La malaltia pulmonar obstructiva crònica ( MPOC ) caracteritzada per la presència d’ obstrucció crònica i poc reversible del flux aeri, és una malaltia prevenible i tractable. L’ etiologia més freqüent en el nostre medi és el tabac. És causa freqüent de morbi mortalitat i una important causa de ingrés hospitalari en la nostra àrea, sent en la fase final quan la malaltia genera més despesa al sistema sanitari. No totes les persones fumadores acaben desenvolupant MPOC, cal una susceptibilitat genètica i la concurrència d’ una sèrie de factors afavoridors ( paquets-any acumulats, envelliment, exposició laboral o ambiental a tòxics respiratoris...) Es coneguda en la literatura l’ existència d’ un infradiagnòstic de la malaltia, en part per la desconeixença de la importància de determinats símptomes per part de la població i en part perquè els professionals no busquem prou la malaltia. Una base important en la lluita contra la malaltia és la detecció precoç. Per tal de tenir ben estudiada a la nostra població i mirar de frenar el creixement de la MPOC, vam decidir fer un estudi de cribratge, en l’ àmbit de l’ atenció primària , en la població més susceptible de tenir la malaltia , realitzant una enquesta validada de símptomes respiratoris i exposició laboral i una espirometria a totes les persones del CAP majors o iguals a 45 anys ( en l’ any 2006) que en la seva història informatitzada constaven com a fumadors i exfumadors. El fet de fer l’ espirometria en el CAP va facilitar la participació dels pacients, per la proximitat, en especial en adaptar-nos als seus horaris. La realització de les espirometries per personal del servei de Neumologia en el CAP, habituat a fer les proves, va assegurar un alt percentatge d’ espirometries correctament realitzades. L’ estudi va permetre detectar errors diagnòstics, corroborar diagnòstics de MPOC existents i diagnosticar de MPOC a persones que fins ara no es coneixien afectades de la malaltia, evitant el sobrediagnòstic d’ asmàtics fumadors com a pacients amb MPOC gràcies a la utilització de tractament amb beta-2 i corticoides inhalats durant 4 setmanes. Vam poder conèixer la susceptibilitat de la nostra població fumadora a patir la malaltia. En el treball utilitzarem com a sinònims susceptibilitat per desenvolupar MPOC i prevalença en exposats a tabac. També el grau d’ infradiagnòstic, determinar altres factors de risc per la MPOC diferents de l’ edat i els paquets-any , com són l’ exposició laboral, el dèficit d’ alfa-1 antitripsina i la presència de patologia cardiovascular. Vam determinar quins eren els símptomes respiratoris que s’ associaven amb més freqüència amb el patró d’ obstrucció parcialment irreversible. L’ estudi va demostrar que la patologia cardiovascular era més prevalent en els pacients amb MPOC i que la seva presència orientava a pensar que el pacient estava afectat de MPOC ( tenir PCV augmentava 1,7 vegades la susceptibilitat). També es va concloure que la MPOC era un factor de risc independent per l’ existència de patologia cardiovascular, com ho són el tabac, la hipertensió, la dislipèmia... L’ estudi ens va permetre fer una validació externa d’ un qüestionari de cribratge per MPOC en exposats a tabac, en l’ àmbit de l’ Atenció Primària , basat en l’ edat, els paquets-any, el IMC i uns pocs símptomes, realitzat per Price i col·laboradors, que ens va semblar d’ una gran utilitat per la seva simplicitat i sensibilitat. En analitzar els resultats del nostre estudi, per establir l’ associació entre la MPOC i els diferents paràmetres avaluats i evitar variables confusores, vam identificar variables molt similars a les que contenia el qüestionari de Price, als que vam incorporar l’ existència d’ antecedent d’ exposició laboral de risc i de tenir patologia cardiovascular. Amb aquest nou model de qüestionari afinàvem molt més en el cribratge de la MPOC en els nostres pacients exposats al tabac, permetent-nos detectar a aquells que tenen més susceptibilitat per desenvolupar la malaltia. / Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) characterized by the presence of chronic, poorly reversible obstruction of airflow is a preventable and treatable disease. The most frequent etiology in our area is tobacco. It is a common cause of morbidity and mortality and a major cause of hospitalization in our area, being the final stage when the disease leads to greater spending on healthcare. Not all smokers develop COPD, there must be a genetic susceptibility and the occurrence of a number of favouring factors (packs-year cumulative, age, occupational or environmental exposure to toxic breathing ...) It is known in the literature the existence of an under diagnosing of the disease, partly due to the ignorance of the population about the importance of certain symptoms and partly because professionals do not look for the disease systematically enough. An important foundation in the fight against the disease is early detection. In order to study our population and try to stop the growth of COPD, we decided to make a study of screening in the field of primary care in the more likely population to have the disease. To do so, we made a validated survey of occupational exposure and respiratory symptoms and a spirometry to every smoker or former smoker, who was aged 45 years or more in 2006. The fact of making the spirometry in the PCC (Primary Care Center) facilitated the participation of patients, because