a) Scenarios for the impact of immigration on longevity and dependency of the elderly in the Spanish populationThe composition of the Spanish population has recently changed due to immigration. We find a bound for the change in magnitude of healthy life expectancy and life expectancy in disability when the population of foreign residents is taken into account. For this population there is no information about the mortality experience and the disability prevalence. With data from the Survey on Disabilities, Handicaps and Health Status from 1999, we can estimate healthy life expectancy and life expectancy in disability using the Sullivan method. Data come are taken from the Spanish Statistical Institute (INE) and the WHO. We adapt Sullivan's method to the case of two different populations and we establish possible scenarios. The differences between the mortality table that has been estimated for the foreign resident population and the Spanish mortality table are apparent and they are more evident for women. At 65 year of age in the worst scenario, which occurs when all the members of the foreign resident population are disabled, life expectancy in disability would be 2 more years for men and 3 more years for women than when the foreign population is not considered. Our scenarios reveal that the impact on the calculation of in life expectancy and life expectancy in disability is of moderate size.b) Health Indicators and the use of medical services on the foreign-born population resident in Catalonia.This paper examines health differences in Catalonia for those individuals who were born in another country compared to the native population, in seven health districts. Data come from the Survey of Health in Catalonia 2006 for people aged 15 or above. Logistic regression is used to examine the effect of foreign origin on health indicators and the use of medical services, controlled by sex, age, level of education, presence of chronic diseases and social status. No significant differences in the presence of chronic diseases, smoking behaviour and overweight are found. We observe that residents who were born in another country have a lower health perception that those born in Spain. They also have less private health insurance coverage; they are more prone to use emergency services and tend to visit the usual primary care physician than their native analogues. No evidence is found of differences between the two populations when considering visits to any primary physician. The comparative behaviour of the foreign born population when compared to the native population is analogous, when using controls. The higher likelihood to visit the usual primary physician by the foreign born population could be explained by a lower private insurance coverage for this group.c) Health of Immigrants in European countriesThe health of older immigrants can have important consequences for needed social support and demands placed on health systems. This paper examines health differences between immigrants and the native-born populations aged 50 years and older in 11 European countries. We examine differences in functional ability, disability, disease presence and behavioural risk factors, for immigrants and non-immigrants using data from the Survey of Health, Aging and Retirement in Europe (SHARE) database. Among the 11 European countries, migrants generally have worse health than the native population. In these countries, there is a little evidence of the "healthy migrant" at ages 50 years and over. In general, it appears that growing numbers of immigrants may portend more health problems in the population in subsequent years.d) Gender Differences in Health in 11 European Countries: Results from SHAREWe examine gender differences in health in 11 European countries. It is not clear if differences between men and women in multiple dimensions of health are the same across countries. We use the Survey of Health, Aging and Retirement (SHARE) with a sample of 27,444 persons (ages 50+) across the 11 countries. We examine how health behaviours, the presence of functioning problems, disease prevalence, self-rated health, and health care utilization, differ for men and women in multiple countries. We also examine how gender differences in self-rated health are mediated by differences in functioning and disease. There are similarities in gender differences in health across these countries. Men are more likely than women to be overweight and to be current smokers; while women are more likely to report having recently seen or talked to a doctor. Functioning problems and IADL difficulties are more prevalent among women across all countries; the presence of ADL difficulties does not differ by gender in many countries. Hypertension and arthritis are also more common among women; while heart disease is more common among men. Other diseases do not consistently differ by gender. While subjective assessment of health is poorer among women, part of this difference is due to women being older and having more functioning problems. While women have worse functioning and more disability than men; we cannot generalize that women's health is worse than men's. Some diseases are more prevalent among men. Gender differences in health depend on the dimensions studied.KEYWORDS: Immigration, Health economics, Life expectancy, Health care usage, Count data models / L'objectiu de la tesi doctoral era examinar tendències en l'impacte de la salut, la utilització dels serveis sanitaris, la longevitat i les cures de llarga durada de la población adulta d'Europa i d'Espanya, en particular. En general, s'estudien les diferències en diverses dimensions de salut per gènere, i també les diferències en salut i ús de serveis mèdics entre immigrants i no immigrants adults en onze països europeus. Per últim, s'estudien els possibles canvis en l'esperança de vida i la dependència deguts a l'impacte de la immigració dels últims anys a Espanya.L'envelliment és un fenomen conegut en moltes societats, i dia rere dia es fa més evident, ja que és palpable un increment en la proporció de població adulta en les últimes dècades, especialment a Europa, on el percentatge d'aquest col·lectiu és generalment més gran que a la resta del món, i on els increments de la població adulta en relació amb la població activa són notables. Les principals causes de l'envelliment de la població es poden englobar en tres parts: una esperança de vida més llarga, un decreixement del nombre de naixements i el fenomen de la immigració. Aquesta tesi doctoral es centra en el paper de la immigració i la població adulta que viu a Espanya i en 11 països europeus:(1) Analitza les diferències de gènere en salut dels individus de 50 i més anys en 11 països d'Europa, explicant com els comportaments de salut, la presència de problemes funcionals, la prevalença de malalties, l'autopercepció de la salut, i la utilització de serveis mèdics difereixen entre homes i dones en múltiples països;(2) S'examinen les diferències de salut entre immigrants i no immigrants de 50 i més anys d'edat en 11 països europeus. Les diferències en salut examinades són les habilitats funcionals, discapacitats, la presència de malalties i el comportament de factors de risc.(3) S'analitza la utilització dels serveis mèdics dels immigrants i es compara amb la població nativa de 50 i més anys d'edat i en múltiples països europeus. Particularment, s'explica com difereix el nombre esperat de visites al metge, al metge de capçalera o les visites a l'hospital entre els dos grups; i per últim(4) S'estudia l'efecte de l'entrada massiva d'estrangers residents a Espanya en els últims anys en el càlcul de l'esperança de vida lliure de discapacitat i l'esperança de vida en discapacitat.

