El cor marró i la descomposició interna o llocat són dues importants alteracions fisiològiques que apareixen en la pera Blanquilla durant el període de frigoconservació. Aquests dos desordres es caracteritzen primer per l'enfosquiment del cor i després de la polpa. En el llocat aquest enfosquiment és de tipus humit i s'estén de forma ràpida a la totalitat de la polpa. En el cas del cor marró, la polpa presenta un aspecte sec i en aquesta hi ha grans i abundants cavitats.Encara es desconeixen els factors causants de l'aparició d'aquests dos desordres i els principals mecanismes bioquímics implicats en el seu desenvolupament. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat conèixer aquests factors i caracteritzar la via o vies bioquímiques implicades en el desenvolupament del cor marró i del llocat en peres Blanquilla. Concretament, s'ha estudiat com incideixen en la seva aparició una alta concentració de CO2 i el grau de maduresa a la collita. Per a cadascuna d'aquestes condicions es va mesurar la incidència i la severitat del cor marró i del llocat, els productes i els enzims associats amb els metabolismes fermentatiu i antioxidatiu, així com el grau de peroxidació de les membranes. Finalment, es va utilitzar l'anàlisi multivariant per a caracteritzar i diferenciar aquestes dues alteracions en funció dels paràmetres esmentats. A més, amb les tècniques multivariants es pretenia complementar i confirmar els resultats interpretats bioquímicament.Les dues alteracions van aparèixer en l'atmosfera controlada (AC) d'alt contingut de CO2 però ambdues es van diferenciar en el temps d'aparició. El llocat va aparèixer aproximadament als tres mesos de conservació mentre que el cor marró es va manifestar després d'aquesta data. A més, el llocat també es va presentar en l'atmosfera de fred normal però al final del període de conservació. Els fruits conservats en AC d'alt nivell de CO2, al principi es van caracteritzar per una important disminució de l'àcid ascòrbic (AA) i, posteriorment, per un major estat de peroxidació de les membranes respecte a les altres dues atmosferes. El cor marró és conseqüència dels danys oxidatius que es donen en condicions d'alt CO2 (baix contingut d'AA i insuficient activitat dels enzims antioxidants, ascorbata peroxidasa i catalasa). En canvi, el llocat implica majoritàriament el metabolisme fermentatiu i està altament relacionat amb l'activitat de l'enzim alcohol deshidrogenasa i el contingut d'acetaldehid. També hi intervenen altres metabolismes com l'oxidatiu però en menor grau d'implicació que en el cor marró. L'anàlisi multivariant va confirmar els resultats obtinguts en l'anàlisi bioquímica: el cor marró i el llocat són dos desordres diferents que impliquen vies metabòliques similars però amb diferent grau d'implicació. Els models de predicció construïts a partir dels paràmetres de qualitat indiquen que cap d'aquests paràmetres no pot ser utilitzat com a marcador per a predir o detectar el cor marró i/o el llocat. En canvi, el contingut d'AA pot utilitzar-se com a marcador del cor marró. Aquest desordre es dóna quan s'arriba al contingut llindar d'AA que determina l'inici del desenvolupament però, aquest valor està encara per determinar en peres Blanquilla. Un avançat estat de maduresa a la collita i una atmosfera amb un alt contingut de CO2, determinen l'aparició del cor marró i incrementen les pèrdues d'AA, probablement degudes a la reducció de la seva capacitat antioxidant. / El corazón pardo y la descomposición interna son dos importantes alteraciones fisiológicas que aparecen en la pera Blanquilla durante su período de conservación. Estos dos desórdenes fisiológicos se caracterizan, primero, por un empardecimiento del corazón y, posteriormente, por el de la pulpa. En la descomposición interna este empardecimiento es de tipo húmedo y se extiende rápidamente a toda la pulpa. En cambio, en el corazón pardo los tejidos presentan un aspecto seco con grandes y abundantes cavidades en la pulpa. Se desconocen aún los factores causantes de la aparición de los dos desórdenes y los principales mecanismos bioquímicos implicados en su desarrollo. El objetivo de esta tesis ha sido conocer estos factores, así como caracterizar la vía o vías bioquímicas implicadas en el desarrollo del corazón pardo y de la descomposición interna en peras Blanquilla. Concretamente, se ha estudiado cómo inciden en su aparición una alta concentración de CO2 y el grado de madurez a la cosecha. Para cada una de estas condiciones se determinó la incidencia y la severidad de cada alteración, los productos y las enzimas asociadas con el metabolismo fermentativo y antioxidativo, así como el grado de peroxidación de las membranas. Finalmente, se utilizó el análisis multivariante para caracterizar y diferenciar las dos alteraciones en función de los parámetros