In Canada, the field of study related to teaching American Sign Language fingerspelling and numbering is very new. This study focused its examination on the potential educational benefits when incorporating fingerspelling and numbering within an ASL course as opposed to the potential educational benefits when creating a separate fingerspelling and numbering course for second language learners. The study was conducted by administering surveys, pre-tests, and post-tests with students from two Canadian Deaf Studies Programs, as well as interviewing instructors. The participants’ receptive skill acquisition and complex rule comprehension of fingerspelling and numbering was examined in both instances (with and without a separate course) but no distinct differences were found. Data analysis of instructor responses indicated a strong inclination for advanced studies of fingerspelling and numbering for students who continue on to higher levels of education, specifically in American Sign Language-English Interpretation Programs. Additional research is needed, as this study was limited due to the small number of participants. In general, the results of the study confirm that fingerspelling and numbering are challenging practices for second language learners of ASL and that more curricular materials, focused on teaching these skills in natural conversational contexts, are needed. / October 2015

Bokstavering i svenskt teckenspråk (STS) är ett intressant fenomen som fyller en viktig funktion i språket. Bokstavering, eller handalfabetisering som den här uppsatsen har valt att kalla det, har en lång och brokig historia men framför allt är det ett tämligen outforskat forskningsfält inom svenskt teckenspråk. Att termen handalfabetisering förekommer i denna uppsats framför andra begrepp är för att ordet närmast ligger den handling vilket det rör sig om – att nyttja handalfabetet som en del av kommunikationen. Detta förekommer i olika sammanhang i STS, inte minst i skolan där det givetvis blir en del av den språkliga verklighet som utgör elevernas vardag. Den här uppsatsen har tittat på vilken inverkan handalfabetisering har i tecknade satser i STS och väl mottagaren lyckas att avläsa den handalfabetiserade sekvensen. För att möjliggöra denna undersökning har det varit centralt för uppsatsen att försöka kategorisera olika former av handalfabetisering i STS – ett utmanande område då det tidigare forskningsunderlaget är tämligen tunt. Utifrån de kategorier som fastställts i den här uppsatsen har jag sedan utformat ett eliciteringsmaterial i två delar. Första delen testade det som i den här uppsatsen kallas för handalfabetiserade ord och dessa var 39 till antalet. Den andra delen testade tecken med handalfabetisering och dessa var 31 till antalet. Eliciteringsmaterialet innefattade en videoinspelning av tecknade satser som byggde på dessa två olika kategorier av handalfabetiseringar. För att se hur väl (och möjligen korrekt) man kan avläsa dessa sekvenser har jag involverat upp till 20 informanter i eliciteringen. Dessa utgörs av högstadieelever på en av Sveriges specialskolor, en grupp som möter teckenspråk varje dag på grund av att detta är det primära undervisningsspråket i specialskolan. Den här uppsatsen kunnat se intresseväckande samband och tendenser kopplat till vilka utmaningar som är kopplat till handalfabetisering och hur det bör användas i undervisnings-sammanhang. Den här uppsatsen har genom data som eliciteringen gett, kunnat visa på att olika typer av handalfabetisering samt dess position i en sats kan ha en inverkan på hur väl en elev kan avläsa en handalfabetiserad sekvens. Data visar också på att elevers förmåga att lyckas avläsa och tolka en sådan sekvens beror mycket på deras språkliga bakgrund som präglat förutsättningarna för varje individ. / Fingerspelling in Swedish Sign Language (SSL) is an interesting phenomenon that plays an important role within the language. Fingerspelling is often called 'bokstavering' in Swedish, a term that does not thoroughly correspond to the actual linguistic action of fingerspelling. Therefore, it has been important in this thesis to use the term 'handalfabetisering' (which can be translated to 'spelling with hands') as it more accurately describes the linguistic action on a semantic level. This lingustic action has a long and complex history, but above all, it is a relatively unexplored research field within SSL. Fingerspelling occurs in various contexts in SSL, not least in schools for the deaf and hard-of-hearing where it naturally becomes part of the linguistic reality that constitutes the students' everyday life. This thesis has explored the usage of manual alphabet (fingerspelling) in signed sentences in SSL and the recipient's ability to perceive the manually alphabetized