1.- Introducción Los balnearios fueron considerados como hoteles termales para uso estival de pacientes adinerados. El único tratamiento médico era la ingesta de determinadas aguas, capaces de producir efectos terapeúticos (sobre todo a nivel digestivo y renal). Pero el turismo de playa de los años 70 hizo que los clientes cambiaran de hábitos, entrando la mayoría de los balnearios en la decrepitud y la ruina. La puesta en marcha del Programa de Termalismo Social colaboró a la restauración, tanto de las instalaciones como de los hábitos termales en la población geriátrica.2.- Objetivos Analizar el número y las distintas características de las urgencias que se produjeron en el Balneario Hervideros de Cofrentes durante las temporadas 1.996 y 1.997, para comprobar si se deduce de las mismas la necesidad de que todos los centros balneoterápicos dispongan de asistencia médica permanente. Igualmente estableceremos los equipamientos necesarios y su localización, normas internas de funcionamiento y criterios higiénico-dietéticos adecuados al paciente anciano.3.- Material y métodoDurante los dos años de recogida de datos se manejó una muestra total de 10.000 pacientes procedentes del Ministerio de Asuntos Sociales, 1.792 del Servicio de Termalismo Valenciano y 1.600 particulares.De estos casi siete mil termalistas/año solo estudiaremos, a los que demanden asistencia médica urgente cuando el médico no se encuentre en las dependencias del centro termal, es decir de 10h a 13h y de 17h a 19h.Para recoger los datos correspondientes a cada asistencia se creó un fichero en base de datos Acces 2.0 en el que se reflejan 22 variables. Además comprobaremos en qué medida las urgencias que se nos presentan son o no atribuibles a los tratamientos termales. De este modo podremos valorar cuantitativamente si la atención primaria es tan importante como la hidrología a nivel de medicina balnearia.4.- Resultados y discusiónSolo 35 de las 313 asistencias realizadas (11.18%) podrían tener una relación directa con la aplicación del tratamiento termal. Por contra, las otras 278 podrían haberse presentado igual en un balneario que en cualquier otro sitio, al tratarse de patologías comunes (88,82%).Si bien la cualificación del médico especialista en hidrología es fundamental para el éxito del tratamiento no es menos cierta, según los primeros datos obtenidos, la importancia considerable del médico de familia en este tipo de establecimientos, ya que también se atienden patologías que normalmente se presentan en una consulta de atención primaria.Respecto a si se producen o no mas urgencias en pacientes filtrados por servicios médicos previos a la cura, los datos nos indican que no es así. Se atendieron 65 urgencias (20,76%). Ello quiere decir que el porcentaje relativo de urgencias en pacientes no filtrados por servicios médicos previos a la cura termal es de un 1.82%. Si lo comparamos con el 2.1% obtenido en pacientes del IMSERSO comprobamos que, a pesar de existir control médico a la hora de estudiar sus solicitudes, no se atienden porcentualmente menos urgencias en este tipo de pacientes.En cuanto a la gravedad de las urgencias solo 3 (0.95%) fueron urgencias vitales, 52 (16.61%) urgencias graves, 101 (32.26%) de bajo riesgo y 157 (50.15%) no fueron urgencias en modo alguno.5.- ConclusionesTras el análisis de los datos concluyo en que es imprescindible la atención médica permanente en los balnearios, la existencia de varios puntos de asistencia debidamente dotados, un plan de evacuaciones adecuado a la autentica gravedad de la urgencia y la existencia de criterios sanitarios de no admisión en base a la seguridad del paciente de fácil descompensación. / 1.- Introduction The spa centers were considered as thermal hotels for summer use of wealthy patients. The only medical treatment was the water ingestion some with terapeutics effects (specially digestive and kidney). But the beach tourism of years 70 did that the clients changed of habits, entering most of the spa in the decrepitude and the ruin.2.- Objetives To analyze the number and the different characteristics from the urgencies in the Cofrentes spa during seasons 1.996 and 1.997, to verify if it is deduced the necessity that all the spa centers have permanent medical presence. Also we will establish the necessary equipment ant their internal location, norms of operation and hygienic-dietetic criteria adapted the old patient.3.- Material and method Part of a total sample of 10.000 patients from the Ministery of Social Subjects, 1.972 of the Service of Valencian Spa Treatment and 1.600 individuals forfait. But single we will study to that they demand urgent medical aid outside hours of consultation. The analyzed data include in data base Acces 2.0. In addition we will verify if the cause of the urgencies is the spa treatments or they must to normal others causes.4.- Results and discussion Although the qualification of the specialistic doctor in hydrology is essential is not less certain the importance of the family doctor. Great part of the urgencies they are equal to those of a medical consultation of primary attention. Urgencies do not take place but in patients without recommendation of its doctor. The great part of the urgencies they were not medical emergencies, being almost all little serious urgencies.5.- Conclusions The permanent medical attention is necessary in the spa centers, also the existence of several points well equipped, a plan of evacuations according the gravity of the patient. The existence of no admission criteria they are necessary for the patient of delicate health.

