• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 40
  • 12
  • 5
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 64
  • 29
  • 13
  • 12
  • 12
  • 12
  • 12
  • 12
  • 10
  • 10
  • 9
  • 9
  • 8
  • 7
  • 7
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Percepción y estrategias de adaptación al cambio climático de dos comunidades en la selva del Perú

Pérez Briceño, César Herbert 29 January 2019 (has links)
La tesis “Percepción y estrategias de adaptación al cambio climático de dos comunidades en la selva del Perú” busca conocer cómo es que dos poblaciones de historia y culturas diferentes, una nativa y la otra una colonia extranjera de origen europeo, localizadas en un ámbito geográfico similar, la selva alta en el centro del Perú, hacen frente a un problema en común: el cambio climático. Además la presente tesis busca conocer cuál es la percepción ambiental de los pobladores de la comunidad nativa de Tsachopen y de los pobladores de la colonia austro – alemana de Prusia, ambos asentados en la provincia de Oxapampa. Además de buscar conocer y analizar cuáles son las estrategias ancestrales de adaptación climática, y qué tecnologías modernas han implementado para hacer frente a dicho problema en común. Para ello la metodología aplicada fue el de la geografía de la percepción, cuyo objetivo es contrastar el espacio objetivo (el espacio geográfico) y el espacio subjetivo (el de los habitantes de dicha área geográfica). Esta metodología tuvo dos análisis: el cuantitativo y el cualitativo. El primero consistió en la obtención de los datos climatológicos de las áreas de estudios y el segundo en la aplicación de entrevistas semiestructuradas a los pobladores mayores de 15 años y a las autoridades de ambas poblaciones. En cuanto a lo observado a nivel climático, en las encuestas se puede observar que es válida la hipótesis secundaria de que los habitantes de ambas comunidades son conscientes del cambio climático, del aumento de la temperatura (traducido en calor) y en las precipitaciones en sus respectivas zonas de vida. El 59% de los pobladores de Prusia y el 76% de los pobladores de Tsachopen han observado incrementos en la temperatura y en la intensidad de las precipitaciones en épocas de lluvias. Dichas percepciones se ven corroboradas con el análisis de las variaciones climatologícas observadas en el SENAMHI, que concluye que la temperatura en la zona de Pozuzo (distrito al que pertenece el centro poblado de Prusia) se ha incrementado en 0.5% y en el distrito de Oxapampa (distrito al que está más cerca la ccnn de Tsachopen) la temperatura se ha incrementado en 0.6%. Los mismo sucede con las precipitaciones, la temporada de sequía es más extensas pero en épocas de lluvias, estas son más intensas, habiéndose incrementado en Pozuzo en 5.36mm y en Oxapampa en 3.8mm. También se concluye que si bien en ambas comunidades, se ha escuchado hablar sobre el cambio climático y se reconoce la existencia de factores que están alterando el clima local, se hizo poco o nada por adaptarse a ello entre los años 2000 y 2015, entre ello, tampoco revalorar y rescatar sus costumbres ancestrales respecto a la adaptación al cambio climático. A esto se suma la marcada indiferencia por parte de sus autoridades que no presentan actividades durante el año dirigidos a la adaptación de sus localidades al cambio climático. Al final los habitantes de esta dos comunidades viven en un ensueño, del que parecen algunos empezar a despertar (muy pocos aun) pues al disponer de tantos dones que la naturaleza que los rodea les otorga en abundancia y sin recelos, pareciera que el cambio climático no es con ellos, y si se presentase algún día en sus vidas, ya verán en su momento como afrontarlo. Por lo tanto la hipótesis central queda rechazada, si bien reconocen la variación climática en sus zonas de vida no hacen uso de tecnologías modernas ni tradicionales de adaptación al cambio climático. Quedando como pendiente en futuras investigaciones la recuperación de saberes tradicionales sobretodo dirigido a los aspectos medio ambientales en comunidades originarias e introducidas. / Tesis
12

