L’asma bronquial es una malaltia freqüent amb una prevalença del 10-13% de la població. Un 27% de la població asmàtica ha estat atesa per agudització en l’últim any. Aquesta darrera constatació és, en part, deguda al deficient control clínic de la població asmàtica. Les aguditzacions asmàtiques (AA) poden ser un epifenomen d’aquest mal control, o bé degudes a l’actuació d’un o diversos desencadenants, com els virus o els al·lèrgens. En l’actualitat, els pacients no reben un tractament correcte i el grau de control de l’asma és deficient. Això comporta un desconfort per al pacient i també un risc, ja que és potencialment mortal, així com una enorme sobrecàrrega econòmica per a la societat, que augmenta considerablement durant l’atenció sanitària per aguditzacions. Aquestes són les raons per les quals varem decidir estudiar la situació en el nostre entorn, i proposar l’aplicació de conductes i mesures clíniques que permetin millorar el nivell de control que actualment tenen els pacients asmàtics. Primer estudi: Monitoring of asthma outpatients after adapting treatment to meet international guidelines (ASMACAP I). Objectiu: Els pacients asmàtics en règim ambulatori tenen un control deficient de la seva malaltia. L’objectiu d’aquest estudi ha estat realitzar una intervenció de curta durada, i factible de repetir en la pràctica diària, per intentar millorar-ne el control. Pacients i mètodes: Es varen citar els pacients asmàtics de 2 centres d’assistència primària per fer-los un qüestionari, adaptar el tractament segons les recomanacions de la GINA (Global Initiative for Asthma) i explicar en 5 minuts en què consisteix la malaltia. Als 4 mesos es va fer una segona visita i es va repetir el protocol. Es varen comparar els paràmetres assistencials dels 4 mesos anteriors a cada visita. Resultats: Les característiques clíniques dels 180 pacients eren les següents: un 70% eren dones, un 17% fumaven, un 8% eren analfabets, un 46% només tenien estudis primaris, un 45% estaven en contacte amb productes de neteja, i en un 63% l’asma era extrínseca. Quant a la gravetat de l’asma, en un 73% era lleu, en un 23% moderada i en un 4% greu. Un 22% havien rebut explicacions sobre la seva malaltia, un 50% tenien el tractament per escrit, un 14% disposaven d’un pla escrit en cas d’exacerbació, i un 54% rebien corticosteroides inhalats. Els 110 pacients (61%) que varen venir a la segona visita mostraven diferències, en els 4 mesos anteriors a cada visita, en el tractament amb corticosteroides inhalats (78%, p<0,001), en el nombre de visites al seu metge (p<0,001), en les visites per agudització al seu metge (p<0,001), i a urgències en el seu ambulatori (p<0,002), i també en l’estadi de la malaltia (p<0,02). Conclusions: Aquesta mínima actuació clínica ha reduït la freqüència dels pacients als centres assistencials i ha millorat el grau de control clínic d’aquests pacients. Segon estudi: Rate and characteristics of asthma exacerbations: the ASMAB I study. Objectiu: Aquest estudi analitza la incidència i les característiques clíniques dels episodis d’agudització asmàtica (AA) atesos en els serveis d’urgències (SU) de la ciutat de Barcelona (estudi ASMAB-I). Pacients i mètodes: Es varen estudiar els episodis d’AA atesos en els SU hospitalaris i en els SU domiciliaris (061) durant 129 dies, corresponents a una població de 1.203.598 habitants majors de 14 anys. Resultats: En total es varen identificar 831 episodis d’AA, 523 dels quals varen ser atesos en 3 hospitals universitaris, 113 en 2 hospitals de segon nivell, i els altres 195 (20 dels quals varen ser remesos més tard a l’hospital) en els SU domiciliaris. La freqüència mitjana va ser de 6,4 episodis/dia, amb una incidència d’AA de 0,53/105 habitants/dia (interval de confiança del 95%, 0,46-0,56) i de 8,2/105 pacients asmàtics (interval de confiança del 95%, 6,89-8.41). Dels 276 episodis atesos de dilluns a dijous en els serveis dels hospitals universitaris, 66 pacients (24%) varen tenir un inici agut i 14 (5%) un inici sobtat. Únicament 85 pacients (31%) prenien de forma regular corticosteroides inhalats, i només 33 (12%) varen afegir corticosteroides orals en les 12 h