• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 12
  • 1
  • Tagged with
  • 13
  • 11
  • 7
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Para compreender Le Viandier: do estudo do livro medieval de receitas à elaboração de um glossário verbal culinário / Pour comprendre Le Viandier: de létude du livre médiéval de recettes à lélaboration dun glossaire verbal culinaire

Milani, Lara Borriero 28 January 2011 (has links)
Le Viandier é considerado o primeiro livro de cozinha impresso na França, por volta de 1486. Sua história é complexa e envolve vários manuscritos, com importantes diferenças entre si. Mesmo a autoria do livro, atribuída a Taillevent, é contestada, já que o primeiro manuscrito de que se tem notícia data de quando esse autor era ainda criança. Toda essa problemática se une ao contexto medieval, que, com seus ritos e preceitos, faz dessa rica fonte textual um desafio para quem deseja conhecê-la. Compreender esse texto medieval exige do leitor ferramentas que o auxiliem não somente a entrar no universo da culinária do século XV mas também a entender aspectos linguísticos próprios à obra. Para isso, partiu-se de um estudo aprofundado do Viandier, em que as técnicas e os procedimentos culinários mostraram-se essenciais para a compreensão das receitas e deram origem à elaboração de um glossário verbal culinário. Tal glossário exigiu o estudo de questões teóricas e metodológicas no campo da Terminologia e uma pesquisa detalhada em obras de referência e dicionários especializados. O primeiro resultado desse trabalho de análise foram 92 fichas terminológicas, que por sua vez constituíram a base do glossário verbal culinário aqui apresentado. / Le Viandier est considéré comme le premier livre de cuisine imprimé en France, vers 1486. Son histoire est complexe et comprend plusieurs manuscrits, qui ont des différences importantes entre eux. Même la composition du livre, attribuée à Taillevent, est contestée, puisque le premier manuscrit dont on dispose date de lenfance de cet auteur. À cette problématique sajoute le contexte médiéval, qui, avec ses rites et préceptes, fait de cette riche source textuelle un défi pour ceux qui désirent mieux la connaître. Comprendre ce texte médiéval exige du lecteur des outils lui permettant non seulement de rentrer dans lunivers de la cuisine du XVème siècle mais aussi de maîtriser certains aspects linguistiques de louvrage en question. Pour cela, on est parti dune étude approfondie du Viandier, où les techniques et les procédés culinaires se sont avérés essentiels pour la compréhension des recettes, donnant ainsi origine à lélaboration dun glossaire verbal culinaire. Ce glossaire a exigé le travail sur des questions théoriques et méthodologiques liées à la Terminologie et une recherche détaillée dans des ouvrages de référence et dictionnaires spécialisés. Le premier résultat de ce travail danalyse a été réuni en 92 fiches terminologiques, qui, à leur tour, ont constitué la base du glossaire verbal culinaire ici présenté
12

