• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Epidemiología de la enfermedad arterial periferica (EAP) en varones adultos de nuestro medio. Estudio poblacional prospectivo

Merino Raldúa, Jana 10 November 2010 (has links)
Antecedents La incidència de la malaltia arterial perifèrica i la seva associació amb la malaltia coronaria han sigut estudiades prèviament. Aquests estudis però, s'han realitzat en poblacions amb elevada incidència de cardiopatía isquèmica. Objectius - Determinar la prevalença de la malaltia arterial perifèrica (MAP) al nostre àmbit. - Avaluar la associació de la MAP amb el desenvolupament de futurs events coronaris a 5 anys. - Determinar la incidència de MAP durant un seguiment de 5 anys i realitzar un model de predicció de risc de MAP. Subjectes i Mètodes Estudi poblacional prospectiu realitzat al districte urbà de Pubilla Casas, Hospitalet de Llobregat, Barcelona. La població d'estudi va comprendre els mascles d'entre 55 i 74 anys. Es varen recollir com a variables basals la existència de factors clàssics de risc, els antecedents de malaltia coronaria i cerebro-vascular, i es va realitzar l'índex turmell/braç (IT/B) a tots els subjectes. Per fer el diagnòstic de MAP es va requerir la confirmació d'un IT/B <0.9 al laboratori vascular. Durant el seguiment es varen recollir tots els events coronaris, cerebrovasculars, els éxitus i la seva causa. Als 5 anys es va realitzar un altre cop l'IT/B en tots els casos, excepte als que ja presentaven MAP al moment d'inclusió i els que varen morir o es varen perdre durant el seguiment, amb els mateixos criteris que a la mesura basal. Resultats - La prevalença de la MAP va ser de 13.4% i la seva presencia es va associar a edat avançada, tabaquisme actiu, hipertensió arterial, diabetes mellitus, nivells baixos de colesterol-HDL, valors sérics elevats de triglicérids i antecedent de malaltia cardiovascular prèvia. - Durant el seguiment, un 5% dels subjectes varen presentar un event coronari major. La incidència d'aquest en subjectes amb MAP basal va ser de 13.8%, 3 cops major que en aquells que mancaven d'aquest antecedent. La seva supervivència als 5 anys també va ser significativament menor (76.4% vs 92.9%). - La incidència de MAP als 5 anys pels subjectes mancats de malaltia a aquesta cohort va ser de 11.9% i es va associar de significativament a edat avançada, el tabaquisme i a la existència d'antecedents cardio- o cerebro-vasculars. - Es va calcular la incidència per els subgrups de major risc, sent aquest de 22.4% per els majors de 70 anys, 21.5% per els fumadors de mes de 40paq·any, 29.4% i 25% per els que havien presentat algun event cerebro-vascular i cardiovascular, respectivament, sent només de 6% als subjectes mancats d'aquests factors. Conclusions Els subjectes afectats de malalatia arterial perifèrica a la cohort presentada tenen un risc 3 cops major de presentar un event coronari major als 5 anys següents. La magnitud d'aquesta associació es molt similar a la publicada previament a poblacions amb major incidència de cardiopatía isquèmica. Es confirma així la importància de l'IT/B com predictor de morbi-mortalitat cardiovascular. A la població estudiada, l'11.9% dels homes sans entre 55 i 74 anys desenvoluparan malaltia arterial perifèrica durant un seguiment de 5 anys. Els subjectes majors de 70 anys i els fumadors, a més dels que presentin antecedents de malaltia cardio- i/o cerebro-vascular, son els que constitueixen el grup de major risc de desenvolupar MAP. Aquests grups de risc elevat deurien constituir l'objectiu principal de la prevenció primària d'aquesta malaltia. / Antecedents Peripheral arterial obstructive disease incidence and their association with coronary disease have been studied previously. However, these studies have been achieved in populations with elevated coronary heart disease incidence. Objectives - Investigate peripheral arterial obstructive disease (PAOD) prevalence in our setting. - Assess the association between PAOD and coronary events in 5 years follow up. - Find out PAOD incidence after 5 years follow up and develop risk prediction model for PAOD. Subjects y Methods Prospective population study carried out in an urban district near Barcelona (Pubilla Casas, Hospitalet de Llobregat). Study population was constituted by men aged between 55 to 74 years old. Data collected at the recruitment were: classic risk factors, previous coronary or cerebro-vascular events, and ankle-braquial index. PAOD diagnosis was confirmed in a vascular laboratory when almost one anklebraquial index was <0.9. During follow up, coronary and cerebro-vascular events, and mortality with their causes were recruited. After 5 years new ankle-braquial index were done in all cases except in these presenting PAOD at the beginning of the study, subjects lost to follow up or died during these period, using the same criterion than in the first measurement. Results - PAOD prevalence was 13.4% and its presence was associated with advanced age, tobacco consumption, hypertension, diabetes mellitus, low plasma cholesterol-HDL levels, high plasma triglyceride levels and previous cardiovascular disease. - During follow up, 5% of subjects present a major coronary event. Coronary event incidence in basal PAOD subjects was 13.8%, 3 fold higher than subjects without basal PAOD. Their survival at 5 years were significantly lower too (76.4% vs 92.9%). - PAOD incidence at 5 years in healthy subject in the present cohort was 11.9% and was associated significantly to advanced age, tobacco consumption and previous coronary or cerebro-vascular events. - Incidence for high risk subgroups was 22.4% in subjects >70 years-old, 21.5% for smokers >40paq·año, 29.4% y 25% for subjects with previous cerebro-vascular and coronary events respectively, being 6% if these risk factors were absent. Conclusions In our cohort, subjects with PAOD have 3-fold higher risk of coronary event in next 5 years. This association and their magnitude is similar to that published previously for populations with higher coronary heart disease incidence. This fact confirms the importance of ankle-braquial index like a predictor factor for cardiovascular morbidity and mortality. In the studied population, 11.9% of safety subjects between 55 to 74 years old developed PAOD during 5 years follow up. Subjects aged 70 or more years old, severe smokers, and these with previous cardiovascular events, were who have higher risk to develop PAOD. These higher risk groups should be the priority objective of preventive measures.
2

Validación de los métodos de cálculo de riesgo cardiovascular

Hernández Anadón, Silvia 17 December 2004 (has links)
Introducción. Los médicos de familia utilizamos diferentes métodos de cálculo de riesgo y no existe un método ideal en nuestras consultas. Además, se publican periódicamente nuevas tablas de predicción de riesgo cardiovascular, no habiéndose validado en nuestro medio. Objetivo. Determinar la correlación entre los parámetros obtenidos con el eco-Doppler carotídeo y el riesgo cardiovascular y validar los cinco métodos de cálculo de riesgo cardiovascular que más se utilizan en nuestro medio (Framingham, Dundee, Sheffield, Regicor y SCORE), utilizando como patrón el grado de aterosclerosis carotídea.Diseño. Estudio descriptivo observacional.Ámbito de estudio. Atención primaria de salud.Sujetos. 272 pacientes escogidos de un cupo de atención primaria por muestreo aleatorio y estratificado por sujetos con riesgo cardiovascular elevado (probabilidad de presentar un evento coronario superior al 20% a los 10 años), individuos con riesgo cardiovascular moderado (entre el 10 y el 20% de probabilidad a los 10 años) y sujetos con riesgo cardiovascular bajo (cuando la probabilidad de presentar un evento es inferior al 10% a los 10 años).Mediciones e intervenciones. Se analizaron los siguientes parámetros: edad, sexo, hipertensión arterial, tabaquismo, diabetes, dislipemia, parámetros antropométricos, tensiones arteriales sistólica y diastólica, colesterol total, colesterol-LDL, colesterol-HDL, triglicéridos, glucemia, enzimas hepáticos, microalbuminuria, creatinina, ácido úrico, hemograma, presencia o no de hipertrofia ventricular izquierda y medida del riesgo cardiovascular utilizando la tabla de Framingham, la tabla de Sheffield, disco de Dundee, tabla de Framingham calibrada en la población catalana (Regicor) y tablas del proyecto SCORE. Además, se midió mediante eco-Doppler el grosor de la íntima-media de ambas arterias carótidas, presencia o no de ateroma, estenosis, distensibilidad y permeabilidad. Se utiliza pruebas de chi cuadrado, t de Student-Fisher, análisis de la variancia, regresión simple y múltiple y parámetros de validación, considerando significación estadística cuando p<0,05. Resultados. Se excluyeron 32 pacientes, quedando 245, con una edad media de 62,3 ± 13,6 años y un 54% de mujeres. Se escogieron 82 pacientes con riesgo cardiovascular alto, 81 con riesgo moderado y 82 con riesgo bajo, sin existir diferencias estadísticamente significativas entre los tres grupos, a excepción de la edad, donde eran mayores entre aquellos con mayor riesgo. El espesor íntima-medio carotídeo fue mayor entre los pacientes de mayor riesgo cardiovascular y también en los sujetos de mayor edad, entre los diagnosticados de diabetes mellitus y entre los individuos hipercolesterolémicos. Se observó asociación entre número de factores de riesgo cardiovascular y aterosclerosis. En el estudio de validación, la probabilidad más alta de obtener un resultado de riesgo cardiovascular alto entre los sujetos con un espesor íntima-media carotídeo patológico ( ³ 0,86 mm) fue con la tabla de Framingham original (sensibilidad del 65,2% y especificidad del 74%), seguido de la tabla Regicor estableciendo un nivel de riesgo superior al 10% y la tabla