of the closeness, in order to adapt to their schedules. The execution of spirometry by trained technician from the service Pneumology in the PCC assured a high percentage of correctly performed spirometry. The study allowed detecting diagnostic errors, confirming existing diagnoses of COPD and diagnosing new COPD patients, avoiding the over diagnosing of asthmatic smokers as if they were COPD patients, through the use of treatment inhaled corticosteroids and beta-2 for 4 weeks. We could find the susceptibility of our smoking population to suffer the disease. The work used as synonyms susceptibility to develop COPD and prevalence in people exposed to tobacco, the degree of under diagnosing, determine risk factors for COPD apart form age and year-packages, such as the occupational exposure, the deficit of alpha-1 antitrypsin and the presence of cardiovascular disease. We determined which respiratory symptoms were more often associated with the pattern of obstruction partially irreversible. The study showed that cardiovascular disease was more prevalent in patients with COPD and that their presence led to think that the patient was suffering from COPD (PCV had increased 1.7 times the susceptibility). We also conclude that COPD was an independent risk factor for the existence of cardiovascular disease, as smoking, hypertension, dyslipidemia ... The study allowed us to have an external validation of a screening questionnaire for COPD patients exposed to tobacco in the field of primary care based on age, package-year, BMI and few symptoms conducted by Price and colleagues, which we find it has a great utility for its simplicity and sensitivity. In analyzing the results of our study to establish the association between COPD and the different evaluated parameters and to avoid confusing variables, we identify variables similar to those contained in the questionnaire of Price. We incorporated the existence of antecedent of occupational risk exposure and the fact of having cardiovascular disease. With this new questionnaire we improved a lot in the screening of COPD in our patients exposed to tobacco, allowing us to detect those who are more susceptible to developing the disease.

En la Comarca de Osona (Barcelona) en el año 2003 se realizó un estudio dirigido por los servicios de Epidemiologia y Salud mental del Hospital General de Vic con el objetivo de detectar trastornos de la conducta alimentaria entre los adolescentes y analizar los factores relacionados. Este estudio estaba subvencionado por la Agència d'Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques (AATRM) en cuya convocatoria de becas señalaba la necesidad de realizar un estudio de este tipo en Cataluña. Participaron 20 centros escolares públicos y concertados de la comarca. Se administró un cuestionario a 2280 adolescentes varones y mujeres de 14 a 16 años.El 16% de las mujeres y el 2% de los varones encuestados presentaban una situación de riesgo de padecer un trastorno alimentario, detectada por los tests administrados. Además, el 32,5% de las mujeres y 7,1% de varones estaban insatisfechos con su imagen corporal.La prevalencia global de TCA fue del 1,9%. Si diferenciamos por sexos encontramos: a) mujeres, prevalencia total 3,49%, anorexia nerviosa 0,35%, bulimia nerviosa 0,44% y TCANE 2,7%; b) varones, prevalencia total 0,27%, anorexia nerviosa 0,0%, bulimia 0,09; TCANE 0,18%. Las mujeres tenían 13,6 veces más posibilidades de padecer trastorno alimentario que los varones. Al analizar los factores de riesgo de trastorno alimentario se observó que en las mujeres estos eran la edad (a mayor edad mayor riesgo), el vivir en un municipio rural, ser fumadora, tener la primera menstruación de forma temprana (antes de los 12 años), no vivir con la madre y comer sola. En los varones el único factor asociado fue el comer solo.Un 20% de los adolescentes afirmaron ser fumadores. La edad media de inicio del consumo de tabaco era de 12 años en los varones y 13 en las mujeres.Otros hallazgos de interés fueron: a) la detección de una frecuencia elevada de trastornos depresivos en adolescentes varones y mujeres que tenian insatisfacción con su imagen corporal y conductas de riesgo de trastorno alimentario, b) la asociación entre ideas de suicidio y la presencia de un trastorno alimentario o depresivo. / A study to know the prevalence of eating disorders was done in the region of Osona, Barcelona, Spain in 2003. This work was supported by Agència d'Avaluació de Tecnologia i recerca Mèdiques (AATRM).The study sample consisted of the students from the 20 secondary schools. A self-report questionnaire was administered to 2280 adolescents from 12 to 16 years old (community sample).16% women and 2% men were at risk of suffering from eating disorders. 32% girls and 7% boys was unsatisfied with their body shape. The adolescents at risk of eating disorder and their parents were interviewed by a psychologist. The prevalence of eating disorders was 1,9%. In women: total 3.5%, anorexia nervosa 0.35%, bulimia 0.45%, eating disorder not otherwise specified 2.7%. In men: total 0.27%, anorexia nervosa 0.0%, bulimia nervosa 0.09% and eating disorder not otherwise specified 0.18%.Factors significantly associated with risk of eating disorder in women were age, rural town, smoking, early menstruation, not living with the mother and eating alone.KEY WORDS: adolescents, eating disorders, prevalence, risk factors.