This doctoral thesis describes the evaluation of analytical methodologies to detect human growth hormone (hGH) abuse in sport. Two main strategies are studied and compared. The first (direct method) measures changes in the proportions of hGH variants, expressed as ratios, which are altered after hGH administration. Two versions of the direct method are compared; one using ratios between recombinant and pituitary variants and a second using ratios between only 22 and 20 kDa hGH variants. To fully understand the immunoassays readings, all relevant antibodies were characterised by surface plasmon resonance (SPR). A second strategy (indirect method) measures changes in proteins, other than hGH, provoked by the use of hGH. These bio-markers should have a longer retrospective analytical power. To evaluate the performance of both strategies, two clinical trials with recombinant hGH (rhGH) were carried out with healthy male subjects. The resulting data have been compared and statistically assessed. It is the first time that all available strategies have been applied on a single data set and this allows better understanding of the analytical readings which provides an additional tool in the evaluation of anti-doping analyses. / Esta tesis doctoral describe la evaluación de métodos analíticos para detectar el abuso de hormona de crecimiento humana (hGH) en el deporte. Se han estudiado y comparado dos estrategias. La primera o método directo mide cambios en la proporción de variantes de hGH expresados como ratios, que están alterados después de administrar hGH. Dos versiones del método directo son comparadas; una con ratios entre variantes recombinante e hipofisaria y otra con ratios entre variantes de 22 y de 20 kDa. Para una mejor comprensión, los anticuerpos relevantes utilizados en los inmunoensayos, se caracterizaron por medio de resonancia del plasmon de superficie (SPR). Una segunda estrategia o método indirecto mide cambios en bio-marcadores (proteínas) causados por uso de hGH recombinante (rhGH). Estos bio-marcadores presentan un poder analítico más fuerte y de mejor retrospección en el tiempo. Para evaluar el rendimiento de ambas estrategias se han realizado dos ensayos clínicos con rhGH en varones sanos. Los datos resultantes se han comparado y evaluado estadísticamente. Es la primera vez que ambas estrategias se han aplicado sobre una misma serie de datos y ello permite una mayor comprensión de lecturas analíticas lo que proporciona herramientas adicionales en la evaluación de los análisis anti-dopaje.