Mujeres indígenas de la Selva Central: Una misma identidad étnica, Diferentes rutas organizativas. Una aproximación comparativa desde las organizaciones FREMANK y OMIASEC

Chicmana Zapata, Victoria Del Pilar 16 January 2021 (has links)
Esta investigación es un estudio comparativo subnacional sobre cómo en un mismo territorio (provincias Satipo y Chanchamayo) emergen dos rutas organizativas de mujeres indígenas amazónicas. Los casos de estudio son: la OMIASEC, Organización de Mujeres Indígenas de la Selva Central (organización paralela, perteneciente a una organización indígena mixta, la CECONSEC, Central de Comunidades Nativas de la Selva Central) y la FREMANK, Federación Regional de Mujeres Asháninka, Nomatsiguenga y Kakinte (una organización independiente, fuera de las organizaciones mixtas). Se busca explicar por qué estas dos organizaciones han conformado distintas rutas asociativas en un mismo territorio. Para ello, se analizan los mecanismos que permiten que estas organizaciones emerjan y se mantengan, así como la creación de significados en torno al cual se fundan. Se halla que ambas organizaciones poseen un proceso de formación similar: necesitan un ambiente político favorable, identifican como causa común la necesidad de un espacio de representación para las mujeres y pasan por un proceso de legitimación frente al movimiento indígena. No obstante, la diferencia significativa es que las dos organizaciones surgen en tiempos diferentes. El tiempo no solo plantea un momento cronológico, sino histórico, con diferentes contextos sociopolíticos para estas organizaciones y los actores aliados trabajando con ellas. Cuando surge la FREMANK, entre finales de la década de 1990 e inicios del 2000, las organizaciones indígenas de Satipo estaban debilitadas por el conflicto armado y recién se estaban abriendo a la participación de las mujeres, aunque existían ONGs dispuestas a apoyar las iniciativas de una organización de mujeres. Por lo tanto, las mujeres de la FREMANK se organizan independientemente y fundan su propia federación. En cambio, cuando surge la OMIASEC, en el periodo de 2012- 2014, las organizaciones indígenas estaban más fortalecidas y familiarizadas con la participación de las mujeres indígenas y como se interseccionan los temas de género con la agenda indígena. Como consecuencia, la OMIASEC se configura como paralela a una organización indígena mixta, la CECONSEC. / This research is a sub-national comparative study on how in the same territory (Satipo and Chanchamayo provinces) emerge two organizational routes of Amazonian indigenous women. The case studies are: OMIASEC, Organización de Mujeres Indígenas de la Selva Central (parallel organization, that belongs to a mixed indigenous organization, the CECONSEC, Central de Comunidades Nativas de la Selva Central) and the FREMANK, Federación Regional de Mujeres Asháninka, Nomatsiguenga y Kakinte (an independent organization, outside of mixed organizations). The research aims to explain why these two organizations have formed different associative routes in the same territory. We analyze the mechanisms that allow these organizations to emerge and remain, as well as the creation of meanings around which they are founded. We found that both organizations have a similar formation process: They need a favorable political environment, they identify as a common cause the need for a space of representation for women, and they go through a process of legitimation in the face of the indigenous movement. However, the significant difference is that the two organizations arise at different times. Time not only implies a chronological moment, but also a historical one, with different socio-political contexts for these organizations and the actors working with them. When FREMANK emerged, between the late 1990s and early 2000s, the indigenous organizations of Satipo were weakened by the armed conflict and were just opening up to the participation of women, but there were NGOs willing to support the initiatives of a women's organization. Therefore, the women of the FREMANK organize independently and create their own federation. On the other hand, when OMIASEC emerged, in the period 2012-2014, indigenous organizations were more strengthened and familiar with the participation of indigenous women and how gender issues intersect with the indigenous agenda. As a consequence, OMIASEC is configured as parallel to a mixed indigenous organization, CECONSEC.
13

Incumplimiento de la normativa que regula la prestación del servicio de transporte regular terrestre de personas: el caso del servicio entre Tarapoto y Yurimaguas

