Valencia's musical life of the thirties lived a flourishing of groups and societies that fomented and dynamized the musical culture of the city filling its halls and theaters of concerts, zarzuelas and musical theater. With the exception of the opera that lived a state of lethargy both the zarzuela and the musical theatre were programmed with several daily titles in many of the theaters. The Philharmonic Society of Valencia was the undisputed protagonist of symphonic programming as well as chamber music with a continuous and varied seasons that brought together international stars as well as the most outstanding national performers. Next to this the Valencia Symphony Orchestra, conducted by maestro José Manuel Izquierdo, was the best example of the efforts to endow the city with a serious project that could rival the best ensembles in the country in the divulgation and interpretation of the symphonic repertoire. But with the arrival of the Civil War in Spain every sign of cultural and musical vitality was stopped by the cruelty of the moment. The musical profession, in crisis since the advent of talking pictures, was compounded his difficulties with the outbreak of the conflict. While music education disappeared daily musical activity, their schedules and contracting remained in minimum records and with many difficulties. Despite all the musical theater, with the exception of opera, maintained a vigorous life, allowing the Valencian public, at least for a few hours, to escape from the difficult situation that plagued their lives. Even with all the difficulties the city could enjoy a musical program that would be difficult to imagine arriving to hold concerts until in the moments of greater virulence of the bleeding conflict. / La vida musical de la Valencia de los 30 vivió un florecimiento de agrupaciones y sociedades que fomentaban y dinamizaban la cultura musical de la ciudad llenando sus salas y teatros de conciertos y espectáculos líricos y de teatro musical. Con la excepción de la ópera que vivía un estado de letargo tanto la zarzuela como la revista musical se programaban con varios títulos diarios en muchas de las salas. La Sociedad Filarmónica de Valencia fue la protagonista indiscutible de la programación sinfónica así como de la música de cámara con una programación continua y variada que reunía tanto a estrellas internacionales como a los más destacados intérpretes nacionales. Junto a ésta la Orquesta Sinfónica de Valencia, dirigida por el incansable maestro José Manuel Izquierdo fue el mejor exponente de los esfuerzos por dotar a la ciudad de un proyecto serio que pudiese rivalizar con los mejores conjuntos del país en la divulgación e interpretación del repertorio sinfónico más selecto. Pero con la llegada de la Guerra Civil a España todo signo de vitalidad cultural y musical era frenado por la crueldad del momento. La profesión musical, en plena crisis desde la aparición del cine sonoro, vio agravadas sus dificultades con el desencadenamiento del conflicto. Mientras la educación musical desapareció del día a día la actividad musical, sus programaciones y las contrataciones se mantuvieron bajo mínimos no con pocas dificultades. Pese a todo algunos de los géneros de teatro lírico, con la excepción de la ópera, mantuvieron una vida vigorosa, permitiendo que el público valenciano pudiese, al menos durante unas horas, evadirse de la difícil situación que asolaba sus vidas. Aun con todas las dificultades la ciudad pudo gozar de una programación musical seria difícil de imaginar llegándose a celebrar conciertos hasta en los momentos de mayor virulencia del sangrante conflicto. / La vida musical de la València dels 30 va viure un augment d'agrupacions i societats que fomentaven i dinamitzaven la cultura musical de la ciutat omplint les seues sales i teatres de concerts i espectacles lírics i de teatre musical. Amb l'excepció de l'òpera que vivia un estat de letargia tant la sarsuela com la revista musical es programaven amb diversos títols diaris en moltes de les sales. La Societat Filarmònica de València va ser la protagonista indiscutible de la programació simfònica així com de la música de cambra amb una programació contínua i variada que reunia tant a estrelles internacionals com als més destacats intèrprets nacionals. Al costat d'aquesta l'Orquestra Simfònica de València, dirigida per l'incansable mestre José Manuel Izquierdo va ser el millor exponent dels esforços per dotar la ciutat d'un projecte seriós que pogués rivalitzar amb els millors conjunts del país en la divulgació i interpretació del repertori simfònic més selecte. Però amb l'arribada de la Guerra Civil a Espanya tot signe de vitalitat cultural i musical era frenat per la crueltat del moment. La professió musical, enmig d'una gran crisi des de l'aparició del cinema sonor, va vore agreujades les seues dificultats amb l'inici del conflicte. Mentre l'educació musical desaparegué del dia a dia l'activitat musical va poder continuar, amb les seues programacions i les contractacions baix registres mínims, amb no poques dificultats. Tot i això el teatre musical, amb l'excepció de l'òpera, va mantenir una vida vigorosa, permetent al públic valencià, almenys durant unes hores, evadir-se de la difícil situació que assolava le seues vides. Fins i tot amb la gran quantitat de dificultats pròpies de la guerra la ciutat va poder gaudir d'una programació musical seriosa difícil d'imaginar arribant-se a celebrar concerts en els moments de major virulència del sagnant conflicte. / Miravet Lecha, J. (2017). La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939): Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86203