La present tesis doctoral desenvolupa una nova metodologia analítica antidopatge. Degut a que actualment la detecció de l'abús d'hormona del creixement recombinant està relativament resolt, es tem que els secretagogs de la hormona del creixement (GHS) siguin el relleu natural ja que es creu provoquen efectes anabòlics semblants. L'objectiu de la tesi és la detecció de secretagogs de l'hormona del creixement (GHS) a partir de mostres d’orina. Els GHS presenten gran diversitat estructural que fa difícil una única determinació química convencional. Per això s'ha optat per utilitzar la seva propietat comú d'interaccionar amb el receptor específic GHS-R1a, mitjançant un mètode basat en un assaig competitiu front un lligand marcat. Monitorant la senyal del lligand marcat al final de l’assaig es pot determinar la presència de qualsevol GHS a la mostra. S'ha determinat per l’assaig un valor de tall de la senyal del lligand marcat per sota de la qual una mostra és considerada sospitosa amb una baixa probabilitat d'obtenir un fals positiu. El mètode desenvolupat ha funcionat amb els 8 GHS estudiats, incloses mostres reals procedents d'un assaig d’administració d’un d’ells. Variables com l'edat, gènere o exercici físic no provoquen interferències en el mètode, que actualment es troba en fase de validació. / The presented doctoral thesis describes de development of a new analytical method in anti-doping. At present, the detection of recombinant growth hormone abuse is relatively settled, and therefore it is anticipated that growth hormone secretagogues (GHS) will replace GH, as they can induce similar anabolic effects. The aim of this thesis is the detection of growth hormone secretagogues (GHS) from urine samples. GHS presents high structural diversity rendering very difficult a single conventional chemical determination for all. Thus, in this approach the single feature shared by all GHS, interaction with the specific receptor GHS-R1a, is targeted using a method based on a competitive assay against a labelled ligand. By monitoring the signal of the labelled ligand at the end of the test, the presence of any GHS in the sample can be determined. A threshold value below which a sample is considered suspicious with low probability of being false positive was set up. The developed methodology was tested with 8 different GHS, and also samples from an administration assay of one of the GHS. Variables such as age, gender or physical exercise do not interfere with the method, which is currently under validation.

Aquesta tesi presenta els estudis realitzat per avaluar el paper de diferents neurotransmisors i neuromoduladors en respostes de tipus emocional, en el control dels efectes reforçants i gratificants de diverses drogues d'abús així com en la modulació de diferents respostes antinociceptives. En concret, vam avaluar el paper del sistema endocannabinoid, opioid i PACAP en aquestes respostes mitjançant l'ús de diferents soques de ratolins modificatsgenèticament (ratolins knockout). Vàrem estudiar el paper del receptor cannabinoid CB1 en respostes de tipus emocional (ansietat i depressió), així com en els efectes reforçants dels opioids i cocaïna, mitjançant l'ús del ratolí CB1 knockout. Per una altra banda, vam investigar el sistema PACAP en la plasticitat sináptica, en el control de respostes emocionals (ansietat) i sobre els efectes farmacològics dels opioids mitjançant l'ús del ratolí PACAP R-type I knockout. Finalment, el paper dels receptors opioids mu, delta i kappa en el control de diferents tipus de respostes antinociceptives va ser avaluat mitjançat l'ús de ratolins knockout per un, dos o tots tres receptors opioids. / The aim of this thesis was to evaluate the involvement of different neuromodulator and neurotransmitter systems in mediating emotional responses, in the control of the rewarding and reinforcing effects of different drugs of abuse as well as in the modulation of several antinociceptive responses. Specifically we studied the role of the endocannabinoid, opioid and PACAP systems in controlling those responses. For this porpoise, different genetically modified mice lines (knockout mice) were used.We evaluated the role of the CB1 cannabinoid receptor in emotional responses anxiety and depression), as well as in mediating the rewarding and reinforcing effects of opioids and psychostimulants by using the CB1 knockout mice.On the other hand, we investigated the involvement of the PACAP system in synaptic plasticity, in controlling emotional behaviour, and in the modulation of some pharmacological effects produced by opioids by using the PACAP R-type I knockout mice. Finally, the specific role of mu, delta and kappa opioid receptor in analgesia was evaluated by using single, double and triple knockout mice for those receptors.