Molina Villanueva, Javier Jorge Enrique 02 December 2020 (has links)
El presente trabajo analiza la problemática del incumplimiento de la normativa en el servicio de transporte terrestre regular de personas entre los centros poblados de Tarapoto y Yurimaguas, que prescribe que el transporte de personas entre los referidos centros poblados se realice por con vehículos de gran capacidad. Se plantea la hipótesis de que la regulación de la categoría vehicular utilizada para la prestación del servicio no se adecúa al caso particular del transporte terrestre entre ambas localidades, por cuanto esta regulación no minimizaría el costo generalizado por persona transportada, indicador de planificación de transporte que considera las economías de escala de la provisión del servicio en vehículos de gran capacidad y el tiempo promedio de espera del usuario. Los resultados implican que si bien existe un costo derivado del mayor tiempo de espera del usuario del servicio derivado del mayor tiempo de espera cuando el servicio se atiende en unidades de mayor capacidad, este es más que compensado por las eficiencias inducidas por la mayor capacidad del servicio de transporte para el nivel de demanda de servicios de transporte terrestre observada entre las localidades de Tarapoto y Yurimaguas, por lo que se rechaza la hipótesis planteada. Se plantean explicaciones alternativas respecto al incumplimiento de la normativa, relacionadas con limitantes en el acceso financiero para la adquisición de unidades de gran capacidad y a la dinámica local de formación de empleo en la prestación del servicio, en el marco de la persistencia de una falla de mercado “equilibrio malo” resultado de la falta de incentivos al cambio en la forma de prestación del servicio. / Tesis
14

Dieta y morfología del estómago en roedores de los bosques montanos del departamento Huánuco, Perú

Noblecilla Huiman, Maggie Carolina January 2008 (has links)
El análisis de contenido estomacal y morfología del estómago fue llevado a cabo para 5 especies de roedores sigmodontinos incluyendo Akodon orophilus, Microryzomys altissimus, Microryzomys minutus, Thomasomys notatus y Thomasomys kalinowskii, procedentes de los bosques montanos de Huánuco, Perú (desde 2564 hasta 4445 msnm). Indices de amplitud y sobreposición de nicho fueron calculados para la dieta. El consumo de artrópodos (adultos y larvas) fue predominante en Akodon orophilus, comprendiendo el 90.1% del volumen de la dieta. Por el contrario, el consumo de vegetales fue predominante en Thomasomys notatus (>89% del volumen) y Thomasomys kalinowskii (67.75% del consumo vegetal, representado por semillas en su mayoría). Microryzomys altissimus y Microryzomys minutus evidenciaron una clara tendencia a la omnivoría con una alta proporción de vegetales y artrópodos adultos. Con los datos de amplitud de nicho (Índice Levins) se obtuvo un rango desde 1.70 en Akodon orophilus calificándose como un especialista, hasta 4.61 en Thomasomys kalinowskii mostrándose que ésta especie no discrimina entre los recursos, calificándolos como “generalistas”. / --- Análisis of stomach contents and the stomach morphology were performed for 5 species of sigmodontine rodents including Akodon orophilus, Microryzomys altissimus, Microryzomys minutus, Thomasomys notatus y Thomasomys kalinowskii from montane forest at Huánuco, Perú (from 2564 to 4445 m). Indices of niche breadth and overlap were calculated for diet. Consumption of arthropods (adults and larvae) was predominant in Akodon orophilus, comprising 90.1% of diet by volume. On the other hand, consumption of plant material was predominant in Thomasomys notatus (>89%) and Thomasomys kalinowskii (67.75 % from consumption of plant, mainly was seeds). Microryzomys altissimus and Microryzomys minutus had a clear tendency towards omnivory with high proportion of plants and arthropods (adults). Based on these data, niche breadth (Levins’ Index) ranged from 1.70 in A. orophilus these value suggest that this rodent acts as a “specialist” to 4.61 in T. kalinowskii showing that this specie do not discriminate among resources, thus this rodent acts as a “generalist”.
15