El constante crecimiento de la urbanización de las ciudades hace necesaria una continua expansión de los servicios públicos municipales hacia las zonas recién urbanizadas. El coste del mantenimiento de las infraestructuras o servicios urbanos asociados está asociado a la distribución de los viales y espacios libres. Por ello la forma urbana afecta a la morfología de los elementos físicos del servicio, y por tanto incide sobre su balance económico de explotación. Dado que la estructura de la ciudad y particularmente la de sus espacios públicos es muy rígida en el tiempo, tiene gran trascendencia el adecuado conocimiento de las relaciones que vinculan la ordenación urbanística de un ámbito con los futuros ingresos y gastos generados en la gestión de los servicios públicos asociados. Con objeto de definir y cuantificar estos nexos de unión entre urbanismo y Haciendas Locales, se ha procedido a seleccionar de entre todas las competencias municipales aquellas relacionadas con el territorio. Globalmente se ha obtenido que, de media, el 41% de los ingresos y el 28% de los gastos corrientes del municipio se destinan a servicios íntimamente ligados a la ordenación urbanística. En un segundo nivel de escala, se ha analizado el rol de cada una de las variables urbanísticas con incidencia en el balance económico de explotación de los servicios públicos municipales en zonas residenciales. Se ha encontrado que la edificabilidad, el valor de las propiedades y la densidad de viviendas serían los determinantes urbanísticos de los ingresos municipales, mientras que la eficiencia lineal, la eficiencia superficial y la densidad lo serían en el paso de los gastos. A partir de las variables anteriores se han podido estimar las funciones de ingreso y de gasto corriente municipal para zonas de nuevo desarrollo, así como los umbrales urbanísticos de la sostenibilidad económica de los nuevos crecimientos urbanísticos. Finalmente, se ha estudiado la elasticidad del balance económico municipal en los nuevos sectores urbanizados frente a la existencia de parcelas sin edificar, viviendas vacías y segundas residencias, observándose que todas las situaciones anteriores pueden derivar en enormes variaciones de ingresos y gastos sobre los teóricos previstos. / El constant creixement de la urbanització de les ciutats fa necessària una contínua expansió dels serveis públics municipals cap a les zones recentment urbanitzades. El cost del manteniment de les infraestructures o serveis urbans associats està associat a la distribució dels vials i espais lliures. Per això la forma urbana afecta a la morfologia dels elements físics del servei, i per tant incideix sobre el seu balanç econòmic d'explotació. Atès que l'estructura de la ciutat i particularment la dels seus espais públics és molt rígida en el temps, té gran transcendència l'adequat coneixement de les relacions que vinculen l'ordenació urbanística d'un àmbit amb els futurs ingressos i despeses generades en la gestió dels serveis públics associats. A fi de definir i quantificar aquests nexes d'unió entre urbanisme i Hisendes Locals, s'ha procedit a seleccionar d'entre totes les competències municipals aquelles relacionades amb el territori. Globalment s'ha obtingut que, de mitjana, el 41% dels ingressos i el 28% de les despeses corrents del municipi es destinen a serveis íntimament lligats a l'ordenació urbanística. En un segon nivell d'escala, s'ha analitzat el rol de cadascuna de les variables urbanístiques amb incidència en el balanç econòmic d'explotació dels serveis públics municipals en zones residencials. S'ha trobat que l'edificabilitat, el valor de les propietats i la densitat d'habitatges serien els determinants urbanístics dels ingressos municipals, mentre que l'eficiència lineal, l'eficiència superficial i la densitat ho serien en el cas de les despeses. A partir de les variables anteriors s'han pogut estimar les funcions d'ingrés i de despesa corrent municipal per a zones de nou desenvolupament, així com els llindars urbanístics de la sostenibilitat econòmica dels nous creixements urbanístics. Finalment, s'ha estudiat l'elasticitat del balanç econòmic municipal en els nous sectors urbanitzats enfront de l'existència de parcel·les sense edificar, habitatges buits i segones residències, observant-se que totes les situacions anteriors poden derivar en enormes variacions d'ingressos i despeses sobre els teòrics previstos. / The steady urban growth in cities calls for a continued expansion of municipal services to newly urbanized areas. The cost of infrastructure maintenance and associated urban services is closely related to the distribution of roads and open spaces. Therefore urban form affects the morphology of the physical elements of the service and therefore affects its operating economic balance. Since the structure of the city, and particularly its public spaces, is very rigid over time, it is of great significance to have an adequate knowledge of the relationship linking the urban planning of an area with future income and expenses arising from the management of associated utilities. In order to define and quantify these links between urban planning and local budget, we have selected from all municipal powers only those related to physical territory. Overall it was shown that, on average, 41% of revenues and 28% of the running costs of the municipality are for services closely linked to urban planning. On a secondary level, the role of each of the urban variables has been analyzed along with its impact on the economic balance of the exploitation of municipal utilities in residential areas. It has been found that buildability, property values and housing density are the urban determinants of municipal revenues, whereas the linear efficiency, open space efficiency and housing density are the determinants with respect to costs. From the above variables we have been able to estimate revenue from current expenditures for areas of new development as well as establish the urban thresholds of economic sustainability of new urban growth. Finally, the elasticity of the municipal economic balance in the newly urbanized areas has been studied, given the existence of undeveloped parcels, empty homes and second homes, noting that all the above situations can lead to huge variations of income and expenses expected on the theoretical predictions.

