[EN] THE NASRID WALL OF THE ALBAICÍN IN GRANADA Knowledge and restoration The doctoral thesis aims to establish a specific methodology of diagnosis and intervention in the nasrid wall of the Albaicín in Granada based on his unique characteristics, whether urban, architectural or constructive. For developing the methodology of diagnosis of the conservation state, a specific analysis of the mechanisms of degradation or alteration has been carried out; conducting a study of the phenomena that may have caused it, and, on this basis, formulate hypothesis causes. To prepare the intervention methodology, the performance over time of the consolidation or restoration actions achieved in the wall, from both the material efficiency and the discussion of the approach adopted point of view has been taken into account. The methodology proposed has not been limited to the resolution of problems identified in the diagnosis based on the application of a range of specific actions directly relate to the pathology or the state of degradation, but addresses the intervention from the challenging domain of monumental restoration, to ensure the readability of the wall and associated elements of his environment without disturbing the patrimonial significance. The development of the restoration project will enable therefore the discussion of methodological positions based on critical analysis, growing from both knowledge of the different mechanisms of degradation and restoration and consolidation works already achieved, with the aim of establishing a coherent approach to restoration which will be able to estimate the different historical and aesthetic circumstances of the nasrid wall. In this sense, the research draw from a holistic and interrelated knowledge that aims to incorporate the different social, political, urban or purely material and architectural circumstances that had conditioned the transformations and the wall current state of conservation. To facilitate the implementation of the general objective of this research, the diagnostic and conservation method development will be carried out in a given stretch of the nasrid wall. The wall of San Miguel has been selected, located in the hill of the same name, since it presents up to now different degrees of degradation, and the different consolidation and restoration interventions carried out as well in the wall itself as in its nearby environment are easily recognizable. / [ES] LA MURALLA NAZARÍ DEL ALBAICÍN DE GRANADA Conocimiento y restauración La Tesis Doctoral pretende establecer una metodología específica de diagnosis e intervención en la muralla nazarí del Albaicín de Granada en función de sus características singulares ya sean de carácter urbano, arquitectónico o constructivo. Para la elaboración de la metodología del diagnóstico del estado de conservación se ha llevado a cabo un análisis particular de los mecanismos de degradación o alteración, realizando un estudio de los fenómenos que los han ocasionado y, en base a éstos, formular las hipótesis de las causas. Para la elaboración de la metodología de la intervención se ha tenido en cuenta el comportamiento a lo largo del tiempo de las actuaciones de consolidación o restauración realizadas en la muralla, tanto desde el punto de vista de su eficiencia material como de la discusión del criterio adoptado. La propuesta metodológica que se propone no se ha limitado a la resolución de los problemas identificados en el diagnóstico en base a la aplicación de una serie de acciones especificas directamente relacionas con la patología o el estado de degradación, sino que aborda la intervención desde el complejo campo de la restauración monumental, de forma que quede garantizada la legibilidad de la muralla y los elementos vinculados de su entorno sin alterar su significando patrimonial. El desarrollo del proyecto de restauración deberá posibilitar, por tanto, la discusión de posiciones metodológicas basadas en el análisis crítico, partiendo tanto del conocimiento de los diferentes mecanismos de degradación como de las restauraciones y obras de consolidación ya realizadas, con el objetivo de establecer un criterio coherente de restauración que sea capaz de valorar las diversas circunstancias históricas y estéticas presentes en la muralla nazarí. En este sentido, la investigación parte de un conocimiento holístico e interrelacionado que pretende incorporar las distintas circunstancias de carácter social, político, urbano o puramente material y arquitectónico que han condicionado las transformaciones y el estado actual de conservación de la muralla. Para facilitar la implementación del objetivo general de esta investigación se llevará a cabo el desarrollo del método de diagnóstico y conservación en un tramo determinado de la muralla nazarí. Se ha seleccionado la muralla de San Miguel, situada en el cerro del mismo nombre, ya que en la actualidad presenta diferentes grados de degradación y son fácilmente reconocibles las diferentes intervenciones de consolidación y restauración llevadas a cabo tanto en la propia muralla como en su entorno cercano. / [CA] LA MURALLA NASSARITA DE L'ALBAICÍN DE GRANADA Coneixement i restauració La tesi doctoral pretén establir una metodologia específica de diagnosi i intervenció a la muralla nassarita de l'Albaicín de Granada en funció de les