de Framingham y la tabla SCORE. La máxima correlación del espesor íntima-media carotídeo se obtuvo con la tabla de Framingham (r: 0,506; mayor con la carótida derecha: 0,514), seguido de la tabla de Sheffield (r: 0,462; principalmente con la carótida derecha: 0,466) y con la tabla del proyecto SCORE (r: 0,291; carótida derecha: 0,368). Conclusiones. Según los resultados de este estudio, la tabla de Framingham es el método que se correlaciona más con el espesor íntima-media carotídeo analizado con eco-Doppler en nuestro país y además, es la tabla de riesgo cardiovascular que clasifica mejor a los pacientes con mayor riesgo. Palabras clave: Enfermedad cardiovascular, riesgo cardiovascular, eco-doppler, espesor íntima-media carotídeo, tablas de riesgo cardiovascular / Introducció. Els metges de família emprem diferents mètodes de càlcul de risc i no hi ha un mètode ideal en les nostres consultes. A més, es publiquen periòdicament noves taules de predicció de risc cardiovascular, no havent-se validat en el nostre medi. Objectiu. Determinar la correlació entre els paràmetres obtinguts amb l'eco-Doppler carotidi i el risc cardiovascular i validar els cinc mètodes de càlcul de risc cardiovascular que més s'utilitzen en el nostre medi (Framingham, Dundee, Sheffield, Regicor i SCORE), utilitzant com a patró el grau d'aterosclerosi carotídia.Disseny. Estudi descriptiu observacional.Àmbit d'estudi. Atenció primària de salut.Subjectes. 272 pacients escollits d'un contingent d'atenció primària per mostreig aleatori i estratificat per individus amb risc cardiovascular elevat (probabilitat de presentar un event coronari superior al 20% als 10 anys), individus amb risc cardiovascular moderat (entre el 10 i el 20% de probabilitat als 10 anys) i pacients amb un risc cardiovascular baix (quan la probabilitat de presentar un event és inferior al 10% als 10 anys).Mesuraments i intervencions. S'analitzaren els següents paràmetres: edat, sexe, hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia, tabaquisme, paràmetres antropomètrics, tensions arterials sistòlica i diastòlica, colesterol total, colesterol-LDL, colesterol-HDL, triglicèrids, glucèmia, enzims hepàtics, microalbuminúria, creatinina, àcid úric, hemograma, presència o no d'hipertròfia ventricular esquerra i mesurament del risc cardiovascular emprant la taula de Framingham, la taula de Sheffield, disc de Dundee, taula de Framingham calibrada en la població catalana (Regicor) i taules del projecte SCORE. A més, es mesurà mitjançant eco-Doppler el gruix de l'íntima-mèdia d'ambdues artèries caròtides, presència o no d'ateroma, estenosi, distensibilitat i permeabilitat. S'utilitzaren proves de khi quadrat, t d'Student-Fisher, anàlisi de la variància, regressió simple i múltiple i paràmetres de validació, tot considerant significació estadística quan p<0,05. Resultats. S'exclogueren 32 pacients, quedant 245, amb una edat mitjana de 62,3 ± 13,6 anys i un 54% de dones. S'escolliren 82 pacients amb risc cardiovascular alt, 81 amb risc moderat i 82 amb risc baix, sense existir diferències estadísticament significatives entre els tres grups, a excepció de l'edat, on eren més grans entre aquells amb major risc. El gruix íntima-mèdia carotídia fou més gran entre els pacients de risc cardiovascular més alt i també en els subjectes més grans, entre els diagnosticats de diabetis mellitus i entre els individus hipercolesterolèmics. S'observà associació entre el nombre de factors de risc cardiovascular i aterosclerosi. En l'estudi de validació, la probabilitat més alta d'obtenir un resultat de risc cardiovascular alt entre els subjectes amb un espessor íntima-media carotidi patològic ( ³ 0,86 mm) va ser amb la taula de Framingham original (sensibilitat del 65,2% i especificitat del 74%), seguit de la taula Regicor, establint un nivell de risc superior al 10% i la taula SCORE. La màxima correlació del gruix íntima-mèdia carotidi s'obtingué amb la taula de Framingham (r: 0,506; més alt amb la caròtida dreta: 0,514), seguit de la taula de Sheffield (r: 0,462; principalment amb la caròtida dreta: 0,466) i amb la taula del projecte SCORE (r: 0,291; caròtida dreta: 0,368). Conclusions. Segons els resultats d'aquest estudi, la taula de Framingham és el mètode que més es correlaciona amb el gruix íntima-mèdia carotídi analitzat amb eco-Doppler en el nostre país i a més, és la taula de risc cardiovascular que classifica millor els pacients amb risc més alt. Mots clau: Malaltia cardiovascular, risc cardiovascular, eco-doppler, gruix íntima-media carotídia, taules de risc cardiovascular / Background. Different methods for assessing the cardioavscular risk are being used by general practitioners. In fact, the ideal method is not avaliable in the daily practice. Furtherrmore, new coronary risk charts shed alight periodically even though these methods have not been previously validated in our country. Aim. Determine the correlation between the parameters found with carotid doppler-ultrasonography procedure and cardiovascular risk and validate the five cardiovascular risk charts more commonly used in our country (Framingham, Dundee, Sheffield, Regicor, and SCORE), considering the carotid atherosclerosis as the gold standard. Design. Descriptive observational survey.Setting of the study. Primary health care.Subjects. 