• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Estudi estructural i genètic del nucli del lipopolisacàrid de "Serratia marcescens" N28b

Coderch Marco, Nuria 12 March 2008 (has links)
Serratia marcescens és un bacteri gramnegatiu que es comporta com un patogen oportunista i és responsable d'un nombre creixent d'infeccions nosocomials. Les infeccions més comuns causades per aquest bacteri són pneumònies, infeccions del tracte urinari, septicèmies i meningitis.A la membrana externa de la paret dels bacteris gramnegatius s'hi localitzen unes molècules amfifíliques, anomenades lipopolisacàrids, que consten de tres regions principals: el lípid A, que constitueix la part lipídica, i el nucli i l'antigen O, que formen la part polisacarídica, que es projecta cap a l'exterior. Aquesta particular disposició comporta que el LPS sigui l'antigen superficial més important en els bacteris gramnegatius i un dels principals factors de virulència. Per aquest motiu, ens els últims anys s'han estudiat les estructures químiques i les funcions dels LPSs d'un nombre important de bacteris gramnegatius, així com també els responsables genètics de la seva biosíntesi. Aquesta tesi s'ha centrat en l'estudi estructural i genètic del nucli del LPS de S. marcescens N28b O4. Anàlisis químiques i estructurals realitzades sobre l'oligosacàrid majoritari de la regió del nucli del LPS d'un mutant de S. marcescens N28b deficient en antigen O juntament amb anàlisis de complementació ens van permetre proposar la següent estructura química: β-Glc-(1→6)-α-Glc-(1→4)-α-D-GlcN-(1→4)-α-D-GalA-[(2←1)-α-D,D-Hep-(2←1)-α-Hep]-(1→3)-α-L,D-Hep[(7←1)-α-L,D-Hep]-(1→3)-α-L,D-Hep-[(4←1)-β-D-Glc]-(1→5)-Kdo. La configuració D dels residus de β-Glc, α-GlcN, i α-GalA es va deduir a partir de les dades genètiques i per això s'ha de considerar temptativa. Diversos anàlisis comparatius realitzats sobre la regió del nucli del LPS de la soca salvatge i del mutant deficient en antigen O van demostrar que aquesta regió és compartida per ambdós bacteris i per tant l'estructura de nucli proposada és perfectament extrapolable a la de la soca salvatge S. marcescens N28b. A més, per espectrometria de masses de ressonància d'ió ciclotró per transformada de Fourier i ionització per electrosprai (ESI FT-ICR-MS) es van identificar altres oligosacàrids en aquesta regió que probablement contenien substitucions addicionals per residus de D-glicero-D-talo-oct-2-ulosonic (Ko) o d'àcid hexosurònic, que hi eren presents tant a la regió del nucli de la soca salvatge com del mutant deficient en antigen O. D'altra banda la identificació de diferents ions que diferien uns dels altres per masses de +80 Da, suggeriren la presència de substitucions no-estequiomètriques per residus monofosfats.La identificació de l'estructura del nucli del LPS de S. marcescens N28b va permetre poder completar, en la segona part del treball, la caracterització funcional dels gens de l'agrupació waa d'aquesta soca bacteriana, implicada en la biosíntesi del nucli del seu LPS. Estudis previs realitzats sobre aquesta agrupació, constituïda per 14 pautes de lectura oberta, havien permès identificar la funció dels gens compartits amb la resta d'enterobacteris. La caracterització de la resta de gens no compartits es va realitzar a partir d'anàlisis químics i de complementació gènica sobre mutants no polars en aquests gens obtinguts en aquest treball. D'aquesta manera, l'estudi de les estructures de nucli incomplert d'aquests mutants o dels canvis fenotípics que es produïen com a conseqüència de la mutació en comparació amb la soca salvatge van permetre proposar funcions per la resta de gens de l'agrupació waa de S. marcescens N28b. Com a més rellevant, es pot citar la identificació dels gens responsables de la transferència del disacàrid lateral d'heptosa, dels residus d'àcid galacturònic i glucosamina i dels tres residus de glucosa. / Genetic and Structural Study of the Core Region of the Lipopolysaccharide from Serratia marcescens N28b""Serratia marcescens" is a recognised nosocomial gram-negative pathogen that mainly causes pneumonia, septicaemia, meningitis and urinary tract infections. In gram-negative bacteria, the lipopolysaccharide (LPS) is one of the major structural and immunodominant molecules of the outer membrane. It consists of three domains: lipid A, core oligosaccharide and O-antigen. Lipopolysaccharides are important virulence factors in pathogenic strains. Thus, structures and functions of lipopolysaccharides from many gram-negative bacteria as well as the genetic determinants of their biosynthesis have been intensely investigated. This doctoral thesis has focused in the structural and genetic characterisation of the LPS core region of S. marcescens N28b.Chemical and structural analyses of the major oligosaccharide from the LPS core region of an O-antigen-deficient mutant of S. marcescens N28b as well as complementation analyses led to the following proposed structure: β-Glc-(1→6)-α-Glc-(1→4)-α-D-GlcN-(1→4)-α-D-GalA-[(2←1)-α-D,D-Hep-(2←1)-α-Hep]-(1→3)-α-L,D-Hep[(7←1)-α-L,D-Hep]-(1→3)-α-L,D-Hep-[(4←1)-β-D-Glc]-(1→5)-Kdo. The D configuration of the β- Glc, α-GlcN and, α-GalA was deduced from genetic data and thus is tentative. Several comparative chemical analyses demonstrated that the wild strain S. marcescens N28b and the O-antigen-deficient mutant share the same core region and therefore the proposed core structure is completely applicable to that of the wild strain. Furthermore, other oligosaccharides were identified by ion cyclotron resonance-Fourier-transformed electrospray ionisation mass spectrometry, which presumably contained additional residues of D-glycero-D-talo-oct-2-ulosonic acid (Ko) or of hexuronic acid. Several ions were identified that differed from others by a mass of +80 Da, suggesting a nonstoichiometric substitution by a monophosphate residue. The elucidation of the structure shown above, allowed us to complete the functional characterisation of the genes in the S. marcescens N28 waa gene cluster involved in the biosynthesis of its LPS core region. Previous studies had led to the identification of waa genes shared by all known "Enterobacteriaceae". Chemical and/ or complementation analyses of several nonpolar mutants within the S. marcescens gene cluster generated in this work allowed us to propose functions for the remaining waa genes. Among others, genes involved in the transfer of the galacturonic acid, glucosamine and the tree glucose residues of the core region as well as in the transfer of the branched heptose disaccharide were identified.
2