OBJECTIVE: Anxiety disorders are among the most common comorbid conditions in youth with bipolar disorder (BP). We aimed to examine the prevalence, correlates, persistence (>50% of the follow-up time), and the onset of new anxiety disorders in youth with comorbid anxiety disorders and BP. METHODS: As part of the Course and Outcome of Bipolar Youth study (COBY), 446 youth ages 7 to 17, who met DSM-IV criteria for BP-I (n=260), BP-II (n=32) or operationalized criteria for BP not otherwise specified (BP-NOS; n=154) were included. Subjects were evaluated for current and lifetime Axis-I psychiatric disorders at intake using the Schedule for Affective Disorders and Schizophrenia for School-Aged Children–Present and Lifetime version (K-SADS-PL), and standardized instruments to assess functioning and family history. Subjects were followed on average 5 years using the Longitudinal Interval Follow-up Evaluation. RESULTS: Forty-four percent (n=194) of the sample met DSM-IV criteria for at least one lifetime anxiety disorder, most commonly separation anxiety (24%) and generalized anxiety disorders (16%). Nearly 20% met criteria for two or more anxiety disorders. Overall, anxiety disorders predated the onset of BP. BP-II subjects were more likely than BP-I or BP-NOS subjects to have a comorbid anxiety disorder. After adjusting for confounding factors, BP youth with anxiety were more likely to have BP-II, longer duration of mood symptoms, more severe ratings of depression, and family history of depression, hopelessness and somatic complaints during their worst lifetime depressive episode than those without anxiety. Of the 170 youth who had anxiety at intake, 80.6% had an anxiety disorder at any time during the follow-up. Most of the anxiety disorders during the follow-up were of the same type as those present at intake. About 50% of the youth had persistent anxiety, particularly Generalized Anxiety Disorder (GAD). Persistence was associated with multiple anxiety disorders, less follow-up time in euthymia, less conduct disorder, and less treatment with antimanic and antidepressant medications (all p-values≤0.05). Twenty-five percent of the sample who did not have an anxiety disorder at intake developed new anxiety disorders during follow-up, most commonly GAD. New onsets were significantly associated with being female, lower socioeconomic status, presence of attention-deficit/hyperactivity disorder and substance use disorder and more follow-up time with manic or hypomanic symptoms (all p-values≤0.05) CONCLUSIONS: Comorbid anxiety disorders are common in youth with BP, and most often predate BP onset. BP-II, a family history of depression, and more severe lifetime depressive episodes distinguish BP youth with comorbid anxiety disorders from those without. In addition, anxiety disorders in youth with BP tend to persist and new anxiety disorders onset in a substantial proportion of the sample. Careful consideration should be given to the assessment of comorbid anxiety in BP youth. Furthermore, early identification of factors associated with the persistence and onset of new anxiety disorders may enable the development of strategies for treatment and prevention. / OBJECTIUS: Els trastorns d'ansietat són les condicions comòrbides més comuns en nens i adolescents amb trastorn bipolar (TB), però fins on sabem, cap estudi ha examinat l'evolució dels trastorns d'ansietat en joves i adults amb TB. L'objectiu de l'estudi va ser examinar els factors associats amb la persistència (>50% del temps de seguiment) i l'aparició de nous trastorns d'ansietat en nens i adolescents amb TB. MÈTODE: Com a part de l’estudi Course and Outcome of Bipolar Youth (COBY), 413 nens i adolescents entre 7 i 17 anys que complien els criteris per el Manual Diagnòstic i Estadístic IV (DSM-IV) pel TB-I (n=244), TB-II (n=28) o el criteri operacionalitzat pel TB no especificat (TB-NOS; n=154) van ser reclutats principalment de consultoris d'atenció ambulatòria. Els subjectes van ser seguits de mitjana durant 5 anys utilitzant el Longitudinal Interval Follow-up Evaluation. RESULTATS: Dels 170 nens i adolescents que presentaven ansietat a l'inici de l’estudi, el 80.6% tenia un trastorn d'ansietat en qualsevol moment durant el seguiment. La majoria dels trastorns d'ansietat durant el seguiment van ser del mateix tipus que els presents a l'inici de l'estudi. Al voltant del 50% dels joves tenien persistència d'ansietat, sobretot trastorn d'ansietat generalitzada (TAG). La persistència es va associar amb trastorns d'ansietat múltiple, menys temps de seguiment en eutimia, menys trastorn de conducta i menor tractament amb medicaments antidepressius i antimaníacs. Vint-cinc per cent de la mostra que no tenien un trastorn d'ansietat a l'inici, va desenvolupar nous trastorns d'ansietat durant el seguiment, en general TAG. L'inici de nous trastorns d'ansietat es va associar significativament amb ser dona, baix nivell socioeconòmic, presència del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, trastorn per consum de substàncies i més temps de seguiment amb símptomes maníacs o hipomaníacs. CONCLUSIONS: Els trastorns d'ansietat en nens i adolescents amb TB tendeixen a persistir i l'ansietat de nou inici apareix en una proporció substancial de la mostra. S'ha de prestar atenció a l'avaluació de l'ansietat comòrbida en nens i adolescents amb TB i la identificació precoç dels factors associats amb la persistència i l'aparició de nous trastorns d'ansietat poden permetre el desenvolupament d'estratègies pel tractament i la seva prevenció.