Los Anuros de los Bosques Montanos Húmedos de Carpish (Dpto. Huánuco-Perú)

Rodríguez Mercado, Daniel Alcides January 2007 (has links)
Se evaluó la riqueza, abundancia y hábitat de anuros que habitan los bosques montanos húmedos de Carpish (2720 – 2980 msnm) (Provincia de Huánuco, Departamento del Huánuco) entre octubre del 2001 y agosto del 2002. Se establecieron seis puntos de muestreo, distribuidos a diferentes alturas abarcando los distintos tipos de hábitats. Se evaluó el área tanto en temporada húmeda como en la seca durante 30 días, empleándose dos métodos de muestreo: búsqueda por encuentro visual ("Visual Encounter Surveys”-VES) y trampas de pozo (“Pitfall”). Ocho especies de anuros fueron registrados, de las cuales tres son primeros registros para la provincia de Huánuco y cinco probables nuevas para la ciencia, dos ya publicadas recientemente y tres en proceso de descripción. La abundancia de las tres especies que conforman el género más abundante, Eleutherodactylus, parece mostrar una disminución con la altitud, sin embargo esta no es significativa (R2= 0.458, p= 0.139) debido a la baja densidad de especimenes. Los anuros registrados se asocian a la disponibilidad de cuatro microhábitats: suelo (musgo y hojarasca), plántula, helecho y arbusto, los cuales presentan altas densidades vegetales y ayudan a mantener la humedad. / Species richness, abundance and habitat of anurans inhabiting the humid montane forests of Carpish (2720 – 2980 masl) (Provincia de Huánuco, Departamento de Huánuco) was studied between october 2001 and august 2002. Six sectors were established, these were distributed at different levels and constituted by the different types of habitats. The area was evaluated during the wet and dry seasons of the Andean region for 30 days, using two sampling methods: visual encounter surveys and pitfall traps. Eight anuran species were found, three are first records for the provincia de Huánuco and five potential new species for the science, two species were published recently and three in description process. From the data the abundance of most abundant genus, Eleutherodactylus, could indicate a decrease with the altitude, however there is not a significant relationship (R2= 0.458, p= 0.139), due to the scarce density of specimens. The anurans are related to the presence of four microhabitats: soil (moss and leaf litter), small plant, fern and bush, which help to maintain humidity and offer protection from the climatic activity (rain, wind and sun).
16

Estudio taxonómico del orden Scrophulariales (Magnoliopsida) en los Bosques Montanos Húmedos de Carpish (Dpto. Huánuco, Perú)

