• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 7
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Electronic identification of goats: comparison of different types of radio-frequency and visual devices

Carné i Fructuoso, Sergi 14 May 2010 (has links)
L'objectiu d'aquesta tesi ha estat avaluar diferents dispositius de identificació del bestiar cabrum, recentment contemplades a la legislació europea. S'han portat a terme 4 experiments per tal d'avaluar els següents dispositius: cròtals plàstics i de ràdio freqüència (RFID), bols ruminals, i identificadors a les extremitats (injectables i braçalets). A l'Exp. 1 es van emprar 97 cabrits de raça Murciano-Granadina per estudiar l'aplicació i capacitat de lectura (CL) de cròtals visuals (V1: tip-tag; V2: oficial), cròtals de RFID (E1: bandera-botó; E2: botó), mini-bols (B1: 13,8 g; B2: 20 g), i injectables a l'extremitat anterior (T1: 15 mm; T2: 12 mm); les mares (n = 29) es van identificar amb bols de mida estàndard (B3: 75 g). Al cap d'un any, la CL de B3, E1 i E2 va ser del 100%. Les CL més baixes es van donar amb B1 (71,4%) i V1 (82,9%). En conclusió, només els cròtals de RFID tipus botó van permetre la adequada ID de cabrides de reposició de raça lletera. A l'Exp. 2, es van emprar 295 cabres adultes i segalles de races Alpina, Angora, Boer i Spanish, explotades en condicions semi-extensives. Es va testar la retenció de 3 tipus de bols (B1: 20 g, n = 95; B2: 75 g, n = 100; B3: 82 g, n = 100) i 1 cròtal visual. Es va avaluar l'efecte del maneig alimentari en possibles pèrdues inicials (mes 1) mitjançant mesures del pH ruminal. No es van produir pèrdues inicials de bols, tot i que el pH diferí segons raça i maneig (6,32- 6,73). A l'any, la retenció de bols (98,1%) va ser superior a la de cròtals (91,7%). La menor retenció es va obtenir amb el B1 (96,3%), mentre que va ser de 97,8% per al B3 i de 100% per al B2. En conclusió, els bols de mida estàndard van oferir una retenció adequada a llarg termini per a cabrum en condicions semi-extensives. A l'Exp. 3, 220 cabres de raça Murciano-Granadina es van identificar amb cròtals visuals (VE) i de RFID (EE, n = 47), bols ruminals (RB: 75 g), i identificadors a l'extremitat (LT) amb 2 tipus de transponedors tipus botó (ET1, n = 90; ET2, n = 130). Es va avaluar la CL durant 12 mesos. D'acord amb el perímetre de canya, es descartà l'ús de LT en cabrides i només s'utilitzà en cabres adultes. A l'any, no es van produir pèrdues de LT però l'1,5% van ésser retirats per causar coixeses. Les CL de RB, EE, VE, ET1 i ET2 van ser de 96.5, 95.7, 97, 93.9 i 98.3%, respectivament. En conclusió, els braçalets resultaren un mètode vàlid per a la ID de cabrum adult. A l'Exp. 4, 2.482 bols ruminals pertanyents a 19 tipus diferents es van utilitzar per establir un model de regressió de la retenció de bols en cabrum. Els bols variaren en longitud (37-84 mm), diàmetre (9-22 mm), pes (W, 5-111 g), volum (V, 2,5-26 mL) i gravetat específica (SG, 1-5,5). Es va poder establir un model logístic de retenció de bols (R2 = 0,98), prenent W i V com a covariables. Els W i SG estimats per a bols mini (5 mL), mitjans (15 mL) i estàndards (22 mL) per a una retenció del 99,95% van ser de 42.9, 73.0, i 94.1 g, i de 8.58, 4.87, and 4.28, respectivament. L'augment de W i SG permetria reduir el V. Els materials ràdio-translúcids actuals permetrien obtenir bols de mida mitjana adequats per a cabrum. En conclusió, en les nostres condicions, els cròtals visuals i els injectables a l'extremitat no s'aconsellen per ID oficial. Els cròtals electrònics botó mostraren resultats variables segons el tipus, i els braçalets són un