[EN] Peer Learning in English Language for Specific Purposes The present study, inspired by the trends in Action Research and Constructive Alignment, originated from previous reflections on effective methodology most suitable for use in English for Specific Purposes (ESP) subjects, in Engineering Degree Programs. A methodology that would improve student learning outcomes, enhance motivation for knowledge acquisition and be viable in similar learning contexts is the quest of this research. Any active learning methodology is focused on both participation and interaction of students. However, it proves to be inefficient when no real involvement can be observed. This research proposes a method which aims at the acquisition of specific language competencies while enhancing the development of core competencies, as well. The main objectives of this study are to implement peer learning and collaborative work strategies so as to measure the level of acquisition of those competencies through classroom research. The research question this study attempts to answer is whether peer learning is more effective than the conventional methodology used in English for Specific Purposes subjects. The hypotheses that arise from the research question are as follows: - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of grammar. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of oral comprehension. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of reading comprehension. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of written expression. - Peer learning in English for Specific Purposes is more effective than conventional methodology. To verify these hypotheses, a quasi-experimental research study was performed, in which two different learning methods were applied to two different groups of students. The control group (C) followed a conventional methodology and the experimental group (E) used peer learning, a method which enhances participation and the acquisition of core competences. The present study includes a theoretical approach and a review of similar case studies. Materials and method used in the research are described. The data obtained through pre- and post-testing of the two groups were examined in quantitative and qualitative analyses to confirm the hypotheses aforementioned. Additionally, a Likert questionnaire was used to verify that quantitative analyses were ecologically valid and to prove that peer learning in English for Specific Purposes is more effective. The analysis of results shows the benefits of peer learning in the experimental group, although the conventional methodology has proved adequate in the control group, as well. Hence, the conclusion that arises is that the differences between the two methods are not significant. Future studies on the effects of student learning styles or the influence of independent variables, among others, could reveal new results and might offer a new, different research perspective. / [ES] El aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad El presente trabajo, inspirado por la corriente de investigación en acción y el alineamiento constructivo, surge de las reflexiones sobre cuál podría ser la metodología más adecuada en el aprendizaje del inglés como lengua extranjera, en un contexto académico de ingeniería. Una metodología que consiga mejorar los resultados de aprendizaje de los alumnos, lograr una mayor motivación por la adquisición de conocimiento y que pueda utilizarse en entornos académicos similares al de este trabajo. Las metodologías activas, que priorizan la intervención del alumno, resultan poco efectivas si no hay una responsabilidad de los alumnos en el proceso de su aprendizaje. En este trabajo se presenta una propuesta metodológica que, además de tratar de que el alumno consiga unas competencias lingüísticas específicas, fomenta el desarrollo de competencias transversales. Se trata de adquirir dichas competencias a través de una estrategia fundamentalmente colaborativa y de aprendizaje compartido, y de medir el grado de adquisición a través de la investigación en el aula. La pregunta de investigación que origina este estudio es si la metodología del aprendizaje entre pares es más efectiva que una metodología más convencional para el aprendizaje de la lengua inglesa de especialidad. Las hipótesis que se formulan en torno a esta pregunta de investigación son las siguientes: - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la gramática. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la comprensión oral. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la comprensión lectora. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la expresión escrita. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es más efectiva que una metodología más convencional. Para demostrar las hipótesis se hace un estudio cuasi experimental donde se comparan dos estrategias diferentes de aprendizaje de la lengua inglesa, en dos poblaciones diferentes. Una población control (C) sigue una metodología más convencional y una población experimental (E) sigue una metodología que fomenta la participación y competencias transversales, el aprendizaje entre pares. Este trabajo comienza con una aproximación teórica y hace referencia a estudios previos similares. Asimismo, se detallan los materiales y el método utilizados en esta investigación. A través de pruebas pre- y post-tratamiento con la población C y E, se han obtenido unos resultados con los que se ha realizado diferentes análisis cuantitativos para comprobar si se cumplen las distintas hipótesis. A través de un cuestionario Likert, cumplimentado por la población experimental, se trata de comprobar la validez ecológica de los análisis cuantitativos y reafirmar la hipótesis de que la metodología de aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es más efectiva. En el análisis de resultados se observa el beneficio de la metodología experimental, aunque se comprueba que la