En un context de "democràcia hipermediàtica", en una societat que creix en clau audiovisual de la mà d'uns mitjans de comunicació que alhora evolucionen a gran velocitat de la mà de les noves tecnologies de la comunicació, la política no esdevé un ens aliè a aquesta realitat. La política, avui més que ahir, es converteix en un procés comunicacional on per exemple els líders polítics ja no poden deixar de ser alhora líders mediàtics si volen triomfar-hi. Però dirigents a banda, l'exercici de la política sotmet el seu llenguatge i el seu tempo als d'uns mitjans de comunicació que així s'hi imposen. La construcció de les agendes pública, política i mediàtica consisteix en una constant interacció i en una contínua disputa on uns i altres miren de fixar-hi els seus continguts i el seu ritme. Però així com l'ascendent dels mèdia sobre l'agenda ciutadana queda evidenciat a través de múltiples estudis emmarcats en l'àmbit de l'agenda-setting, la influència dels mitjans de comunicació en la construcció de l'agenda política és un àmbit menys estudiat des d'un punt de vista acadèmic. En aquest sentit, partint de la teoria de l'agenda-setting i del seu estadi evolucionat de l'agenda-building ens hem proposat demostrar com els mèdia tenen una influència sobre la política, de base, superior que a la inversa. Així és com el màrqueting polític esdevé una peça clau d'aquesta dinàmica, ja que quan les campanyes polítiques duren els quatre anys de legislatura, quan els polítics i la seva activitat es veuen constantment exposats a l'escrutini d'uns mitjans de comunicació que els fan estar de campanya permanent, llavors s'imposen en les rutines polítiques la simplificació del llenguatge, la personalització i la tàctica per damunt de l'estratègia. I tot això té conseqüències que condicionen d'arrel l'exercici de la política. Això té conseqüències sobre aspectes bàsics que regeixen la vida de les persones. I aquest va ser el cas de l'Estatut de Catalunya aprovat l'any 2006. Un text legislatiu que va ser fortament mediatitzat i que arrel de l'exposició pública de tot el seu procés de conformació, a través d'un enquadrament majoritàriament negatiu, va veure fortament condicionat a la baixa el seu resultat final. / En un contexto de "democracia hipermediática", en una sociedad que crece en clave audiovisual de la mano de unos medios de comunicación que a la vez evolucionan a gran velocidad de la mano de las nuevas tecnologías de la comunicación, la política no es ajena a esta realidad. La política, hoy más que ayer, se convierte en un proceso comunicacional donde por ejemplo los líderes políticos ya no pueden dejar de ser a la vez líderes mediáticos si quieren triunfar. Pero dirigentes aparte, el ejercicio de la política somete su lenguaje y su tempo a los de unos medios de comunicación que así se imponen. La construcción de las agendas pública, política y mediática consiste en una constante interacción y en una continua disputa donde unos y otros miran de fijar sus contenidos y su ritmo. Pero así como el ascendente de los media sobre la agenda ciudadana queda evidenciado a través de múltiples estudios enmarcados en el ámbito de la agenda-setting, la influencia de los medios de comunicación en la construcción de la agenda política es un ámbito menos estudiado desde un punto de vista académico. En este sentido, partiendo de la teoría de la agenda-setting y de su estadio evolucionado de la agenda-building nos hemos propuesto demostrar cómo los media tienen una influencia sobre la política, de base, superior que a la inversa. Así es como el marketing político se revela como una pieza clave de esta dinámica, ya que cuando las campañas políticas duran los cuatro años de legislatura, cuando los políticos y su actividad se ven constantemente expuestos al escrutinio de unos medios de comunicación que los hacen estar de campaña permanente, entonces se imponen en las rutinas políticas la simplificación del lenguaje, la personalización y la táctica por encima de la estrategia. Y todo ello tiene consecuencias que condicionan de raíz el ejercicio de la política. Eso tiene consecuencias sobre aspectos básicos que rigen la vida de las personas. Y éste fue el caso del Estatut de Cataluña aprobado el año 2006. Un texto legislativo que fue fuertemente mediatizado y que a raíz de la exposición pública de todo su proceso de conformación, a través de un encuadre mayoritariamente negativo, vio fuertemente condicionado a la baja su resultado final. / In a context of "hypermediatic democracy", in a society that grows in an audio-visual sense by mass media that at the same time evolve quickly by the new technologies of the communication, politics is being strongly influenced by the media. Politics, today more than yesterday, becomes a communicational process where for example the political leaders no longer can simultaneously stop being media-leaders if they want to prevail. The mass media language and tempo prevail on politics. The public agenda-building, the policy agenda-building and the media agenda-building consists of a continuous interaction and fighting to set contents and rhythm. But as well as the influence of the mass media in the public agenda is demonstrated through multiple studies framed in the scope of the agenda-setting, the influence of mass media in the policy agenda-building is a less studied scope from an academic point of view. In this way, starting with the Agenda Setting Theory and its evolved stage of the Agenda Building, we have seted out to demonstrate how the media have a strong influence on politics, from the base, more important than the influence of politics on the media. In this way, political marketing becomes a key piece of this context. When political campaigns exists trough the four years of the mandate, when the politicians and their activity are continuously exposed under the scrutiny of mass media, when they are involved in a permanent campaign, then prevail in the political routines the simplification of the language, the personalization and the tactics over the strategy. And all it has consequences on politics. That has consequences on basic aspects that govern the life of the people. And it was the case of the approved Estatut of Catalonia 2006, a legislative text that was strongly followed by the media. As a result of the public exhibition of all its process of conformation, through a mainly negative frame, its final result was strongly devaluated.