Linear Regression with Errors in Both Axes. Application toCalibration and Comparison of Analytical Methods.Jordi Riu Rusell. Doctoral Thesis.An important subject in analytical chemistry is the comparison of analytical methods at different levels of concentration using linear regression. As the two methods normally have associated errors, the regression line should be found using what is known as regression methods that take into account the errors in both axes. Another field in which these regression methods can be applied is in linear calibration, since there are some analytical techniques (for instance, X-ray fluorescence), in which the calibration line is found with certified reference materials (CRM) of the analyte of interest, each of which presents associated uncertainties to the concentration values.To find the regression line, we used the bivariate least squares (BLS) regression method, which takes into account the individual errors in both axes, and we developed the following tests:· individual tests on the coefficients of the regression lineUseful for detecting constant or proportional errors. We developed and validated the expressions for calculating the probabilities of  error taking into account the selected  probabilities of error and the bias set by the analyst.· joint confidence interval on the coefficients of the regression lineThis test can be used to compare two analytical methods, when one wants to check whether the intercept of the regression line significantly differs from zero and simultaneously if the slope significantly differs from unity. We have developed and validated the joint confidence interval for the coefficients of the BLS regression method, and the joint confidence interval for the coefficients of the MLS (multivariate least squares) regression method. The latter is useful for comparing more than two analytical methods.· confidence intervals in predictionUseful for finding the concentration value and its confidence interval from the instrumental response. It is also used in method comparison studies when one wants to know the confidence interval of a sample from the results of the same sample analysed by another method.

Se ha sintetizado la información de las temperaturas de emisión superficial obtenidas mediante 53 imágenes del satélite Terra MODIS, aplicando para ello promedios anuales y estacionales de las temperaturas estandarizadas, y reducción de las imágenes a factores complejos de los patrones espaciales usando Análisis de Componentes Principales (ACP); finalmente, se han realizado mapas de diferencias térmicas para conocer la intensidad de la isla de calor urbana de superficie (ICUs) estacional y anual. Los resultados muestran que la isla de calor tiende a localizar el máximo térmico en las comunas de Santiago, Providencia, Las Condes, Ñuñoa y Vitacura, conformando un núcleo cálido asociado a la mayor densidad construida; además, las comunas de Huechuraba y Quilicura conforman otro núcleo cálido, el que está asociado a viviendas de alto nivel de ingresos en el primer caso e industrias en el caso de Quilicura. El ACP revela cuatro patrones típicos, que explican el 90,6% de las situaciones, a saber: ICUs consolidada (44,5%), ICUs del piedmont y cuña de altos ingresos (22,3%), un tipo sin isla de calor urbana (20,2%) e ICUs más intensa al sur (3,6%). Finalmente, la intensidad de la isla de calor urbana de superficie es de mayor magnitud durante el otoño (7,4ºC), seguida de verano (5,9ºC), primavera (5,4ºC) e invierno (5,0ºC); incluso en verano y otoño supera los 7ºC en la zona oriente de la ciudad. De las situaciones sin isla de calor, se ha sugerido la hipótesis de efecto sumidero de calor o «urban heat sink», asociado a fuerte brisa de la Cordillera de Los Andes, que barre la ICUs y la desplaza al poniente de la ciudad, lo que en días de contaminación por material particulado (PM10) tendría efectos nocivos sobre la salud de la población de esa parte de la ciudad. Además, se modela la isla de calor urbana de superficie (ICUs) en función de una serie de variables geográficas y urbanas, con el propósito de plantear alternativas para la mitigación de los efectos negativos que las ICUs provocan a los habitantes de la ciudad de Santiago. Además, se entregan algunas directrices para una planificación territorial más sostenible. En total se utilizaron 42 mapas de isla de calor del año 2010, los cuales se generaron con imágenes satelitales Terra MODIS. Ellos fueron sintetizados en cinco cartografías, un mapa anual y cuatro correspondientes a las estaciones del año. Las variables explicativas para predecir la isla de calor fueron nueve: densidad de población y construida, elevación topográfica, NDVI, albedo, radiación solar y las distancias euclidianas al centro, la costa y los ríos y esteros. Los resultados de los modelos de regresión lineal múltiple por pasos indican coeficientes de determinación entre 47,39% y 80,08% (invierno y verano respectivamente). Las variables explicativas más influyentes son el albedo y el NDVI (relación negativa), y la densidad construida (relación positiva). Al modificar las variables que explican la ICUs se podría variar la intensidad de ella, por ejemplo: al aumentar de 10.000 m2 a 20.000 m2 construidos por hectárea la temperatura deberá aumentar entre 1ºC y 2ºC; implementando de áreas verdes un espacio sin vegetación, la isla de calor se verá reducida entre 1,2ºC y 5,5ºC; y al modificar el albedo de la ciudad desde un 10% a un 20% se consigue una reducción de la ICUs entre 1,1ºC y 2,7ºC.