The detection of endogenous anabolic androgenic steroids (EAAS) is one of the most difficult analytical challenges in the doping control field. The main problem for their detection is to distinguish between normally endogenous concentrations and those observed after the exogenous administration of an EAAS. The screening methods for EAAS are currently based on the determination of the steroid profile and the application of the athlete biological passport. The inclusion of new steroid metabolites can improve the screening capabilities of the steroid profile. Thus, the objective of the thesis is to elucidate and characterize new testosterone metabolites that can be implemented to the current steroid profile and to evaluate their usefulness for doping control analysis. Four unreported testosterone metabolites were detected and characterized by using liquid chromatography coupled to tandem mass spectrometry approaches. These compounds were demonstrated to come from degradation of cysteine conjugates. The formation of these conjugates implies an addition of a double bond as a phase I metabolism followed by conjugation with glutathione and the subsequent transformation to cysteine conjugates in urine. In order to determinate the usefulness of the cysteinyl compounds for doping control purposes, a quantitative method for the indirect determination of these compounds was developed and validated. Using this method, reference population limits were established by the analysis of 174 urine samples. Additionally, different factors that can potentially influence the excretion of these compounds were evaluated. Finally, the usefulness of these cysteinyl metabolites for the detection of EAAS misuse was evaluated by the analysis of samples collected after different EAAS administration. The use of these metabolites seems to improve in some cases the detection capabilities of the current marker used in routine analysis. / La detecció d’esteroides androgènics anabolitzants endògens (EAAE) és un dels reptes analítics més difícils en la lluita contra el dopatge. El problema més important per a la seva detecció és distingir entre concentracions endògenes i aquelles que s’observen després de l’administració exògena d’un EAAE. Els mètodes de cribatge per a la detecció d’EAAE estan basats en la determinació del perfil esteroïdal i la introducció d’aquest en el passaport biològic de l’atleta. La inclusió de nous metabòlits d’esteroides pot ajudar a millorar les capacitats de cribatge del perfil esteroïdal. Per tant, l’objectiu d’aquesta tesis és detectar i caracteritzar nous metabòlits d’EAAE que puguin implementar-se en l’actual perfil esteroïdal i l’avaluació de la seva utilitat en la lluita contra el dopatge. Quatre metabòlits desconeguts de la testosterona van ser detectats i caracteritzats mitjançant la utilització de la cromatografia líquida acoblada a l’espectrometria de masses en tàndem. L’origen d’aquests compostos es va demostrar que provenia de la degradació de conjugats amb cisteïna. La formació d’aquests conjugats implica l’addició d’un doble enllaç com a reacció metabòlica de fase I acompanyat per la conjugació amb glutationa i la subseqüent degradació d’aquesta a cisteïna en orina. Per tal de poder veure la seva aplicació en el camp del dopatge, es va desenvolupar i validar un mètode per la quantificació indirecta d’aquests compostos en orina. Utilitzant aquest mètode es van establir límits de referència basats en l’anàlisi de 174 mostres de orina. Addicionalment, diferents factors descrits que poden afectar l’excreció en orina d’aquests compostos també van ser estudiats en detall. Finalment, es va avaluar la utilitat d’aquests metabòlits conjugats amb cisteïna per a la detecció de l’abús d’EAAE mitjançant l’ anàlisis de mostres després de l’administració de diferents EAAE. L’ús d’aquests metabòlits va millorar (en alguns casos) els temps de detecció comparant-los amb els actuals marcadors utilitzats en rutina.