Salinas Hijar, Irayda January 2005 (has links)
Se presenta el estudio taxonómico del Orden Scrophulariales en los bosques montanos húmedos de Carpish, departamento de Huánuco. Se realizó colectas entre los 1700 a 3100 m de altitud bajo técnicas estándares de estudios florísticos. El estudio taxonómico consistió en la elaboración de claves para familias, géneros y especies, y en la descripción, análisis taxonómico y distribución geográfica para cada especie. Se reportan 4 familias, 20 géneros y 38 especies; la familia más diversa es Gesneriaceae con 21 especies en 8 géneros, seguida de Scrophulariaceae con 12 especies en 8 géneros; Acanthaceae con 3 especies en 3 géneros y Lentibulariaceae con 2 especies en 1 género. Se han dado cambios nomenclaturales en algunas especies, con excepción en Lentibulariaceae. El género más diverso es Alloplectus, de la familia Gesneriaceae, con 8 especies. Las especies A. carpishensis, A. ichthyoderma y Utricularia unifolia, esta última de la familia Lentibulariaceae, tienen mayor rango altitudinal (hasta los 3000 m). A. carpishensis es una especie nueva para la ciencia. De las especies estudiadas en los bosques de Carpish, 9 son endémicas del Perú, la mayoría (5) pertenecen a la familia Gesneriaceae. Las especies A. dodsonii y Columnea fuscihirta, de la misma familia, son registros nuevos para la flora peruana. Diez especies amplían su rango de distribución al departamento de Huánuco. / A taxonomic study of the Scrophulariales is presented in the humid montane forests of Carpish, Huanuco department. The collects were realized between 1700 and 3100 m, following standard techniques of floristic studies. The taxonomic study consisted in the elaboration of keys for families, genera and species, and description, taxonomic analysis and geographic distribution for each one of the species. Four families, 20 genus and 38 species are reported; the most diverse family is Gesneriaceae with 21 species in 8 genus, followed by Scrophulariaceae with 12 species in 8 genus; Acanthaceae with 3 species in 3 genus and Lentibulariaceae with 2 species in 1 genus. Nomenclatural changes have been given in some species, with exception in the family Lentibulariaceae. The most diverse genus is Alloplectus, of the family Gesneriaceae, with 8 species. The species A. carpishensis, A. ichthyoderma and Utricularia unifolia, this last of the family Lentibulariaceae, can inhabit to more altitudes (until 3000 m). A. carpishensis is a new species to the science. Of the species studied in the forests of Carpish, 9 are endemic of the Peru, the majority (5) belong to the family Gesneriaceae. The species A. dodsonii and Columnea fuscihirta, of the same family, are new registrations for the Peruvian flora. Ten species enlarge their distribution range to the department of Huanuco.
17

A selva: viagem do descobrimento / Jungle: travel of discovery

Madeira, Vander da Conceição 18 December 2007 (has links)
Este trabalho pretende mostrar como Literatura, História, Memória e Testemunho se cruzam no percurso de Euclides da Cunha e Ferreira de Castro na Amazônia. A \"terra sem história\" e os homens sem voz se fazem presentes nos Ensaios Amazônicos (1905) e n\'A selva (1930); mais do que assuntos, são motivos da produção textual. Procura-se demonstrar como os dois autores, movidos por objetivos distintos acabam por apresentar semelhanças de abordagem. / This paper discusses the way Literature, History, Memory, and testimony intertwine as Euclides da Cunha and Ferreira de Castro explore the Amazon. The \"land with no history\" and the voiceless men feature prominently in Ensaios Amazônicos (1905) and in Jungle (1930). More than themes, these are motifs for textual production. This paper examines how Euclides da Cunha and Ferreira de Castro, aiming at different objectives, end up choosing similar approaches.
18

Evaluación de la ivermectina al 1.8% adicionada con vitaminas a, d y e en el control de garrapatas en bovinos de leche