mètode vàlid solsament en cabres adultes. D'acord amb el model de retenció de bols ruminals, es poden obtenir dispositius de mida mitjana adequats per a cabrum, mentre que els bols mini estan desaconsellats. / This thesis aimed to evaluate different visual and radio frequency identification (RFID) devices for goats. As current European regulations lay down the official use of visual and RFID ear tags, rumen boluses, and marks on the pastern (injects and RFID leg bands), these devices were tested in 4 experiments. In Exp. 1, application and long-term readability of visual ear tags (V1: tip-tag; V2: official), mini-boluses (B1: 13.8 g; and B2: 20.0 g), RFID ear tags (E1: flag-button; E2: double button), and injects on the fore-hind pastern (T1: 15 mm; T2: 12 mm) in replacement Murciano-Granadina dairy goat kids (n = 97) were tested; standard-sized boluses (B3: 75 g) were evaluated as control devices in their mothers (n = 29). At 1 yr of age, readability of B3, E1 and E2 was 100%. Lower readabilities corresponded to B1 (71.4%) and V1 (82.9%). At 3 yr of age, only E1 was 100% readable. In conclusion, button RFID ear tags offered the best results for dairy goat ID at early ages. In Exp. 2, a total of 295 adult and yearling goats from Alpine, Angora, Boer, and Spanish breeds managed under semi-extensive conditions, were used. Management system and breed effects on the retention of 3 bolus types (B1: 20 g, n = 95; B2: 75 g, n = 100; and B3: 82 g, n = 100) and 1 visual ear tag were investigated. No early losses (1 mo) occurred, although ruminal pH varied by breed and feeding management (6.32 to 6.73). At 1 yr, bolus retention (98.1%) was greater than ear tag (91.7%). Lowest bolus retention was for B1 (96.3%), whereas it was 97.8% for B3, and 100% for B2. Ear tag retention varied between breeds (82.9 to 98.6%). In conclusion, standard-sized boluses offered suitable long-term retention for goats under semi-extensive conditions. In Exp. 3, adult Murciano-Granadina goats (n = 220) were identified with visual ear tags (VE), rumen boluses (RB: 75 g), RFID ear tags (EE, n = 47), and leg tags (LT) with 2 types of button transponders (ET1, n = 90; ET2, n = 130). According to shank circumference, LT for kid ID was discarded and only adult does were used. At 1 yr, no losses of LT occurred, although 1.5% were removed due to limping; readability of RB, EE, VE, ET1, and ET2 was 96.5, 95.7, 97, 93.9, and 98.3%, respectively. In conclusion, adequately designed leg tags are a valid ID method for adult dairy goats. In Exp. 4, 2,482 RFID rumen boluses from 19 bolus types were used to construct a regression model of bolus retention in goats. Bolus features varied in length (37 to 84 mm), o.d. (9 to 22 mm), weight (W, 5 to 111 g), volume (V, 2.5 to 26 mL), and specific gravity (SG, 1 to 5.5). A logit regression model with W and V as covariates was constructed (R2 = 0.98). Estimated W and SG to produce mini- (5 mL), medium- (15 mL) and standard-sized (22 mL) boluses for a retention rate of 99.95% were 42.9, 73.0, and 94.1 g, and 8.58, 4.87, and 4.28, respectively. Increasing bolus W and SG allowed V to be reduced. Suitable medium-sized boluses for goats can be produced with radio translucent materials currently available.In conclusion, under our conditions, visual ear tags and injects in the pastern were not recommended for official ID. Button electronic ear tags showed variable results according to type, and electronic leg tags were a valid method only for adult goats. According to the bolus retention model obtained, medium-sized boluses may be effectively produced for goat ID, but mini boluses are not recommended.