En esta tesis de doctorado estudié cómo las comunidades indígenas atacameñas que habitan en el desierto de Atacama, en el norte de Chile, están administrando y gestionando los bienes patrimoniales dentro de sus territorios. Para esto me he centrado en dos aspectos; por una parte he analizado el valor económico y el uso turístico que hacen de los recursos patrimoniales. Paralelamente se han estudiado los impactos que ello está teniendo en el proceso de etnogénesis atacameña. Planteo que el turismo está teniendo un rol performativo de la cultura atacameña, que ha implicado la reincorporación y reinvención de elementos culturales que estaban en desuso. Para desarrollar esta investigación he utilizados una metodología cualitativa, utilizando técnicas etnográficas. Para ello se llevaron a cabo dos temporadas de trabajo de campo, en las que se han realizado entrevistas semiestructuradas y abiertas con informantes claves, observación participativa en distintos proyectos de turismo comunitario desarrollados por comunidades atacameñas, tanto en el salar de Atacama como en el territorio del Alto Loa. / In this doctoral research I studied how the atacameños indegenous communities, in the Atacama desert (northern Chile), are managing the cultural heritage whitin their territories. I focuse on two central aspects, in one hand the economic value and the touristic uses of these heritage resources. Also I explain the impacts it's having the use of cultural heritage with touristic purposes in the atacameños ethnogenesis process. I argue that tourism is having a performative role in atacameños culture, which involved the reincorporation and reinvention of cultural elements that were unused. In this research it used a qualitative methodology which involved two seasons of fieldwork in which they have conducted semi-structured and open interviews with key informants. Also it performed participative observation in four communities who are developed tourism projects both in the Salar Atacama and in the territory of Alto Loa.

El objetivo que se plantea en este trabajo de investigación consiste en determinar si existe un deterioro de la situación económico-financiera para una muestra de empresas (personas jurídicas), todas ellas con un mismo denominador común: formar parte de la lista de acreedores de alguna empresa que hubiera presentado situación concursal en Cataluña durante el bienio 2004-2005. A este potencial efecto en cadena producido a nivel financiero, analizado durante un período de 5 años (los dos años anteriores, el año el concurso y los dos años posteriores), provocado de forma originaria por la empresa que entra en concurso y que afectaba directamente al acreedor que mantenía un crédito comercial con el cliente- deudor, lo denominamos efecto dominó. La metodología utilizada consiste en: 1.- Revisión del estado de la cuestión: En cuanto a la literatura previa sobre el riesgo de crédito, la insolvencia empresarial y el fracaso empresarial; su enfoque jurídico y se añade una breve referencia al entorno económico del bienio 2004-2005. 2.- Selección de la muestra: el punto de partida para acometer el análisis empírico han sido las empresas que presentaron situación concursal en Cataluña durante el bienio 2004-2005 (173 empresas), el 100% de la población. Para seleccionar la muestra definitiva se accede a los listados de acreedores de las empresas concursadas y se seleccionan aquellas que cumplían dos requisitos: ser persona jurídica y tener un crédito pendiente de cobro superior a los 50.000 euros. Se obtuvieron 438 empresas. 3.- Selección y análisis de las ratios económico-financieras: se opta por escoger 14 ratios económico-financieras distribuidas en tres grandes áreas: solvencia/liquidez, endeudamiento y rentabilidad. 4.- Tratamiento estadístico de la muestra: A.- Estudio empírico descriptivo univariante: Con el objetivo de proporcionar simetría y estabilidad a los datos, se filtran los datos y se utiliza la «mediana» como medida de síntesis representativa. El filtro se diseña de dos maneras diferentes: a) de forma individual: ratio a ratio sin considerar las restricciones del filtro de las restantes ratios y b) de forma conjunta: que se cumplan las restricciones del filtro en el conjunto de las ratios de forma simultánea, provoca una disminución importante del número de observaciones pero un aumento de la estabilidad, pues todas las ratios tendrán el mismo número de observaciones para todos los períodos. Con los datos obtenidos, se procede a realizar un primer análisis univariante de las ratios filtradas individual y conjuntamente, así como una comparativa de los mismos. No obstante, como consecuencia de que los resultados no alumbran conclusiones definitivas, se opta por técnicas estadísticas multivariantes posicionales. B.