El gen UCP3 s'expressa majoritàriament al múscul esquelètic i al TAM en rosegadors, i pràcticament de manera exclusiva al múscul esquelètic en humans. El gen s'activa en resposta a diferents estímuls, entre els quals trobem l'àcid retinoic, els àcids grassos no esterificats i les hormones tiroïdals. L'estudi de la regulació de la transcripció del gen UCP3 en cèl·lules musculars ens ha permès obtenir informació sobre els mecanismes moleculars responsables de l'expressió d'UCP3 al múscul esquelètic i de la modulació d'aquesta expressió deguda als estímuls esmentats. L'estudi de la regulació de l'expressió d'UCP3in vivo ens ha permès establir la importància d'alguns d'aquests mecanismes en un context fisiològic. D'acord amb l'expressió específica d'UCP3 al múscul, el factor de transcripció miogènic MyoD és necessari per l'activitat basal del promotor del gen UCP3. MyoD regula l'expressió del gen humà UCP3 a través d'unes seqüències semblants a Ebox properes al lloc d'inici de la transcripció (-29/-9). A més a més, l'activació del promotor del gen humà UCP3 per MyoD és necessària per tal que l'àcid retinoic, els àcids grassos o les hormones tiroïdals en modulin l'activitat. L'àcid retinoic, un conegut activador transcripcional de l'expressió dels gens UCP1 i UCP2, activa l'expressió del gen UCP3 en cèl·lules musculars diferenciades. La resposta del gen UCP3 humà a l'àcid retinoic està mitjançada pels receptors d'àcid retinoic (RAR-RXR) i l'element de resposta a hormones DR1 (AGGTTTCAGGTCA) situat a la regió proximal (-71/-59) del promotor d'UCP3. Per altra banda, l'activació del gen UCP3 pels àcids grassos es dóna a través de PPARalfa o PPARdelta (receptors activats per proliferadors peroxisomals) i de l'element DR1, in vitro i in vivo. En ratolins PPAR-alfa-KO s'ha observat una necessitat diferencial de PPAR-alfa per regular l'expressió del gen UCP3, en funció del teixit (cor o múscul esquelètic) i de l'estadi del desenvolupament (nounats i adults). A nivell molecular, els processos d'acetilació són importants per l'activació del promotor del gen UCP3. El coactivador p300 és capaç de coactivar la resposta dependent de lligand de PPAR-alfa en el promotor, i l'activitat acetiltransferasa de p300 és necessària per aquesta coactivació. Tant l'estat d'acetilació de les histones com de MyoD són importants per l'activació del promotor del gen UCP3. Finalment, s'ha observat que les hormones tiroïdals activen l'expressió del gen UCP3 humà i de ratolí al múscul esquelètic in vivo i en cèl·lules musculars en cultiu. Les hormones tiroïdals activen el promotor d'UCP3 a través dels receptors d'hormones tiroïdals (TR) i la regió del DNA que conté l'element DR1. Per tant, l'element DR1 present en la regió proximal del promotor del gen UCP3 és un element multihormonal que mitjança l'activació del gen UCP3 per l'àcid retinoic, les hormones tiroïdals i els àcids grassos. En el futur, seria interessant estudiar la relació que s'estableix entre aquestes vies de senyalització in vivo. / UCP3 gene is mainly expressed in skeletal muscle and brown adipose tissue in rodents, and almost exclusively in skeletal muscle in humans. The gene is activated in response to different stimulus, such as retinoic acid, fatty acids and thyroid hormones. In the present study we investigate the molecular mechanisms responsible for UCP3 gene expression in skeletal muscle and for the retinoic acid, fatty acids and thyroid hormones-dependent activation. Studying UCP3 gene regulation in vivo has allowed to establish the importance of some of these mechanisms in a physiological context. In agreement with the specific expression of human UCP3 in muscle, the myogenic transcription factor MyoD is needed for UCP3 promoter basal activity. MyoD regulates the expression of the human UCP3 gene through Ebox-like sequences near the initiation transcription site (-29/-9). Moreover, MyoD is necessary for retinoic acid, fatty acid or thyroid hormone-dependent activation of the UCP3 promoter. Retinoic acid, a transcriptional activator of UCP1 and UCP2 gene expression, activates UCP3 gene expression in differentiated skeletal muscle cells. Human UCP3 gene response to retinoic acid is mediated by retinoic acid receptors (RAR-RXR) through a hormone response element DR1 (AGGTTTcAGGTCA) located in the proximal region of the promoter (-71/-59). In addition, UCP3 gene activation by fatty acids is achieved by PPAR-alpha or PPAR-delta (peroxisome proliferator activated receptor) through the previously described DR1, in vitro and in vivo. Studies in PPAR-alpha-KO mice has revealed that PPAR-alpha is differentially required for UCP3 gene expression, depending on tissues (heart or skeletal muscle) and development stages (newborns and adults).Finally, thyroid hormones activate human and mouse UCP3 gene expression in vivo and in vitro. This activation is mediated by thyroid hormone receptor (TR) through the DNA region that contains the DR1 element, in both human and mouse UCP3 promoter. In conclusion, the DR1 element located in the proximal region of UCP3 gene promoter is a multihormonal response element able to mediate retinoic acid, thyroid hormone and fatty acid-dependent activation of UCP3 gene. In the future, it should be interesting to study the relationship between these signalling pathways in vivo.

En aquest treball es presenta l'evolució molecular i estudi funcional de gens localitzats a les duplicacions segmentàries de la regió 7q11.23, implicada en la Síndrome de Williams-Beuren (SWB). S'ha datat l'aparició d'aquestes duplicacions en els últims 25 milions d'anys d'evolució i s'ha proposat un model evolutiu amb reordenaments específics i mecanismes de generació. Correlacions clínico-moleculars en els pacients amb la SWB han permès determinar que l'haploinsuficiència per NCF1, un gen localitzat a les duplicacions, és un factor protector per hipertensió. S'ha proposat un model patogènic per la hipertensió, implicant l'oxidasa NAD(P)H i estrès oxidatiu, suggerint que noves estratègies terapèutiques podrien ser utilitzades. A més, s'ha caracteritzat parcialment la funció de GTF2IRD2, un altre gen de les duplicacions. GTF2IRD2 interacciona amb altres factors de transcripció relacionats, té una localització subcel·lular variable i no s'uneix a ADN. Aquests resultats contribueixen a conèixer millor els mecanismes mutacionals i patogènics de la SWB. / This work presents the molecular evolution along with the functional analysis of the genes located in the segmental duplications flanking the 7q11.23 region, involved in Williams-Beuren syndrome (WBS). The generation of the segmental duplications has been dated to the last 25 million years of evolution and an evolutionary model with specific rearrangements and mechanisms has been proposed. Clinical-molecular correlations in WBS patients have allowed to determine that haploinsufficiency at NCF1, a gene located in the duplications, is a protective factor for hypertension. A pathogenic model for hypertension has been proposed, implicating NAD(P)H oxidase and oxidative stress, and suggesting that novel therapeutic strategies could be used. In addition, the functional characterization of another gene of the duplications, GTF2IRD2, has been partially achieved. GTF2IRD2 has been shown to interact with other related transcription factors, to display variable subcellular localization and to lack DNA binding properties. These results contribute to a better knowledge of the mutational and pathogenic mechanisms of the WBS.