Marmanillo Leiva, Alfredo Manuel January 2015 (has links)
Con el objetivo de comparar la eficacia de dos formulaciones de ivermectinas de diferente concentración, y una de ellas con adición de vitaminas ADE, 24 bovinos naturalmente infestados con garrapatas Rhipicephalus (Boophilus) microplus, fueron distribuidos en tres grupos de ocho animales cada uno. Los bovinos fueron animales de la zona de Tarapoto (San Martín) y en su mayoría cruzados (cruce de Bos taurus con Bos indicus). Para el trabajo experimental se usó una fórmula en base a Ivermectina al 1% en un grupo, en comparación a otros dos grupos, uno tratado con Ivermectina al 1,8% adicionada con 3 vitaminas y grupo control, los animales de los tres grupos fueron asignados aleatoriamente entre animales de similares edades y condiciones entre sí, para que sean grupos lo más homogéneos posibles y sometidos a las mismas condiciones de manejo durante el experimento. Se realizó un conteo de teleoginas al principio del estudio y luego a los días 5, 11, 15, 19, 24, 28, 32 y 40 para determinar la eficacia de los productos y el grado de infestación natural del grupo control. Los resultados mostraron una infestación natural en el grupo control que se incrementó hasta un 262% al día 40 de la prueba, mientras que el grupo tratado con Ivermectina al 1% tuvo una respuesta baja al lograr una menor infestación recién entre los días 11 y 15 hasta que se produjo una reinfestación masiva en el día 24. Por su parte el grupo tratado con Ivermectina al 1.8% demostró un control de la infestación entre los días 11 y 32 del estudio. Se concluye que existen diferencias entre el grupo control y los tratados, así como también entre grupos tratados a la prueba de t de Student. Palabras clave: Rhipicephalus microplus, Garrapatosis, Ivermectina, Ganado lechero, Selva baja. / In order to compare the efficacy of two different formulations of ivermectin concentration, and one with addition of vitamins A, D and E, 24 cattle naturally infested with ticks Rhipicephalus (Boophilus) microplus were divided into three groups of eight animals each. The cattle were animals in the area of Tarapoto (San Martin) and in the majority where crossings (Bos taurus crossing with Bos indicus). For the experimental work was used a formula based on Ivermectin 1% in a group, compared to two other groups, one treated with Ivermectin 1.8% added with 3 vitamins and control group. The animals of the three groups were randomize between animals of similar age and condition to be as homogeneous as possible during the experiment. A counting of Teleogines was performed at baseline and then at day 5, 11, 15, 19, 24, 28, 32 and 40 to determine the efficacy of the products and the degree of natural infestation in the control group. The results showed a natural infestation in the control group increased to 262% at day 40 of the trial, while treated with Ivermectin 1% group had a low response to achieve a lower infestation newly between 11 and 15 until there was a massive reinfestation on day 24. For his part, treated with Ivermectin 1.8% control group showed infestation between days 11 and 32 of the study. We conclude that there are differences between the control group and treated group, as well as between groups treated with the t of Student test. Keywords: Rhipicipephalus microplus, Tickness, Ivermectin, Dairy cattle, Low jungle. / Tesis
19

Piano fingering : an approach based upon the imprint analysis of Blanche Selva

Spicuzza, Paul Joseph 03 June 2011 (has links)
Pianists have often noted differences in fingering among several editions of a given piano work. Numerous reasons could be cited for this phenomenon including variations in the sizes and shapes of hands, and differences in technical abilities and interpretations, factors which tend to suggest the importance of individual needs and preferences in fingering. The purpose of this study was to formulate an approach to fingering which would be adaptable to individual requirements and at the same time be applicable to all styles of piano writing. The system was designed in such a way that all practical solutions to a given passage could be found. An element common to all piano literature upon which the system could be based was chosen--the interval as realized by the fingers on the keyboard.The impetus for this study was provided by portions of L'Enseignement musical de la technique du piano (The Musical Teaching of Piano Technique), by Blanche Selva. In this work the author dealt with technical studies practiced by empreinte or "imprint" as it may be translated into English. Imprint was used to denote the spacing of the fingers as they correspond to and accommodate themselves to the intervals on the keyboard. Also included in the concept were the differences in contact points of the fingers as they touch the keys. Whereas Selva chose a fingering to produce an imprint, this study used imprint to find alternative fingering possibilities for musical passages.The study contains an historical survey of fingering which places the subject of fingering in an historical framework wherein the development of modern concepts can be seen as they emerged in the literature. A review of literature, in which the writer critically surveyed some forty-five sources from music periodicals and books in English of the twentieth century, set forth the contributions made by writers in recent times and at the same time demonstrated the need for a more systematic approach which could be adapted to the needs of the individual pianist. No sources were found which provided a system for finding alternative fingerings. However, several valuable concepts did emerge which approach the imprint idea, such as the grouping and blocking of notes in passages.The major contribution of the study was the adaptation of Blanche Selva's imprint analysis to a system of fingering piano music. Translations were made of key portions of L'Enseignement musical de la technique du piano which were extracted and adapted to fingering. In order tooffer a means of finding many alternative fingering solutions to fingering problems a mathematical system of grouping imprints according to the number of notes in the passage was used. Fingerings were thus determined by (1) the fit of the pianist's fingers to the passage and (2) the mathematical possibilities which are compatible with the fit of the hand to the keyboard. All of the concepts presented were illustrated with musical examples from the standard piano literature.The writer concluded that the study provided a useful approach to fingering for the following reasons: (1) the procedure for using imprint analysis provides a means for finding fingerings suitable to all pianists because the choice is left to the needs of the individual; (2) the system is based only upon the conformation of the hand to keyboard intervals; (3) it is not limited to a specific type of passage or style of writing; (4) the approach incorporates both grouping and blocking which many teachers believe helpful for security of learning and memorizing; (5) it can be as systematic and comprehensive as needed for difficult passages because of the use of mathematical groupings; (6) the naturalness of hand position which is a part of the imprint concept in many cases minimizes the need for rigorous searching.
20