metodología más convencional también es eficaz. Por lo tanto, las diferencias entre ambas metodologías no resultan ser significativas. Estudios futuros como el efecto de los estilos de aprendizaje de la población, o la influencia de variables independientes, entre otros, podrían aportar nuevos resultados y plantear una perspectiva diferente de la investigación. / [CA] L'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat El present treball, inspirat pel corrent de recerca en acció i l'alineament constructiu, sorgeix de les reflexions sobre quina podria ser la metodologia més adequada en l'aprenentatge de l'anglés com a llengua estrangera, en un context acadèmic d'enginyeria. Una metodologia que aconseguesca millorar els resultats d'aprenentatge dels alumnes, assolir una major motivació per l'adquisició de coneixement i que puga utilitzar-se en entorns acadèmics similars al d'aquest treball. Les metodologies actives, que prioritzen la intervenció de l'alumne, resulten poc efectives si no hi ha una responsabilitat dels alumnes en el procés del seu aprenentatge. En aquest treball es presenta una proposta metodològica que, a més de tractar que l'alumne aconseguesca unes competències lingüístiques específiques, fomenta el desenvolupament de competències transversals. Es tracta d'adquirir aquestes competències a través d'una estratègia fonamentalment col·laborativa i d'aprenentatge compartit, i de mesurar el grau d'adquisició a través de la recerca en l'aula. La pregunta de recerca que origina aquest estudi és si la metodologia de l'aprenentatge entre pars és més efectiva que una metodologia més convencional per a l'aprenentatge de la llengua anglesa d'especialitat. Les hipòtesis que es formulen entorn d'aquesta pregunta de recerca són les següents: - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la gramàtica. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la comprensió oral. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la comprensió lectora. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de l'expressió escrita. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és més efectiva que una metodologia més convencional. Per a demostrar les hipòtesis es fa un estudi quasi-experimental on es comparen dues estratègies diferents d'aprenentatge de la llengua anglesa, en dues poblacions diferents. Una població control (C) segueix una metodologia més convencional i una població experimental (E) segueix una metodologia que fomenta la participació i competències transversals, l'aprenentatge entre pars. Aquest treball comença amb una aproximació teòrica i fa referència a estudis previs similars. Així mateix, es detallen els materials i el mètode utilitzats en aquesta recerca. A través de proves pretractament i posttractament amb la població C i E, s'han obtingut uns resultats amb què s'han realitzat diferents anàlisis quantitatives per a comprovar si es compleixen les distintes hipòtesis. A través d'un qüestionari Likert, emplenat per la població experimental, es tracta de comprovar la validesa ecològica de les anàlisis quantitatives i reafirmar la hipòtesi que la metodologia d'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és més efectiva. En l'anàlisi de resultats s'observa el benefici de la metodologia experimental, encara que es comprova que la metodologia més convencional també és eficaç. Per tant, les diferències entre ambdues metodologies no resulten ser significatives. Estudis futurs, com l'efecte dels estils d'aprenentatge de la població, o la influència de variables independents, entre altres, podrien aportar nous resultats i plantejar una perspectiva diferent de la recerca. / Aznar Más, L. (2016). El aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61446

El objetivo del estudio fue indagar acerca de los efectos que la cesión de responsabilidad al alumnado en la evaluación tenía en relación a diferentes variables contextuales en el aula de educación física escolar. Se presenta un estudio con 96 escolares de edades entre 11 y 12 años, divididos en dos grupos experimentales (n = 49), y dos grupos control (n = 47). Se utilizaron los cuestionarios de responsabilidad en la evaluación (ERAEEF), autoconcepto físico (PSQ), percepción de éxito (POSQ), estrategias motivacionales (CPEMEF), razones para la disciplina (SRD), estrategias para mantener la disciplina (SSDS), de percepción de igualdad de género (CPIDEF) y actitudes hacia la actividad física relacionada con la salud (CAAFS).Los resultados mostraron que el alumnado participante en el programa de cesión de responsabilidad valoraba en mayor medida la responsabilidad concedida, se mostraban más orientados a la tarea y al clima tarea, se percibían menos discriminados, mostraban menos actitudes orientadas al resultado de las actividades físicas relacionadas con la salud y percibían con más énfasis el interés del maestro por mantener la disciplina en clase. / The study was carried out to know the effects that a methodology, based on the responsibility transfer in the assessment had towards factors various in the physical education classroom. 96 students with age ranging between 11 and 12 are split into two experimental groups (n = 49) and two control groups (n = 47). The questionnaires provided were the scales of student´s responsibility in physical education assessment (ERAEEF), physical self-concept (PSQ), perception of success (POSQ), motivational strategies (CPEMEF), reasons to sustain discipline (SRD), strategies to sustain discipline (SSDS), the gender equality (CPIDEF), questionnaire of attitudes towards health related physical activity (CAAFS). The results showed that the pupils who participated in the responsibility transfer program assessed higher the responsibility given, it is showed task orientation and task climate, less discrimination, less attitudes towards health related physical activity result and perceived the interest teacher to sustain the discipline higher than the pupils who didn't participate.