Tesis por compendio / [ES] Uno de los elementos organizativos más significativos, identificado por la comunidad investigadora para desarrollar el emprendimiento, es el liderazgo (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Para que las actividades emprendedoras tengan éxito, los líderes requieren ciertos factores de liderazgo. A la hora de estudiar esos factores, constatamos que se sitúan en la intersección de dos dominios independientes como son el liderazgo y el emprendimiento, creando un nuevo paradigma: llamado liderazgo emprendedor. Este constructo relativamente reciente surge para responder a los retos y dificultades que se encuentran los emprendedores a lo largo de sus actividades emprendedoras y poder así superarlos. Sin embargo, todavía no existe una definición clara del liderazgo emprendedor ni tampoco marcos conceptuales y teóricos suficientes. Las diferentes definiciones suelen centrarse en los rasgos, características y comportamientos de los líderes emprendedores. Históricamente, la investigación analiza los rasgos y la demografía del líder. Es más relevante la edad, los estudios o el origen étnico del emprendedor que lo que hace, no se suele prestar atención al contexto del emprendimiento, es decir, a las diferentes fases por las que pasa una actividad emprendedora. Sin embargo, según la teoría del liderazgo emprendedor, el contexto es un importante moderador de la eficacia del líder. Además, si queremos abordar los factores de liderazgo en el emprendimiento de las mujeres, hay una evidencia consistente de que el líder y el emprendedor son construcciones de género. Existe un sesgo masculino dominante en los campos del liderazgo y el emprendimiento. Y todo lo relativo al emprendimiento femenino y lo que puede impactar en su crecimiento merece ser estudiado por derecho propio (Bruin, Brush, & Welter, 2006). A pesar de esas dificultades, no se han realizado suficientes investigaciones para comprender mejor qué atributos de liderazgo se consideran más importantes según la etapa del proceso emprendedor, si son contextuales o universales, y menos aún con enfoque de género. En conclusión, es importante identificar y comprender mejor qué factores o habilidades de liderazgo se consideran más valiosos para superar los retos con éxito a lo largo del proceso emprendedor. Con la presente tesis doctoral se quiere investigar estas cuestiones. En primer lugar, en la parte inicial de este documento se evidencia, a través de un análisis bibliométrico con y sin enfoque de género, que efectivamente el constructo del liderazgo emprendedor es un dominio con identidad propia desde hace relativamente poco tiempo, que adolece de una falta de marcos conceptuales, teóricos y modelos empíricos. En complemento, cuando abordamos el liderazgo emprendedor con lente de género, existe una evidencia consistente de que las descripciones estándar de las características de los líderes emprendedores están basadas en normas y rasgos con claro sesgo de género masculino dominante. El discurso del liderazgo emprendedor tiende a moverse hacia la subordinación de todos aquellos que no se ajustan a dicho estereotipo. En la segunda parte de la tesis, se identifican, a través de una revisión de literatura, los atributos más importantes del liderazgo emprendedor femenino que serán la base para construir los modelos relacionales que evaluaremos en la parte final. Mediante una revisión exhaustiva de la literatura, se identificaron y recogieron 267 factores de liderazgo. Gracias a un análisis de co-ocurrencia de los factores, se descubre que los más frecuentes son la innovación, la comunicación, el trabajo en red, la pasión, la asunción de riesgos, la visión, la oportunidad, la toma de decisiones, la autoeficacia y la necesidad de logro, entre otros. Otra de las contribuciones es que no se observan atributos de liderazgo diferentes en función del género cuando se comparan con estudios similares sin enfoque de género. Como limitación de dicho análisis, no se detecta en qué momentos intervienen dic / [CA] Un dels elements organitzatius més significatius, identificat per la comunitat investigadora per a desenrotllar l'emprenedoria, és el lideratge (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). Perquè les activitats emprenedores tinguen èxit, els líders requerixen certs factors de lideratge. A l'hora d'estudiar eixos factors, constatem que se situen en la intersecció de dos dominis independents com són el lideratge i l'emprenedoria, creant un nou paradigma: cridat lideratge emprenedor. Este constructe relativament recent sorgix per a respondre als reptes i dificultats que es troben els emprenedors al llarg de les seues activitats emprenedores i poder així superar-los. No obstant això, encara no hi ha una definició clara del lideratge