The research has explored the reality of generational renewal in agriculture in order to understand the entry process, the agricultural practices of young people and their attitudes toward a new agrosocial paradigm. The methodology combined qualitative and quantitative techniques based on a comparative analysis between Southern Ontario (Canada) and Catalonia (Spain). The first result is that the pathway to become a farmer is a process consisting of different phases where each profile shows different needs and abilities. The second result verifies how the practices and attitudes of young people vary depending on the family origin. The thesis also analyzes the most relevant results in policy terms. Finally the research shows the reality of an emerging group of young farmers who put in practice a new agrosocial paradigm. This group is made up by continuers and newcomers and we have called them "New peasantry". / La tesi doctoral ha explorat la realitat del relleu generacional de l’activitat agrària per entendre el procés d’incorporació, les pràctiques agràries de les persones joves i les actituds vers un nou paradigma agrosocial. La metodologia combina tècniques qualitatives i quantitatives a partir d'una anàlisi comparatiu entre el sudoest d'Ontario (Canadà) i les comarques gironines (Catalunya). El primer resultat és que el camí d’incorporació és un procés format per diferents fases on cada perfil de jove mostra unes necessitats i unes aptituds diferents. El segon resultat verifica com les pràctiques i les actituds dels joves varien en funció de l’origen familiar. La tesi també analitza les implicacions en termes politics dels resultats més rellevants. Finalment es mostra la realitat d’un grup emergent de joves que s’incorporen a l’activitat agraria possant en pràctica un nou paradigma agrosocial. Aquest grup emergent està format per pagesia tradicional i nouvinguda i s’anomena “Nova pagesia”.

The author explores into the relationship between science and Church during a period of history in Catalonia in which the Church carried out a series of top level scientific measures, such as the school of geology of the Barcelona Seminar and the provincial geological map. At a time when science is used as a weapon to discredit the Catholic doctrine of religious belief in general, we've analyzed the response of Church through studying priest education and religious schools, its vision of science, speeches of scientific works carried out by priests, to conclude that the desire of conciliation with science and necessity of defending faith encouraged the updating of the ecclesiastical institution in some scientific disciplines. Later, the social prestige and authority given by science also helps to explain certain scientific “vocations", in particular, the strategy of Jesuits that gave as a result the scientific complex of Roquetes (Tortosa). / L'autor explora en les relacions ciència i Església en un període de la història de Catalunya en el qual l'Església dugué a terme tot un seguit d'accions científiques de primer nivell, com ara l'escola de geologia del Seminari barceloní i el mapa geològic provincial. En una època que la ciència és usada com a arma per desprestigiar la doctrina catòlica i les creences religioses en general, hem analitzat la resposta eclesiàstica a través de l'estudi de l'educació sacerdotal i dels col•legis religiosos, la visió de la ciència que en tenien, els discursos i obres científiques protagonitzades per eclesiàstics, per arribar a la conclusió que la voluntat de conciliació amb les ciències i la necessitat de defensar la fe estimularen la posada al dia de la institució eclesiàstica en algunes disciplines científiques. Més endavant, el prestigi social i l'autoritat que donava la ciència també ajuda a explicar determinades "vocacions" científiques i, en concret, l'estratègia de la Companyia de Jesús que donà com a resultat el complex científic de Roquetes (Tortosa).

The present research try to analyze the objectively patterns of visitor behavior focused on 5 and 12 years old kids, which visited the museums of the city of Girona in a non organized tour. We combined different methodologies for the data collection: survey, non participant direct observation and symbolic language from offered and self-administered written response. As a result, we know how children interact with museum materials, how they make relations with the different group members, how they use supplementary materials to do the visit, what itinerary they do, how they visit the rooms, what kind of texts they read, in which Units of Attention they provide more interest, what colors attract the most, what effects in their behavior can have the lighting, the noise and the temperature, what are their preferences, and in general, which are the profiles of families who visit the museums of Girona. / El present treball de recerca consisteix en estudiar i analitzar les pautes de comportament objectivables del visitant lliure entre 5 i 12 anys d’edat, que visita de forma no organitzada els museus de la ciutat de Girona. Així, mitjançant la combinació de diferents metodologies per a l’obtenció de dades (enquesta, observació directe no participant i llenguatge simbòlic a partir de resposta escrita autoadministrada i oferta), hem sabut de quina forma aquests interaccionen amb els materials, com es relacionen amb els diferents membres del grup, com utilitzen els materials complementaris a la visita, quin recorregut fan i com fan la visita a les sales, quins textos llegeixen, a quines Unitats d’Atenció presten més interès, quins colors els atrauen més, quins efectes en el seu comportament pot tenir la il•luminació, el soroll, la temperatura ambiental, quines son les seves preferències, i a trets generals, quins son els perfils de famílies que visiten els museus gironins.