2

Estudi, anàlisi, disseny i implementació de tècniques de reconeixement d'espectres Raman. Aplicació a la identificació de materials pictòrics.

Castanys Tutzó, Mireia 24 April 2009 (has links)
L'espectroscòpia Raman és una tècnica fotònica molt emprada per l'anàlisi i la caracterització de materials. Entre les seves aplicacions destaca el seu ús en l'estudi del patrimoni cultural, on s'aplica per exemple en l'estudi de peces arqueològiques o en la identificació de pigments artístics. La seva popularitat es deu principalment a la seva capacitat d'identificar inequívocament qualsevol material i per ser una tècnica (1) no destructiva, (2) altament específica i (3) que permet realitzar les anàlisis sense que sigui necessària cap preparació del material o extracció d'una mostra. Un espectre Raman consisteix en la representació de part la radiació dispersada per la mostra (intensitat Raman) en funció dels números d'ona (unitat proporcional a l'energia de la radiació, definida en cm-1). Així un espectre Raman es caracteritza per una sèrie de bandes espectrals específiques de la composició molecular del material analitzat.La manera més senzilla d'identificar un material desconegut mitjançant el seu espectre Raman és comparant-lo amb espectres Raman coneguts (patrons), buscant quin de tots ells se li assembla més. Aquesta comparació visual resulta molt intuïtiva, però a l'hora és subjectiva i el seu èxit depèn en gran mesura de l'experiència de qui la dur a terme. A més a més, segons el número d'espectres a comparar i la seva complexitat pot resultar una tasca llarga i complicada, i en conseqüència suposar certes dificultats per persones no expertes en espectroscopia Raman. Aquesta comparació es pot encarar seguint dues estratègies diferents. Una consisteix en provar d'identificar l'espectre Raman desconegut comparant la posició de les seves bandes Raman amb la posició de les dels patrons. L'altre mètode consisteix en tenir en compte tota la forma dels espectres, és a dir, valorar de forma com d'iguals o diferents són els espectres.Totes dues opcions són valides, però comparar de forma global els espectres pot resultar més apropiada quan els espectres contenen moltes bandes i/o en quan comparteixen moltes d'elles. Aquest últim cas correspon per exemple a pigments orgànics d' estructura molecular complicada que es sol traduir en un alt número de bandes Raman.En aquesta tesi es proposa un sistema que identifiqui espectres Raman modelant de manera automàtica el procés de comparació visual dut a terme pels analistes. Amb aquesta opció s'assegura que el resultat sigui el més objectiu possible i no es fa necessària la intervenció d'un especialista. Per tal de tenir en consideració tota la informació continguda en els espectros comparats, com ara el número de bandes, les seves intensitats i els amples de banda es valora la seva semblança en base a la coincidència de les seves formes. Aplicant aquesta estratègia es facilita la identificació de qualsevol espectre Raman, sense tenir en compte la seva complexitat (número de bandes).Un espectre Raman pot ser interpretat com un vector definit per un alt número de punts,típicament entre 1000 i 2000. Així, emmagatzemar tots els espectres Raman representa un gran volum de dades, i implementar les comparacions pot suposar una considerable càrrega computacional. En aquest sentit, s'ha considerat oportú, previ a la comparació, destinar una etapa del sistema al tractament dels espectres aplicant la tècnica de reducció dimensional coneguda com Anàlisi per Components Principals (ACP). Amb aquesta etapa tots els espectros Raman s'expressen amb un número reduït de coordenades sense que es perdi informació rellevant.Per quantificar objectivament la similitud en la forma dels dos espectres Raman s'han escollit dos dels operadors matemàtics més habituals en processat de senyal: la distància euclidiana i els coeficients de correlació o de Pearson. A partir d'uns llindars, Dminbase i Cmaxbase, el sistema selecciona els patrons que tenen més probabilitat de correspondre a l'espectre incògnita. Aquests patrons escollits són anomenats candidats. Un espectre Raman està inevitablement contaminat per soroll inherent al seu procés de mesura, de manera que dos espectres provinents del mateix material són lleugerament diferents. Així, les mesures de similitud obtingudes no són sempre directament interpretables. Per tal de tractar aquesta ambigüitat intrínseca a les dades, l'última etapa del sistema és un sistema de lògica fuzzy que permet decidir quin dels candidats és el més semblant al desconegut i com de fiable és aquesta identificació.En resum, aquesta tesi proposa una eina pel reconeixement automàtic d'espectres Raman que guia al seu usuari en el procés d'identificació del material analitzat, pigments artístics en aquest cas.