citados. Además, con las técnicas multivariantes se pretendía complementar y caracterizar los resultados interpretados bioquímicamente. Las dos alteraciones aparecieron en la atmósfera controlada (AC) de alto nivel de CO2, pero se diferenciaron en el tiempo de aparición. La descomposición interna apareció aproximadamente a los tres meses de conservación, mientras que el corazón pardo se manifestó con posterioridad a esta fecha. Además, la descomposición interna también se presentó en la atmósfera de frío normal, pero al final del período de conservación. Losfrutos conservadoss en la AC de alto nivel de CO2, al principio se caracterizaron por una importante disminución del ácido ascórbico (AA) y, posteriormente, por un mayor estado de peroxidación de las membranas respecto a las otras dos atmósferas. El corazón pardo es consecuencia de los daños oxidativos que se dan en condiciones de alto CO2 (bajo contenido de AA e insuficiente actividad de las enzimas antioxidantes, ascorbata peroxidasa y catalasa). En cambio, la descomposición interna está altamente relacionada con la enzima alcohol deshidrogenasa y el contenido de acetaldehido y, por tanto, implica mayoritariamente el metabolismo fermentativo. Además, en su desarrollo intervienen otros metabolismos, como el oxidativo, pero en menor grado que en el corazón pardo. El análisis multivariante confirmó los resultados obtenidos en el análisis bioquímico: que el corazón pardo y la descomposición interna son dos desórdenes fisiológicos distintos que implican vías metabólicas similares, pero con diferente grado de implicación. Los modelos de predicción construídos a partir de los parámetros de calidad indican que ninguno de estos parámetros puede utilitzarse como marcador para predecir y/o detectar ni el corazón pardo ni la descomposición interna. En cambio, el contenido de AA sí puede utilizarse como marcador del corazón pardo. Esta alteración se manifiesta cuando el contenido de AA disminuye por debajo de un determinado nivel, valor que en peras Blanquilla aún está por determinar. Un avanzado estado de madurez a la cosecha y una AC de alto contenido de CO2 determinan la aparición del corazón pardo e incrementan las pérdidas de AA, probablemente debidas a la reducción de su capacidad antioxidante. / Brown heart and core browning are two important post harvest disorders that occur in Blanquilla pear during storage. These two disorders are characterised by browning first the core and later the flesh. Core browning appears as brown areas in the mid-cortex of the flesh and the lesions subsequently tend to extend and may affect the entire pulp. In the case of brown heart, the tissue is dry and large and/or numerous cavities are formed in the pulp. The factors and the underlying biochemical mechanisms involved in the development of these disorders remain unclear. The aim of this thesis was to determine and characterise the biochemical pathways involved in the development of brown heart and core browning in Blanquilla pears. More exactly, we studied the effects of high CO2 concentration and harvest date on the disorders incidence. For each condition, the incidence and the damage percentage for each kind of disorder was correlated with the products and the enzymes involved in fermentative and oxidative metabolism. Multivariate analysis was used to characterise and differentiate the two disorders and was used to complement and confirm the biochemical results. Core browning and brown heart were observed when the fruits were stored at high CO2 concentration but appeared at different time. Core browning appeared first, after 3 months of storage and brown heart later. Fruits kept in air developed core browning but at the final of storage. Fruits stored at high CO2 concentration, exhibited first an important decrease in ascorbate level (AA), and later lipid peroxidation. Brown heart is the consequence of oxidative damage which appeared at high CO2 (low level of ascorbate and insuficient activity of antioxidants enzymes, ascorbate peroxidase and catalase). In contrast, core browning correlated with alcohol deshidrogenase activity and acetaldehyde content, a result that showed that fermentation is probably an underlying metabolism in the core browning incidence. Oxidative process could also be involved in core browning, but to a lesser extent than in brown heart. Multivariate analysis confirm these biochemical results and indicate that core browning and brown heart are two different disorders involving similar metabolic pathways but at a different level. According to the prediction model obtained using quality parameters, we conclude that none of these parameters may predict brown heart and core browning disorders. However, the AA level can be a marker of brown heart. This disorder is initiated when an AA dropped below a certain threshold, which remain to be determined in Blanquilla pears. Advanced maturity of fruits at harvest and storage in high CO2 determine the appearance of brown heart and increase the loss of AA, perhaps through a reduction in antioxidant capacity.