La caracterització de diversos fàrmacs capaços d’unir-se a receptors associats a proteïnes G (GPCR)s ha revelat que els seus mecanismes d’acció no eren tan simples com es creia. Primer, l’anàlisi de la seva afinitat d’unió per una sèrie de receptors va revelar que podien unir-se a múltiples dianes. Més tard, l’estudi de la seva eficàcia envers diferents vies de senyalització va revelar que alguns fàrmacs podien promoure selectivitat funcional. En aquesta tesi, s’han construït models a partir de noves dades estructurals i farmacològiques de diversos receptors per determinar les bases de l’afinitat de diferents compostos per múltiples GPCRs i estudiar la seva selectivitat funcional. La informació obtinguda pot permetre obtenir noves eines moleculars que ajudin a analitzar la rellevància de diversos modes d’activació en el tractament de malalties complexes com l’esquizofrènia. Aquesta informació també pot contribuir al disseny racional de nous fàrmacs capaços d’explotar diferents perfils de selectivitat i de discriminar entre efectes terapèutics i secundaris. / Deeper characterization of drugs targeting G protein-coupled receptors (GPCR)s has shown that their mechanisms of action can be more complex than previously thought. On the one hand, binding affinity analyses towards a panel of related receptors have revealed that most drugs have affinity for multiple targets. On the other, characterization of drug efficacy for different receptor pathways has made evident that some ligands can selectively activate particular pathways, thus acting as biased agonists. In this work, we used models derived from new experimental data on receptor 3D structure and pharmacology to rationalize the structural determinants of multi-target affinity and biased agonism for different GPCR ligands. This insight can help obtain new molecular probes to assess the importance of specific affinity and efficacy profiles for the treatment of complex diseases such as schizophrenia. Furthermore, it can set the basis for the rational design of new ligands exploiting different forms of selectivity and capable of separating therapeutic effects from side effects.

Metabolic studies of doping agents have been traditionally performed by using gas chromatography coupled to mass spectrometry (GC-MS). In the last years, liquid chromatography coupled to mass spectrometry (LC-MS) has demonstrated to offer new possibilities to perform metabolic studies. The objective of this thesis was to study the metabolism (phase I and phase II) of different doping agents by LC-MS/MS in order to improve the detection capabilities of the studied substances. For mesocarb, a thermolabile compound, the parent drug 19 metabolites were detected in urine including mono-, di- and tri-hydroxylated metabolites excreted free or conjugated with glucuronic acid and sulphate. For toremifene, an anti-estrogenic drug with poor electron ionization properties, the parent drug and 20 metabolites were detected in urine. The structure of most of the metabolites was proposed. Anabolic androgenic steroids (AAS) metabolites conjugated with sulphate were investigated to improve the retrospectivity of the detection of these compounds. A study of hydrolysis and MS/MS behaviour of sulphate metabolites of AAS was performed, and sulphate conjugated metabolites of boldenone, methyltestosterone and metandienone were studied. Boldenone sulphate and epiboldenone sulphate were identified as boldenone metabolites in humans. They can be used as markers of exogenous boldenone administration. For methyltestosterone, three new sulphate metabolites were detected and structures were proposed. One of them, 17β-methyl-5α-androstan-3α,17α-diol 3α-sulphate was detected in urine up to 21 days after methyltestosterone administration, improving three times the retrospectivity of the detection with respect to other previously reported long-term metabolites. Several new sulphate metabolites were detected after metandienone administration. One of them was characterized as 18-nor-17β-hydroxymethyl-17α-methylandrost-1,4,13-triene-3-one conjugated with sulphate, and it was detected up to 26 days after administration, improving the retrospectivity of the detection with respect to other long-term metabolites described. The usefulness of LC-MS/MS for the detection and characterization of metabolites of doping agents has been demonstrated, especially for the study of new phase II metabolites and for metabolic studies of compounds where GC-MS shows relevant limitations. / Els estudis metabòlics de substàncies dopants han estat tradicionalment realitzats mitjançant l’ús de cromatografia de gasos acoblada a espectrometria de masses (GC-MS). En els últims anys, s’ha demostrat la utilitat de la cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS) per