• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • Tagged with
  • 3
  • 3
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Riesgo cardiovascular en el adolescente obeso: reversibilidad clínica, metabólica y de la pared vascular tras una intervención

París Miró, Neus 16 March 2010 (has links)
1.- Contribuciones y conocimientos nuevos que aporta la tesis:Los adolescentes obesos presentan aumento del riesgo cardiovascular. Existe una gradación de dicho riesgo cardiovascular que puede medirse através del estudio de diferentes variables.La mayoría de los factores de riesgo cardiovascular, así como el aumento del grosor íntima-media carotídeo, pueden ser reversibles tras una intervención Higiénico-Nutricional basada en objetivos.2.- Metodología utilizada y conclusiones más relevantesIntroducciónLa relación entre obesidad y riesgo cardiovascular se manifiesta ya en la adolescencia con cambios metabólicos y vasculares. Algunos estudios han intentado demostrar que el tratamiento de la obesidad en la adolescencia puede modificar los factores de riesgo cardiovascular e incluso el grosor íntima -media (GIM) de la arteria carótida.Hipótesis y ObjetivosLos adolescentes obesos, además de diferencias en la composición corporal, presentan ya cambios en la resistencia cardiovascular, el perfil lipídico, la resistencia a la insulina, el estado inflamatorio, el estado oxidativo y el grosor íntima-media carotideo que podemos revertir tras una intervención higiénico nutricional. Material y MétodosDiseño: Estudio tipo cohorte prospectivo de intervención que analiza los cambios sobre la antropometría, resistencia cardiovascular, perfil lipídico, resistencia a la insulina y GIM carotideo; tras una intervención Higiénico-Nutricional basada en objetivos de un año de duración estructurada en visitas mensuales.Sujetos: 146 adolescentes entre 9 y 14 años (111 obesos y 35 con normopeso). ResultadosLos dos grupos no muestran diferencias en cuanto a la edad, el sexo ni la maduración, pero sí con la adiposidad y las variables relacionadas. Tras la intervención, en el grupo de obesos obtenemos una buena respuesta respecto al IMC Z-score en un 75,6%. Las pérdidas se contabilizan en un 24,3% de los adolescentes obesos. Los adolescentes que no se adhieren a la intervención son más obesos y tienen madres significativamente más obesas.Ambos sexos disminuyen de forma significativa la adiposidad valorada mediante los pliegues cutáneos, y muestran una mejoría de la resistencia cardiovascular (Test de Astrand). Los adolescentes obesos, tras la intervención, disminuyen de forma significativa la resistencia a la insulina, diferentes variables inflamatorias como el recuento plaquetario, la PCR, la IL-18 y la ALT; así como mejoran su perfil lipídico disminuyendo el colesterol total y el colesterol LDL, además de disminuir el Grosor íntima-media a nivel de la arteria Carótida Interna.El subgrupo de adolescentes que tras la intervención presentan una buena evolución respecto a su IMC Z-score, disminuye también sus niveles de triglicéridos, pero no se observa una disminución significativa de la IL-18.El subgrupo de adolescentes que tras la intervención dejan de presentar criterios de Síndrome Metabólico, o bien siguen sin presentarlo al final de la intervención, disminuyen además de forma significativa los niveles de triglicéridos y de IL-18.ConclusionesLos adolescentes obesos, respecto al grupo control, presentan más riesgo cardiovascular dado por un mayor estado inflamatorio y oxidativo, más resistencia a la insulina y mayor GIM carotideo.La intervención higiénico-nutricional basada en objetivos es efectiva porque muestra un bajo índice de abandonos y una levada efectividad para disminuir el Índice de Masa Corporal y los indicadores de adiposidad, presentando reversibilidad de muchos de los factores de riesgo cardiovascular observados al inicio del estudio.Los individuos obesos que no se adhieren a la intervención tienen un Índice de Masa Corporal más elevado y madres más obesas. Los pacientes que no disminuyen su Índice de Masa Corporal presentan menor motivación al inicio del estudio. Para ambos grupos, se hacen necesarias nuevas estrategias terapéuticas.Las variables que se relacionan con la modificación del IMC son los niveles plasmáticos de triglicéridos y la tensión arterial sistólica en el Test de Astrand.La variable que se relaciona con una mejoría del estado metabólico es la IL-18.El territorio carotideo que mejor discrimina los adolescentes obesos de los que presentan normopeso es la carótida interna. 3.- Resultados tangibles de la investigación"Análisis de la reversibilidad de los factores de riesgo cardiovascular tras una intervención higiénico nutricional en adolescentes obesos". N. París, A. Feliu, M. Rimblas, N. Ferré, M. Chiné, J. Escribano. XXXI Congreso de la sociedad Española de Endocrinología Pediátrica. Maig 2009."Reversibilidad de los factores de riesgo cardiovascular y cambios dietéticos en adolescentes obesos, tras una intervención higiénico-nutricional." N. París, A. Feliu, M. Rimblas, M. Zaragoza, L. Franco, F. Rubio, A. Montserrat, J. Escribano. Congreso AEP. Junio 2009."Reversibility analysis of cardiovascular risk factors after a hygienic and nutritional intervention in obese adolescents." N. París, A. Feliu, M. Rimblas, N. Ferré, J. Escribano. 8th Joint Meeting Paediatric Endocrinology. Setembre 2009.
2