seues característiques singulars, ja siguen de caràcter urbà, arquitectònic o constructiu. Per a l'elaboració de la metodologia del diagnòstic i estat de conservació s'ha dut a terme una anàlisi particular dels mecanismes de degradació o alteració, realitzant un estudi dels fenòmens que els han ocasionat i, en funció d'aquests, formular les hipòtesis de les causes. Per a l'elaboració de la metodologia de la intervenció s'ha tingut en compte el comportament al llarg del temps de les actuacions de consolidació o restauració realitzades en la muralla, tant des del punt de vista de la seua eficiència material com de la discussió del criteri adoptat. La proposta metodològica que es proposa no s'ha limitat a la resolució dels problemes identificats en el diagnòstic sobre la base de l'aplicació d'una sèrie d'accions específiques directament relacionades amb la patologia o l'estat de degradació, sinó que aborda la intervenció des de la complexitat de l'àmbit de la restauració monumental, de tal manera que ha de quedar garantida la llegibilitat de la muralla i els elements vinculats del seu entorn sense alterar el seu significant patrimonial. El desenvolupament del projecte de restauració haurà de possibilitar, per tant, la discussió de posicions metodològiques basades en l'anàlisi crítica, partint tant del coneixement dels diferents mecanismes de degradació com de les restauracions i obres de consolidació ja realitzades. L'objectiu final és establir un criteri coherent de restauració que siga capaç de valorar les diverses circumstàncies històriques, formals i constructives en la muralla nassarita. En aquest sentit, la investigació parteix d'un coneixement holístic i interrelacionat que pretén incorporar les diferents circumstàncies de caràcter social, polític, urbà o purament material i arquitectònic que han condicionat les transformacions i l'estat actual de conservació de la muralla. Per facilitar la implementació de l'objectiu general d'aquesta investigació es durà a terme el desenvolupament del mètode de diagnòstic i conservació en un tram determinat de la muralla nassarita. S'ha seleccionat la muralla de Sant Miquel, situada al turó del mateix nom, donat que en l'actualitat presenta diferents graus de degradació i es recineixen fàcilment les diferents intervencions de consolidació i restauració dutes a terme, tant en la pròpia muralla com en el seu entorn proper. / López Osorio, JM. (2016). La muralla nazarí del Albaicín de Granada: conocimiento y restauración [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62157

[ES] El fuerte de Santa Cruz está ubicado a más de 375 m, en el pico del Aïdour, en la montaña del Murdjajo. Es el símbolo de la ciudad de Orán, siendo el monumento histórico más visitado por los turistas como por los propios oraneses. Gracias a esta posición domina el paisaje urbano de la ciudad y por lo tanto su paisaje cultural. Su ubicación estratégica, le permite controlar la bahía de Orán por un lado y la de Mazalquivir por otro lado, unificando los dos presidios y controlando los accesos por mar o por tierra. Convirtiéndose de esta manera en la llave de la plaza de Orán durante la época española, lo que desencadenó una serie de proyectos para fortalecer su recinto y hacerlo inexpugnable. En manos del poder militar hasta los finales siglo XX, su recién patrimonialización le proporciona la clasificación como bien cultural nacional a nivel de Ministerio de Cultura. El sistema en su totalidad se ofrecerá para el registro en la lista de la UNESCO. Lo que nos incita a estudiar su evolución y entender su plástica actual a través de un trabajo de investigación dentro del marco del análisis histórico-arquitectónico. Esta tesis pretende analizar en base a los archivos históricos, la importancia del fuerte de Santa Cruz, su papel en el sistema defensivo español de la ciudad, y cómo evolucionó durante el periodo español: desde ser el talón de Aquiles de la plaza, para convertirse, a continuación, en su punto fuerte y un baluarte inexpugnable. Complementada con un análisis del sistema defensivo de Orán para contextualizar el papel de Santa Cruz. / [CA] El fort de Santa Cruz està situat a més de 375 m, en el pic del Aïdour, a la muntanya del Murdjajo. És el símbol de la ciutat d'Orà, sent el monument històric més visitat pels turistes com pels propis oraneses. Gràcies a esta posició domina el paisatge urbà de la ciutat i per tant el seu paisatge cultural. La seua ubicació estratègica, li permet controlar la badia d'Orà d'una banda i la de Mers-el-Kebir d'altra banda, unificant els dos presidis i controlant els accessos per mar o per terra. Convertint-se d'esta manera en la clau de la plaça d'Orà durant l'època espanyola, la qual cosa va desencadenar una sèrie de projectes per a enfortir el seu recinte i fer-ho inexpugnable. En mans del poder militar fins als finals segle XX, la seua recent patrimonialització li proporciona la classificació com a bé cultural nacional a nivell de Ministeri de Cultura. El sistema íntegrament s'oferirà per al registre en la llista de la UNESCO. El que ens incita a estudiar la seua evolució i entendre la seua plàstica actual a través d'un treball de recerca dins del marc de l'anàlisi històrica-arquitectònica. Esta tesi pretén analitzar sobre la base dels arxius històrics, la importància del fort de Santa Cruz, el seu