L'alcalosi respiratòria és comú en els pacients cirròtics.L'elevació dels nivells d'hormones sexuals contribueixen a la hiperventilació sense haver-se esbrinat el mecanisme. Els pacients amb cirrosi hepàtica i hiperventilació presenten nivells elevats d'estrògens i progesterona.L'alteració gasomètrica d'aquests pacients s'accentua quan empitjora la funció hepática.L'estradiol i la progesterona provoquen alteracions en el to vascular. Un dels factors importants de l'etiopatogènia del síndrome hepatopulmonar (SHP) és la vasodilatació pulmonar. Al transplantar el fetge a pacients amb SHP, la vasodilatació pulmonar es normalitza com els nivells d'hormones sexuals.Objectius: Estudiar els nivells d'estradiol i progesterona, la gasometria i les proves de funció respiratòria d'un grup de pacients cirròtics consecutius i comparar-los segons la seva disfunció hepàtica. Identificar els pacients cirròtics amb SHP i comparar les mateixes determinacions amb els pacients que no ho tenen.Pacients i mètodes: Es van incloure 100 pacients consecutius diagnosticats de cirrosi hepàtica per criteris clínics-bioquímics-morfològics durant dos anys i mig, desde l'u de gener de 2004 fins el trenta de juny de 2006. Se'ls va determinar el nivells d'estradiol i progesterona, gasometria arterial, proves de funció respiratòria amb espirometria, test de la marxa i ecocardiografia transtoràcica realtzada amb contrast. Es va reclutar un grup control de 74 persones, parelles amb edat i sexe, a les quals també se'ls va determinar els nivells d'estrògens i progesterona.Resultats: Els pacients cirròtics tenien nivells d'estradiol i progesterona superiors al grup control, encara que al separar-los per sexe, només els homes cirròtics tenien diferències significatives en les dues hormones amb relació al grup control (p=0,026; p=0,031). Els cirròtics, tant homes com dones, amb pitjor funció hepàtica tenien nivells d'estradiol més elevats que els cirròtics amb millor funció hepàtica (p<0,001) i només les dones tenien un nivell de progesterona significativament més alt (p=0,005).Els pacients amb hiperventilació presentaven nivells d'estradiol superiors als que normoventilaven i tenien pitjor funció hepàtica (p=0,027). Existeix una correlació positiva significativa amb els nivells d'estradiol i la xifra de PaCO2 de manera global (R2=0.052; p=0.026), així com amb els nivells d'estradiol i la PaCO2 i les dones (R2=0.284; p=0.001), sense trobar una correlació significativa en els homes (R2=0.003; p=0.6).Els pacients amb SHP no tenien diferències significatives en els nivells d'hormones amb els pacients sense SHP però presentaven més hipoxèmia i alteracions de la DLCO amb respecte als pacients amb SHP.Conclusions: El pacients cirròtics amb hiperventilació tenen un augment del nivell d'estradiol però no de progesterona i tenen pitjor funció hepàtica. Els pacients amb SHP no tenen diferències en els nivells hormonals que els pacients sense SHP però presenten més hipoxèmia i un descens del DLCO. / La alcalosis respiratoria es común en los pacientes cirróticos. La elevación de los niveles de hormonas sexuales contribuye a la hiperventilación sin haberse podido aclarar el mecanismo. Los pacientes con cirrosis hepática e hiperventilación presentan niveles elevados de estrógenos y progesterona. La alteración gasométrica de dichos pacientes se acentúa conforme empeora la función hepática.Es bien sabido que el estradiol y la progesterona provocan alteración del tono vascular. Uno de los factores importantes de la etiopatogenia del síndrome hepatopulmonar (SHP) es la vasodilatación pulmonar. Al transplantar el hígado a pacientes con SHP, la vasodilatación pulmonar se normaliza al igual que los niveles de hormonas sexuales.Objetivos: Estudiar los niveles de estradiol y progesterona, la gasometría arterial y las pruebas de función respiratoria de un grupo de pacientes cirróticos consecutivos y compararlos según su grado de disfunción hepática. Identificar a los pacientes cirróticos con SHP y comparar las mismas determinaciones con los pacientes que no lo padecen.Pacientes y métodos: Se incluyeron 100 pacientes consecutivos diagnosticados de cirrosis hepática por criterios clínicos-bioquímicosmorfológicos durante dos años y medio, desde 