realitzar estudis de metabolisme. L’objectiu d’aquesta tesi va ser estudiar el metabolisme (fase I i fase II) de diferents substàncies dopants mitjançant LC-MS/MS per tal de millorar la capacitat de detecció dels compostos estudiats. Per a mesocarb, compost termolàbil, es van detectar en orina el compost inalterat i 19 metabòlits incloent metabòlits mono-, di- i tri-hidroxilats excretats lliures o conjugats amb àcid glucurònic i sulfat. Per a toremifè, un fàrmac anti-estrogènic amb espectre de masses d’impacte electrònic amb pocs ions diganòstic, es van detectar el compost inalterat i 20 metabòlits en orina. Es va proposar l’estructura de la major part de metabòlits detectats. Per tal de millorar la retrospectivitat de la detecció dels esteroides anabolitzants androgènics (AAS) es van estudiar els metabòlits conjugats amb sulfat. Es va realitzar un estudi de la hidròlisi i del comportament espectromètric dels metabòlits conjugats amb sulfat dels AAS. Es van estudiar els metabòlits conjugats amb sulfat de boldenona, metiltestosterona i metandienona. Es van identificar boldenona sulfat i epiboldenona sulfat com a metabòlits de boldenona en humans. Aquests metabòlits poden ser usats com a marcadors de l’administració exògena de boldenona. Per a metiltestosterona, es van detectar i proposar les estructures de tres nous metabòlits conjugats amb sulfat. Un d’ells, el 17β-metil-5α-androstà-3α,17α-diol 3α-sulfat, va ser detectat en orina fins a 21 dies després de l’administració de metiltestosterona. Es van detectar diversos metabòlits de metandienona conjugats amb sulfat no descrits prèviament. Un d’ells, identificat com a 18-nor-17β-hidroximetil-17α-metilandrost-1,4,13-trien-3-ona conjugat amb sulfat, va ser detectat fins 26 dies després de l’administració. Tant per a metiltestosterone com per a metandienone, els metabòlits conjugats amb sulfat permeten millorar la retrospectivitat de la detecció respecte a altres marcadors descrits anteriorment. S’ha demostrat la utilitat del LC-MS/MS per a la detecció i caracterització de metabòlits de substàncies dopants, especialment per a l’estudi de nous metabòlits de fase II i per a estudis de metabolisme de compostos que mostren limitacions en GC-MS.

In medicinal chemistry, two chemical fragments are considered bioisosteric if they bind to the same protein environment. Accordingly, looking at the same players from an opposite perspective, two protein environments can be considered chemoisosteric if they interact with the same chemical fragment. In this respect, this Thesis introduces the term chemoisosterism, which represents a new concept in drug discovery. Currently available crystal structures for protein-ligand complexes constitute a basis for the identification of chemoisosteric protein environments, of great utility for the construction of focused fragment chemical libraries. Under the premise that similar protein environments will probably bind to similar fragments, a novel approach to assess protein environment similarities is introduced and used to predict new chemoisosteric relationships. Examples of the potential applicability of chemoisosterism in fragment-based drug discovery are provided. The implications of chemoisosterism for drug polypharmacology are explored, leading to the speculation that the levels of polypharmacology observed in current drugs may just be a latent signature of the exploitation of chemoisosterism during evolution. / En química mèdica, dos fragments moleculars són considerats bioisostèrics si s’uneixen al mateix entorn de proteïna. Canviant la perspectiva sobre el mateix esdeveniment, dos entorns de proteïna poden ésser considerats quimioisostèrics si interaccionen amb el mateix fragment molecular. Aquesta Tesi introdueix el terme quimioisosterisme, un nou concepte en química farmacèutica. Les estructures actualment disponibles de complexos de proteïna i lligand constitueixen una font d’entorns de proteïna quimioisostèrics potencialment útils per a la construcció de llibreries de fragments moleculars dirigides a una proteïna diana en particular. Partint de la premissa que entorns de proteïna similars molt probablement interaccionaran amb fragments moleculars similars, aquesta Tesi presenta un nou mètode per a identificar entorns de proteïna similars, utilitzat per predir noves relacions quimioisostèriques. S’aporten també alguns exemples de potencials aplicacions del quimioisosterisme en la disciplina del descobriment de fàrmacs. Un anàlisis de les implicacions que té el quimioisosterisme en la polifarmacologia ens duu a la hipòtesis de que els nivells de polifarmacologia observats en la majoria de fàrmacs no són res més que una signatura de l’explotació del quimioisosterisme al llarg de l’evolució.