Geologia ambiental de la depressió de la selva

Vehí Casellas, Montserrat 19 November 2001 (has links)
La tesi "Geologia ambiental de la Depressió de la Selva" és un estudi aprofundint en el coneixement de les variables geològiques del territori que interaccionen amb l'activitat humana, agrupades segons si corresponen a l'obtenció de recursos o bé si representen riscos o impactes. La informació ha estat elaborada i analitzada utilitzant sistemes d'informació geogràfica (SIG), concretament el programa informàtic Arcview. La depressió tectònica de la Selva és una extensió plana rodejada de petits relleus elevats amb una àrea total de 568,8 km2 i que inclou dues conques hidrogràfiques (Onyar i Santa Coloma). S'integra en un sistema de zones enfonsades que formen part de la depressió prelitoral Catalana i que s'estenen des del nord-est de la fossa tectònica del Vallés fins a l'extrem sud de la serralada Transversal. El sòcol de la fosa i els massissos que l'envolten són constituïts per roques del Paleozoic, essencialment plutòniques i hipabissals i, en menor proporció metasediments afectats per metamorfisme de contacte sovint intens. La fossa pròpiament dita, és reblerta de sediments detrítics neogens i quaternaris aportats pels cursos fluviotorrencials provinents dels massissos que l'encerclen. Finalment, en els marges de la depressió es van produir importants manifestacions volcàniques, sobretot durant el Neogen, lligades a la tectònica distensiva.Pel que fa a l'ús com a roques industrials, tot i disposar de recursos per a ser utilitzats com a roques ornamentals i de construcció i sobretot com a àrids, cal destacar que és poca la superfície realment apta per a la seva explotació ja que hi ha moltes zones protegides o amb certes limitacions d'ús.En l'estudi dels recursos hídrics s'ha diferenciat entre superficials y subterranis. Destaca una zona humida on s'ha detectat una surgència termal desconeguda fins al moment (Prats de Sant Sebastià). S'han descrit i estudiat 5 aqüífers principals (Quaternari al·luvial, volcànic explosiu, Mio-pliocè, Granit alterat - Sauló, Paleozoic - Granits de la Selva) amb característiques químiques molt similars, destacant com a més mineralitzat el Paleozoic i com a nivells amb més punts contaminats per nitrogen el Quaternari al·luvial i Mio - Pliocè. A tota la zona hi ha nombroses fonts, algunes de caràcter termal relacionades amb l'aqüífer Paleozoic. Segons el balanç hídric hi ha un excedent de 318,15 Hm3 que correspon a la suma entre l'evapotranspiració real (entre 200,39 Hm3 - Turc i 299,82 Hm3 - Coutagne), fluxes subterranis a altres conques i possiblement al consum de diversos propietaris de pous no legalitzats.S'han definit i caracteritzat 4 zones com a recurs geocultural (zones amb un important caràcter divulgatiu, didàctic i/o científic que signifiquin una aposta per la seva utilització com a recurs): El volcà de la Crosa de Sant Dalmai, Estany de Sils i Riera de Vallcanera, Caldes de Malavella: aigües termals de Caldes, Volcà del camp dels ninots i els prats de Sant Sebastià i Santa Coloma de Farners: aigües termals i itinerari de morfologies granítiques.S'ha estudiat el risc d'inundació, el d'expansibitat d'argiles, el d'erosió, l'impacte de les activitats extractives, el de les activitats agrícoles i ramaderes i el d'abocaments de residus urbans i industrials. S'han valorat també riscos menys importants a la zona com són el risc sísmic i volcànic, el de moviments de vessant i l'impacte per esgotament de recursos geològics i canvis d'usos del sòl. El risc més important que afecta a la zona és el risc induït de l'impacte de les activitats agrícoles i ramaderes havent-se pogut comprovar mitjançant l'anàlisi utilitzat SIG que l'única zona sense evidències de contaminació nitrogenada a l'aigua subterrània és a la conca de la riera de Santa Coloma, coincidint