1 de enero de 2004 hasta 30 junio 2006, a los cuales se les determinó los niveles sanguíneos de estradiol y progesterona, gasometría arterial, pruebas de función respiratoria con espirometría, test de la marcha y ecocardiografía transtorácica realzada con contraste (ETT-RC). Así mismo se reclutó un grupo control de 74 sujetos, parejo por edad y sexo, al cual también se le determinaron los niveles sanguíneos de estrógenos y progesterona.Resultados: Los pacientes cirróticos tenían niveles de estradiol y progesterona superiores al grupo control, aunque separados por sexo, sólo los varones cirróticos mostraban diferencias significativas en las dos hormonas con el grupo control (p=0,026; p=0,031). Los cirróticos, tanto varones como mujeres, con peor función hepática tenían niveles de estradiol más elevados que los cirróticos con mejor función hepática (p<0,001) y sólo las mujeres tenían un nivel de progesterona significativamente más alto (p=0,005). Los pacientes con hiperventilación presentaron niveles de estradiol superiores a los que normoventilaban y tenían peor función hepática (p=0,027). Existe una correlación positiva significativa con los niveles de estradiol y la cifra de PaCO2 arterial de manera global (R2=0.052; p=0.026), así como con los niveles de estradiol y la PaCO2 y las mujeres (R2=0.284; p=0.001), sin encontrar una correlación significativa en los hombres (R2=0.003; p=0.6).Los pacientes con SHP no mostraban diferencias significativas en los niveles de hormonas con los pacientes sin SHP pero presentaban mayor hipoxemia y alteraciones de la DLCO con respecto a los pacientes sin SHP.Conclusiones: Los pacientes cirróticos con hiperventilación muestran un aumento del nivel de estradiol pero no de progesterona y tienen peor función hepática. Los pacientes con SHP tienen el mismo nivel hormonal que los pacientes sin SHP pero presentan mayor hipoxemia y menor DLCO. / Respiratory alkalosis is common in cirrhotic patients.The increased levels of sex hormone have been associated to hyperventilation by unclear mechanisms. Cirrhotic patients with hyperventilation have high levels of estradiol and progesterone and worse liver function.These hormones have a well known role in the regulation of vascular tone.One of the causes of hepatopulmonary syndrome (HPS) is pulmonary vasodilatation (PV). Liver transplantation in these patients is followed by a normalization of PV and sex hormone levels.Objectives: The aims of this study were to analyze sex hormone levels, arterial blood gas and pulmonary function test in cirrhotic patients depending on their Child Pugh class. Identifying those with HPS and comparing them with non-HPS patients.Patients and methods: In 100 consecutive patients with liver cirrhosis studied from 1st January 2004 to 30th June 2006, sex hormone levels, arterial blood gas, pulmonary function test and contrast-enhanced echocardiography were determined. Sex hormone levels were measured in seventy four subjects with similar ages to our patients.Results: Cirrhotic patients had higher levels of estradiol and progesterone than the control group, although just cirrhotic men had significantly higher levels of both hormones than them (p=0,026; p=0,031).Cirrhotic patients with worse liver function test had higher levels of estradiol than cirrhotics with better liver function (p<0,001) and just women had a higher level of progesterone (p=0,005). Hyperventilating patients had statistically higher levels of estradiol than did patients with normal ventilation and had worse liver function (p=0,027) . There was a significant correlation 14 between PaCO2 and estradiol globally (R2=0.052; p=0.026) and PaCO2 and estradiol and cirrhotic women (R2=0.284; p=0.001) but not in cirrhotic men (R2=0.003; p=0.6). There was no statistical difference between sex hormone levels for HPS patients and non-HPS patients. Though HPS patients had hypoxaemia and DLCO alterations comparing with non-HPS patients.Conclusions: Hyperventilating cirrhotic patients have higher estradiol levels and worse liver function than normal ventilation patients. HPS patients have similar sex hormone levels than non-HPS patients but have more hypoxaemia and lower DLCO.

