Variability in the tropical ocean-atmospheric system causes global scale climate anomalies, most evident in the El Niño-Southern Oscillation’s coupled climate feedbacks. Despite being an area of high interest, many questions still remain regarding the west Pacific warm pool’s response to external forcing, particularly its response to increases in anthropogenic greenhouse gases. Paleoclimate reconstructions coupled with model simulations provide insight into the tropical Pacific’s role in past climate variability necessary to the development of robust climate projections. Most paleoclimate records, however, still lack the resolution, length, and chronological control to resolve rapid variability against a background of orbital-scale variations. Here we present stalagmite oxygen isotope (δ18O) reconstructions from Gunung Mulu National Park (4oN, 115oE ), in northern Borneo, that provide reproducible centennial-scale records of western Pacific hydrologic variability that are precisely U/Th-dated and continuous throughout most of the late Pleistocene (0-160 thousand years ago, kybp). The record comprises an entire glacial-interglacial cycle, which allows us to investigate orbital-scale climate forcings and compare two well-dated glacial terminations in the western tropical Pacific. The ice- volume-corrected δ18O records suggest that glacial boundary condtions, which include significantly lower atmospheric carbon dioxide levels, did not drive significant changes in Mulu rainfall δ18O. Similarly, Borneo stalagmite δ18O is poorly correlated to either global sea level shifts or Sunda Shelf areal exposure is not evident. The Borneo record does vary in phase with local mid-fall equatorial insolation, suggesting that precessional forcing may impart a strong influence on hydroclimate variability in the warm pool. This is best illustrated across Glacial Termination II, when the oscillation of equatorial fall insolation is large and out of phase with ice sheet decay. We also use a subset of well-dated, high-resolution stalagmite δ18O records from Mulu to investigate millennial-scale climate variability during Marine Isotope Stages 3-5 (30-100kybp). We find that regional convection likely decreased during the six massive iceberg discharges defined in the North Atlantic sediment records (“Heinrich events”). The inferred drying (increased stalagmite δ18O) during Heinrich events is consistent with a southward shift of the Intertropical Convergence Zone – the dominant paradigm to explain global climate anomalies originating in the north Atlantic (ref). However, any hydrologic variability related to Dansgaad-Oeschgar (D/O) events, millennial-scale sawtooth temperature anomalies of the last glacial period first evident in the Greenland ice records, is notably absent in the stalagmite records. . The Mulu stalagmite record’s absence of D/O signal, however, is in marked contrast to the regional west Pacific marine records and suggests D/O events and Heinrich events may be characterized by fundamentally different climate mechanisms and feedbacks.

Aquesta Tesi Doctoral està centrada en la reconstrucció de les condicions climàtiques del passat a la conca occidental del Mediterrani, i més concretament en l’estudi de l’efecte de la variabilitat climàtica d’escala orbital i mil•lenària sobre les condicions oceanogràfiques de la conca. El treball es basa en l’anàlisi i interpretació de dades de indicadors sedimentològics, com ara la mida de gra i la composició elemental dels sediments, d’on s’ha obtingut informació sobre els canvis en les aportacions terrígenes induïts per la variabilitat climàtica i oceanogràfica de la conca, reflectida en canvis del nivell del mar o de la circulació termohalina. Hom ha pogut investigar els canvis del nivell del mar associats als cicles glacials mitjançant l’estudi de les variacions en la mida de gra de les partícules sedimentàries i en la composició elemental d’un testimoni del marge progradant del Golf de Lleó. Les variacions eustàtiques del nivell del mar han determinat l’apilament d’unitats sedimentaries regressives en el talús superior amb una ciclicitat de 100 ka. Els canvis en el nivell del mar han modulat la sedimentació en el marge, la qual va oscil•lar entre aportacions principalment fluvials durant els períodes glacials coincidint amb nivells del mar baixos, i aportacions degudes a la reactivació de processos erosius a la plataforma continental com les Cascades d’Aigües Denses de Plataforma durant les èpoques amb nivell del mar alt corresponents als períodes interglacials. L’estudi de l’Estadi Isotòpic Marí 3, entre 65 i 20 ka, caracteritzat per condicions climàtiques fluctuants de escala mil•lenària, ens hauria d’ajudar a entendre com el clima es comporta sota condicions canviants ràpides i per lo tant pot ser clau per entendre millor el ràpid canvi climàtic induït per l’ésser humà. Les variacions de la mida de gra durant aquest període en el marge del Golf de Lleó han revelat per primera vegada l’existència d’oscil•lacions del nivell del mar d’escala mil•lenària associades a la variabilitat