prèvies a anar a urgències. Un 16% dels episodis es varen qualificar de greus i un 3% de quasi fatals. Finalment, un total de 82 pacients (30%) varen ser hospitalitzats; varen ingressar el 12% de les AA lleus, el 39% de les AA moderades, el 62% de les AA greus i el 100% de les quasi fatals. L’índex de comorbilitat de Charlson va ser més superior en els pacients hospitalitzats (p<0,001). En els 28 pacients readmesos (10%), en el moment de l’alta prèvia se’ls havia prescrit menys antibiòtics (p<0,001) i bromur d’ipratropi (p<0,0001). Conclusions: La taxa d’AA establerta pot ser un indicador útil del grau de control de l’asma i pot servir per confirmar augments d’AA permanents o puntuals en el futur. L’inici ràpid (agut o sobtat) és freqüent. Molts pacients no reben un tractament adequat abans de l’hospitalització. L’agudització greu és freqüent en el nostre medi. L’ingrés està relacionat amb la gravetat i la comorbilitat. Els pacients readmesos han rebut a l’alta menys antibiòtics i bromur d’ipratropi. / Bronchial asthma is a common disease with a prevalence of 10-13% of population. A 27% of the asthmatic population required to be attended in the outpatient settings in the last year. This last report is, in part, due to the clinical control deficiency of the asthmatic population. Asthmatic exacerbations (AE) could be an epiphenomenon of this bad control, or likely due to the presence of one or many triggering agents, such as viruses or allergens. At present, patients do not always receive an accurate treatment and report that their disease is poorly controlled. This unsatisfactory control gives rise to a greater personal discomfort and it is also a risk for the patient, since asthma is a potentially mortal threat; besides, it is also a greater economic burden on the heath system, which significantly increases health care assistance due to exacerbations. For these reasons, we decided to evaluate this situation in our settings and to outline a few clinical behaviour and measures to be followed so that patients improved their control rate of asthma symptoms. First study: Monitoring of asthma outpatients after adapting treatment to meet international guidelines (ASMACAP I). Objective: Poor control of asthma treated in outpatient settings has been demonstrated. The aim of this study was to perform a short intervention, readily replicable in everyday practice, to try to improve control of asthma symptoms. Patients and Methods: Two primary health care clinics made appointments with asthma patients to administer a questionnaire and adapt their treatment to the guidelines of the GINA (Global Initiative for Asthma). Patients also received an explanation of the disease lasting not more than 5 minutes. The protocol was repeated at a second visit 4 months later. Health care parameters were compared with those from the previous visit. Results: The characteristics of the 180 patients were as follows: 70% were women, 17% were smokers, 8% were illiterate, 46% had only primary education, 45% were in contact with cleaning products, and 63% had extrinsic asthma. The asthma severity was as follows: mild in 73%, moderate in 23%, and severe in 4%. Twenty-two percent had received previous explanations of the disease, 50% had a written treatment plan, 14% had a plan for exacerbations, and 54% were taking inhaled corticosteroids. The second appointment was kept by 110 (61%) of the patients, who showed differences with respect to the previous visit 4 months earlier in the percentage taking inhaled corticosteroids (78%, p<.001), the number of visits to the physician (p<.01), visits to the physician due to exacerbations (p<.001), emergency visits to the outpatient clinic (p<.002), and disease severity (p<.02). Conclusions: This minimal clinical intervention reduced the need for visits to health care centers and improved the clinical control of the disease. Second study: Rate and characteristics of asthma exacerbations: The ASMAB I Study. Objective: The aim of this study was to determine the incidence and clinical characteristics of asthma exacerbations seen by emergency services in Barcelona, Spain (the ASMAB-I study). Patients