- Estudio empírico multivariante: Se escoge la técnica de Escalamiento Multidimensional (MultiDimensional Scaling-MDS) que trata de representar en un espacio geométrico de pocas dimensiones las proximidades existentes entre un conjunto de empresas estudiadas a través de sus ratios económico-financieras y proyectadas en un período consecutivo de 5 años. Con el objetivo de identificar los rasgos característicos que subyacen en la ubicación de las empresas, el MDS se combina con la aplicación de la metodología PROFIT, la cual recoge, a través de regresiones formalizadas para cada ratio y para cada período, las puntuaciones respecto a las ratios de cada empresa; y encuentra la mejor correspondencia entre cada ratio y el espacio perceptual ocupado por las mismas, incorporando para ello, vectores de dirección que ayuden a interpretar, a nivel económico, los resultados obtenidos. La posición de los vectores normalizados, que representan a cada uno de los ratios significativos analizados en el mapa MDS, aportan a lo largo de los 5 períodos una visión temporal del deterioro económico-financiero detectado durante el bienio estudiado. Se concluye afirmando que, en líneas generales, a través de la metodología del escalamiento multidimensional se detecta que el efecto dominó producido inicialmente por unos clientes-deudores que no satisfacen sus deudas en tiempo y forma, deriva en un deterioro de los estados económico-financieros durante los 5 períodos estudiados. Este deterioro se enmarca en una disminución de la solvencia/liquidez y de la rentabilidad, así como en un aumento considerable del nivel de endeudamiento. Y aunque al final del período 5 las empresas recuperan los niveles iniciales de liquidez y las buenas rentabilidades, no consiguen disminuir su deuda, por lo que generan así un mayor endeudamiento. / This thesis aims to shed some new light on an understudied topic of financial deterioration of companies which found themselves involved in a bankruptcy process of one (or more) of their key account clients. Our research is focused on companies that went into a bankruptcy in Catalonia during the period 2004-2005. The analysis entails five consecutive periods: two years before the bankruptcy of the key client, the year of the bankruptcy and two posterior years after the event of bankruptcy. This allows us to evaluate the gradual deterioration of the company’s accounts due to the default of their key client which we propose to call “a domino effect”. In order to analyze profoundly the financial deterioration of the accounts of the company, we use 14 different financial and economic ratios typically used in the field literature. The information comes from the financial statements of the companies published in the Mercantile Register of Catalonia. Using a multidimensional scaling (MDS) we are able to organize the aforementioned 14 ratios into manageable two-dimensional space and plot the relationship between them in a clear way. Proximities established this way between the ratios are further refined through a PROFIT (PROperty FITting) analysis. Through a series of regressions for each combination of four ratios across all the five consecutive periods we are able to establish clear-cut relationships between the ratios expressed now as vectors in the previously mentioned 2D space. After aggregating the ratios into families and plotting those across the five-year time span the results reveal that already at the early periods before the bankruptcy of the key client companies show signs of economic strain in their accounts. This state worsens as the time passes, until the formal bankruptcy of the client, just to start a weak recovery in the consecutive period. Even though the companies in the vast majority recover from this shock the domino effect provokes that their debt levels remain excessively high. This in turn puts a new hurdle in their way to full recovery which is not observed in our data.

A la tesi diu: Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials / Còpia digital de l'exemplar imprès de la tesi dipositat a la Biblioteca de la Facultat d'Economia i Empresa / Els nexes d'unió entre la Hisenda Pública i la Política Social han tingut un reconeixement explícit, que s'ha posat de manifest en entrar en conflicte els dos conceptes, degut a l'evolució i l'allunyament dels seus objectius. Un reconeixement implícit ja existia des que els drets socials varen ser contemplats en les cartes magnes dels països democràtics i en les directrius i recananacions dels organismes internacionaIs. Els països han disenyat en llurs constitucions polítiques de benestar social i els organismes internacionals han promogut objectius comuns de progrés social (desenvolupament humà, atencions socials, millora dels estàndars de vida), que han estat signats i ratificats per les nacions membres o afiliades. Això ha portat a aquests països a garantir, amb càrrec a les finances públiques, els esrrentats drets socials que, per aquests convenis, han adquirit la categoria de bens de caràcter públic. Aquests compromisos inicials han tingut una evolució que acompanyava un contexte de desenvolupament econòmic i social. Però, en el moment en que la crisi ha deturat el creixement general, el nivell d'aquests serveis ha posat en situació límit l'activitat financera de l'Estat. Aquesta situació ha portat a un reexamen del punt en que es situa el caràcter públic d'un bé o servei (producció, provisió, consum), que faci inqüestionable el seu finançament per la hisenda comunitària i quin nivell de la mateixa (central, regional, local), la lògica i les possibilitats d'una provisió compartida (sector públic-sector privat-sector social), o l'adscripció a un dels dos últims sectors, segons que la fòrmula adient o desitjada sigui "amb guanys" ("profit") o "sense guanys" ("non-profit"), que caracteritzen, respectivament, als sectors privat i social. El propòsit d'aquesta tesi és, al capítol I, donar una pauta per poder situar i qualificar els serveis socials entre les alternatives privacitat-publicitat, en base a la tipologia establerta en la teoria dels bens públics, dins d'un esquema del procés oferta-demanda. Al capítol II, es desenvolupen formes de provisió de serveis socials aplicables als tres sectors -públic, privat i social-, tant pel que fa a la prestació dels serveis can al seu finançarrent, com a pauta per utilitzar el sistema adient en cada cas, segons el resultat de la contrastació d'un servei amb l'esquena esmentat. Les formes de finançarrent estàn estretament lligades als sistemes de prestació dels serveis; és adient, per tant, l'anàlisi dessagregada dels dos processos, que es fa a l'esmentat capítol, per treure'n les implicacions sobre els nivells d'oferta i demanda que cada sistema comporta, i oferir la possibilitat de variar les relacions existents, per arribar a aquelles que ofereixin un major equilibri entre la satisfacció d'unes necessitats i les formes de subvenció d'uns serveis. Com s'ha demostrat repetidament en els últims temps, el finançament públic dels serveis socials i de benestar és el causant principal de l'elevació de la despesa pública. Però sota aquesta afirmació genèrica hi ha una actuació diferent dels conceptes que configuren la despesa social. Per això, al capítol III s'analitza, per una selecció de països dels quals s'ha disposat de l'informació necessària, l'estructura i composició interna de la despesa, en especial la despesa social, i es dona compte, també, del contingut d'obligacions socials adquirides per compromisos legals, que les han convertit en "economies de transferència". Al capítol IV es veu que, malgrat la crisi i la depresió econòmica, que han provocat una recesió general, les societats que havien superat la fase industrial i estaven en l'etapa industrial avançada, continuen la seva evolució cap a una nova forma de societat, anomenada post-industrial. Això comporta una adequació d'objectius, polítiques i finances als recursos escassos existents, endagant una racionalització de les activitats socials per tal que, de l'eficàcia tècnica i l'eficiència econànica, en resulti un rendiment social elevat. De la proolemàtíca originada pel binomi nivell d'evolució assolit-grau d'insuficiència de recursos disponibles, ja s'en ocupen els països afectats amb mesures encaminades a l'objectiu immediat de contenció de la despesa pública i, també, els organismes intemacionals dels que formen part aquelles nacions, amb l'estudi de canvis substancials d'aplicació a més llarg termini, que són analitzats i contrastats a l'esmentat capítol IV. En els capítols III i IV es fa evident que, per poder endegar el futur, tant els països can els organismes internacionals parteixen del coneixement de la realitat existent. Per això, al capítol V es presenta la situació dels serveis socials a Catalunya, que comprèn els serveis sota la competència de la Generalitat i adscrits a la Direcció General de Serveis Socials. Es fa un balanç dels recursos públics assignats, per determinar la seva importància relativa i la distribució de la responsabilitat financera entre la Generalitat, les Diputacions i els Ajuntaments, contrastant, al final, aquest comportament amb la tònica observada en l'anàlisi comparat del capítol III. Encara que el futur de la delimitació de l'àmbit, competències. i responsabilitats financeres dels serveis socials a Catalunya està pendent, bàsicament, de dues lleis que, avui, encara s'estan perfilant (Llei de Serveis Socials i Llei Reguladora de Bases de Règim Local), la distribució actual, exposada al capítol V, permet assenyalar les transferències de la Generalitat (ajudes individuals i subvencions a centres de serveis socials) com la part més important del dispendi públic en serveis socials a Catalunya. Per tant, l'anàlisi de la seva distribució, que es fa al capítol VI, junt amb el coneixement del seu origen, han de permetre l'aplicació de les mesures adoptades i els canvis estudiats pels països avançats, que es creguin convenients per aconseguir els resultats que la nostra economia permet i la nostra societat es mereix. Així, encara que el nivell de serveis socials assolit a Catalunya sigui inferior al que gaudeixen els països esmentats, es poden conduir millor cap a un creixement equilibrat i racional, si se’ls aplica, alhora, un criteri econòmic i social que conjugui possibilitats d'elecció individual amb assignació eficient de recursos, ajustant el nivell de la demanda per mitjà d'elements reguladors i racionalitzant l'oferta perquè contribueixi a la contenció de la despesa.