emprenedor ni tampoc marcs conceptuals i teòrics suficients. Les diferents definicions solen centrar-se en les característiques i comportaments dels líders emprenedors. Històricament, la investigació analitza els trets i la demografia del líder. És més rellevant l'edat, els estudis o l'origen ètnic de l'emprenedor que el que fa, no se sol prestar atenció al context de l'emprenedoria, és a dir, a les diferents fases per les quals passa una activitat emprenedora. No obstant això, segons la teoria del lideratge emprenedor, el context és un important moderador de l'eficàcia del líder. A més, si volem abordar els factors de lideratge en l'emprenedoria de les dones, hi ha una clara evidència de què el líder i l'emprenedor són construccions de gènere. Hi ha un caire masculí dominant en els camps del lideratge i l'emprenedoria. I tot el que es referix a l'emprenedoria per part de les dones i el que pot impactar en el seu creixement mereix ser estudiat per dret propi (Bruin, Brush, & Wèlter, 2006). A pesar d'eixes dificultats, no s'han realitzat suficients investigacions per a comprendre millor quins atributs de lideratge es consideren més importants segons l'etapa del procés emprenedor, si són contextuals o universals, i menys encara amb enfocament de gènere. En conclusió, és important identificar i comprendre millor quins factors o habilitats de lideratge es consideren més valuosos per a superar els reptes amb èxit al llarg del procés emprenedor. Amb la present tesi doctoral es pretén investigar aquestes qüestions. En primer lloc, en la part inicial d'aquest document s'evidencia, a través d'una anàlisi bibliomètrica amb i sense enfocament de gènere, que efectivament el constructe del lideratge emprenedor és un domini amb identitat pròpia des de fa relativament poc de temps, que patix d'una falta de marcs conceptuals, teòrics i models empírics. Per tant, quan abordem el lideratge emprenedor amb lent de gènere, hi ha una evidència marcada de què les descripcions estàndard de les característiques dels líders emprenedors estan basades en normes i trets amb clar caire de gènere masculí dominant. El discurs del lideratge emprenedor tendix a moure's cap a la subordinació de tots aquells que no s'ajusten a aquest estereotip. En la segona part de la tesi, s'identifiquen, a través d'una revisió de literatura, els atributs més importants del lideratge emprenedor femení que seran la base per a construir els models relacionals que avaluarem en la part final. Per mitjà d'una revisió exhaustiva de la literatura, es van identificar i es van arreplegar 267 factors de lideratge. Gràcies a una anàlisi de co-idea dels factors, es descobrix que els més freqüents són la innovació, la comunicació, el treball en xarxa, la passió, l'assumpció de riscos, la visió, l'oportunitat, la presa de decisions, l'autoeficàcia i la necessitat d'èxit, entre altres. Una altra de les contribucions és que no s'observen atributs de lideratge diferents en funció del gènere quan es comparen amb estudis semblants sense enfocament de gènere. Com a limitació d'aquesta anàlisi, no es detecta en quins moments intervenen els factors assenyalats en les distintes fases de l'emprenedoria. L'objectiu final de la present tesi doctoral és analitzar com certes combinacions / [EN] One of the most significant organizational elements identified by the research community for developing entrepreneurship is leadership (Ensley, Pearce & Hmieleski, 2006). For entrepreneurial activities to be successful, leaders require certain leadership factors. When studying these factors, we find that they are located at the intersection of two independent domains, namely leadership and entrepreneurship, and create a new paradigm called entrepreneurial leadership. This relatively recent construct arises to respond to the challenges and difficulties encountered by entrepreneurs throughout their entrepreneurial activities to overcome them. However, neither a clear definition of entrepreneurial leadership, nor sufficient conceptual and theoretical frameworks, are available. The different definitions tend to focus on entrepreneurial leaders' traits, characteristics and behaviors. Historically, research has analyzed leaders' traits and demographics. Entrepreneurs' age, education and ethnicity are more relevant than what they were, and attention is not normally paid to the entrepreneurship context, i.e., the different phases through which an entrepreneurial activity passes. However, according to the entrepreneurial leadership theory, context is an essential moderator of leader effectiveness. Furthermore, if we wish to address leadership factors in women's entrepreneurship, there is consistent evidence that leader and entrepreneur are gendered constructs. There is a dominant male bias in the leadership