paper en el sistema defensiu espanyol de la ciutat, i com va evolucionar durant el període espanyol: des de ser el taló d'Aquil·les de la plaça, per a convertir-se, a continuació, en punt fort i un baluard inexpugnable. Complementada amb una anàlisi del sistema defensiu d'Orà per a contextualitzar el paper de Santa Cruz. / [EN] Santa Cruz fort is located at more than 375 m above the sea, on the Aïdour peak, in the Murdjajo mountain. It is the symbol of the city of Oran, being the most visited historical monument by tourists as well as by the Oranese themselves. Thanks to this position, it dominates the urban landscaping of the city and therefore its cultural landscaping. Its strategic location allows it to control Oran Bay on one side and Mazalquivir Bay on the other, unifying the two presidios and controlling access by sea or land. Thus becoming the key of Oran during the Spanish era, leading to a series of projects to strengthen its enclosure and make it impregnable. In the hands of the military power until the end of the 20th century, its recent patrimonialization allowed its classification as a national cultural asset at the level of the Ministry of Culture. The entire system is offered for registration on the UNESCO list. What prompts us to study its evolution and current design through a research work within the framework of historical-architectural analysis. This thesis intends to analyze from the historical archives, the importance of the Santa Cruz fort, its role in the Spanish defensive system of the city, and how it evolved during the Spanish period: from being the Achilles heel of the place, to convert , then in its strong point and an impregnable bulwark. Complemented with an analysis of the defensive system of Oran to contextualize the role of Santa Cruz. / Metair, S. (2023). El Fuerte de Santa Cruz y el sistema defensivo español en Orán-Argelia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202291

[EN] This master thesis is a study about the urban evolution in the perimeter of the San Esteban church between the conquest of Valencia in 1238 by King Jaime I and the accession of the artisan guilds (Germanías) in 1519. It stress the image and urbanism of the Islamic city, the urban development within the perimeter of the parish with special emphasis on the Islamic wall of both taifa and almohade and the landmarks used to limit the district, is also part ot this study. Several of the phases of urbanization are being analyzed: The first donations gained in El Llibre del Repartiment, that are shown and identified, the private urban development through Las Poblas, the construction of the new Christian Wall and the name-giving of streets in the 15th and early 16th century. The constructive evolution of the Palacio del Marqués de Caro is analyzed simultaneously showing the historic background, the image in the moment of the conquest and different phases and models using the Islamic tower as a starting point and continuing with the first Christian construction in the 13th century, modifications in the 14th century and a restructuration at the end of the 15th and the beginning of the 16th century. Moreover, from this work we derive the hypothetic location of the Islamic gate Bab-Al-Carrac, En Esplugues gate, the dimensions of the second and third Jewish quarter, the Pobla of Jaume Marc and the Almoyna in La Xerea. / [ES] La presente tesis estudia la evolución urbanística del ámbito de la Parroquia de San Esteban desde la conquista de la Valencia por Jaime I en 1238, hasta el advenimiento de las Germanías en 1519. Se incide en la imagen de la ciudad islámica, estudiando su urbanismo y la influencia posterior dentro de la circunscripción de la Parroquia, haciendo especial hincapié en la muralla islámica, tanto taifa cómo almohade, así como los hitos que sirvieron para la definición del distrito parroquial. Se analizan las fases de urbanización del sector:las primeras donaciones recogidas en el Llibre del Repartiment que se identifican y grafían, los procesos de urbanización privada a través de las Poblas, el levantamiento de la nueva muralla cristiana y la fijación de los nombres de las calles en el siglo XV y los albores del XVI. De forma paralela se estudia la evolución constructiva del Palacio del Marqués de Caro, sus antecedentes, su imagen al momento de la conquista, y las diferentes fases y modelos por los que atravesó desde la torre islámica que le sirvió de base, pasando por la primera construcción cristiana en el siglo XIII y las intervenciones del siglo XIV, hasta la gran transformación del edificio a finales del siglo XV y principios del XVI. Derivado de este trabajo se proponen además hipótesis sobre la ubicación de la puerta islámica de Bab al-Carrac, del portal d'EnEsplugues, de la dimensión de la segunda y tercera judería, y de la pobla de Jaume Marc y de la Almoyna en la Xerea. / [CA] La present tesi estudia l'evolució urbanística de l'àmbit de la Parròquia de ''San Esteban'' des de la conquesta de la València per Jaume I en 1238, fins a l'adveniment de les Germanies a 1519. S'incideix en la imatge de la ciutat islàmica, estudiant el seu urbanisme i la influència posterior dins de la circumscripció de la Parròquia, fent especial èmfasi en la muralla islàmica, tant taifa com almohade, així com les fites que van servir per a la