There is now ample evidence that drugs have biologically relevant interactions with more than one protein, a behavior that is commonly referred to as polypharmacology. This finding is starting to have a true impact on the drug discovery process, transforming it into a more holistic endeavor. In contrast, chemical biology continues to be a reductionist discipline, still regarding chemical probes as highly selective small molecules that enable the modulation and study of one specific target. In an effort to bring a more comprehensive perspective to the practice of chemical biology, this Thesis aims at demonstrating that chemical probes, like drugs, tent to bind to more than one protein, a behavior that may have confounded many of the biological insights gathered using these tool compounds. Accordingly, in this Thesis we use the Poly(ADP-ribose) polymerase (PARP) enzyme superfamily to illustrate the consequences that chemical probe polypharmacology have for the practice of chemical biology and follow-on drug discovery. Next, we extend this analysis to a collection of chemical probes to demonstrate the ubiquity of polypharmacology and we provide guidelines to derisk the practice of chemical biology using potentially promiscuous tool compounds. Chemical biology cannot continue to overlook the existence of polypharmacology and the results presented in this Thesis urge it to become a more holistic discipline that looks at the use of tool compounds from a systems perspective. / Avui dia un gran nombre de proves demostren que els fàrmacs exerceixen interaccions biològicament rellevants amb més d’una proteïna, un comportament generalment anomenat polifarmacologia. Aquest descobriment està començant a influir en el procés de descobriment de fàrmacs, transformant-lo en una empresa més holística. Per contra, la biologia química continua essent una disciplina reduccionista que encara considera les sondes químiques com molècules molt selectives que permeten la modulació i l’estudi d’una diana específica. En un esforç per portar una visió més àmplia a la pràctica de la biologia química, aquesta Tesi té l’objectiu de demostrar que les sondes químiques, com els fàrmacs, tendeixen a unir-se amb més d’una diana, un comportament que podria haver confós moltes de les conclusions biològiques derivades del seu ús. En conseqüència, en aquesta Tesi utilitzem la superfamília de les proteïnes Poly(ADP-ribose) polymerasa (PARPs) per il•lustrar les conseqüències de la polifarmacologia de les sondes químiques en la pràctica de la biologia química i el conseqüent descobriment de fàrmacs. Seguidament, ampliem aquest anàlisi a una col•lecció de sondes químiques per demostrar la prevalença de la polifarmacologia i aportem recomanacions per a convertir l’ús de sondes químiques potencialment promiscues en biologia química en una pràctica menys arriscada. La biologia química no pot seguir obviant l’existència de la polifarmacologia i els resultats presentats en aquesta Tesi demostren que la biologia química ha d’esdevenir una disciplina més holística que consideri l’ús de sondes químiques des d’una perspectiva de sistemes.

Avaliou-se a influência do extrato hidroalcoólico e da infusão das folhas de Morus nigra L. em diferentes ensaios biológicos (uterotrófico em ratas adultas ovariectomizadas e em pré-púberes, e pubertal) em ratas Wistar. O objetivo dos ensaios foi avaliar a atividade estrogênica de Morus nigra observando-se o desenvolvimento uterino de ratas adultas ovariectomizadas e pré-púberes, e, a manifestação da abertura do canal vaginal, regularidade do ciclo estral e desenvolvimento uterino de ratas do desmame à puberdade. Os protocolos realizados foram embasados nos padrões estabelecidos pela Organization for Economic Co-operation and Development (OECD) – Programa para a validação de ensaios uterotróficos como rastreamento de possíveis substâncias com atividades estrogênicas in vitro. O material vegetal foi coletado a campo, na cidade de Porto Alegre, RS e utilizado ainda fresco para a preparação da infusão e do extrato hidroalcoólico sendo o primeiro preparado por maceração mecânica das folhas (20g de folhas frescas) em 200ml de água destilada, e o segundo por maceração de 100g de folhas em 1000ml de solução hidroalcoólica (1:1), com posterior concentração em rotavapor à vácuo, ambos conservados sob