Amb l'objectiu de valorar els efectes de la castració quirúrgica i del tractament hormonal substitutiu sobre els lipids plasmàtics i les hormones del feix hipòfisi-gonadal s'estudien 185 dones de raça blanca, sense patologies conegudes i que mai no han rebut medicació estrogènica des de l'inici de llur menopausa. Aquestes 185 dones es distribueixen en 2 subpoblacions:a) MENOPAUSA QUIRURGICA INICIAL (MQI): Les 95 primeres formen part d'un estudi prospectiu on es valora l'evolució dels perfils hormonal i lipidic al llarg dels primers mesos després d'una menopausa quirúrgica. Són doncs dones amb cicles regulars fins la cirurgia i varen controlar-se des del moment 0 de la menopausa.b) MENOPAUSA ESPONTÀNIA (ME): Aquest grup està format per 90 dones menopàusiques amb ovaris integres. D'aquest mode es pot valorar l'efecte dels ovaris restants a la menopausa i llur producció hormonal sobre el perfil lipidic aixi com els canvis que poden induir sobre el mateix els diferents esquemes de tractament.Aquestes 185 dones varen ser distribuides de mode homogeni i aleatori en els diversos grups de tractament (THS) i control que es descriuen més endavant segons una taula de randomització.Els cinc regims estudiats comprenen: un grup (n=33 MQI: 18/ME: 15) pren estrògens conjugats equins (ECE) 0.625 mg/dia en cicles de 25 dies cada mes, un altre grup (n=38 MQI: 21/ME: 17) rep 17-B-estradiol transdèrmic 50 micrograms/dia en cicles de 24 dies al mes, un grup (n=32 MQI: 15/ME: 17) rep ECE 0.625 mg/dia cada dia del mes, totes aquestes pacients també reberen 2.5 mg/dia d'acetat de medroxiprogesterona sequencialment els 12 últims dies de cada cicle, el cuart grup va rebre continuadament ECE i MAP a les mateixes dosis cada dia del mes (n=39 MQI: 29/ME: 19) i l'últim grup (n=43 MQI: 21/ME: 22) fou un grup testimoni lliure de tractament.En el primer grup de pacients (castrades quan encara tenien cicles regulars) es va determinar el perfil lipidic i hormonal previament a la cirurgia (perfil premenopàusic) i als tres mesos l'intervenció (per situar el nou perfil postmenopàusic) abans d'iniciar l'administració del THS. D'aquesta manera es va fer un "wash out" o rentat de l'estat hormonal previ i ens varem assegurar que els lípids a plasma ja no depenien del perfil hormonal anterior eren estables. A continuació es varen tornar a determinar els perfils lipidic i hormonal als 6 i 12 mesos. En l'altra subpoblació, menopausa espontània, com la menopausa és una situació ja establerta amb temps superior als tres mesos no cal fer cap "wash out" i per a iniciar el THS són prou les determinacions basals. Cal fer esment aquí que cap d'aquestes dones no havia mai rebut THS. Igual que en el cas anterior es varen determinar de nou els perfils lipídic i hormonal als 6 mesos i a l'any d'escomençat el THS.S'ha determinat tant en les pacients tractades com en les que constituien els grups testimoni els següents perfils:Perfil lipídic: Colesterol, HDL, LDL, Triglicèrids, Apolipoproteïna A(1), Apolipoproteïna B.Perfil hormonal: FSH, LH, l7-B-Estradiol, Estrona, Prolactina, SHBG, Testosterona, Androstendiona, dehidroepiandrosterona-SO(4).Els resultats de l'assaig suggereixen:1) La dosi de 2,5 mg al dia d'acetat de medroxiprogesterona administrada seqüencialment durant 12 dies de cada cicle es insufi cient per a estalviar a l'endometri de creixements proliferatius i d'hiperplàsies (2 pacients en règim transdèrmic i 1 en oral continuat amb gestàgen seqüencial), però probablement aquesta mateixa dosi sigui segura si s'administra continuadament.2) El THS en les pautes terapèutiques estudiades i amb els fàrmacs i dosis utilitzats no és desencadenant d'hipertensions ni agreuja les ja establertes. Tampoc pot atribuir-se al THS l'increment del pes detectat a les pacients tractades, car presenten augments de pes inferiors als detectats en els controls.3) Amb la castració paral.lelament al descens de l'estradiol augmenten intensament les gonadotrofines i s'observa un descens dels nivells de la prolactina. També s'observen nivells significativamente més baixos de testosterona i d'androstenediona suggerint doncs un paper important de l'ovari en la síntesi d'aquests esteroïds. També en mancar l'estímul dels estrògens i en ser la relació andrògens/estrògens favorable als primers és lògic el descens