilidad de brotar que las más cortas (yemas axilares), aunque no se encontró ningún umbral de tamaño por debajo del cual la brotación resultara imposibilitada. Si consideramos que el desarrollo de las distintas estructuras de la planta presenta diferentes umbrales climáticos, la información sobre la organización temporal de los distintos eventos fenológicos (fenofases) resulta esencial para interpretar las respuestas funcionales de las plantas. / This study evaluated the relationships between primary and secondary growth in two coexisting Mediterranean Quercus species during several years of contrasted climatic conditions. These relationships were investigated by performing several types of measurements (stem length and diameter, leaf area, acorn and apical bud mass, length and number of buds, radial growth, earlywood anatomy) and analyses (statistical: correlation, allomentries, structural equation models, generalized linear mixed models; chemical: nitrogen and carbohydrates). Secondary growth affects to a great extent bud size through allometric scaling and by improving hydraulic conductivity, both relationships being modulated by climate. Acorn production also depends on shoot secondary growth. In acorn-bearing shoots the stem cross-sectional area increased since late spring, whereas along the stem the total transversal area occupied by vessels decreased significantly from basal to apical position as did the xylem area and the number of vessels.
138

A computacional model to predict land-use and cover changes in mountain landscapes

Fondevilla Moreu, Cristian 19 September 2014 (has links)
Since the second half of the 20th century, an expansion of the forest in European mountain areas due to agricultural abandonment has been observed. The reduction of the agricultural intensity implies the disappearance of semi-natural alpine meadows and pastures of great ecological and aesthetic value. This thesis proposes a computational model, using P systems, to simulate the future agricultural landscape evolution in the Catalan Pyrenees and in the Stubai Valley, located in central Alps, for a period of 30 years. In these regions, three simulated scenarios have been established: (1) Continuation of the observed farming trends, or maintenance of the status quo, (2) significant and (3) strong stocking rate reductions. The results show how the traditional agricultural surfaces decrease in all simulated scenarios in both study areas. Therefore, it is important to apply new strategies to preserve these cultural surfaces and the multiple ecosystem services for future generations before they disappear definitively. / D'ençà de la segona meitat del segle XX s'ha observat una expansió del bosc a les zones de muntanya europees, originada per l'abandonament de l'agricultura. La reducció de la intensitat agrícola comporta la desaparició de prats i pastures alpins seminaturals de gran valor ecològic i estètic. Aquesta tesi proposa un model computacional utilitzant P sistemes per simular l'evolució futura del paisatge agrícola als Pirineus catalans i a la Vall de Stubai, situada als Alps centrals, durant un període de 30 anys. En aquestes regions s'han establert tres escenaris a simular: (1) continuació de la tendència ramadera observada, o manteniment del statu quo, (2) reducció significativa i (3) molt forta de la càrrega ramadera. Els resultats obtinguts mostren com la superfície agrícola tradicional es redueix en tots els escenaris simulats en ambdues àrees d'estudi. Per tant, és important aplicar noves estratègies per preservar aquestes superfícies culturals i els múltiples serveis de l'ecosistema per a les futures generacions, abans que desapareguin definitivament. / Desde la segunda mitad del siglo XX se ha observado un expansión del bosque en las zonas de montaña europeas, originada por el abandono de la agricultura. La reducción de la intensidad agrícola implica la desaparición de prados y pastos alpinos seminaturales de gran valor ecológico y estético. Esta tesis propone un modelo computacional utilizando P sistemas para simular la evolución futura del paisaje agrícola en los Pirineos catalanes y en el Valle de Stubai, situado en los Alpes centrales, durante un periodo de 30 años. En estas regiones se han establecido tres escenarios a simular: (1) continuación de la tendencia ganadera observada, o mantenimiento del statu quo, (2) reducción significativa y (3) muy fuerte de la carga ganadera. Los resultados obtenidos muestran como la superficie agrícola tradicional se reduce en todos los escenarios simulados en las dos áreas de estudio. Por lo tanto, es importante aplicar nuevas estrategias para preservar estas superficies culturales y los múltiples servicios del ecosistema para las futuras generaciones, antes de que desaparezcan definitivamente.
139