Blast of pear caused by Pseudomonas syringae pv. syringae is one of the bacterial disease that limit pear production throughout the world. Symptoms are characterized by blast of buds and blossoms wich causes significant loss of fruit production, and necrotic spots on leaves or fruits. Control of bacterial blast of pear with chemicals is difficult and is based on copper compounds and antibiontics. However, its use is limited by the low efficacy, phytotoxicity to the plant or emerging resistance of the pathogen. The activity of several phosphonates (fosetil-Al, potassium phosphonate, etephon and fosfomycin) for control of P. syringae pv. syringae infection on pear was determined in this work, and laboratory models for studying P. syringae pv. syringae-pear interaction were developed / Pseudomonas syringae pv. syringae és un bacteri que ha estat descrit com agent causant de diverses malalties en més de 200 especies vegetals. En perera causa la necrosi bacteriana, que afecta la majoria de zones productores de pera del món, provocant un debilitament dels arbres i una disminució de la productivitat. En el treball que es presenta s'ha determinat l’activitat de diversos fosfonats (fosetil-AI, fosfonat potàssic, etefon i fosfomicina) en el control de la infecció per P. syringae pv. syringae en perera. Per això s'han desenvolupat models d'estudi de la interacció P. syringae pv. Syringae-perera i s'han determinat els factors que afecten la interacció. Aquests models de laboratori, com que han permès conèixer aspectes concrets de la interacció hoste-patogen i definir de forma clara el tipus d'interacció, s'han aplicat a l'estudi de l'activitat dels fosfonats en la interacció P. syringae pv. syringae -perera i en el control de la malaltia

L'estemfiliosi de la perera és una malaltia fúngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els símptomes característics d'aquesta malaltia són lesions necròtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econòmic d'aquests últims. Si les condicions climàtiques són favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la pèrdua total de la producció. La malaltia es localitza bàsicament en la conca mediterrània, sent les zones fructícoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itàlia els llocs on les pèrdues de producció són més grans. Actualment l'únic mètode de control és la cobertura permanent dels òrgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecció és necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadència fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadència d'aplicació comporta que al llarg del període vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadències setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadència és quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicològics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econòmic de la producció i en alguns casos afavorir l'aparició de resistències del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i són per tant innecessàries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funció de les condicions climàtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides només quan són necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els paràmetres climàtics de durada del període d'humectació i temperatura mitjana durant aquests períodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficàcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadència fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment eficaç en el control de la malaltia, sent l'eficàcia obtinguda mitjana. Aquesta eficàcia de control esta en funció del nivell de pressió de la malaltia, obtenint eficàcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats és elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficàcia més baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram és el producte amb una eficàcia més elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinàmica dels paràmetres ambientals de durada deis períodes amb humectació, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els períodes d'humectació, la durada dels períodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectació deguda a la rosada és la principal causa d'humectació i que és un procés lent i continu. Les durades més freqüents d'humectació han estat períodes inferiors a 12 hores i les temperatures més freqüents durant aquests períodes han estat entre 11 i 21°C. S'ha determinat també que existeixen períodes amb humitat relativa elevada però sense formació de pel·lícula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen períodes breus d'interrupció de la humectació en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes.La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjançant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en més del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que només en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecció. Demostrant així que el model STREP és fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els períodes interromputs d'humectació i les durades d'aquests períodes, en les infeccions produïdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a períodes separats els períodes d'humectació interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a períodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els períodes amb humitats relatives elevades sense formació d'humectació en condicions naturals no són suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium.S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcel·les de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficàcia semblant als tractaments setmanals, però amb una reducció del nombre d'aplicacions necessàries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressió d'inòcul del patogen elevada presenta bons resultats però inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%).De tots aquests resultats es conclou que el model STREP és adequat per ésser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funció d'aquests resultats es considerarà la seva implementació en Estacions d'Avisos Fitosanitaris. / Brown spot of pear, caused by Stemphylium vesicarium, is an important disease in fruit-growing areas of Europe, mainly in Girona (Catalonia) and Emilia-Romagna (Italy). Infections and necrosis occur on leaves and fruits. If the environmental conditions are favourable for the disease, the loss of production will be very high. The control of brown spot of pear is based on protecting sprays of fungicide applied, al 7-to 15-day intervals depending on the type of fungicide. The high number of fungicide applications needed to maintain acceptable levels of disease can produce toxicological effects on ecosystems, humans and increased costs of pear production. We have determined the efficacy of disease control by different fungicides, sprayed with a preventive strategy in 3 trials during 2 years. None of the fungicides showed high efficacy of disease control, and the efficacy was related to the disease level. Experiments under controlled-conditions showed that treatments done with post-¬infection strategies have a low efficacy. Thiram was the fungicide with better efficacy for both preventive and after-infection strategies. During five years,1992-1996, we studied the dynamics of environmental conditions of wetness period, temperature, high relative humidity period (>90%) and rainfall. The most frequent wetness periods were shorter than 12h. The temperature during these periods was between 11-21°C. There were periods with high relative humidity but without wetness formation, and there were also wetness periods interrupted by dry periods. The relative humidity during these dry periods was high or low. The research has been focused to eliminate unnecessary sprays, and an infection model for S. vesicarium (STREP) was previously developed, which quantifies the effect of wetness duration and temperature on the severity of infection by S. vesicarium. The model was evaluated in 42 field trials and was validated in relation lo its capacity to predict the intensity of disease. Most part of disease level predictions (95%) were coincident with disease levels observed, showing that STREP model was a reasonable good predictor. We studied the effect of relative humidity during interrupted wetness periods, and the effect on disease progression of periods with high relative humidity but without wetness on disease levels. Interrupted periods with low relative humidity can be considered as two separated periods, but if the relative humidity is high (>98 %) it can be considered as a continuous period. Periods shorter than 12-18 h with high relative humidity but without wetness were insufficient to start infections. The STREP model was evaluated during two years and was used for scheduling treatments with fungicides, and showed that the efficacy with SA:0.4 threshold was similar to weekly sprays, but saving 25-50 % of fungicide sprays. The utilisation of a threshold SA:0.6 showed a smaller efficacy than weekly sprays but it saved applications about 50-70 %. From these results it can be accepted say that the STREP model can be used in pilot trials as a forecaster for scheduling sprays in commercial orchards for rational control of brown spot of pear. If the results are acceptable, the model will be integrated on Grower's Warning Stations.