climàtica dels cicles de Dansgaard-Oeschger observats a l’Atlàntic Nord. Nivells del mar relativament alts s’associen a les fases càlides dels cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquests resultats mostren una ràpida resposta dels casquets polars a la variabilitat climàtica ràpida del darrer període glacial. Resta per identificar, però, amb precisió el inici d’aquestes pujades del nivell del mar i la seva amplitud. La circulació termohalina del Mediterrani occidental també s’ha vist afectada per les oscil•lacions climàtiques dels cicles de Dansgaard-Oeschger durant l’Estadi Isotòpic Marí 3. Els resultats confirmen que la circulació profunda del Mediterrani occidental funcionà de manera asincrònica respecte a la Circulació de Retorn de l’Atlàntic Nord durant els cicles de Dansgaard-Oeschger. Aquest fet posa de manifest la rapidesa en la transmissió de la variabilitat climàtica entre latituds altes i intermèdies, probablement induïda per un mecanisme de teleconnexió atmosfèrica similar a l’actual Oscil•lació de l’Atlàntic Nord. Tot i així, la circulació profunda del Mediterrani occidental també fou modulada per canvis en la hidrologia de la conca. A l’Holocè hom ha identificat igualment una sèrie d’esdeveniments de curta durada de intensificació de la circulació termohalina, els quals mostren una ciclicitat d’uns 1000 anys. Hom ha pogut correlacionar aquest esdeveniments amb altres observats a l’Atlàntic Nord i en altres regions del planeta, fet que confirma que les reorganitzacions ràpides del sistema climàtic són també comuns en els períodes interglacials. / This PhD Thesis focuses on the reconstruction of past climatic conditions in the Western Mediterranean Basin, and more precisely on the study of the impact of climate variability at orbital and millennial time scales over oceanographic conditions. The work relies on the study of sedimentological proxies like grain-size and elemental geochemical composition of the sediments for unravelling the changes in terrigenous supplies led by oscillations in climate and oceanographic conditions, namely sea level fluctuations and changes in the termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea. Sea level changes associated with glacial cycles have been investigated by analysing the oscillations in grain-size and geochemical composition of the sediment records from the progradational Gulf of Lion margin. Eustatic sea level oscillations have determined stacking of regressive progradational units in the upper slope following a 100 kyr cyclicity. Sea level fluctuations have modulated sediment accumulation over this margin, with a succession of periods dominated by high fluvial supplies, and periods characterized by the reactivation of erosive processes in the continental shelf such as Dense Shelf Water Cascading during glacial lowstands and interglacial highstands, respectively. The study of climate variability during Marine Isotope Stage 3, between 65 and 20 ka, characterized by rapid climate fluctuations of millennial time scales, may help us to understand how the climate behaves when undergoing rapid changes and therefore might also further increase our understanding of rapid, anthropogenic climate change. The high-resolution study of grain-size oscillations during Marine Isotopic Stage 3 in the Gulf of Lion margin has shown by the first time the occurrence of millennial scale sea level fluctuations associated with climate variability during the Dansgaard-Oeschger cycles identified in the North Atlantic region. Relative high sea level has been observed to occur during warm interstadials of the Dansgaard-Oeschger cycles. These results point to a rapid response of the ice sheets to climate variability during the last glacial period. However, the precise timing and the amplitude of these millennial-scale sea level rises are still to be determined. The termohaline circulation of the Western Mediterranean Sea has been affected by Dansgaard-Oeschger climate oscillations during Marine Isotopic Stage 3 too, as determined by the study carried out in the IMAGES core MD99-2343 offshore Minorca island. Our results show that during Dansgaard-Oeschger cycles the circulation of deep-water masses in the Western Mediterranean was not synchronized with the Atlantic Meridional Overturning Circulation. This confirms the rapid transmission of climate variability between high and mid-latitudes, likely induced by an atmospheric mechanism similar to the present-day North Atlantic Oscillation. Hydrological oscillations within the basin further modulated the termohaline circulation in the Western Mediterranean Sea. During the Holocene a series of short-lived events of enhanced deep-water circulation have been identified to occur with a cyclicity close to 1000 yr, which have been correlated to relatively cold periods recently recognized from the North Atlantic region and in other regions of the world. These results confirm that rapid reorganizations of the climate system usually ascribed to glacial stages are also a common feature during interglacial periods.