3

Disseny i caracterització d’etiquetes d’identificació per radiofreqüència (rfid) de doble banda basades en conceptes de metamaterials

Paredes Marco, Ferran 08 June 2012 (has links)
La identificació per radiofreqüència (RFID) és una tecnologia de comunicació sense fils entre un lector i un transductor anomenat etiqueta, que s’adhereix als objectes per a identificar-los o emmagatzemar-ne informació. A diferència dels seus predecessors, els codis de barres òptics, l’enllaç de comunicació no requereix visió directe i es poden llegir múltiples etiquetes al mateix instant de temps. El rang d’operació és significativament superior també. Totes aquestes característiques afavoreixen el desenvolupament del que serà, segons els experts, la revolució de la Internet de les Coses, que permetrà identificar qualsevol objecte etiquetat des de qualsevol ordinador, instantàniament. Només dos factors impedeixen el desenvolupament i expansió de la tecnologia RFID: la falta d’uniformitat en la estandardització i els costos dels sistemes RFID, que van disminuint ràpidament any rere any. La finalitat de la tesi és abordar i aportar solucions a la falta d’homogeneïtat en els estàndards de RFID en el rang de freqüències ultra altes (UHF). L’objectiu, per tant, es centra en dissenyar etiquetes RFID per operar en les bandes de freqüència de les diferents regions del món. És a dir, es dissenyaran etiquetes RFID duals en freqüència per operar en diferents regions. Per aconseguir aquesta fita es desenvolupa un mètode pertorbatiu mitjançant les línies de transmissió artificials de tipus ressonant, basades en conceptes metamaterial. Aquestes línies permeten cert control dels paràmetres elèctrics de les xarxes d’adaptació que es concatenaran entre l’antena i el xip de l’etiqueta RFID. Així, aprofitant les característiques de controlabilitat dels metamaterials, s’implementen etiquetes RFID multibanda. L’estudi analític del mètode pertorbatiu, així com el disseny, fabricació i mesura de les etiquetes RFID són els blocs principals d’aquest treball. / Radiofrequency identification (RFID) is a wireless communication technology, consisting on a link between a reader and a transducer namely tag. The tag is attached to the objects in order to identifier them and to provide information of such objects. RFID is being developed to replace the optical bar codes, because it offers some relevant advantages as the possibility to read multiples tags at the same time without direct line of sight. It also involves that the RFID read ranges are largest. According to experts, the RFID technology will allow to develop the revolution of The Internet of Things, which can identifier any tagged object from any computer, instantly. However there are two factors which hinder the development and expansion of RFID technology: the standard (lack of uniformity) and the costs associated to RFID systems, which are decreasing year after year. The thesis goal deals with solutions to solve the lack of uniformity of the standard in the RFID ultra-high frequencies (UHF).Therefore, the thesis aim consists in designing RFID tags capable to operate at two frequency bands of the different worldwide regions. In order to achieve this target a perturbation method has been carried out by means of the resonant-type artificial transmission lines, based in metamaterial concepts. Such lines can engineer and tailor the dispersion diagram and characteristic impedance (to some extend) of the impedance matching networks, which are cascaded between the antenna and the chip of the tag. Then, it is possible to implement multiband RFID tags, thanks to the metamaterial controllability. This work has compiled the analytical study of the perturbation method, and also the design, fabrication and measure of the RFID tags.
