El sistema sanitari català està en un procés de reforma, comú a la majoria dels sistemes sanitaris d'arreu del món, i intenta solucionar problemes com el creixement de la despesa sanitària, una creixent preocupació per la qualitat, la insatisfacció dels metges i el debat sobre el paper professional de la infermeria. Aquest panorama complex ha portat a parlar de "managed care" com una possible solució.El terme "managed care" es comença a fer servir als Estats Units als anys 80, com una forma de descriure els importants canvis que hi estan succeint, especialment la aparició de les HMO (Organitzacions de Manteniment de la Salut) que desenvolupen una nova funció a aquell país: vetllar per la salut dels assegurats, abans no emmalalteixen. El sistema sanitari nord-americà ha tingut una capacitat de creixement, innovació i dinamisme molt superior a la que s'ha viscut a Europa, la llar de l'Estat del Benestar; aquesta aparent contradicció s'explica perquè la despesa en salut a Estats Units no té el caràcter eminentment social que té a Europa. A Europa, amb una sanitat organitzada al voltant de relacions de solidaritat, s'han utilitzat tradicionalment els mecanismes de gestió i relació que ara es comencen a utilitzar als Estats Units com a fórmules de "managed care". Les eines i pràctiques del "managed care" corresponen als nivells de meso i microgestió i no entren en el camp de la macrogestió, d'acord amb els següents conceptes:- El control de la assistència, que és el preponderant.- La transferència de risc cap els proveïdors.- La transparència, o difusió dels resultats. - La integració o longitudinalitat. En el cas de Catalunya, els trets característics, segons el discurs oficial, del Model Sanitari Català són els següents:- La separació de funcions de compra i provisió, amb la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública). Per aquest mecanisme s'assigna el 30% del pressupost públic.- La potenciació de l'Atenció Primària, amb la Reforma de l'Atenció Primària. El pressupost que s'hi dedica és el 25% (el 45% correspon a hospitals, el 25% a farmàcia ambulatòria i el 5% a Salut Mental, Socio sanitària i Administració)- El consens (no s'utilitza la sanitat al debat electoral) L'objectiu d'aquesta tesi és remarcar que el Model Sanitari Català coincideix força amb la majoria de les definicions que s'han fet de "managed care".

Doctor of Philosophy / Psychological services in Australia are frequently provided in the context of third party payers who impose time limits based on reasons other than particular client (or therapist) characteristics. Time limits may function as a useful clinical factor in the provision of therapy, for example through accelerating treatment. Less is known about the third party imposition of time limits and the impact they may have on psychotherapy from the perspective of psychologists. The present study investigates the impact of time limits imposed in this manner from the viewpoint of practising psychologists. Practising psychologists took part in a mixed methods study. Twenty seven participated in a semi-structured interview, and eighty-five completed a mailed questionnaire. Interviews were analysed thematically, while both qualitative content analysis and statistical analyses were applied to questionnaires. The interview and questionnaire findings were congruent, both showing that a time limit makes a difference to psychologists. Psychologists are less satisfied with treatment that can be provided in the time limited as opposed to time unlimited context. However, they also perceived benefit in terms of improved client access to psychologists and improvements in the efficiency of therapy. Participants reported that the system of third party referrals had an impact on them that was over and above the impact that a time limit itself had, for example, the fact they were externally managed. The broader context therefore reportedly brought with it the need for psychologists to adapt their treatment to the context of the service. Psychologists reported that, in response to time limits, they often changed their treatment type, for example, from a psychodynamic to cognitive behavioural approach. They also made more general changes, such as moving quicker through the process of therapy and becoming more directive and less client-centred. Perceived outcomes were also affected by the time-limited context. How psychologists conceive of, report, and achieve outcomes is different in this context, and overall outcomes were perceived as weaker. In conclusion, this study has demonstrated that time limits impact upon psychologists in important ways with regard to the process and outcomes of psychotherapy. The broader system of third party referrals has implications for the delivery of psychological services in Australia, which clinical understandings of time limitation have not accounted for. Previous research has shown that the number of sessions available makes a difference, but the present research shows that a time limit cannot be separated from the system under which it is imposed, because once it is imposed, it has implications throughout the whole process.

Techn. Univ., Diss.--Berlin, 2004.

Zugl.: Diss. Augsburg, 2006. / Literaturverz.

Zugl.: München, Univ., Diss., 2009

Thesis (Ph. D.)--Illinois State University, 1985. / Title from title page screen, viewed June 29, 2005. Dissertation Committee: John McCarthy (chair), John Brickell, Timothy Duffy, Kenneth Strand, Clayton Thomas. Includes bibliographical references (leaves 118-123) and abstract. Also available in print.

Thesis (Ph.D.)--University of Texas at Arlington, 2009.

Thesis (Ph. D.)--University of Wisconsin--Madison, 1983. / Typescript. Vita. eContent provider-neutral record in process. Description based on print version record. Includes bibliographical references (leaves 194-219).

Thesis (Ph. D.)--University of Texas at Austin, 1998. / Vita. Includes bibliographical references (leaves 137-147). Available also in a digital version from Dissertation Abstracts.

Bachelor-Arbeit Univ. St. Gallen, 2005.