L'avaluació de la qualitat en interpretació al final del procés formatiu de postgrau hauria de coincidir, si més no majoritàriament, amb les expectatives de qualitat professionals respecte a un intèrpret novell. Partint d'aquesta hipòtesi, i inspirant-nos tan en estudis de satisfacció o expectatives de qualitat d'usuaris d'interpretació (perspectiva professional) com en els protocols d'avaluació aplicats a diverses universitats (perspectiva acadèmica), així com en els Models dels esforços de Daniel Gile, la nostra recerca empírica i observacional suposa una contribució a la identificació dels criteris de qualitat en interpretació. Es va enregistrar i transcriure un ampli corpus amb un total de 69 avaluacions de 18 estudiants davant d'un total de 7 examinadors en un postgrau d'interpretació de conferència mèdica. Després d'identificar els indicadors de qualitat (67) considerats pels avaluadors, es va dur a terme una anàlisi estadística, l'establiment de categories (6) i la identificació de trets distintius entre els avaluadors. La innovació rau en el fet d'haver desgranat els criteris de qualitat implícits a partir del corpus (avaluacions en un postgrau d'especialitat), en el mètode emprat per identificar les categories i en el seu processament. Els resultats mostren, entre altres qüestions, que la quantitat de comentaris positius o negatius fets pels avaluadors pràcticament no influeixen en la puntuació atorgada als estudiants. / La evaluación de la calidad en interpretación al final del proceso formativo de posgrado debería coincidir, al menos mayoritariamente, con las expectativas de calidad profesionales respecto a un intérprete novel. Partiendo de esta hipótesis, e inspirándonos tanto en estudios sobre satisfacción o expectativas de calidad de usuarios de interpretación (perspectiva profesional) como en los protocolos de evaluación aplicados en distintas universidades (perspectiva académica), así como en los Modelos de los esfuerzos de Daniel Gile, nuestra investigación empírica y observacional supone una contribución a la identificación de los criterios de calidad en interpretación. Se grabó y se transcribió un amplio corpus con un total de 69 evaluaciones de 18 estudiantes ante un total de 7 examinadores en un posgrado de interpretación de conferencia médica. Tras identificar los indicadores de calidad (67) considerados por los evaluadores, se procedió a un análisis estadístico, al establecimiento de categorías (6) y a la identificación de rasgos distintivos entre los evaluadores. La innovación radica en haber desgranado los criterios de calidad implícitos a partir del corpus (evaluaciones en un posgrado de especialidad), en el método utilizado para identificar las categorías y en su procesamiento. Los resultados muestran, entre otros extremos, que la cantidad de comentarios positivos o negativos realizados apenas influyen en la puntuación que otorgan a los estudiantes. / Assessing interpreting quality at the final stages of a student's training process at the postgraduate level should be, for the most part, in keeping with quality expectations for novel practitioners. On the basis of such hypothesis, and inspired by studies on quality satisfaction or users' expectations (professional approach), assessment protocols used in different training schools (academic approach), and Daniel Gile's Efforts Model, our research -empirical and observational- aims to contribute to identify quality-defining criteria in interpreting. A large corpus was recorded and transcribed, with a total of 69 post-exercise assessments of 18 interpreters taking a specialization course in medical interpreting by 7 instructors. The assessments were scrutinized for evaluative comments which were analyzed statistically. This involved also classifying them in categories (67) and later merging them into 6 category groups. The innovation lies in the very concept of working backwards from a corpus towards implicit quality criteria, in the work on this corpus type (assessments during a postgraduate training course), in the method used to identify categories and in the further processing of the categories. The findings give some solid indications and show that assessors are not too influenced by the number of positive or negative comments they make when deciding what mark they will grant to the students.