de la SHBG. Tanmateix, les modificacions observades a la DHEA-S04 a les pacients després de la castració no són significatives, essent els ovaris poc rellevants a la seva síntesi.4) Independentment del tipus de menopausa tots els tractaments són igual d'efectius en produir descensos dels nivells de les gonadotrofines i augments de l'estradiol. Paral.lelament es detecta un augment significatiu en l'estrona i SHBG en tots els grups tractats. Aquest augment és molt superior en l'estrogenoteràpia per via oral, tant que les diferències amb la transdèrmica arriben a ser significatives. El THS provoca descensos significatius de la prolactina i escases modificacions en els nivells d'andrògens (testosterona, androstenediona i DHEA-s) tant a les dones amb MQI com a les dones amb ME.5) Amb l'ooforectomia bilateral no s'observen modificacions del colesterol total. Tanmateix en la fracció RDL hi ha un descens significatiu i en la LDL un augment significatiu en tots els grups als 3 mesos després de la cirurgia situació es manté en el grup control als 6 i 12 mesos del seguiment. Els triglicèrids després de la cirurgia no presenten canvis importants. L'apolipoproteina A-I presenta una tendència al descens que no és significativa i l'Apo B presenta canvis discrets i en sentit contrari. Amb la HQI s'observa un ascens important i significatiu de l'índex aterogènic als 3 mesos de l'ooforectomia que a l'any supera els límits recomenats (IA = 4,24). Aquests resultats indiquen que l 'ooforectomia bilateral comporta una sèrie de canvis metabòlics associats amb el risc cardivascular.6) En el nostre estudi s'ha detectat poques modificacions amb el THS en el colesterol total però és interesant comentar també que això es degut a que els descensos de la fracció LDL s'han "compensat" amb augments paral.lels de les RDL. El THS no sembla afectar els triglicèrids de les dones de l'assaig en els règims per via oral, mentre que la via transdèrmica va presentar disminucions significatives. Amb el THS s'observa una tendència a l'augment de l'Apo A-I i al descens de l'Apo B. En la nostra sèrie els augments de l'Apo A i de l'HDL, s'observen més intensos en els grups de tractament oral continuat, fet que reforça l'hipòtesi de que sent la menopausa una situació de carència hormonal permanent, la substitució permanent presenta també avantatges a nivell metabòlic. El THS indueix als 12 mesos descensos importants en l'índex aterogènic. L'absència del THS, indueix increments al voltant o superiors al 20%. El grup d'administració continuada d'estrògens i gestàgens és el que presenta a la fi de l'estudi els valors d'índex aterogènic més baixos, donant a aquest règim terapèutic un argument més per a la seva utilització.7) Les correlacions detectades suggereixen que l'atur del funcionament ovàric o la castració amb l'estat d'hipoestrogenèmia resultant poden ser responsables almenys en part de l'augment del colesterol i sobre tot de les LDL que és típic de les dones postmenopàusiques. / 185 postmenopausal women, (95 who had undergone hysterectomy and bilateral oophorectomy -HBO- and 90 who had had natural menopause -NM-) were asked to participate in this study. Patients were allocated at random to one of 5 groups. The five different regimens comprised one group (n=33 HBO:18/NM:15) on conjugated equine estrogens (CEE) 0.625 mg/day over a 25-day cycle each month, one group (n=38 HBO:21/NM:17) on transdermal 17-B-estradiol 50 ~g/day over a 24-day cycle each month, one group (n=32 HBO:15/NM:17) on CEE 0.625 mg/day every day of the month, all these patients also received 2.5 mg/day of medroxiprogesterone acetate sequentially for the last 12 days of each cycle, the fourth group received continuously CEE and MAP at the same doses every day of the month (n=39 HBO:29/NM: 19) and the last group (n=43 HBO:21/NM:22) was a treatment free control group. Hormones (FSH, LH, E(2) , E(1), prolactine, androstendione, testosterone, DHEA-S04 , SHBG) and plasma lipids (Cholesterol, HDL, LDL, triglycerides, Apo A-I, Apo B) were determined before oophorectomy, at 3 months (prior therapy) & repeated after 6 and 12 months. Conclusions: 1) 2.5 mg/day of MAP was clearly an inadequate dose in sequential regimes to protect endometrium against hyperplasic changes, 2) HBO and NM patients showed the same trends with HRT: increases in E(2), E(l), SHBG, HDL, Apo A, decreases in FSH, LH, prolactine, Apo B, LDL, CHOL (NM), triglycerides (transdermal), and no changes in androstendione, testosterone, DHEA-So4' triglycerides (oral) and CHOL (HBO). HBO implies: increases in FSH, LH, LDL, Apo B, decreases in E(2) , E(l), SHBG, prolactine, androstendione, testosterone, HDL, Apo A, and no changes in DHEA-SO(4) triglycerides and CHOL.