272 individuals randomly taken from one surgery and stratified by cardiovascular risk: high cardiovascular risk (probability of appearance of a cardiovascular event over 20% in the next ten years), moderate cardiovascular risk (a range between 10% and 20% of probability in 10 years) and subjects with a low cardiovascular risk, when the probability of a cardiovascular event in the next ten years is below 10%.Measurements and interventions. The following parametres were analysed: age, gender, high blood pressure, smoking status, diabetes, dyslipidemia, anthopometric parametres, sistolic and diastolic blood pressure, total cholesterol, LDL-cholesterol, HDL-cholesterol, triglycerides, glycemia, hepatic enzimes, microalbuminuria, creatinin, urate, hemogram, presence or not of left ventricular hypertrophy, and measurement of cardiovascular risk by using the following charts: Framingham, Sheffield, Dundee risk-disk, calibrated Framingham chart in Catalan population (Regicor) amb the low-risk chart of SCORE project. Furthermore, intima-media thickness of both carotid arteries were analised by means of doppler-ultrasonography, as well as presence of atheroma, stenosis, distensibility, and permeability. Chi-square, Student t, variance analysis, simple and multiple regression tests were used, considering p-values < 0.05 as statiscally significant. Results. 32 subjects were rejected, considering a total number of 245, with a mean age of 62.3 ± 13.6 yr. and 54% of women. 82 high-risk subjects were chosen as well as 81 moderate-risk individuals and 81 low-risk subjects, without any significant statistically difference between the three groups considered. Only age was higher in the high-risk group. Carotid intima-media thickness was higher among subjects with the highest cardiovascular risk and among elderly individuals and among tose having diagnosed of diabetes mellitus and hypercholesterolemia. The number of cardiovascular risk factors was positively associated with atherosclerosis. In the validation study, the highest likelihood of achieving a high cardiovascular risk among subjects with patological carotid intima-media thickness ( ³ 0,86 mm) was when the original Framingham chart was used (sensitiveness of 65.2% and specificity of 74%), followed by the calibrated Framingham score in the Catalan population (Regicor chart) when a threshold of 10% was considered and the chart of SCORE project. The highest correlation of intima-media thickness was found with the Framingham chart (r: 0,506; greatest in the right carotid artery: 0,514), followed by the Sheffield chart (r: 0,462; mainly with the right carotid artery: 0,466) amb the SCORE chart (r: 0,291; right carotid artery: 0,368). Conclusions. On the basis of the results of this survey, the Framingham score is associated with the best correlation with the carotid intima-media thickness measured by means of ultrasonography and doppler procedure and this chart is the best for classifying the high-risk individuals in our country. Key words: Cardiovascular disease, cardiovascular risk, doppler, carotid intima-media thickness, cardiovascular risk chart
3

La Paradoja Hispana Epidemiológica: Investigando las preconcepciones y generalizaciones

Sandalow, Maya H 01 January 2015 (has links)
En los Estados Unidos, los latinos suelen tener menos acceso a la educación, el trabajo, y el seguro médico en comparación con los blancos no-latinos, pero aun así el grupo parece superar ciertos obstáculos de la salud. Las estadísticas de la población latina muestran mayor longevidad y otras tasas favorables en comparación con los blancos no-latinos. Los expertos han titulado esta contradicción “La Paradoja Hispana Epidemiológica”. Desafortunadamente, la investigación de la paradoja está llena de generalizaciones y presuposiciones erróneas sobre la población latina diversa. Esta tesis investiga los participantes que producen generalizaciones sobre la supuesta paradoja para mostrar que estas generalizaciones impiden un entendimiento claro. Antes de llegar a conclusiones e implicaciones, es necesario diseccionar la paradoja para poder entender esta diversidad y especificar los aspectos que realmente necesitan explicaciones. El análisis de la aparente paradoja tiene mucho que decirnos no sólo sobre la población latina, sino también sobre las maneras en que se estudia la salud y cómo se presenta información sobre la salud al público. Una examinación de las investigaciones de la paradoja puede dar luz a estos discursos generales.