La Educación Superior constituye un imperativo estratégico para los países, impactando a la sociedad como un todo, siendo la formación de capital humano avanzado uno de los factores que permite un mayor bienestar de las personas y propicia la movilidad social. Es así como, en Chile, el retorno de la educación superior, su financiamiento y la deserción, especialmente en las universidades, pasan a constituir factores claves de este proceso y, por ende, preocupación creciente de la política pública. En concordancia con el objetivo central de esta investigación, los resultados obtenidos, desde la perspectiva del estado del arte y desde su metodología, contribuyen a reafirmar los factores enunciados, generando desafíos en la discusión política y técnica del modelo de educación superior imperante. Considerando las características de la educación superior actual y las problemáticas descritas, se desarrollan cuatro hipótesis. La primera, analiza la tasa de retorno a la educación superior en Chile, utilizando la técnica del estimador de “Diferencias en Diferencias”, estableciendo el impacto que ésta genera en la movilidad social, utilizando datos de corte transversal obtenidos de la encuesta de caracterización socioeconómica gubernamental (CASEN), para los intervalos 2003–2009 y 2006–2011, obteniendo que el salario de las personas, más su nivel de estudios, podrían explicar un cambio en la estratificación social de los individuos. Para el intervalo 2003-2009, la tasa interna de retorno de la educación superior es positiva, con un 31,47%. Sin embargo, se evidenció que no hay mejoramiento real de ingresos para el individuo para el período 2006-2011 con un -15,47%. Por lo cual, existe un grupo de instituciones y titulaciones que no necesariamente son rentables. Una segunda hipótesis, se relaciona con las condiciones que explican los salarios de los egresados, previas a su ingreso a la universidad o las generadas durante su desempeño en ella. De esta forma, un estudio sobre 1.108 egresados de pregrado de una universidad estatal y regional, que han financiado sus estudios universitarios con créditos estatales, correspondientes a las cohortes de los años 2005 al 2010, bajo un análisis de ecuaciones estructurales, evidenciando que el salario promedio de los egresados no se explica por su rendimiento en la universidad, sino por características anteriores a su ingreso universitario, como son sus notas de enseñanza secundaria, el resultado de su prueba de selectividad a la universidad y, de forma muy especial, de sus resultados en la prueba de selectividad de matemáticas, es decir, con una fuerte correlación con sus habilidades cognitivas. Una tercera hipótesis que fue contrastada, se relaciona con la segmentación y segregación territorial, que han generado las políticas de financiamiento a las universidades en Chile. Para lo cual, se examinó la política pública de financiamiento destinado a las universidades estatales y privadas del Consejo de Rectores (CRUCH), en un análisis de correlación de variables de financiamiento actual, con datos 2011-2012, confirmando una alta correlación de los distintos instrumentos analizados. Esto, reafirma que las asimetrías y desigualdades entre las instituciones, especialmente, para las universidades estatales de regiones y sus “claras desventajas de inicio”, son producto de la entrega de recursos económicos basales en un sistema de financiamiento a la oferta, donde se mezclan instrumentos de financiamiento directo con subsidios a la demanda, becas y créditos, en un sistema altamente competitivo, destacando que el mayor aporte otorgado a las universidades de mayor complejidad, durante más de treinta años, ha impactado en el posicionamiento, clasificación, reputación y la percepción social sobre el prestigio de estos planteles universitarios. En un sistema donde la deserción alcanza un 52% promedio, caracterizado con una cobertura creciente de créditos y becas, para estudios de pregrado, focalizado hacia estudiantes de condiciones socioeconómicas más pobres, se contrastó la hipótesis que relaciona los factores explicativos de los estudiantes que han desertado, durante cinco años continuos. Es así, como se detectó 2386 casos de una universidad estatal y regional, durante el período 2008-2013. A partir de un análisis estadístico descriptivo, se pudo constatar que los mayores desertores son aquellos estudiantes que fueron beneficiarios de crédito estatal (55,36%), más que los beneficiarios de becas o con una combinación de ambos. Al revisar la condición socioeconómica, se evidenció que los estudiantes pertenecientes a familias de menores recursos fueron los que presentaron mayor deserción, alcanzando los estratos (quintiles) uno y dos un 69,69% del total. Al analizar la variable género, se pudo constatar que los hombres (64,79%) fueron los que presentaron mayor deserción respecto a las mujeres. Asimismo, hay condiciones institucionales que pueden ayudar a bajar las tasas de deserción, siendo instrumento de política pública, ya que está generando importantes pérdidas, tanto para el Estado como para las familias.

This doctoral thesis will try to identify all structural elements that form the tourist landscape of the Valley of Camprodon, primarily from the tension between tradition/modernity vectors and between the nodes/semiologic landscapes vectors. In the first example we analyse the evolution of the tourist landscape to the present day to identify all surviving elements and the factors leading to change. In the second case we study the images that shape the profile of the Valley, either isolated elements (nodes) or landscape scenes (semiologic landscapes, according to Urry). To reach this goal we conduct a critical interpretive review of all existing literature about the different looks to the tourist spaces, assessing elements including the tourist image of the destination, any part or area that make up a tourist space, and any discipline used to “capture” the spaces. The following step of the research is to analyse the graphic image of the Valley based on a selection of photographs from tourist guidebooks, public and private archives, private collections, webpages and flickr. At the same time we study the textual image evolution on guidebooks from the end of the 19th century until 2012. The possibility of havig an overall view study on tourism focused only on the Valley of Camprodon and, at the same time, establishing causality, Complementarity or opposition relations between the projected and the perceived image of the area are some of the major motivations for this Thesis / La tesi pretén identificar els elements estructurals que composen el paisatge turístic de la Vall de Camprodon, especialment a partir de la tensió entre el vector de tradició/modernitat i el vector entre node/espai semiològic. En el primer cas, s’analitza l’evolució del paisatge turístic des dels inicis de l’activitat turística fins als nostres dies, amb la finalitat de detectar els elements per pervivència i els factors de canvi. En el segon cas, s’estudia quines imatges configuren el perfil de la vall, ja siguin elements puntuals (nodes) o bé escenes paisatgístiques (espais semiològics, segons Urry). Per assolir aquest objectiu es realitza una revisió crítica i interpretativa de la literatura existent sobre les diverses mirades als espais turístics, valorant elements com la imatge turística de la destinació,les peces o àrees que formen un espai turístic i les diverses disciplines de «captura» dels espais. Tot seguit, en aquesta recerca s'analitza la imatge gràfica de la vall a partir d'un conjunt de fotografies seleccionades de guies de turisme, d'arxius públics i privats, de col·leccions privades, de pàgines web i del portal Flickr. Alhora, també s’estudia l’evolució de la imatge textual que han experimentat les guies des de finals del segle XIX fins a l’any 2012. Així doncs, la possibilitat de disposar d’un estudi turístic de «visió global»i cenyit únicament a la Vall de Camprodon, i al mateix temps, de poder establir relacions de causalitat, complementarietat o oposició entre la imatge emesa i la imatge percebuda