Trigger core 07, is a 53 cm long sediment core that was collected during the Danish-Swedish expedition “Lomonosov Ridge off Greenland 2012” on the slope of the Lomonosov Ridge in the Arctic Ocean at a depth of 2522 m. This part of the world has experienced critical environmental changes during the Quaternary. Ice-sheets have advanced and retreated, and deposited sediments through all the Arctic Ocean. Glacial sediments contain coarser material and are gray, whereas interglacial sediments are brown, because of high amounts of manganese, and consist of fine-grained material.  The aim of this project is to make grain size analysis on TC 07 with the purpose to make an interpretation of the grain size data in relation to glaciation history and paleo-oceanography. For that, a correlation with piston core 07 has been made, and also a correlation between piston core 07 and the Arctic Coring Expedition, ACEX. The results showed that fine-grained material is more abundant in the top brown unit down to 32 cm, suggesting an interglacial period. This is followed by a gray-beige unit that goes down to 49 cm, and consist of coarser material, indicating glacial deposits. This unit can be linked to the Marine Isotope Stage 2, MIS 2, which began approximately 29000 years ago and ended about 14000 years ago / ”Trigger core 07” är en 53 cm lång sedimentkärna som togs upp på ett djup av 2522 m från Lomonosovryggen i Arktisk under en dansk-svensk expedition kallad ”Lomonosov Ridge off Greenland 2012”. Den här delen av världen har genomgått kraftiga klimatförändringar under kvartär. Istäcken har vuxit fram och dragit sig tillbaka och avsatt sediment över hela Arktis. Sediment avsatta under istider, kännetecknas av att vara gråa med mycket grovt material, medan sediment avsatta under mellanistider är bruna, vilket är på grund av de höga halterna av mangan och består av finkornigt material. Målet med denna uppsats är att göra en kornstorleksanalys på sedimentkärnan, med syfte i åtanke på att göra en tolkning av informationen i förhållande till istidshistorik och paleo-oceanografi. För att kunna gå tillväga med det, har en korrelation gjorts mellan kärnan och ”piston core 07”, samt en korrelation mellan ”piston core 07” och ”Arctic Coring Expedition, ACEX”. Resultaten visar en brun enhet rik på finkornigt material ned till 32 cm, vilket är typiskt för mellanistider. Den följs av en grå-beige enhet som sträcker sig ned till 49 cm och består av grovkornigt material vilket tyder på istid. Den här enheten kan kopplas till ”Marine Isotope Stage 2, MIS ”, som varade mellan 14000 och 29000 år sedan.

Quantifier les variations de température océanique du passé est nécessaire pour comprendre les mécanismes qui régissent l’évolution climatique. Les méthodes de paléo-thermométrie classiques peuvent souffrir de limitation inhérente à l’écologie des organismes et/ou à cause de l’influence d'effets physico-chimiques (salinité, acidité de l’eau de mer…). Ce travail se focalise sur la technique de paléothermométrie Δ47, qui repose sur la mesure du « clumping isotopique » dans les carbonates. Il vise d’abord à établir une calibration appliquée aux foraminifères et ensuite à mettre en œuvre cette calibration pour l’étude des variations climatiques au cours de la transition du Pléistocène moyen (MPT). Notre calibration Δ47-température des foraminifères planctoniques et benthiques, prélevés dans des sédiments modernes, couvre une gamme de température de -2 à 25°C. Les valeurs de Δ47 sur 9 espèces de foraminifères présentent une excellente corrélation avec la température de calcification des organismes, estimée à partir des mesures isotopiques de l’oxygène. Les résultats obtenus confirment l’absence d’effets liés à l’écologie des foraminifères (effets vitaux et de taille des organismes) et démontrent que la salinité n’affecte pas les mesures de Δ47. Cette étude constitue une avancée méthodologique importante pour les futures études paléocéanographiques sur les foraminifères. La MPT correspond à une transition climatique marquée par un changement de fréquence des cycles glaciaires-interglaciaires (de 41 000 à 100 000 ans). La compréhension de cette période est un enjeu scientifique majeur pour appréhender la mise en place du climat actuel. Notre calibration Δ47-température a permis de quantifier les variations de températures au cours de la MPT en mer méditerranée (Section de Montalbano Jonico, sud de l’Italie) et particulièrement des stades isotopiques marins 31 et 19, considérés comme des analogues à l’Holocène. Les résultats indiquent que (i) les températures (Δ47) obtenues sont en adéquation avec les températures obtenues par d’autres paléothermomètres, (2) les températures permettent de retracer les changements de régime océanographique et hydrologique, et (3) la mesure du Δ47 est complément prometteur pour les études multi-méthodes en paléocéanographie. / The quantification of past oceanic temperature changes is a critical requirement for understanding the mechanisms which regulate climate variations. Classical methods of paleothermometry could suffer from well-known limitations related to ecology and/or to physico-chemical biases (sea water salinity, acidity…). This work focuses on clumped-isotope carbonate thermometry (Δ47). It aims to establish a calibration of Δ47 foraminifera and use it to study past climatic variations through the Mid-Pleistocene Transition (MPT). Our Δ47 calibration in planktonic and benthic foraminifera collected from modern marine sediment covers a temperature range of -2 to 25 °C. The clumped-isotope compositions of 9 species of foraminifera show a robust correlation with the calcification temperature, estimated from the measurements of oxygen-18. These results confirm the absence of bias linked to foraminifer ecology (species-specific and foraminifer size effects) and provide evidence that salinity does not affect the Δ47 thermometer. This study constitutes significant methodological progress for future paleoceanographic applications in foraminifera.The MPT is a climatic transition characterized by a shift in the frequencies of glacial-interglacial cycles (from 41 000 to 100 000 years). Understanding the MPT is a major scientific objective, which underlies our effort to study the establishment of our present climate. Our Δ47 calibration was used to quantify temperature changes through the MPT in the Mediterranea Sea (Montalbano Jonico section, south of Italy), and in particular the marine isotopic stages 31 and 19, which may be described as Holocene analogues. We find that (1) Δ47 temperatures are in good agreement with temperatures reconstructed from other paleothermometers, (2) these results allow reconstructing changes in past oceanographic and hydrologic regime, and (3) Δ47 measurement are a promising component of multi-proxy paleoceanographic studies.