4

Effectiveness of bariatric surgery in morbidly obese adults for cardiovascular outcomes: a systematic review / Efectividad de la cirugía bariátrica en adultos obesos mórbidos para desenlaces cardiovasculares: revisión sistemática

Silva Licera, Humberto Rafael, Almeyda Yglesias, María Antoinette 04 May 2021 (has links)
Objectives: to determine the effectiveness of bariatric surgery to reduce the risk of cardiovascular events such as coronary heart disease, stroke, cardiovascular mortality, and total mortality in morbidly obese patients, compared with a non-surgical treatment and no intervention control group. Methods: a systematic review was carried out with cohort-type studies that evaluated, with a minimum follow-up of one year, morbidly obese adults who had undergone bariatric surgery compared to a control group of non-surgical treatment and without intervention in relation to the cardiovascular events such as coronary heart disease, stroke, cardiovascular mortality, and total mortality in morbidly obese patients. Results: 14 studies were selected that met our inclusion criteria. 44,912 patients who underwent bariatric surgery and 208,347 non-surgical controls were included. The high heterogeneity of the included studies did not allow the meta-analysis to be carried out. However, most of the individual results show decreased risk of the outcomes studied. A subgroup analysis was performed, where Bariatric Roux-en-Y surgery reduces the risk of coronary artery disease by approximately 60%. In morbidly obese diabetic patients, our calculations showed a risk reduction of 80% for cardiovascular mortality and 70% for total mortality. Finally, our calculations show a 58% decrease in cardiovascular mortality in studies with a follow-up of 2 or more years. Conclusions: Our study suggests that bariatric surgery is beneficial for morbidly obese adult patients at risk of presenting cardiovascular events. / Objetivos: determinar la efectividad de la cirugía bariátrica para disminuir el riesgo de eventos cardiovasculares como enfermedad coronaria, accidente cerebrovascular, mortalidad cardiovascular y mortalidad total en pacientes obesos mórbidos, comparado con un grupo control de tratamiento no quirúrgico y sin intervención. Métodos: se realizó una revisión sistemática con estudios de tipo cohortes que evalúen, con seguimiento mínimo de un año, a adultos obesos mórbidos que se hayan sometido a cirugía bariátrica en comparación a un grupo control de tratamiento no quirúrgico y sin intervención en relación con los eventos cardiovasculares como enfermedad coronaria, accidente cerebrovascular, mortalidad cardiovascular y mortalidad total en pacientes obesos mórbidos. Resultados: se seleccionaron 14 estudios que cumplieron nuestros criterios de inclusión. Se incluyeron 44 912 pacientes que se sometieron a cirugía bariátrica y 208 347 controles no quirúrgicos. La alta heterogeneidad de los estudios incluidos no permitió realizar el metaanálisis. Sin embargo, la mayoría de los resultados individuales muestran disminución del riesgo de los desenlaces estudiados. Se realizó un análisis por subgrupos, en donde la cirugía bariátrica en Y de Roux disminuye el riesgo de enfermedad coronaria en aproximadamente 60%. En pacientes obesos mórbidos diabéticos nuestros cálculos mostraron reducción del riesgo en 80% de mortalidad cardiovascular y 70% de mortalidad total. Por último, nuestros cálculos demuestran disminución del 58% de la mortalidad cardiovascular en los estudios con un seguimiento de 2 a más años. Conclusiones: Nuestro estudio sugiere que la cirugía bariátrica es beneficiosa para los pacientes adultos obesos mórbidos en riesgo de presentar eventos cardiovasculares / Tesis

Page generated in 0.0536 seconds