4

Aportació a la identificació paramètrica de sistemes dinàmics

Escobet, T. (Teresa) 24 November 1997 (has links)
No description available.
5

Análisis de coordenadas normales de oxoaniones del azufre

Álvarez Reverter, Santiago 01 May 1980 (has links)
La gran importancia de las espectroscopias vibracionales en la química de nuestros días la ha situado como instrumentos indispensables de un laboratorio moderno, tanto por sus aplicaciones en la identificación de compuestos de forma empírica (carácter de 'huella digital' de los espectros) como por la posibilidad de obtener información estructural, así como por su gran versatilidad en el campo experimental (posibilidad de trabajar con muestras sólidas, líquidas o gaseosas, a diferentes temperaturas o presiones, etc.).Si bien el químico obtiene generalmente tal información estructural de forma empírica mediante correlación con espectros de estructura conocida, sistematizada a través del concepto de 'frecuencias de grupo', ello es posible gracias a la existencia de un meticuloso trabajo de asignación de frecuencias y análisis de coordenadas normales por parte de multitud de espectroscopistas.En la década de los 70 la espectroscopia vibracional y el análisis de coordenadas normales, a pesar de ser un campo de investigación iniciado muchos años antes, ha continuado acaparando cada vez mayores esfuerzos de investigación por parte de la comunidad científica internacional. Varios factores, a nuestro juicio, han contribuido a ello:- Los métodos de cálculo de constantes de fuerza habían sido establecidos a finales de los 50 y principios de los 60 y ensayados ya sobre un gran número de moléculas muy diversas.- La amplia difusión de los computadores digitales de alta velocidad y la existencia de sistemas de programas muy completos y bien documentados, como los de Schachtsneider y los de Shimanouchi (por citar sólo los más conocidos), hacen muy asequible la resolución del problema de las vibraciones normales incluso para moléculas relativamente complejas.- La incesante evolución de los espectrofotómetros, incluyendo innovaciones revolucionarias, como la incorporación del láser a la espectroscopia Raman, o la comercialización de espectrofotómetros infrarrojos de interferencia (o Transformada de Fourier), ha multiplicado las posibilidades de la espectroscopia vibracional y, muy particularmente, las posibilidades de estudio de la zona de las bajas frecuencias.En este Departamento se viene estudiando desde hace varios años la química de los compuestos de coordinación en sus vertientes estructural y cinética, mediante las técnicas habituales en este campo, entre ellas la espectroscopia infrarroja. Por todo ello, resultaba apropiado abordar el estudio de vibraciones normales de compuestos de coordinación. No obstante, algunas peculiaridades convertían este proyecto en una meta excesivamente ambiciosa a corto plazo:- Se carecía de toda tradición en el tema, no disponiéndose por ello de los medios adecuados, tales como programas de cálculo, personas experimentadas en su manejo, fuentes bibliográficas de ese ámbito, etc.- No se disponía, tampoco, de espectrofotómetros que cubrieran la zona de bajas frecuencias en la que los compuestos de coordinación de los metales de transición presentan una buena parte de las vibraciones del esqueleto metal-ligandos, ni se preveía la posibilidad de su adquisición a corto plazo.- Los compuestos de coordinación citados, siendo relativamente complejos, resultaban poco aconsejables para iniciarse en el campo del análisis de coordenadas normales sin una experiencia previa en casos más sencillos.- En cualquier caso, al tratarse de compuestos no volátiles, se habría de prescindir de cierta información que, como ya se ha dicho, es sólo obtenible de muestras en estado gaseoso. Debía esperarse, pues, que la información fuera insuficiente para calcular un campo potencial completo. En definitiva, se optó por la introducción gradual de dificultades y se plantearon los siguientes objetivos para el trabajo objeto de esta memoria:a) Elaboración o adquisición de un sistema de programas para el análisis de coordenadas normales de moléculas poliatómicas.b) Estudio de los posibles métodos aproximados para calcular el campo potencial de una molécula, en el caso de que la información disponible sea insuficiente para calcular un campo armónico completo.c) Estudio de modelos sencillos que permitan establecer relaciones entre constantes de fuerza y otras propiedades moleculares (distancias de enlace, energías de disociación...).d) Utilización de la síntesis isotópica como fuente adicional de información espectroscópica.e) Estudio de las correlaciones