Submitted by Irvana Coutinho (irvana@ufpa.br) on 2017-05-29T14:42:52Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_MatintaCorChuva.pdf: 1005769 bytes, checksum: 328bd4f56bb1d211064c8359b07f7cb8 (MD5) / Approved for entry into archive by Irvana Coutinho (irvana@ufpa.br) on 2017-05-29T14:43:52Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_MatintaCorChuva.pdf: 1005769 bytes, checksum: 328bd4f56bb1d211064c8359b07f7cb8 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-05-29T14:43:52Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_MatintaCorChuva.pdf: 1005769 bytes, checksum: 328bd4f56bb1d211064c8359b07f7cb8 (MD5) Previous issue date: 2015-08-31 / CNPq - Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico / Considerando que a cultura popular constitui-se como um mosaico colorido de mitos, ritos, valores e saberes e, que estes, por sua vez, estão quase sempre ausentes dos espaços escolares inviabilizando a formação de sujeitos sociais críticos e capazes de valorizar a cultura local, é necessário que a escola desenvolva ferramentas de ressignificação da cultura popular. Nosso estudo pauta-se em uma bibliografia atual e ampliada sobre os temas-foco do trabalho, a exemplo, da Ludicidade, da Educação Ambiental e da Literatura Infantil, dialogando com autores de diferentes áreas de conhecimento, demonstrando nosso gesto interdisciplinar de pensamento e mergulhando em pensamentos como de Carlos Skliar e Homi Bhabha, articulando literatura infantil, práticas (pedagógicas) ambientais e pós-colonialismo, sempre atentos aos processos rizomáticos e transversais que enunciam o desejo de aprender para além das fronteiras disciplinares. Em nosso trabalho buscamos esses instrumentos de valorização da cultura local, por meio das lendas amazônicas (representadas pela lenda da Matinta Perera) acreditamos no grande potencial das produções culturais como estratégias de valoração no regional. Assim, o objetivo desta pesquisa foi buscar compreender as possibilidades e aproximações entre a Mitopoética Amazônica e a Educação Ambiental atenta e contextualizada ao rico imaginário da cultura popular presente nos discursos infantis. Tivemos como locus de pesquisa a Escola de Ensino Infantil “Ecoescola Rita Nery”, localizada no Bairro do Tenoné, Belém, PA com a seguinte metodologia: formação de grupo focal com as professoras da Ecoescola para discussão e planejamento da atividade, delimitação da temática “lixo urbano e a Matinta Perera”, encenação da estória em conexão a temática escolhida, “reconto” da estória por parte das crianças e coleta e analise das narrativas. Constatamos, pelas narrativas infantis, que a personagem Matinta Perera apresentou-se com caráter diversificado o que oportunizou nas crianças a incorporação de hábitos e posturas “ecologicamente corretas”, passando a comportarem-se como agentes multiplicadores ambientais. / Whereas popular culture was established as a colorful mosaic of myths, rituals, values and knowledge, and they, in turn, are often absent from school spaces impeding the formation of critical social subjects and able to appreciate the local culture we recognize in the Amazonian legends (represented in this work by the legend of Matinta Perera) potential rescue tools, recovery and reinterpretation of the Amazon culture. The objective of this research was to try to understand the possibilities and approaches between Amazon mythopoeic and environmental education attentive and contextualized to the rich imagery of popular culture present in children's speech. We develop our study in Early Childhood Education School "Ecoescola Rita Nery" located in Tenoné District, Bethlehem, PA to the following methodology: focus group training with teachers of Ecoescola for discussion and planning of activity, thematic delimitation "urban waste and Matinta Perera "story staging tied the chosen theme," retelling "of the story by children and collection of narratives. We note, by the children's narratives, the character Matinta Perera presented with diverse character which provided an opportunity for children to incorporate habits and attitudes "ecologically correct", started to behave as environmental multipliers.