Epidemiología de la enfermedad arterial periferica (EAP) en varones adultos de nuestro medio. Estudio poblacional prospectivo

Merino Raldúa, Jana 10 November 2010 (has links)
Antecedents La incidència de la malaltia arterial perifèrica i la seva associació amb la malaltia coronaria han sigut estudiades prèviament. Aquests estudis però, s'han realitzat en poblacions amb elevada incidència de cardiopatía isquèmica. Objectius - Determinar la prevalença de la malaltia arterial perifèrica (MAP) al nostre àmbit. - Avaluar la associació de la MAP amb el desenvolupament de futurs events coronaris a 5 anys. - Determinar la incidència de MAP durant un seguiment de 5 anys i realitzar un model de predicció de risc de MAP. Subjectes i Mètodes Estudi poblacional prospectiu realitzat al districte urbà de Pubilla Casas, Hospitalet de Llobregat, Barcelona. La població d'estudi va comprendre els mascles d'entre 55 i 74 anys. Es varen recollir com a variables basals la existència de factors clàssics de risc, els antecedents de malaltia coronaria i cerebro-vascular, i es va realitzar l'índex turmell/braç (IT/B) a tots els subjectes. Per fer el diagnòstic de MAP es va requerir la confirmació d'un IT/B <0.9 al laboratori vascular. Durant el seguiment es varen recollir tots els events coronaris, cerebrovasculars, els éxitus i la seva causa. Als 5 anys es va realitzar un altre cop l'IT/B en tots els casos, excepte als que ja presentaven MAP al moment d'inclusió i els que varen morir o es varen perdre durant el seguiment, amb els mateixos criteris que a la mesura basal. Resultats - La prevalença de la MAP va ser de 13.4% i la seva presencia es va associar a edat avançada, tabaquisme actiu, hipertensió arterial, diabetes mellitus, nivells baixos de colesterol-HDL, valors sérics elevats de triglicérids i antecedent de malaltia cardiovascular prèvia. - Durant el seguiment, un 5% dels subjectes varen presentar un event coronari major. La incidència d'aquest en subjectes amb MAP basal va ser de 13.8%, 3 cops major que en aquells que mancaven d'aquest antecedent. La seva supervivència als 5 anys també va ser significativament menor (76.4% vs 92.9%). - La incidència de MAP als 5 anys pels subjectes mancats de malaltia a aquesta cohort va ser de 11.9% i es va associar de significativament a edat avançada, el tabaquisme i a la existència d'antecedents cardio- o cerebro-vasculars. - Es va calcular la incidència per els subgrups de major risc, sent aquest de 22.4% per els majors de 70 anys, 21.5% per els fumadors de mes de 40paq·any, 29.4% i 25% per els que havien presentat algun event cerebro-vascular i cardiovascular, respectivament, sent només de 6% als subjectes mancats d'aquests factors. Conclusions Els subjectes afectats de malalatia arterial perifèrica a la cohort presentada tenen un risc 3 cops major de presentar un event coronari major als 5 anys següents. La magnitud d'aquesta associació es molt similar a la publicada previament a poblacions amb major incidència de cardiopatía isquèmica. Es confirma així la importància de l'IT/B com predictor de morbi-mortalitat cardiovascular. A la població estudiada, l'11.9% dels homes sans entre 55 i 74 anys desenvoluparan malaltia arterial perifèrica durant un seguiment de 5 anys. Els subjectes majors de 70 anys i els fumadors, a més dels que presentin antecedents de malaltia cardio- i/o cerebro-vascular, son els que constitueixen el grup de major risc de desenvolupar MAP. Aquests grups de risc elevat deurien constituir l'objectiu principal de la prevenció primària d'aquesta malaltia. / Antecedents Peripheral arterial obstructive disease incidence and their association with coronary disease have been studied previously. However, these studies have been achieved in populations with elevated