entre los campos de fuerza de moléculas análogas, en particular el estudio de su transferibilidad.Para cubrir tales objetivos se eligieron los oxoaniones del azufre por diversas razones:1) Se conoce una amplia variedad de oxoaniones del azufre, de estructura bien conocida, estables y muy asequibles.2) Al igual que la mayoría de compuestos de coordinación, la única información espectral utilizable para estos oxoaniones es la de los espectros vibracionales de sus sales en estado sólido o en disolución acuosa.3) Los diversos oxoaniones del azufre ofrecen estructuras de diversos números de átomos, por lo que es posible establecer una secuencia de oxoanioes que presenten una complejidad creciente para el cálculo de coordenadas normales.Se estableció así la secuencia SULFATO- TIOSULFATO- DITIONATO, con la perspectiva de una eventual ampliación a la serie de los politíonatos.En los primeros capítulos de esta memoria se recogen los aspectos generales de la teoría de vibraciones moleculares y de la resolución de la ecuación secular inversa, en los que no aparecen aportaciones originales salvo de detalle. Dos razones nos han impulsado a hacerlo:- La no existencia de un texto intermedio para personas con un conocimiento elemental del tema. Los textos existentes son o muy generales (como los de Jones, Gans, Nakamoto) o muy exhaustivos (como los de Wilson, Califano, Woodward). Por ello se ha recogido en esta memoria lo relativo al cálculo de constantes de fuerza con un cierto detalle, por ser un tema que se encuentra muy disperso en la literatura, pero no se profundiza en temas que pueden encontrarse bien desarrollados en los tratados citados; por las mismas razones, no se tratan los aspectos que son de utilidad sólo para muestras en estado gaseoso (constantes de distorsión centrífuga, etc.).- El poder disponer de un texto en castellano que pueda facilitar a otros investigadores la introducción en el campo del análisis de coordenadas normales.En los capítulos posteriores se presentan los resultados obtenidos para los tres oxoaniones mencionados: ajuste de funciones potenciales a las frecuencias experimentales, comparación de los diferentes tipos de funciones potenciales y las diferentes aproximaciones empleados, correlación entre las constantes de fuerza de los tres aniones, y correlación entre las constantes de fuerza y otras magnitudes moleculares mediante la aplicación de modelos sencillos. También se recoge la síntesis isotópica del ion tiosulfato y los espectros vibracionales de la especie isotópica obtenida; incluyéndose, finalmente, la descripción de un programa original para el análisis de las relaciones entre diferentes tipos de funciones potenciales.
6

Anàlisi transcripcional de 15q24-q26: caracterització d'un nou gen expressat al sistema límbic, LRRN6A/LERN1

Carim Todd, Laura 24 November 2004 (has links)
Com a membres del Consorci europeu EuroImage el nostre laboratori es va centrar en la cerca de nous gens a la regió q24-q26 del cromosoma 15 humà. Aquesta tesi conté un recull dels gens identificats com a resultat d'aquesta participació. L'identificació de gens a 15q24-q26 ha permès descriure paralogia amb la regió 19p13.3-p12 en suport de la teoria existent sobre un origen evolutiu comú per aquests dos cromosomes. Entre els gens identificats a 15q24-q26, LRRN6A/LERN1 ha estat caracteritzat més profundament a nivell transcripcional i proteic. LERN1 és una proteïna transmembrana amb dominis rics en leucina i similitud a proteïnes crucials en el desenvolupament i manteniment del sistema nerviós de vertebrats. LERN1 s'expressa a estructures del sistema límbic en l'adult i amb patró més generalitzat i abundant durant el desenvolupament. LERN1 interacciona in vitro amb el factor de transcripció Myt1-like.ENGLISH / In the context of the EuroImage Consortium our laboratory focused on the discovery of novel genes in the q24-q26 region of human chromosome 15. This work contains a collection of genes identified as result of our involvement. The identification of genes on 15q24-q26 has revealed paralogy with the p13.3-p12 region on chromosome 19 in agreement with the previous observations which suggest a common evolutionary origin for these two chromosomes. One of the genes identified during this project has been further characterized in this thesis, LRRN6A/LERN1. LERN1 is transmembrane protein with leucine-rich repeat domains and similarity with essencial proteins in the development and maintenance of the vertebrate nervous system. LERN1 is expressed in the adult limbic system and broadly during development. In vitro assays show that LERN1 interacts with the transcription factor Myt1-like.