Forest dynamics at the montane-subalpine ecotone in the Eastern Pyrenees

Améztegui González, Aitor 17 July 2013 (has links)
L’objectiu principal d’aquesta tesi és avançar en la comprensió de la dinàmica dels boscos mixtos de coníferes de l’ecotò que conformen els estatges montà i subalpí del Pirineu català. Es pretén, en primer lloc, identificar els principals factors ambientals que controlen la dinàmica d’aquestes comunitats per, posteriorment, avaluar com afectaran els canvis que es preveuen en aquests factors a la seva composició i estructura futura. Per assolir aquests objectius, la tesi utilitza diverses aproximacions a diferents escales espacials. Es va detectar que tant els canvis d’usos del sol com el clima, la disponibilitat de llum, la fisiografia i les interaccions planta-planta (competitives o de facilitació) són actors importants per al futur d’aquests boscos. Finalment, es va utilitzar un model de dinàmica forestal espacialment explícit (SORTIE-ND) per tal de simular l’evolució dels boscos objecte d’estudi d’aquesta tesi. Els resultats de les simulacions prediuen un futur canvi en la composició d'aquests boscos, ja que tant A. alba com P. sylvestris podrien trobar condicions adequades per colonitzar àrees actualment ocupades per P. uncinata a causa, respectivament, de la progressiva densificació del bosc i d’un major creixement relacionat amb un augment de les temperatures, respectivament. / El objetivo último de esta tesis es comprender mejor la dinámica de los bosques mixtos de coníferas del ecotono entre los pisos montano y subalpino del Pirineo. Se pretende, en primer lugar, identificar los principales factores ambientales que controlan la dinámica de estas comunidades para, posteriormente, evaluar cómo afectará a su composición y estructura futuras los cambios en dichos factores. Para todo ello, se ha utilizado una aproximación a diferentes escalas espaciales. Se pudo detectar que tanto los cambios de uso del suelo como el clima, la disponibilidad de luz, la fisiografía y las interacciones planta-planta (competitivas o de facilitación) resultaron ser actores importantes para el futuro de estos bosques. Finalmente, se utilizó un modelo de dinámica forestal espacialmente explícito (SORTIE-ND) con el fin de simular la evolución de los bosques objeto de estudio de esta tesis. Los resultados de las simulaciones predicen un futuro cambio en la composición de estos bosques, ya que tanto A. alba como P. sylvestris podrían encontrar condiciones adecuadas para colonizar áreas actualmente ocupadas por P. uncinata, debido a la densificación del bosque o a un mayor crecimiento relacionado con un aumento de las temperaturas, respectivamente. / The main objective of this thesis is to gain a better understanding of the dynamics of mixed-conifer forests constituting the montane-subalpine ecotone of the Pyrenees. For this, we identified the main environmental factors that drive the dynamics of these communities to then assess how changes in these factors may affect their future structure and composition. This work was done using a multiscale approach that allowed detecting the key factors determining the dynamics of these systems across different biological scales. We have found land-use changes, climate, light availability, physiography and competitive and facilitative plant-plant interactions to be important actors in the fate of these forests. Finally, we used an individual-based, spatially-explicit model of forest dynamics (SORTIE-ND) in order to simulate the future dynamics of the studied forests. The results of the simulations support the predictions of future biome changes in the Pyrenean subalpine forests, since A. alba and P. sylvestris may find appropriate conditions for colonizing mountain pine dominated stands due to land-use change-related forest densification and climate warming, respectively.
140

Aplicación de nuevas herramientas basadas en estructuras de grafos para la caracterización de redes de áreas cortafuegos en la planificación forestal a escala del paisaje

Nieto Vivas, Ángelo 13 February 2013 (has links)
El objetivo de esta tesis ha sido establecer una metodología para hacer los paisajes más seguros desde el punto de vista de propagación del fuego. La evaluación del comportamiento de los combustibles en las condiciones ambientales que predominan en la provincia de Barcelona, permite identificar áreas de baja combustibilidad. Aplicando técnicas de análisis de grafos para calcular el índice de la Probabilidad de Conectividad (PC) y sus componentes, se selecciona la fracción dPCconnector como indicador clave que permite conocer los sectores críticos para mantener la conectividad de la red, e identificar las áreas en las cuales una inversión de silvicultura preventiva puede ser mas eficaz. Los resultados de la validación de la red a través de simulaciones múltiples en propagación libre se realizaron en FARSITE. Los resultados de las simulaciones muestran claramente la importancia de las áreas de baja combustibilidad, y su categorización por conectividad añade información relevante al proceso de planificación de la prevencion de incendios.

Page generated in 0.0657 seconds