Thèse ( M. A.)--Université Laval, 2003. / Bibliogr.: f. 48-49. Publié aussi en version électronique.

Introducción: La tesis propone un nuevo modelo de grabación de música clásica a partir de la comparación con otros existentes. En la actualidad las técnicas de grabación estereofónica de música clásica más comunes son las denominadas XY, ORTF, DECCA y AB. El tipo de obra musical, grupo instrumental, sala y los gustos y exigencias del posible público consumidor marcan la elección del modelo de grabación a emplear. Cada técnica tiene unas peculiaridades que resaltan distintos aspectos estéticos. En la última década se han desarrollado nuevas técnicas de grabación preparadas para la reproducción multicanal envolventes (surround 5.1) aunque al fin y al cabo la mayor parte de los usuarios emplean sistemas de reproducción estéreo por lo que su utilidad es relativa. Las grabaciones musicales pueden ser analizadas con modelos matemáticos y mediante información subjetiva psicoacústica dependiente del oyente. Los modelos matemáticos incluyen el análisis de la correlación de señales estéreo en función de la frecuencia (FDSC). Contenido de la investigación: Para la finalidad del estudio que se presenta se grabó una orquesta sinfónica mediante las cuatro distintas técnicas estereofónicas mencionadas anteriormente. Se obtuvieron cuatro muestras estereofónicas de esta sesión de grabación para su estudio de correlación matemática y psicoacústica en condiciones controladas de reproducción con 20 oyentes. Los resultados psicoacústicos y matemáticos arrojaron un conjunto de resultados que se analizaron extrayendo conclusiones posteriormente empleadas para el desarrollo de una nueva disposición de micrófonos. Finalmente se estudió y comparó dicho nuevo modelo de grabación con los modelos ya conocidos universalmente aceptados. Se desarrollaron nuevas conclusiones con las posibles aplicaciones del nuevo sistema de grabación DHAB. Conclusiones: El nuevo modelo de grabación propuesto ofrece una alternativa a los modelos de grabación ya conocidos manteniendo los valores de correlación matemática dependiente de la frecuencia (FDSC) y preservando los resultados de los atributos psicoacústicos de la escala de Berg & Rumsey con la diferencia de que mejora significativamente los dos atributos de localización. Probablemente sea una buena opción para algunos tipos de grabación de música clásica donde la localización espacial sea de importancia. / Introducció: La tesi proposa un nou model de gravació de música clàssica a partir de la comparació amb altres existents. Existeixen diverses tècniques d'enregistrament estereofòniques per als enregistraments de música clàssica. Les que s’empren més sovint són XY, ORTF, DECCA i AB. El tipus d'obra musical, grup instrumental, sala i els gustos i exigències del possible públic consumidor marquen l'elecció del model d'enregistrament que cal utilitzar. Cada tècnica té unes peculiaritats que ressalten diferents aspectes estètics. En l'última dècada s'han desenvolupat noves tècniques d'enregistrament preparades per a la reproducció multicanal envolupant (surround 5.1) encara que al cap i a la fi la major part dels usuaris empra sistemes de reproducció estèreo, per la qual cosa la seva utilitat és relativa. Els enregistraments musicals poden ser analitzats amb models matemàtics i mitjançant informació subjectiva psicoacústica depenent de l'oïdor. Els models matemàtics inclouen l'anàlisi de la correlació de senyals estèreo en funció de la freqüència (FDSC). Contingut de la investigació: Per dur a terme aquest estudi es va gravar una orquestra simfònica mitjançant les quatre diferents tècniques estereofòniques esmentades anteriorment (XY, ORTF, DECCA i AB). Es van obtenir quatre mostres estereofòniques d'aquesta sessió d'enregistrament per al seu estudi de correlació matemàtica i psicoacústica, en condicions controlades de reproducció amb 20 oïdores. Els resultats psicoacústics i matemàtics van llançar un conjunt de resultats que es van analitzar per extreure conclusions que es van emprar per al desenvolupament d'una nova disposició de microfonia. Finalment es va estudiar i va comparar dita nova model d'enregistrament amb els models ja coneguts i universalment acceptats (XY, ORTF, DECCA i AB). Es van desenvolupar noves conclusions amb les possibles aplicacions del nou sistema d'enregistrament DHAB. Conclusió: El nou model de gravació proposat ofereix una alternativa als models de gravació ja coneguts mantenint els valors de correlació matemàtica depenent de la freqüència ( FDSC ) i preservant els resultats dels atributs psicoacústics de l'escala de Berg & Rumsey amb la diferència que millora significativament els dos atributs de localització . Probablement sigui una bona opció per a alguns tipus de gravació de música clàssica on la localització espacial sigui d'importància . / Introduction: This thesis proposes a new technique for classical music recording from the comparison with other existing models. The most commonly used are: XY, ORTF, DECCA and AB. Parameters such as the type of musical composition, instrumental group, venue and the tastes of the potential audience will be considered to mark the choice of the model to use for a recording. Each technique has it´s peculiarities that will highlight different aesthetic aspects. During the last decade new recording techniques have been developed for multi-channel surround sound playback (surround 5.1). The reach of surround sound to our homes has been relatively low, the trend still nowadays is to find most home music systems to be stereo. Musical recordings can be analyzed with mathematical models and with the use of subjective information psychoacoustics dependent of the listener. Mathematical models include the analysis of the correlation over frequency of stereo signals (FDSC - Frequency dependent signal correlation). Content: For the purpose of this study, a symphony orchestra was recorded through the four different stereo techniques mentioned above (XY, ORTF, DECCA and AB) . Four samples were obtained from this stereo recording session. Mathematical correlation and psychoacoustics analysis were done with these samples in controlled conditions of reproduction with 20 listeners. The psychoacoustic and mathematical results yielded a set of results that were analyzed, the conclusions obtained were applied for the development of a stereo microphone main system. Finally the new stereo system was studied and compared with the well known techniques analyzed ealier (XY, ORTF, DECCA and AB). New findings were identified as well as possible applications for the new stereo microphone main recording system DHAB. Conclusions: The new recording technique proposed offers an alternative to models already known keeping the values of mathematical frequency dependant signal correlation (FDSC) and preserving the results of the psychoacoustic attributes scale Berg & Rumsey with a significant improval of both localization attributes . This technique will probably become a good option for some types of classical recording where spatial localization is important .