definició del districte parroquial . S'analitzen les fases d'urbanització del sector: les primeres donacions recollides en el Llibre del Repartiment que s'identifiquen i grafien, els processos d'urbanització privada a través de ''les Pobles'', l'aixecament de la nova muralla cristiana i la fixació dels noms dels carrers en el segle XV i els albors del XVI. De forma paral·lela s'estudia l'evolució constructiva del Palau del Marqués de Caro, els seus antecedents, la seua imatge al moment de la conquesta, i les diferents fases i models pels quals va travessar des de la torre islàmica que li va servir de base, passant per la primera construcció cristiana al segle XIII i les intervencions del segle XIV, fins la gran transformació de l'edifici a la fi del segle XV i principis del XVI. Derivat d'aquest treball es proposen a més hipòtesis sobre la ubicació de la porta islàmica de Beb al-Carrac, del portal d'en Esplugues, de la dimensió de la segona i tercera jueria, i de la pobla de Jaume Marc i de la Almoyna a la Xerea / Máñez Testor, S. (2016). LA PARROQUIA DE SAN ESTEBAN DE VALENCIA Y EL PALACIO DEL MARQUES DE CARO: UNA HISTORIA PARALELA_ PROPUESTAS E HIPÓTESIS PARA UNA RECONSTRUCCION URBANÍSTICA Y ARQUITECTÓNICA 1238 _ 1519 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62684

The objective of the thesis is to develop an example of research methodology about The Urban Form, presenting a new interpretation of the place on Regomir, located in the city of Barcelona. I believe this analysis exercise is fundamental to the Rehabilitation of Urban Forms and Architecture in general. Prior to the development of the practical part of the work specified in the case of Regomir, the thesis sets forth a discourse that frames the subject of Rehabilitation from the theoretical angle. In the first chapter, the section for the bibliographical comments describes the entirety of situations that have played a role in shaping the history of the rehabilitation of architecture in the last century, formalising the background in order to have a broader vision available for current reality. To finish, the bibliographical comments contain the entirety of data published that are part of the secondary documentation collection used in my subsequent research about the specific case of Regomir. The second chapter describes the predisposition, training and planning of architecture as a veritable tool for protecting our heritage, reaching an in-depth understanding the Rehabilitation as a Planning Attitude. The objective of the third chapter of the thesis, The Case of Regomir, is to develop a concrete case for the analysis of Urban Form, providing an overall vision of the strategies of the method. This exercise allows you to draw closer to the formal, constructive and functional logic of the Urban Form of a place that has been known for centuries as El Regomir, located in the municipality of the city of Barcelona, currently coinciding with the area of this city where the carrer del Regomir is located. The current Carrer del Regomir is located on the southern side of the Gothic neighbourhood of the historic centre, starting at the Plaza of Regomir and ending at Carrer Ample. The concrete research subject arose from an interest towards an ancient and long-standing building located on a section of the street with the same name, shaping a large part of its morphology, currently identified with the numbers 11-19 on this street. The work proposes to carry out a search arising around a specific architectural work, but tightly linked to the sector it is part of, with the text and context as two intentions in themselves, forming part of a single process and a single conceptual unit. The concrete study of this place shall provide data about the customs, the economy, the needs, the construction and the architecture of the city in its training process. The study of El Regomir is presented as a methodological example in order to understand professional attitudes about rehabilitation, based on a necessary understanding prior to all Rehabilitation Projects, showing the search strategies that propitiate a project that is in dialogue with its environment. The methodology used can be extrapolated in order to research and learn about other fragments of the city that as of today have yet to be studies. Therefore, the efforts taken in the sector of El Regomir will help to understand the history of the Urban Forms of Barcelona, setting forth the strategies to be used for the study of the Catalan Urban Form in general. The value -but more general than I consider in the presentation of this work- is to transmit an attitude and a learning method in the field of rehabilitation, which is applicable to any level of architecture, from the seemingly simplest architecture to the most complex and renowned. This document develops a fragment of the Urban Form of Barcelona, where there will be an opportunity to work with extremely diverse documentation, a fact that comprehensively illustrates the possibility of searching for the method. All architects, in every rehabilitation project that they are appointed to, must know how to access all possible existing documentation and determine the objectives and the limits of their search. In my opinion, the true value of the thesis written lies in this most general appreciation.