Terminologia da gestão pública da cultura no Brasil: proposta de glossário

Adorne, Fani Conceição 29 September 2014 (has links)
Submitted by Mariana Dornelles Vargas (marianadv) on 2015-06-10T19:07:31Z No. of bitstreams: 1 terminologia_gestao.pdf: 1422332 bytes, checksum: 701b2781252c4018c23a955b86cc47ac (MD5) / Made available in DSpace on 2015-06-10T19:07:31Z (GMT). No. of bitstreams: 1 terminologia_gestao.pdf: 1422332 bytes, checksum: 701b2781252c4018c23a955b86cc47ac (MD5) Previous issue date: 2014-09-29 / IFSUL - Instituto Federal de Educação, Ciência e Tecnologia Sul-rio-grandense / A presente pesquisa tem por objetivo o reconhecimento da terminologia que chamamos de político-administrativa, com vistas à proposta de um glossário da gestão federal da cultura. Esta área é compreendida como campo de atividade técnica voltado para a formulação, execução e avaliação das políticas públicas de cultura, a cargo do Ministério da Cultura (MinC) e também como espaço político, marcado por representações ideológicas e sociais, decorrentes do caráter multifacetado da cultura. Trata-se, portanto, de um campo complexo, cuja terminologia ainda não foi repertoriada, a despeito de sua importância. Para dar conta do objetivo exposto, propomos um esquema operacional fundamentado em princípios teórico-metodológicos da Teoria Comunicativa da Terminologia (TCT), desenvolvida por Maria Teresa Cabré (1998-2005); da Terminografia Linguístico-Textual, proposta por Krieger e Finatto (2004) e também pela Semiótica de linha francesa. Adotamos como princípio que os termos adquirem valor terminológico pela sua inscrição nos textos especializados, vistos como ambientes naturais da terminologia. Por meio da análise semiótica dos documentos programáticos do MinC, foi possível depreender não apenas temáticas, mas formas de organização da área, que funcionaram como linhas norteadoras para estabelecer as categorias terminológicas. Os resultados da análise semiótica tornaram-se um recurso operacional importante para o reconhecimento da terminologia político-administrativa da cultura. Como resultado, apresentamos o repertório de termos distribuído em categorias terminológicas correspondentes às três dimensões da área: a) dimensão político-conceitual, referente aos conceitos e princípios que fundamentam as políticas públicas de cultura; b) dimensão administrativa, que diz respeito à estrutura institucional e aos mecanismos de gestão e c) dimensão normativa, que engloba os dispositivos legais de financiamento da cultura. No final do trabalho, são descritas diretrizes teórico-metodológicas de uma proposta de glossário da gestão federal da cultura. / This research paper aims at recognizing the terminology known as political-administrative, with the purpose of suggesting a glossary of federal management culture. This field is understood as a special subject focused on the formulation, implementation and evaluation of cultural public policies in which the Ministry of Culture is in charge of. It is also considered a political area, marked by ideological and social representations resulting from the multifaceted nature of culture. Although it is a complex and important field, its terminology has not been listed yet. In order to accomplish the goal which was mentioned previously, we propose an operational scheme based on theoretical and methodological principles of Communicative Theory of Terminology (TCT), developed by Maria Teresa Cabré (1998-2005); linguistic-textual Terminography, proposed by Krieger and Finatto (2004) and Semiotics of French Line. We have adopted the principle that terms acquire terminological value due to their insertion in specialized texts, which are seen as natural environments of terminology. Through semiotic analysis of the Ministry of Culture program documents, it was possible to deduce not only themes, but ways of organization in the area, which have been used as guiding lines to establish terminological categories. The results of the semiotic analysis have become an important operational resource for the recognition of political and administrative terminology of culture. As a result, we present the repertoire of terms distributed in terminological categories which correspond to the three dimensions of the area: a) political-conceptual dimension, referring to concepts and principles that underlie cultural public policies; b) administrative dimension, which concerns the institutional structure and management mechanisms and c) normativ e dimension, which includes the legal provisions for financing culture. At the end of the paper, we describe theoretical and methodological guidelines of a proposed glossary of federal management culture.
13

Enrichment of Archetypes with Domain Knowledge to Enhance the Consistency of Electronic Health Records