7

Aspectos sanitarios de los archivos parroquiales del arciprestazgo de Sant Joan de les Abadesses durante los siglos XVI, XVII y XVIII

Torras Salles, Joaquin 15 June 1993 (has links)
Este estudio se centra en la comarca del Ripollés y más concretamente en el Arciprestazgo de Sant Joan de les Abedesses, compuesto por las parroquias de Sant Miquel de Cavallera, Sant Pau de Seguries, Sant Martí de Surroca, Sant Martí d´Ogassa y Sant Joan de les Abedesses (Sant Joani Pol, Santa Llucia de Puigmal y la Col·legiata).La intención fundamental de esta tesis es la de contribuir a un mejor y más amplio conocimiento de la historia en la sociedad catalana durante los siglos XVI, XVII y XVIII principalmente en los aspectos relacionados con la sanidad, y de forma más secundaria en el ámbito cultural. Mediante al análisis de los datos recogidos estableceremos una serie de hipótesis como son:1.- Comprobar y confirmar que la asistencia médica en las poblaciones más grandes era cubierta por médicos, a diferencia de las pequeñas que las llevaban los cirujanos.2.- Demostrar que el personal sanitario gozaba de un prestigio social.3.- Verificar la presencia de una profesión sanitaria femenina: las comadronas.4.- Confirmar la existencia de un arraigo familiar entre el personal sanitario.5.- comprobar que existen periodos de una considerable violencia social en Cataluña.6.- Confirmar la escasa documentación que existe de suicidios.7.- Detectar los posibles accidentes de trabajo.8.- Verificar la baja incidencia de muertes naturales diagnosticadas.9.- Confirmar la importancia de las muertes repentinas.10.- Demostrar que la natalidad ilegítima se mantiene más o menos constante, incrementándose en las etapas de penuria y violencia social.Éstas nos van a llevar a confirmar unos objetivos principales y otros secundarios:A. Principales- Relacionados con el personal sanitario. La identidad de las personas dedicadas a mantener la salud. Confirmar el deficitario grado de cobertura sanitaria. Corroborar la existencia de un arraigo familiar- Relacionados con la mortalidad. Aportaciones de datos sobre la muerte violenta y por lo tanto algunos aspectos de la violencia social existente en la época y en la zona estudiada.. Valoración de una alta incidencia de los óbitos documentados como accidentes de trabajo.. Análisis de las muertes sospechosas de violencia relacionadas con el periodo histórico y con su mecanismo de acción.. Verificar la baja aportación existente y la escasa claridad con que se especifican las muertes diagnosticadas.B. Secundarios- Relacionados con la natalidad. Análisis sobre la evolución de la natalidad según el momento histórico del principado.. El número de embarazos múltiples comprobando su alta incidencia de mortalidad.. Valoración del alto registro de hijos ilegítimos existentes en épocas difíciles.. Identidad y actos médicos realizados por las comadronas en los bautismos de necesidad.- Relacionados con los matrimonios. Evolución de la nupcialidad. Estudio del estado civil de los contrayentes. Tasa de fertilidad- Otros datos. Personajes que han tenido un interés social y que han contribuido en alguna forma en la historia del Arciprestazgo. La terminología usada es muy curiosa al hacer mención de las distintas patologías y muy variada para denominar a los diferentes personajes dedicados a mantener la salud ó a los de interés social.Todo ello nos permite obtener unas conclusiones suficientemente importantes para conocer los aspectos fundamentales de nuestro pasado sanitario. Entre ellas destacaremos:1.- Se ha podido englobar 257 años de historia del arciprestazgo, a través de 43747 registros.2.- Recuperación de la identidad de 159 profesionales de la salud. 