coronary heart disease incidence. Objectives - Investigate peripheral arterial obstructive disease (PAOD) prevalence in our setting. - Assess the association between PAOD and coronary events in 5 years follow up. - Find out PAOD incidence after 5 years follow up and develop risk prediction model for PAOD. Subjects y Methods Prospective population study carried out in an urban district near Barcelona (Pubilla Casas, Hospitalet de Llobregat). Study population was constituted by men aged between 55 to 74 years old. Data collected at the recruitment were: classic risk factors, previous coronary or cerebro-vascular events, and ankle-braquial index. PAOD diagnosis was confirmed in a vascular laboratory when almost one anklebraquial index was <0.9. During follow up, coronary and cerebro-vascular events, and mortality with their causes were recruited. After 5 years new ankle-braquial index were done in all cases except in these presenting PAOD at the beginning of the study, subjects lost to follow up or died during these period, using the same criterion than in the first measurement. Results - PAOD prevalence was 13.4% and its presence was associated with advanced age, tobacco consumption, hypertension, diabetes mellitus, low plasma cholesterol-HDL levels, high plasma triglyceride levels and previous cardiovascular disease. - During follow up, 5% of subjects present a major coronary event. Coronary event incidence in basal PAOD subjects was 13.8%, 3 fold higher than subjects without basal PAOD. Their survival at 5 years were significantly lower too (76.4% vs 92.9%). - PAOD incidence at 5 years in healthy subject in the present cohort was 11.9% and was associated significantly to advanced age, tobacco consumption and previous coronary or cerebro-vascular events. - Incidence for high risk subgroups was 22.4% in subjects >70 years-old, 21.5% for smokers >40paq·año, 29.4% y 25% for subjects with previous cerebro-vascular and coronary events respectively, being 6% if these risk factors were absent. Conclusions In our cohort, subjects with PAOD have 3-fold higher risk of coronary event in next 5 years. This association and their magnitude is similar to that published previously for populations with higher coronary heart disease incidence. This fact confirms the importance of ankle-braquial index like a predictor factor for cardiovascular morbidity and mortality. In the studied population, 11.9% of safety subjects between 55 to 74 years old developed PAOD during 5 years follow up. Subjects aged 70 or more years old, severe smokers, and these with previous cardiovascular events, were who have higher risk to develop PAOD. These higher risk groups should be the priority objective of preventive measures.
3

Detección de síndrome metabólico en pacientes obesos y su vinculación con resistencia a la insulina, patologías cardiovasculares y diabetes

Capurro, Agustín Manuel January 2009 (has links) (PDF)
El desarrollo de hiperglucemia y diabetes en pacientes con resistencia a la insulina es producto de una compleja interacción de procesos anormales que envuelven diferentes tejidos: muscular, célula beta del páncreas, tejido adiposo y del hígado. La obesidad es probablemente el factor de riesgo modificable de desarrollo de DM2 más relevante. La resistencia a la insulina es fundamental para el vínculo entre obesidad y diabetes aunque no hay que confundirlo con el sindrome de resistencia a la insulina que es una asociación de hallazgos clínicos y de laboratorio específico. Tratar de determinar la vinculación entre estos conceptos, su asociación con factores de riesgo cardiovascular y la probabilidad de detección precoz y tratamiento es lo que a nosotros nos fundamenta el siguiente trabajo.

Page generated in 0.0724 seconds