Giménez Solano, Vicente Miguel 21 January 2022 (has links)
[ES] La consistencia de los datos de la HCE, como dimensión de la calidad, se considera un requisito esencial para la mejora de la prestación de la asistencia sanitaria, los procesos de toma de decisiones clínicas y la promoción de la investigación clínica. En este contexto, la cooperación entre la información y los modelos de dominio se considera esencial en la literatura, pero la comunidad científica no la ha abordado adecuadamente hasta la fecha. La contribución principal de esta tesis es el desarrollo de métodos y herramientas para la inclusión de expresiones de enlaces terminológicos en reglas de consistencia. Las contribuciones específicas son: - Definición de un método para ejecutar ECs sobre una base de datos de SNOMED CT orientada a grafos. - Definición de métodos para simplificar ECs antes y después de su ejecución, y su validación semántica conforme al Machine Readable Concept Model de SNOMED CT (MRCM). - Definición de un método para visualizar, explorar dinámicamente, comprender y validar subconjuntos de SNOMED CT. - Desarrollo de SNQuery, una plataforma que ejecuta, simplifica y valida ECs y visualiza los subconjuntos resultantes. - Definición de EHRules, un lenguaje de expresiones basado en el openEHR Expression Language para la especificación de reglas de consistencia en arquetipos, incluido el enlace terminológico de contenido, con el fin de enriquecer los arquetipos con conocimiento del dominio. - Definición de un método para ejecutar las expresiones de EHRules con el fin de validar la consistencia de los datos de la HCE mediante la ejecución de dichas expresiones sobre instancias de datos de pacientes. Nuestro objetivo es que estas contribuciones ayuden a mejorar la calidad de la HCE, ya que proporcionan métodos y herramientas para la validación y mejora de la consistencia de los datos de la HCE. Pretendemos, además, mediante la definición de enlaces de contenido entre modelos de información y terminologías clínicas, elevar el nivel de interoperabilidad semántica, para lo cual la definición de enlaces terminológicos es crucial. / [CA] La consistència de les dades de la HCE, com a dimensió de la qualitat, es considera un requisit essencial per a la millora de la prestació de l'assistència sanitària, els processos de presa de decisions clíniques i la promoció de la investigació clínica. En aquest context, la cooperació entre la informació i els models de domini es considera essencial en la literatura, però la comunitat científica no l'ha abordada adequadament fins hui. La contribució principal d'aquesta tesi és el desenvolupament de mètodes i ferramentes per a la inclusió d'expressions d'enllaços terminològics en regles de consistència. Les contribucions específiques són: - Definició d'un mètode per a executar ECs sobre una base de dades de SNOMED CT orientada a grafs. - Definició de mètodes per a simplificar ECs abans i després de la seua execució, i la seua validació semàntica conforme al Machine Readable Concept Model de SNOMED CT (MRCM). - Definició d'un mètode per a visualitzar, explorar dinàmicament, comprendre i validar subconjunts de SNOMED CT. - Desenvolupament de SNQuery, una plataforma que executa, simplifica i valida ECs i visualitza els subconjunts resultants. - Definició de EHRules, un llenguatge d'expressions basat en l'openEHR Expression Language per a l'especificació de regles de consistència en arquetips, inclòs l'enllaç terminològic de contingut, amb la finalitat d'enriquir els arquetips amb coneixement del domini. - Definició d'un mètode per a executar les expressions de EHRules amb la finalitat de validar la consistència de les dades de la HCE mitjançant l'execució d'aquestes expressions sobre instàncies de dades de pacients. El nostre objectiu és que aquestes contribucions ajuden a millorar la qualitat de la HCE, ja que proporcionen mètodes i ferramentes per a la validació i millora de la consistència de les dades de la HCE. Pretenem, a més, mitjançant la definició d'enllaços de contingut entre models d'informació i terminologies clíniques, elevar el nivell d'interoperabilitat semàntica, per a la qual cosa la definició d'enllaços terminològics és crucial. / [EN] Consistency of EHR data, as a dimension of quality, is considered an essential requirement to the improvement of healthcare delivery, clinical decision-making processes, and the promotion of clinical research. In this context, cooperation between information and domain models has been considered essential in the literature, but it has not been adequately addressed by the scientific community to date. The main contribution of this thesis is the development of methods and tools for the inclusion of terminology binding expressions in consistency rules. Specific contributions are: - Definition of a method to execute ECs over a SNOMED CT graph-oriented database. - Definition of methods to simplify ECs before and after its execution and semantic validation according to the SNOMED CT Machine Readable Concept Model (MRCM). - Definition of a method to visualize, dynamically explore, understand and validate SNOMED CT subsets. - Development of SNQuery, an execution platform that executes, simplifies and validates ECs, and visualizes the resulting subsets. - Definition of EHRules, an expression language based on the openEHR Expression Language for the specification of consistency expressions in archetypes, including value set bindings, in order to enrich archetypes with domain knowledge. - Definition of a method to execute EHRules expressions in order to validate the consistency of EHR data by executing such rules over patient data instances. Our objective is that these contributions help to enhance the quality of EHR, as they provide methods and tools for the validation and enhancement of the EHR data consistency. We also intend, by defining value set bindings between information models and clinical terminologies, to raise the level of semantic interoperability, for which the definition of terminological bindings is crucial. / This thesis was partially funded by Ministerio de Economía y Competitividad, “Doctorados Industriales”, grant DIN2018-009951, and by Universitat Politècnica de València, “Formación de Personal Investigador” (FPI-UPV). / Giménez Solano, VM. (2021). Enrichment of Archetypes with Domain Knowledge to Enhance the Consistency of Electronic Health Records [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180082

Page generated in 0.0567 seconds