amb les àrees on s'ha determinat menor excedent de nitrogen. / The aim of the thesis "Selva Basin Environmental Geology" is to delve in the knowledge of land geological variables that interact with human action. These variables are grouped into different categories depending on their being resources, risks or impacts. The information gathered has been treated using a Geographic Information System (GIS) program, which in our case has been Arcview by Esri. Selva Basin is a depression surrounded by small hills. It has a total area of 568.8 km2, and it comprises two different hydrographical basins (those of Onyar River and Santa Coloma). The Selva Basin is part of the Pre-Litoral Basin of Catalonia, which begins in the Vallès Fault Trench and continues to the southern part of the Transversal Mountain Range. The basement of the trench and the hills that surround it consist of Paleozoic rocks, especially of the plutonic and hypabyssal type and, in less proportion, of metasediments affected by contact metamorphism that sometimes may be of high degree. The trench is filled with Neogene and Quaternary debris sediments coming from the surrounding hills. Finally, important volcanic manifestations related to strain tectonics took place in the limits of the basin, especially during the late Neogene.As far as industrial rocks is concerned, many rocks apt to be exploited as ornamental rocks or as aggregates can be found. However the actual area where these activities can be developed is reduced because of they're being several protected, or at least use-restricted, areas.In the study of water resources, a difference between superficial and groundwater resources is made. A humid zone (Prats de Sant Sebastià) stands out from the rest of the study. There, a previously unknown thermal spring has been detected. Five main aquifers have been described (Alluvial Quaternary, Explosive Volcanic, Mio-Pliocene, Altered Granite (Palaeozoic regolith) and Selva granites). They have similar chemical characteristics. The Paleozoic aquifer shows a slightly higher mineralization whereas the Alluvial Quaternary and the Mio-Pliocene aquifers present a greater number of control points contaminated by Nitrogen. Many springs can be found all over the study area, some of them (of thermal origin) related to the Palaeozoic aquifer. According to the water balance, there is a 318.15 Hm3 surplus. This figure comes from the sum of actual evapotranspiration (between 200.39 Hm3 (Turc) and 299.82 Hm3 (Coutagen)), groundwater flows to other basins and (probably) consume due to the existence of several illegal wells.Four different zones have been defined as geo-cultural resources (that is: areas with an important informative, didactic and/or scientific character). These are: La Crosa de Sant Damai Volcano, Sils Pond and Vallcanera Brook, Camp dels Ninots Volcano and Prats de Sant Sebastià and (finally) the thermal water and granite morphologies itinerary of Santa Coloma de Farners. The risks of flooding, expansive soils and erosion have been studied. The impacts derived from the extractive, agricultural and stockbreeding activities together with those impacts derived from the dumping of urban and industrial wastes have been considered as well. Lesser risks of the area, such as seismic and volcanic risks, landslides, and impact coming from changes in the uses of soil or the depletion of geological resources have also been taken into account. The most important risk affecting the area is the risk induced by the impact which agricultural and stockbreeding activities have generated. Through a GIS based analysis of the situation, it has been proved that the single zone without evidences of groundwater contamination by Nitrogen is the Santa Coloma Basin, the place where the lower surplus of Nitrogen has been found.

Page generated in 0.033 seconds