3.- Confirmación del predominio de los cirujanos en la asistencia sanitaria.4.- Existencia de una profesión femenina bien estructurada: las comadronas.5.- El principal centro de actividad sanitaria de la zona es Sant Joan.6.- Clara evidencia de una precariedad en la sanidad animal: no se registran veterinarios.7.- La muerte violenta de origen criminal se debe a la época del bandolerismo y a las sucesivas guerras con Francia. 8.- Hay una gran escasez de muertes violentas registradas, aunque bien especificada la causa.9.- Queda reflejada la existencia de muertes violentas relacionadas con accidentes laborales.10.- Clara evidencia que a los suicidas no los inscribían en los libros sacramentales.11.- Confirmar el periodo de violencia social existente sobre todo desde medianos del siglo XVII y todo el XVIII.12.- Por las circunstancias en que ocurrió el desenlace hay inicios para sospechar de violencia en un 0.98% del total de óbitos. 13.- La muerte natural diagnosticada esta más documentada que la muerte violenta, pero es menos clara y concreta.14.- Se han detectado 391 microepidemias y 9 epidemias, pero no existe documentación de la epidemia de peste acontecida en todo el principado.15.- La mortalidad infantil, solo se registra en el s. XVIII, es muy elevada. Un 16,32% de las muertes de criaturas corresponde a la mortalidad neonatal.16.- Los hijos de los padres desconocidos documentados representan el 0,91%, confirmándose que en tiempos difíciles aumentan el número de niños abandonados.17.- Los bautismos de necesidad se registran de forma regular en todo el Arciprestazgo, representando el 0,71% de todos los bautizados.18.- Los partos múltiples significan el 0,6% de la natalidad, comprobando en ellos que hay una alta incidencia de mortalidad.19.- Hay una alta fertilidad en los matrimonios con 5,6 hijos por pareja. / This study is developed on the deanery of "S. Joan de les Abadesses", situated in the district of Ripolles, also known as "El Bressol de Catalunya". It ´s objective is to contribute to a greater knowledge of Catalonian society during the 16 th and 17 th, and 18 th centauries, in both the cultural and sanitation aspects, through the only souse of information available which are the parish archives. The acquired information allows us to demonstrate some established hypothesis that take us to our marked objectives:1.Primary objectives related with:- Sanitary Staff.- Identity; Sanitary structure of the villages; Their social prestige; Existing family roots.- Mortality and causes of death. Violent mortality. The violent social aspects existent during the period in the area studied are observed. Also, the incidence of work accidents documented.. Analysis of the suspected violent deaths related with the historical period and its mechanism of action.. Registration and commentary of all the diagnosed deaths.. The infant death rate.. The appearance f epidemics and micro epidemics.2. Secondary objectives related with:- The birth rate.- Evolution according to the historical moment in Catalonia; Multiple pregnancies proving the high incidence of mortality; Valuation of the illegitimate children which is more frequent during difficult times; Identification and medical acts carried out by the midwives in the emergency baptisms.- The marriages.- Evolution of the nuptials; The spouse's civil state; The fertility rate.- Other pieces of information.- Characters which have contributed in some way to the deanery's history; The terminology used it's very varied to mention as much the sanitary personnel as the social interest and curious to refer to the different pathologies.

Page generated in 0.1088 seconds