Submitted by Renata Lopes (renatasil82@gmail.com) on 2017-01-06T12:38:24Z No. of bitstreams: 1 julianabarrosorodriguesguedes.pdf: 1939234 bytes, checksum: ffb86b0f1beeff1e7f0b74faee06917a (MD5) / Approved for entry into archive by Diamantino Mayra (mayra.diamantino@ufjf.edu.br) on 2017-01-31T11:28:52Z (GMT) No. of bitstreams: 1 julianabarrosorodriguesguedes.pdf: 1939234 bytes, checksum: ffb86b0f1beeff1e7f0b74faee06917a (MD5) / Made available in DSpace on 2017-01-31T11:28:53Z (GMT). No. of bitstreams: 1 julianabarrosorodriguesguedes.pdf: 1939234 bytes, checksum: ffb86b0f1beeff1e7f0b74faee06917a (MD5) Previous issue date: 2016-03-30 / FAPEMIG - Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de Minas Gerais / A hormonioterapia no câncer de mama é fundamental para a transição do tratamento ativo aos cuidados de sobrevivência, pois melhora significativamente os resultados de sobrevida a longo prazo, além de propiciar uma melhor qualidade de vida aos doentes e de reduzir os custos de hospitalização. Porém, para se atingir resultados desejáveis no enfretamento da doença é importante a adesão e persistência ao tratamento recomendado. Sabe-se que a a adesão e persistência à hormonioterapia podem ser influenciadas por diversos fatores, relacionados ao paciente, tratamento, serviços de saúde, crenças e hábitos de vida, porém têm sido pouco explorados até à data. A condução de pesquisas capazes de dimensionar tais fenômenos e retratá-los em um contexto definido representa uma importante estratégia para comparação, compreensão e produção de evidências para os serviços de saúde, a fim de promover o sucesso da terapia empregada e a melhora da qualidade de vida do paciente. O objetivo desse estudo foi avaliar a adesão e a persistência à terapia hormonal adjuvante e suas variáveis associadas, em pacientes com câncer de mama em tratamento em um hospital de referência em oncologia da região sudeste do Brasil. Realizou-se um estudo de caráter analítico e delineamento longitudinal, a partir da coleta de dados secundários de 182 mulheres com câncer de mama, que iniciaram a hormonioterapia no ano de 2009 no Hospital do Câncer de Muriaé – MG/Fundação Cristiano Varella. As informações pertinentes ao estudo (variáveis dependentes e independentes) foram coletadas a partir do prontuário médico e do controle de dispensação de hormonioterápico, do setor da farmácia do Hospital do Câncer de Muriaé – MG/Fundação Cristiano Varella. Para o cálculo da adesão e persistência foram utilizados os métodos “Razão de Posse de Medicamentos” e “Nível Estimado de Persistência”, respectivamente. Foram consideradas aderentes ao tratamento mulheres com Razão de Posse de Medicamentos igual ou superior à 80% e persistentes àquelas que não descontinuaram o tratamento por 60 dias ou mais. Para analisar os fatores associados à adesão, foram realizadas análises bivariadas, utilizando o teste estatístico do qui-quadrado (χ2), já a probabilidade de persistência foi calculada através do método de Kaplan Meier e as variáveis associadas pelo teste de Log-rank. Para estimar o nível de significância das variáveis encontradas para a persistência, foram conduzidas análises de regressão linear múltipla e modelos de regressão uni e multivariada de Cox. O método "backward elimination" foi utilizado, removendo as variáveis que não se mantiveram significativas (p ≤ 0,05) e o teste diagnóstico de resíduos de Schoenfeld para avaliar a proporcionalidade dos modelos de Cox. A taxa de adesão entre as participantes foi de 85,2% no final do seguimento, destas 47,7% eram persistentes. Já a persistência foi modificada ao longo do tempo, sendo de 85,5% ao primeiro ano de tratamento e 43,6% no final dos 5 anos. Os resultados da análise bivariada para associação entre a taxa de