La presente investigación tiene como finalidad el análisis de las principales estrategias que caracterizan la gestión de los festivales artísticos (artes escénicas, música y audiovisual) en un contexto de crisis económica y presupuestaria. A partir del contraste con la literatura teórica y comparada, y de la contextualización en el marco político y administrativo español, las hipótesis de la investigación se organizan alrededor de cuatro ejes: la caracterización tipológica de los modelos de gestión de los festivales, las estrategias de financiación, las estrategias de gestión de los recursos humanos y el impacto de la recesión durante el período 2008-2013. La corroboración de las mismas se realiza a partir de los datos obtenidos de tres trabajos de campo focalizados en dos territorios complementarios entre sí (el conjunto de España y Catalunya). El trabajo demuestra el carácter explicativo clave de la dependencia del organismo titular (correlacionado con el grado de financiación pública), el género artístico principal y el volumen total del presupuesto. Para comprender la mayoría de las estrategias adoptadas es necesario tener en cuenta el carácter intensivo, temporal e intermitente de los festivales hecho que explica tanto el potencial financiero como la particular gestión de sus recursos humanos. Finalmente, las bajas barreras de entrada y de salida de la industria de los eventos, revelan tanto la vulnerabilidad como la adaptabilidad y mutabilidad de los festivales en periodos de recesión económica. / This research aims to analyse the main strategies that characterize the artistic festivals management (performing arts and audio-visual) in a context of economic and budgetary crisis. In contrast with both theoretical and comparative literature, and the contextualization of the Spanish political and administrative framework, the research hypotheses are organized around four axes: typological characterization of festivals management models, financing strategies, human resources management strategies and the impact of the economic recession among 2008-2013. Three field works focused on two complementary areas (Spain and the region of Catalonia) were made in order to corroborate these hypotheses. The research proves the key role of three points to explain the festivals management models: the dependence to public, private and non-for-profit organizations of the ownership (correlated with the public funding degree), the main artistic style and the global volume of the budget. To understand most of the adopted strategies is pivotal to consider the intensive, temporary and intermittent nature of festivals. Consequently, this effect explains the financial and specific human resources management potentials. Finally, the low entry and exit market barriers to industry events reveal the vulnerability, adaptability, and mutability of festivals in periods of economic recession.

El presente trabajo representa un intento de explicar el crecimiento del sector productivo cubano y de identificar sus principales determinantes y restricciones, para un periodo en el que las mayores restricciones comerciales y financieras obligaron al país a reorientar su modelo económico y su patrón de inserción en la economía mundial. Por el lado de la oferta, se consideran los factores de producción tradicionalmente incluidos en el análisis neoclásico (capital, trabajo y tecnología), analizando su potencial efecto en la evolución del producto. Se analiza igualmente la evolución, estructura y potencial impacto en el PIB del sector productivo, de los diferentes componentes de la demanda agregada definidos en la Contabilidad Nacional (consumo, inversión y exportaciones netas). La segunda parte del análisis se centra en identificar las variables específicas del contexto cubano, que han podido limitar el crecimiento potencial del PIB del sector productivo. Con ese objetivo, se analizan las principales reformas regulatorias aplicadas durante el periodo de estudio y el efecto que los procesos de centralización y descentralización económica, asociados a dichos cambios, han podido tener sobre los niveles de eficiencia; evaluando el margen existente para seguir profundizando, dentro de un sistema socialista, en los cambios regulatorios impulsados durante el periodo de estudio. Siguiendo los supuestos descritos en los modelos de Crecimiento Restringido por la Balanza de Pagos (CRBP), se examina a continuación la posible existencia de una restricción externa al PIB del sector productivo cubano, consecuencia de un volumen de divisas insuficiente para financiar el crecimiento potencial de la economía. El análisis de la demanda externa se complementa con aquellas variables cuyo comportamiento ha podido ser determinante en el volumen de divisas disponibles en la economía cubana (términos de intercambio, deuda externa, remesas y bloqueo), por constituir éste un elemento central de la demanda agregada cubana. En la última parte del capítulo se estudian los mecanismos de transmisión entre ambas restricciones y la posible retroalimentación o neutralización de sus efectos sobre el PIB del sector productivo cubano. Por último, se persigue contrastar empíricamente las hipótesis de la investigación y discutir sobre la conveniencia y capacidad de los diferentes modelos teóricos y empíricos, para aproximar y explicar el crecimiento del sector productivo cubano. Tras contrastar la relevancia de los factores y restricciones de oferta y de demanda, se propone una modelización del PIB que incluya sus principales determinantes y restricciones estructurales, a partir de la estimación de un sistema de ecuaciones simultáneas. Los resultados obtenidos permiten concluir que el sector productivo cubano ha estado simultáneamente determinado y restringido por factores de oferta y de demanda. Por el lado de la oferta, un marco regulatorio excesivamente centralizado habría limitado el crecimiento de la eficiencia y del PIB del sector productivo cubano. Por el lado de la demanda, la falta de divisas habría restringido dicho crecimiento en el largo plazo. La interacción entre ambas restricciones obliga a considerar en el análisis la posible compensación o retroalimentación de su efecto en el PIB del sector productivo cubano a lo largo del periodo de estudio. / This study attempts to analyse the growth of Cuba’s production sector and to identify the main determinants and constraints that existed during a period when tighter restrictions on trade and financial activity forced the country to reorient its economic model and its position in the world economy. This analysis includes an exploration of the institutional dimension of the gross domestic product (GDP). The model, variables and methodology used for this purpose have all been adapted to the particular features and specificities of the Cuban economy. The results lead to conclude that the productive Cuban sector has been simultaneously determined and restricted by supply and demand factors. From one side, a very centralized regulatory framework has limited the efficiency gains in the productive Cuban sector. From other side, the lack of foreign currency has restricted the Cuban GDP growth in the long term. The interaction between both restrictions recommends to explain the GDP growth of the Cuban productive sector through a simultaneous equations model.

