Aquest estudi ha avaluat la relació entre l’exposició oral a l’alumini (Al) administrat a diferents dosis i durant diferents períodes de temps, i la malaltia d’Alzheimer a nivell conductual, cognitiu, neural i bioquímic en dos poblacions de ratolins amb diferent vulnerabilitat genètica per desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. Els resultats d’aquest treball permeten concloure que l’exposició a l’Al genera efectes en totes les àrees estudiades. A nivell conductual, l’exposició al metall augmenta l’ansietat i l’activitat en els grups tractats amb alumini. A nivell cognitiu genera dèficits, sobretot en la població de ratolins susceptible genèticament per desenvolupar signes de la malaltia d’Alzheimer. Finalment, efectes del metall són observats a nivell neural ja que afecta la proliferació cel•lular i a nivell bioquímic donat que les exposicions perllongades a l’Al augmenten els nivells del pèptid β-amiloide 1-42. Aquest fet és important, ja que l’agregació d’aquest pèptid és un eix central de la malaltia d’Alzheimer. / In this study we evaluated the relationship between oral exposure to aluminum (Al) administered at different doses and for different periods of time and Alzheimer's disease at behavioral, cognitive, biochemical and neural domains in two populations of mice with different genetic vulnerability to develop Alzheimer's disease. The findings of this study indicated that the exposure to Al induced effects in all the domains studied. First at behavioral level, since exposure to aluminum increased anxiety and activity in the groups exposed. Second, at the cognitive level as exposure to Al generated learning deficits, particularly in genetically susceptible mice population. Finally, some effects of the metal exposure were observed in the neurogenic response at the level of cellular proliferation and at the biochemical level, where exposure to Al during long periods of time increased the levels of β-amyloid 1-42 peptide. This is important because the aggregation of this peptide is postulated as a central event in the pathogenesis of Alzheimer's disease.

Sensory neurons are key mediators of the transduction of external stimuli from the ear to the brain, essential for the sense of balance and hearing. Understanding when, where and how the sensory nervous system is assembled during development can provide insights on deafness and balance disorders. Here, I show in zebrafish that Her9 transcription factor is a key element in the regulation of the otic neurogenesis. Loss of Her9 function leads to the ectopic expression of neurogenic genes neurod and neurod4. Moreover, I show that Her9 acts downstream of Tbx1, and both genes are activated by retinoic acid signaling emanating from the paraxial mesoderm and negatively regulated by Hedgehog signaling. Altogether, the data demonstrates a role of retinoic acid in axial patterning and the establishment of a neurogenic domain through Tbx1 and Her9. At later stages, retinoic acid has an additional role by regulating neuronal differentiation in the statoacoustic ganglion. / Les neurones sensorials de l’oïda interna són mediadores claus en la transducció dels estímuls externs des de l’oïda interna al cervell. Entendre a on, quan i com el sistema nerviós sensorial s’organitza durant el desenvolupament embrionari pot ajudar en l’estudi de les malalties neurosensorials. En el present treball, mostro en peix zebra que el factor de transcripció Her9 és un element clau en el control de la neurogènesi òtica i que Her9 es troba sota el control directe del factor Tbx1. A més, ambdos factors estan regulats de manera positva per la via de senyalització de l’àcid retinoic i negativament per la vía de hedgehog. En resum, la tesis demostra un paper de l’àcid retinoic en la regionalització axial del primordi òtic en l’eix anteroposterior i l’establiment d’un domini neurogènic a través de Tbx1 i Her9. En estadis tardans, l’àcid retinoic regula la diferenciació neuronal en el gangli estato-acústic.