Biosíntesis del lipopolisacárido de "Klebsiella Pneumoniae"

Izquierdo Lázaro, Luis 21 March 2003 (has links)
Klebsiella spp., particularmente Klebsiella pneumoniae, es un importante agente causal de infecciones nosocomiales. Las principales infecciones producidas por K. pneumoniae son las neumonías y las infecciones del tracto urinario.En las bacterias gram-negativas el lipopolisacárido (LPS) constituye el antígeno superficial más importante y consta de tres regiones principales: el lípido A, el núcleo del lipopolisacárido, y el antígeno O. Los determinantes genéticos de la biosíntesis del antígeno O y del núcleo del LPS han sido ampliamente estudiados en las Enterobacteriaceae y en otras bacterias gram-negativas.Un total de ocho pautas abiertas de lectura completas (ORFs) eran necesarias para la producción del antígeno O5 del LPS de K. pneumoniae cepa KT769. Mediante el uso de mutantes O5- y la correspondiente cepa salvaje y los mutantes complementados con la agrupación génica wb[O5], hallamos que la presencia del antígeno O5 de K. pneumoniae es esencial para algunas de las características patogénicas de esta bacteria.En un segundo trabajo fue descrita la agrupación génica wb responsable de la biosíntesis del antígeno O12 de K. pneumoniae. Un total de ocho ORFs eran necesarias para la producción del antígeno O12 del LPS de K. pneumoniae cepa KT776. El análisis de la agrupación génica wb[O12] de K. pneumoniae mostró interesantes coincidencias con la agrupación génica wb[O4] de Serratia marcescens. Este hecho nos llevó a estudiar las complementaciones entre las agrupaciones génicas de ambas enterobacterias utilizando mutantes de S. marcescens N28b (O4) y K. pneumoniae KT776 (O12). Los genes wzm-wzt y los genes wbbA o wbbB no eran intercambiables entre ambas agrupaciones génicas, independientemente de los elevados niveles de similitud existentes. Sin embargo, la introducción de los tres genes de una misma agrupación (wzm-wzt-wbbA o wzm-wzt-wbbB) en mutantes incapaces de producir el antígeno O permitió la producción del antígeno O específico de esa agrupación. La proteína WbbL de K. pneumoniae O12 realiza la misma función que la WbbL de S. marcescens O4 tanto en S. marcescens O4 como E. coli K-12.En nuestro último trabajo caracterizamos completamente la agrupación génica waa, implicada en la biosíntesis del núcleo del LPS de la cepa 52145 de K. pneumoniae. Esta agrupación génica presenta tres ORFs diferentes en K. pneumoniae 52145 en comparación con la agrupación waa de K. pneumoniae C3, que había sido descrita previamente. La caracterización genética de la agrupación mostró que las diferencias genéticas en la cepa 52145 implican la existencia de diferencias a nivel de la estructura química del núcleo del LPS de esta cepa.

Page generated in 0.0304 seconds