and entrepreneurship fields, and everything about women's entrepreneurship and what can impact its growth deserve to be studied in their own right (Bruin, Brush, & Welter, 2006). Despite these difficulties, not enough research has been done to better understand what leadership attributes are considered the most important depending on the entrepreneurial process stage, whether they are contextual or universal, let alone gendered. To conclude, it is essential to identify and better understand which leadership factors or skills are most valuable to successfully overcome challenges throughout the entrepreneurial process. The present doctoral thesis aims to investigate these questions. First of all, with a bibliometric analysis the initial part of this research evidences, with and without a gender focus, that indeed the entrepreneurial leadership construct is a domain with its own identity because relatively recently it suffered from lack of conceptual and theoretical frameworks and empirical models. In addition, when we approach entrepreneurial leadership with a gender lens, there is consistent evidence that standard descriptions of entrepreneurial leaders' characteristics are based on norms and traits with a clear dominant male gender bias. Entrepreneurial leadership discourse tends to move towards the subordination of all those who do not conform to that stereotype. In the second part of the thesis, through a literature review it identifies the most essential attributes of female entrepreneurial leadership, which will be the basis for building the relational models that are evaluated in the final part. By means of a comprehensive literature review, 267 leadership factors are identified and collected. Thanks to a co-occurrence analysis of the factors, it discovers that the most frequent are innovation, communication, networking, passion, risk-taking, vision, opportunity, decision making, self-efficacy, the need for achievement, among others. Another contribution is that no gender-differentiated leadership attributes are observed compared to similar studies without a gender focus. As a limitation of this analysis, it is not detected at what times these factors intervene in the different entrepreneurship phases. The final objective of this doctoral thesis is to analyze how certain combinations of leadership factors impact the different stages of female entrepreneurs' activity in both the launching and start-up phases, and also in the / Aparisi Torrijo, S. (2022). Los factores del liderazgo influyentes en el crecimiento y éxito del emprendimiento femenino [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186301 / Compendio

Vi hade en föreställning om att det ibland kan vara svårt att som ledare i en arbetsgrupp skapa tillit samt effektivitet. Detta fångade vårt intresse och gjorde att vi närmare ville studera två arbetsledare och deras respektive arbetsgrupper gällande effektivitet, tillit samt ledarskap. Vårt syfte med undersökningen var att undersöka vilka ledarskapsfaktorer som kan inverka för att stärka tilliten och effektiviteten i en arbetsgrupp. För att besvara syftet med undersökningen togs följande problemformulering fram: Vilka ledarskapsfaktorer kan stärka tilliten och effektiviteten i en arbetsgrupp? Utifrån uppsatsens syfte och problemformulering genomfördes två kvalitativa intervjuer med de två utvalda arbetsledarna, samt att en kvantitativ enkätundersökning genomfördes i de två arbetsledarnas respektive arbetsgrupper. Vårt resultat visar i huvudsak att det är anpassning efter situation och kontext, förmågan att frångå personliga intressen och istället se till det kollektiva intresset, flexibilitet och uppmärksamhet på arbetsgruppens behov och önskemål, samt stöd genom tillgänglighet som är de ledarskapsfaktorer som kan stärka tilliten och effektiviteten i en arbetsgrupp. / We had a notion that it sometimes can be difficult as the leader of a group to create trust and effectiveness. Our purpose of this study was to examine the leadership factors that may affect to strengthen trust and effectiveness in a group. To answer the purpose of the study the following question were presented:  What leadership factors can enhance trust and effectiveness in a work group? Based on the purpose of the study two qualitative interviews with the two designated supervisors were conducted and also a quantitative survey was conducted in the two work groups. Our results show mainly that it is adapting to the situation and context, the ability to waive personal interests and instead ensure the collective interest, flexibility and attention on the needs and wishes of the work group, and also support through the availability of which is the leadership factors that can enhance trust and effectiveness in a work group.