and methods: The emergency services considered in the study served a population of 1.203.598 inhabitants aged over 14 years. Episodes treated in hospital emergency departments and by emergency services called to patients’ homes over a period of 129 days were included in the study. Results: In total, 831 episodes of exacerbation were identified; 523 were seen in 3 university hospitals, 113 in secondary hospitals, and 195 by emergency services at the patient’s home. Twenty of the patients seen at home were subsequently taken to hospital. The mean frequency was 6.4 episodes per day, corresponding to a daily incidence of 0.53 exacerbations per 100.000 inhabitants (95% confidence interval, 0.46-0.56 exacerbations/100.000 inhabitants) and 8.2 per 100.000 asthmatic patients (95% confidence interval, 6.89-8.41 exacerbations/100.000 asthmatic patients). Of the 276 episodes treated between Monday to Thursday in university hospitals, 66 patients (24%) reported acute onset and 14 (5%) sudden onset. Only 85 patients (31%) regularly used inhaled corticosteroids and only 33 (12%) added oral corticosteroids in the 12 hours prior to consulting emergency services. In 16% of cases the episode was classified as severe and in 3% near fatal. Eighty-two patients (30%) were ultimately admitted to hospital: 12% of mild exacerbations, 39% of moderate exacerbations, 62% of severe episodes, and 100% of near-fatal episodes. The Charlson comorbidity index was higher in patients admitted to hospital (p<.001). In the 28 patients readmitted to hospital (10%), antibiotics (p<.001) and ipratropium bromide (p<.0001) had been prescribed less often at the time of discharge after the first hospital admission. Conclusions: The rate of asthma exacerbation established in this study may be a useful indicator of the degree of control of the disease and may serve as a reference to confirm future short-term or lasting increases in asthma exacerbations. Rapid onset (acute or sudden) is common and many patients are not receiving appropriate treatment prior to hospital admission. Severe exacerbation is common in our practice setting. Hospital admission is related to severity and comorbidity. Patients who are readmitted to hospital had less often received antibiotic treatment and ipratropium bromide when discharged previously.

Las proantocianidinas de extractos de pino (PYC), cacao (CCX) y semillas de uva (GSPE) inducen una disminución de la síntesis de novo de triacilgliceroles (TG) y colesterol en células HepG2. Combinando un sistema in vivo administrando GSPE a un grupo de ratas, con un sistema in vitro en células HepG2, las proantocianidinas biodisponibles en el suero de los animales disminuyen la síntesis hepática de TG. El GSPE (375mg/Kg) presenta efecto antihipertensivo a las 6 horas post-administración en ratas espontáneamente hipertensas (SHR) y en ratas con síndrome metabólico. El efecto esta mediado principalmente por la liberación de NO y prostaciclina I2, con una reducción leve del estrés oxidativo en las ratas SHR. Adicionalmente esta misma dosis de GSPE disminuye la síntesis hepática de triacilgliceroles en un modelo de SM El GSPE presenta efecto corrector simultáneo de la síntesis de TG hepáticos y de la tensión arterial elevada en un modelo animal de síndrome metabólico inducido por la dieta. / The proanthocyanidins present in pine, cocoa, and grape extracts induce a decrease in de novo cholesterol synthesis, triglycerides and cholesterol esters in hepatic cells (HepG2). The proanthocyanidins present in the rat serum after the administration GSPE oral doses, could reduce triglycerides synthesis in HepG2. The GSPE (375mg/Kg) has antihypertensive effect at 6 hours post-administration in spontaneously hypertensive rats and rats with SM. The effect is primarily mediated by the release of nitric oxide (NO) and prostacyclin I2, with a slight decrease in oxidative stress in the SHR. The other side GSPE (375mg/kg) decreases hepatic TG synthesis in vivo in an animal model of metabolic syndrome. The GSPE presents simultaneous effect corrector on hepatic lipid synthesis and high blood pressure in an animal model of metabolic syndrome.