Presentem les figures del Mestre de Sixena (Aragó) i el Mestre d’Alzira (València). En les investigacions per a obtenir el Diploma d’Estudis Avançats ens vam dedicar a la figura del Mestre de Sixena, veient-hi algunes relacions estilístiques i formals amb el Mestre d’Alzira. Ens trobem davant dos pintors del segle XVI, dels quals només s’han fet breus estudis parcials, a partir d’alguna taula atribuïda al seus pinzells. L’aportació que es realitza rau en proposar una mirada inèdita, global i complerta, un estudi rigorós i profund, tant de la seva trajectòria vital com de la professional. És molt interessant aprofundir en l’estudi concret d’aquests dos mestres i de la seva producció, però sempre tenint en compte tots aquells factors espacio-temporals que hi puguin intervenir, ja que cada obra artística és fruit també del seu país o context social, i del seu temps i de tots aquells elements externs, que per diverses raons hi puguin influir –condicionants econòmics, socials, polítics, etc,.–. A través de la bibliografia i d’un material visual acurat i seleccionat hem realitzat una important tasca d’immersió en la pintura del Renaixement, centrant-nos fonamentalment en la Corona d’Aragó. / Presentamos aquí las figuras del Maestro de Sijena (Aragón) y del Maestro de Alcira (Valencia). En las investigaciones para obtener el Diploma de Estudios Avanzados nos dedicamos a la figura del Maestro de Sijena, viendo algunas relaciones estilísticas y formales con el Maestro de Alzira. Nos encontramos delante de dos pintores del siglo XVI, de los que sólo se han realizado estudios parciales, a partir de alguna obra atribuida a sus pinceles. La aportación que se realiza radica en proponer una mirada inédita, global y completa, un estudio riguroso y profundo de su trayectoria vital y profesional. Es muy interesante profundizar en el estudio concreto de estos dos maestros y de su producción, pero siempre teniendo en cuenta todos aquellos factores espacio-temporales que puedan intervenir, ya que cada obra artística es fruto también de su país o contexto social, y de su tiempo y de todos aquellos elementos externos, que por diversas razones puedan influir –condicionantes económicos, sociales, políticos, etc. –. A través de la bibliografía y de un material visual cuidado y seleccionado hemos realizado una importante tarea de inmersión en la pintura del Renacimiento, centrándonos fundamentalmente en la Corona de Aragón. / We present here Sixena's Master (Aragon) and Alzira's Master (Valencia). In the research carried out for Diploma d’Estudis Avançats, we focused on Sixena's Master and established stylistic and formal relations with Alzira's Master. We are in front of two painters from the 16th century who have only been studied partially through works of art attributed to their painting. The contribution being made lies in offering an unprecedented, global vision, a rigorous and deep study, both, from their lives and professional careers. It's very interesting to penetrate into the concrete study of these two masters and their production, but always bearing in mind all those spatial and temporary factors that could intervene in their work, since any artistic work is also the fruit of its country and social context, and of its time and all those external elements, that, for different reasons, could influence them - economic, social, political, etc. In the bibliography and the careful and selected visual material presented, we have carried out an important task of dip in the painting of the Renaissance, centring fundamentally on the Wreath of Aragon.