This research sought to gain a deeper understanding of innovation in the Western Australian State Public Sector. It achieves this by exploring the perceptions of Leaders, Experts and lnfluencers regarding innovation, enablers and barriers to innovation, and examples of innovation in the sector. In this study, 'Leaders' were employees in the State Public Sector selected from the top two tiers of the Senior Executive Service position. 'Experts and lnfluencers' were individuals who were recognised as having specialized knowledge, skills and / or success regarding innovation and / or recognised as having the power to affect or influence innovation in the Western Australian Public Sector. In addition, the research also aimed to determine ways in which innovation can be enhanced in the sector. The context of this study is the Western Australia State Public Sector (WASPS) which includes departments, trade concerns, instrumentalities, agencies and state bodies run by the WA State Government. This study is significant because there is little exploration and description of the perception of innovation in the Public Sector of Australia and a lack of common understanding of innovation in the WASPS. This study enables a much greater understanding of the depth, extent and success of innovation in this sector. Innovation is vital for a public sector needing to respond to Western Australia's growth and prosperity. The description of innovation and strategies for enhancing innovation will assist in the further development of a responsive sector. / This study adopts a qualitative methodology to explore the meaning given by Leaders, Experts and lnfluencers and their perceptions of innovation in the public sector. The qualitative paradigm provides rich meaning to the research questions for the study which are: I . What are the perceptions of innovation in the Western Australian State Public Sector amongst Leaders? 2. What are the perceptions of innovation in the Western Australian State Public Sector amongst Experts and lnfluencers? 3. What are the barriers and enablers to innovation in the Western Australian State Public Sector 4. How can innovation in the Western Australian State Public Sector be enhanced? A phenomenological approach is adopted for the study which allows the structure and essence of the phenomena of innovation within the public sector to be explored. Data was collected using semi structured, in-depth interviews and data analysis using a phenomenological approach was conducted. This ensured that the experience and meaning of the phenomena of innovation is described and explained as faithfully as possible. The key findings of the study indicate that while there are pockets of innovation within the WASPS there is an overall need to enhance the capacity for innovation. / An 'emergent model' is proposed as a framework that can provide an enhanced capacity for innovation in the WASPS. This is achieved by addressing the cultural, structural and human resource barriers that exist and by simultaneously enhancing the enablers that were identified in this study. The 'emergent model' takes a strategic view with special consideration for the context for innovation within the WASPS. Inherent in this model is the need for a clear and shared definition of innovation; the creation of ideal conditions for innovation; and the development of an innovation action plan. Superimposed on this model is the need for greater capacity for, and commitment to, meaningful public consultation. In addition the study highlighted a need for strong and effective leadership throughout the Western Australia State Public Sector to enhance innovation. In making these conclusions it is recognised that this study is specific to the state public sector of Western Australia. This study opens the possibility of more extensive research within the public sector, specific to innovation. In particular, there is significant scope to explore the relationship between political and public sector leadership and the effect of this relationship on innovation. In addition, further exploration of successful innovation in the sector could better inform the type of agency in which innovation is successful and an analysis of the leadership factors that influence successful innovation. Further research regarding the ability of leaders to create an environment to enhance innovation within the sector, recruitment practices of the WASPS, and of resource allocation and its effect on innovation capacity is advocated in this study.