Aquesta tesi està centrada en l'estudi dels períodes de regressió i transició. A partir dels treballs de van de Rijt-Plooij & Plooij (1992) sobre els períodes de regressió, l'autor analitza les característiques comportamentals d'aquests períodes i la relació que tenen amb els períodes de transició. Els períodes de regressió s'entenen com uns moments del desenvolupament durant els quals els nens perden la homeostasi del seu organisme i manifesten una sèrie de conductes pertorbadores per a la mare. El matrimoni Plooij manté que els períodes de regressió són la manifestació de les reorganitzacions cerebrals que tenen lloc durant el període postnatal, i constitueixen la base de les noves habilitats que el nen va adquirint. Així, doncs, l'augment de l'atenció que la mare dispensa al nen durant els períodes de regressió esdevé una font estimular imprescindible en els processos d'educació i culturalització de l'infant. Per tant, els períodes de regressió estan íntimament relacionats amb els períodes durant els quals apareixen nous comportaments qualitativament diferents dels anteriors, que es manifesten de forma ràpida i sobtada, permetent una certa sistematització del procés evolutiu, per la qual cosa s'han denominat transicions. Van de Rijt-Plooij & Plooij, i també nosaltres, considerem que els períodes de regressió són índexs dels períodes de transició. Per aquesta raó també s'han denominar reprogressions.Tanmateix, els períodes de regressió es poden convertir en una font de conflictes que, en situació de risc, poden degenerar en maltractament infantil i, fins i tot, esdevenir el germen de possibles patogènies. Com veiem, els conceptes de període de regressió i transició es troben a l'encreuament entre la fisiologia, la psicologia i la psicopatologia del desenvolupament i, el seu estudi establiria un pont interdisciplinar que contribuiria a la construcció d'un model biopsicosocial del desenvolupament.Els objectius del nostre estudi varen ser comprovar si els períodes descrits per van de Rijt-Plooij i Plooij (1992) també els podem observar en un grup de nens de la població catalana sense problemes socio-econòmics o sanitaris aparents. Per altra banda, vàrem voler comprovar si els períodes de regressió tenen relació amb els períodes de transició. El disseny d'investigació correspon a un model longitudinal i transversal. Es varen seguir -mitjançant entrevistes, qüestionaris i observacions- vint diades mare-nen durant catorze mesos, repartides en quatre cohorts de cinc diades cada una d'elles.Partint d'uns criteris establerts a priori per a la categorització dels períodes de regressió i transició, vàrem estudiar la temporalitat d'ambdós tipus de períodes. També s'ha aprofundit sobre les característiques comportamentals i dinàmiques dels períodes de regressió.Respecte les dades, els percentatges màxims dels períodes de regressió del nostre grup d'estudi han aparegut a les setmanes: 5, 8, 12-13, 18, 26-27, 35, 43 i 52. La mitjana setmanal de cada període ha sigut de dues setmanes. Les nostres dades confirmen les obtingudes en la investigació de van de Rijt-Plooij & Plooij. Tanmateix, també hem trobat diferències (els períodes de regressió de l'estudi holandès són més llargs i coincideixen més) que ens suggereixen que la cultura podrien estar actuant en la forma de presentació del períodes de regressió.Pel que fa a la relació entre els períodes de regressió i l'emergència de nous comportaments (períodes de transició), els resultats mostren que les freqüències màximes dels períodes de regressió sempre es troben poques setmanes abans de les freqüències màximes dels períodes de transició. Per tant, és possible que els períodes de regressió siguin indicadors dels períodes de transició. / This thesis focuses on the study of the transitions and regression periods in the infancy. Starting from van de Rijt-Plooij & Plooij's research works about emergence of regression periods in the first years of life, the authors analyse the presence of such periods and your relation with the transition periods.The regression periods can be understood as behavioural signs of brain reorganisations, which the infant experiences in his process of development. This maturing experience would cause a loss of control and of homeostatic regulation in the infants that guarantee the necessary attention and care to the infant's organism during a phase of instability and change. As the author quoted above admits, during regression periods the infant's mind is very sensitive and open to external stimuli, mainly to the socioaffective stimuli proceeding from their mother. But the mother and adults who interact with the infant are not only an important source of affective stimuli. At the same time, they make up the dialogical matrix through which children acquire and share the individual's internal structure to be modified and the psyche development to be oriented towards superior ways of functioning (transitional periods).The basic purpose of our study has been to check whether the regression periods described by van de Rijt-Plooij & Plooij (1992, 1993) appeared in a sample of babies in our country. In addition, whether the ages at which they emerged and their characteristics were likewise comparable to the one found by the author quoted. On the other hand, our intention is to analyse the qualitative changes, which supposedly precede regression periods.The research design corresponds to a transversal and longitudinal model. For this reason, twenty pairs mother-infant were divided into cohorts of five months each in the follow way: 1 cohort (3-20 weeks), 2 cohort (12-33 weeks), 3 cohort (24-44 weeks) and 4 cohort (36-56 weeks).The instruments used to collect information have been the following: a questionnaire completed by the very own mothers and which we weekly collected. A semi-structured weekly tape-record interview. Finally, we carried out a three-hour observation every fortnight during the firs months and once a month from that age.The criterion we have followed to rate a period as a regression period has been the coexistence of three of the behavioural categories which typify the episodes according to the previously quoted work: a) an increase of the bodily contact between mother and child, b) an increase in crying and irritability behaviours, c) the presence of a third disruptive element like alteration in the sleep-wakefulness rhythm, decrease of ingestion, very altered activity, drowsiness, etc...In relation to data, the maximum percentages of the regression periods found in our research appear distributed along the following weeks: 5, 8, 12-13, 18, 26-27, 35, 43 and 52. The mean of lasting of a regression period was of 2 weeks in a range of 1-4 weeks.Our data confirm the ones obtained in van de Rijt-Plooij & Plooij's research. Still we can appreciate some differences what suggested that the culture could be also operating in the presentation shape of regression periods.About relationship between regression periods and new behaviours emergence (transition periods), the results prove that the maxim peaks of regression appear placed some week before the peak of transition periods. The hypotheses that assist that the regression periods are index of transition periods is confirmed by the results.