sequences. To facilitate this investigation, it was crucial to categorize different forms of fingerspelling in SSL – a challenging task due to the limited previous research. Based on the categories established in this thesis, I designed an elicitation divided in two parts. The first part tested what this thesis refers to as 'handalfabetiserade ord' (fingerspelled words), of which there were 39. The second part tested 'tecken med handalfabetisering' (lexicalized signs with fingerspelling), of which there were 31. The elicitation material included a video recording of signed sentences based on these two different categories of fingerspelling. To see how well (and possibly correctly) these sequences can be perceived, I involved up to 20 informants in the elicitation. These consisted of pupils in the upper grades at one of Sweden's special schools, a group that encounters sign language daily as it is the primary language used there. This thesis has identified intriguing correlations and tendencies related to the challenges associated with fingerspelling and how it should be used in educational contexts. Through data gathered from the elicitation, this thesis has shown that different types of fingerspelling and their position in a sentence can impact how well a student can perceive a manually alphabetized sequence. The data also shows that students' ability to successfully perceive and interpret such a sequence greatly depends on their language background, which shapes the conditions for each individual.

Es presenta un esquema únic per a la síntesi i anàlisi audiovisual personalitzable realista de seqüències audiovisuals de cares parlants i seqüències visuals de llengua de signes en àmbit domèstic. En el primer cas, amb animació totalment sincronitzada a través d'una font de text o veu; en el segon, utilitzant la tècnica de lletrejar paraules mitjançant la ma. Les seves possibilitats de personalització faciliten la creació de seqüències audiovisuals per part d'usuaris no experts. Les aplicacions possibles d'aquest esquema de síntesis comprenen des de la creació de personatges virtuals realistes per interacció natural o vídeo jocs fins vídeo conferència des de molt baix ample de banda i telefonia visual per a les persones amb problemes d'oïda, passant per oferir ajuda a la pronunciació i la comunicació a aquest mateix col·lectiu. El sistema permet processar seqüències llargues amb un consum de recursos molt reduït, sobre tot, en el referent a l'emmagatzematge, gràcies al desenvolupament d'un nou procediment de càlcul incremental per a la descomposició en valors singulars amb actualització de la informació mitja. Aquest procediment es complementa amb altres tres: el decremental, el de partició i el de composició. / Se presenta un esquema único para la síntesis y análisis audiovisual personalizable realista de secuencias audiovisuales de caras parlantes y secuencias visuales de lengua de signos en entorno doméstico. En el primer caso, con animación totalmente sincronizada a través de una fuente de texto o voz; en el segundo, utilizando la técnica de deletreo de palabras mediante la mano. Sus posibilidades de personalización facilitan la creación de secuencias audiovisuales por parte de usuarios no expertos. Las aplicaciones posibles de este esquema de síntesis comprenden desde la creación de personajes virtuales realistas para interacción natural o vídeo juegos hasta vídeo conferencia de muy bajo ancho de banda y telefonía visual para las personas con problemas de oído, pasando por ofrecer ayuda en la pronunciación y la comunicación a este mismo colectivo. El sistema permite procesar secuencias largas con un consumo de recursos muy reducido gracias al desarrollo de un nuevo procedimiento de cálculo incremental para la descomposición en valores singulares con actualización de la información media. / A shared framework for realistic and personalizable audiovisual synthesis and analysis of audiovisual sequences of talking heads and visual sequences of sign language is presented in a domestic environment. The former has full synchronized animation using a text or auditory source of information; the latter consists in finger spelling. Their personalization capabilities ease the creation of audiovisual sequences by non expert users. The applications range from realistic virtual avatars for natural interaction or videogames to low bandwidth videoconference and visual telephony for the hard of hearing, including help to speech therapists. Long sequences can be processed with reduced resources, specially storing ones. This is allowed thanks to the proposed scheme for the incremental singular value decomposition with mean preservation. This scheme is complemented with another three: the decremental, the split and the composed ones.