adesão e variáveis independentes estudadas não se mostrou significativa para nenhuma delas. Na análise da associação dessas variáveis com a persistência, mulheres com estadiamento avançado ao diagnóstico, que não realizaram cirurgia e com um número elevado de internações exibiram maior risco de descontinuidade da hormonioterapia. Observa-se que apesar da adesão nesta coorte se apresentar elevada, à medida que o tempo avança há um aumento progressivo de pacientes não persistentes ao tratamento, muitas vezes associada às características relaciondas à gravidade da doença, aumentando o risco de resposta terapêutica inadequada e piores resultados referentes à taxa de sobrevida e recorrência da doença nessas mulheres. / Hormonetherapy in breast cancer is key to the transition from active treatment to survival of care, because it improves the long-term survival results, as well as providing a better quality of life for patients and reduce hospital costs. However, to achieve desirable results in the coping of the disease is important adherence and persistence to the recommended treatment. It is known that the adherence and persistence to hormonetherapy may be influenced by several factors related to the patient, treatment, health services, beliefs and lifestyle, but have been little explored to date. The conduct of research able to scale these phenomena and portray them in a defined context is an important strategy for comparison, comprehension and production of evidence for health services in order to promote the success of therapy used and improved quality life of the patient. The aim of this study was to evaluate the adherence and persistence adjuvant hormonal therapy and its associated variables in patients with treatment for breast cancer in a referral hospital in oncology of southeastern Brazil. We conducted an analytical study of character and longitudinal design, from the collection of secondary data from 182 women with breast cancer who started hormone therapy in 2009 at the Hospital of the Muriaé Cancer - MG/Fundação Cristiano Varella, following for 5 years. Information relevant to the study (dependent and independent variables) were collected from medical records and hormonetherapy of dispensing control, the Hospital of the Muriaé Cancer - MG/Fundação Cristiano Varella pharmacy sector. For the calculation of adherence and persistence were used methods "Medication Possession Ratio" and "Estimated level of Persistence", respectively. Were considered adherent to the treatment women with Medication Possession Ratio greater than or equal to 80% and persistent those who did not discontinue for 60 days or more. To analyze the factors associated with adherence, bivariate analyzes were performed using the statistical test Chi-square (χ2). The probability of persistence was calculated using the Kaplan Meier compared by log-rank test. To estimate hazard ratios and the level of significance of the variables associated with persistence, univariate and multivariate Cox regression analyzes were conducted. The method "backward elimination" was used by removing the variables that did not remain significant in the final model (p ≤ 0.05) and the diagnosis of Schoenfeld residuals test to assess the proportionality of the Cox models. The adherence rate among participants was 85.2% at the end of follow-up, and of these, 47.7% were persistent. The persistence was modified over time, with 85.5% in the first year of treatment and 43.6% at the end of the 5 years. The results of the bivariate analysis for association between adherence rate and independent variables studied was not significant for any of them. In the multivariate Cox model, women with advanced stage at diagnosis, who did not undergo surgery and with a high number of hospital admissions (≥ 3 hospitalizations) showed increased risk of discontinuation of hormone therapy. It is observed that despite the accession this cohort is considerable, as time progresses there is a progressive increase in non-persistent patients to treatment, influenced by characteristics related to the severity of the disease, increasing the risk of inadequate therapeutic response and worse results for the rate of survival and recurrence of the disease in these women.