Architecture forms an inherent part of urban tourism. Nevertheless, so far little research has been carried out regarding the interdependencies between urban tourism and architecture in general, as well as contemporary architecture in particular. Furthermore, there is a lack of literature regarding the reasons for contemporary architecture attracting tourism. Therefore, the present thesis is based on two principle research questions: 1. What is the role of contemporary architecture in urban tourism destinations? 2. Why is contemporary architecture attracting tourism? Taking a twofold approach, the theoretical part of the thesis was based on a comprehensive literature review – including a wide variety of related disciplines – and dedicated to the first principle research question. Thus, by means of a contextual view, it was demonstrated that contemporary architecture can play a multitude of important roles in urban tourism, and contribute to the image of an urban destination. Devoted to the second principle research question, the empirical part of the thesis was built on exploratory case study research at the locations of Berlin and Beijing. First, by means of content analysis of travel guidebooks, for both case study locations a sample of contemporary architecture with significance for tourism has been identified. And secondly, for each of the samples’ units of analysis, a specific level of touristic significance, related to different roles (or types) of tourists, has been measured. Furthermore, specific features and characteristics, distinguishing the selected architectures, have been observed and allocated. Using univariate, bivariate and multivariate analysis techniques, during the ensuing data evaluation, those features and combinations of features with an influence on the touristic significance of contemporary architecture have been identified. As a result, around 50% of the analysed relations showed significant signs of dependency. Important modalities for the touristic significance of contemporary architecture turned out to be, for instance, having a touristic function, being accessible for visitors, being of large size and showing predominance towards the surrounding built environment. However, depending on the evaluated roles of tourists, the results differed. / L’arquitectura forma una part inherent del turisme urbà. Malgrat aquest fet, fins ara han estat molt poques les recerques portades a terme que facin referència a la interdependència entre el turisme urbà i l’arquitectura en general; així com de l’arquitectura contemporània en particular. Cal constatar també la manca de literatura pel que fa a les raons per les quals l’arquitectura contemporània atrau al turisme. Tenint en compte tot el anteriorment mencionat, la següent tesis es basa en la recerca de dues preguntes principals: 1. Quin és el paper de l’arquitectura contemporània en les destinacions de turisme urbà? 2. Què és el què fa que l’arquitectura contemporània atragui al turisme? Tenint en compte aquesta doble aproximació, la part teòrica de la tesis fou basada en una exhaustiva ressenya (incloent una àmplia varietat de disciplines relacionades) i dedicada a la pregunta principal de la recerca. D’aquesta manera, partint d’una visió contextual, s’ha demostrat que l’arquitectura contemporània pot jugar múltiples i importants papers dins el turisme urbà, així com contribuir a la imatge d’una destinació turística urbana. Lleial al segon principi de la pregunta de la recerca, la part empírica de la tesis fou construïda en l’exploració d’un cas d’estudi de recerca en els emplaçaments de Berlín i Pekín. Primerament, i mitjançant l’anàlisi del contingut de guies de viatges, en l’estudi d’ambdues localitzacions s’ha identificat una mostra d’arquitectura contemporània amb significança pel turisme. En segon lloc, i per cadascuna de les mostres de les unitats d’anàlisi, s’ha mesurat un nivell de significança turística específic que es relaciona amb els diferents papers (tipus) de turisme. També s’han observat trets i característiques específiques que es poden distingir entre les diferents tipologies de turisme observades i establertes Emprant tècniques d’anàlisis d’una, dues i múltiples variables, al llarg de la avaluació resultant de la informació, s’han identificat aquells trets i combinacions de trets amb una influència en la importància del turisme en l’arquitectura contemporània. Com a resultat, al voltant del 50% de les relacions analitzades mostraren indicis de dependència significatius. Modalitats importants per a la significança turística de l’arquitectura contemporània foren per exemple tenir una funció turística, ser accessible als visitants, ser de grans mides i mostrar predominança respecte a l’entorn construït. Malgrat tot, i depenent de l’avaluació dels diferents models de turisme, els resultats difereixen.