Aquesta tesi doctoral aborda la personalitat de Pere Garcia, pintor de Benavarri documentat entre 1445 i 1485. Es tracta d’un dels principals representants del tardogòtic a l’Aragó i Catalunya, i la seva activitat es documenta a Saragossa, Benavarri, Barcelona, Cervera, Lleida i Barbastre. Igualment, conservem treballs no documentats que procedeixen d’altres localitats emplaçades, bàsicament, a les actuals demarcacions de Lleida i Osca. Garcia va formar-se a Saragossa durant els anys quaranta del segle XV al costat de Blasco de Grañén, però va després va iniciar un interessant periple laboral que el va portar a col•laborar amb els hereus de Bernat Martorell i amb Jaume Ferrer II. Al final de la seva trajectòria va encapçalar un taller exitós en el qual van integrar-se Pere Espallargues i el Mestre de Vielha, al darrer dels quals es proposa identificar amb Bartomeu Garcia, pintor de Benavarri a qui cal considerar un descendent de Pere Garcia. / Esta tesis doctoral aborda la personalidad de Pere García, pintor de Benabarre documentado entre 1445 y 1485. Se trata de uno de los principales representantes del tardogótico en Aragón y Cataluña, y su actividad se documenta en Zaragoza, Benabarre, Barcelona, Cervera, Lleida y Barbastro. Igualmente, conservamos trabajos no documentados que proceden de otras localidades emplazadas, básicamente, a las actuales demarcaciones de Lleida y Huesca. García se formó en Zaragoza durante los años cuarenta del siglo XV junto a Blasco de Grañén, pero luego inició un interesante periplo laboral que le llevó a colaborar con los herederos de Bernat Martorell y con Jaume Ferrer II. Al final de su trayectoria encabezó un taller exitoso en que se integraron Pere Espallargues y el Maestro de Vielha, al último de los cuales se propone identificar con Bartomeu García, pintor de Benabarre a quien hay que considerar un descendiente de Pere Garcia. / This thesis deals with the personality of Pere Garcia, painter from Benavarri documented between 1445 and 1485. It is one of the leading representatives of Late Gothic Painting in Aragon and Catalonia, and its activity is documented in Zaragoza, Benavarri, Barcelona, Cervera, Lleida and Barbastro. Otherwise, some undocumented of his works come from other localities in the Lleida and Huesca. Garcia was formed in Zaragoza during the forties of the fifteenth century with Blasco de Grañén, but afterwards he began an interesting journey labor working with the heirs of Bernat Martorell and, also, with Jaume Ferrer II. At the end of his career he led a successful workshop in which joined Pere Espallargues and the "Mestre de Vielha", the last an anonymous painter that is proposed to identify with Bartomeu Garcia, a painter from Benavarri and who should be considered a descendant of Pere Garcia.

Texte remanié de: Th. 3e cycle--Sociol.--Marseille--EHESS, 2000. Titre de soutenance : La réception des arts visuels contemporains dans les années 90 : les lieux de diffusion de l'art à Marseille et leurs publics. / Bibliogr. p. 317-331.

Abhandlung--Philosophische Fakultät--Zürich--Universität Zürich, 1989.

Thèse (Ph.D.)--Université Laval, 2007. / Bibliogr.: f. [339]-357. Publié aussi en version électronique dans la Collection Mémoires et thèses électroniques.

Thèse (M.A.)--Université Laval, 2003. / Bibliogr.: f. 68. Publié aussi en version électronique.

Thèse (M.A..) -- Université du Québec à Chicoutimi, 2006. / La p. de t. porte en outre: Communication accompagnant l'oeuvre présentée à l'Université du Québec à Chicoutimi comme exigence partielle de la maîtrise en art. CaQCU Bibliogr.: f. 60-61. Document électronique également accessible en format PDF. CaQCU

Thèse (M.A.) -- Université du Québec à Chicoutimi, 2007. / La p. de t. porte en outre: Essai accompagnant l'oeuvre présentée à l'Université du Québec à Chicoutimi comme exigence partielle de la maîtrise en art. CaQCU Bibliogr.: f. [69-70]. Document électronique également accessible en format PDF. CaQCU