refrigeração durante o período dos ensaios biológicos. O cálculo do resíduo seco para estas amostras foi efetuado com base na evaporação em estufa de volumes conhecidos em frascos de Becker, resultando em (média ± desvio padrão) 5,4 ± 0,32mg/ml de 7 amostras para a infusão e 123,1 ± 0,17mg/ml de 9 amostras para o extrato hidroalcoólico. As ratas foram tratadas diariamente, por via oral com sonda flexível ou rígida, com 0,4mg/kg de benzoato de estradiol (controle positivo), 10ml/kg de óleo de canola (controle), 615,3mg/kg de extrato hidroalcoólico 50% ou 27,0mg/kg de infusão das folhas de Morus nigra L.. Os ensaios uterotróficos tiveram uma duração de 7 dias, para fêmeas ovariectomizadas e de 3 dias, para as pré-púberes, e o ensaio pubertal (subcrônico) cerca de 35 dias. Os resultados revelaram, no ensaio com ratas adultas ovariectomizadas, um aumento da massa corporal relativa dos grupos tratados com óleo de canola (controle) e extrato das folhas de Morus nigra L.em relação aos demais grupos (estradiol- controle positivo- e infusão das folhas de Morus nigra L.), bem como o aumento da massa relativa do útero úmido e seco dos grupos tratados com estradiol e infusão de Morus nigra, acompanhado de retorno ao ciclo estral somente no grupo estradiol; em relação aos demais órgãos, houve redução significativa da massa de fígado e rins do grupo infusão de Morus nigra em relação ao demais grupos. No ensaio uterotrófico em ratas pré-púberes, os resultados demonstraram um aumento da massa corporal dos animais tratados com infusão de Morus nigra e um aumento na massa relativa do útero úmido e seco do grupo estradiol em relação aos demais. Nas fêmeas tratadas subcronicamente no ensaio pubertal, o grupo estradiol apresentou uma antecipação da abertura do canal vaginal, uma redução significativa da massa dos ovários e um aumento igualmente significativo na massa relativa do fígado em relação aos demais grupos e um aumento igualmente significativo na massa relativa do rim direito em comparação ao grupo controle. Conclui-se que o extrato hidroalcoólico e a infusão das folhas de Morus nigra não apresentaram atividade estrogênica (nas doses administradas) nos protocolos avaliados. / The influence of Morus nigra leaves was studied by using biological assays of uterotrofic models in Wistar rats. The present study was undertaken in order to evaluate a oestrogenic activity of Morus nigra extract or infusion throught: the uterine development of ovariectomized rats treated with extract or infusion of Morus nigra leaves; the manifestation of secondary sexual characteristics such as timing of vaginal opening and uterine development of immature rats treated with extract or infusion of Morus nigra leaves and the manifestation of secondary sexual characteristics: estral cycle and uterine development in rats treated with extract or infusion of Morus nigra leaves, since the weaning until puberty. The biological assays showed in this work were based on OECD studies (Organization for Economic Co-operation and Development - Program to validate the uterotrophic bioassay to screen compounds for in vitro estrogenic responses). Field collected plants (Morus nigra fresh leaves) were used for the infusion and hydroalcoholic extract by mechanical maceration in water or hydroalcoholic solution (1:1), respectively. Both samples were conserved in refrigerator. Residuous material was dryed (at room temperature) and evaporated in glasses, in order to evaluate their inicial and final weigth resulting in 5,4 ± 0,32mg/ml of 7 samples of infusion and 123,1 ± 0,17mg/ml of 9 samples of hydroalcoholic extract. The animals were treated with oestradiol (0,4mg/kg), canola oil (10ml/kg), hydroalcoholic extract 50% (615,3mg/kg) and infusion (27mg/kg) of Morus nigra fresh leaves by oral gavage. The rats were treated for 7,3 and approximately 35 days, respectively, in each experiment. It has been observed in ovariectomized rats that the body weight was reduced at the oestradiol and infusion groups, comparing to the others (canola oil, Morus nigra extract). Furthermore, results showed a significant increase of the body weight for the groups treated with canola oil and Morus nigra extract; results also showed a significant increase in the uterine weight for the groups treated with infusion and oestradiol, and an important return of the cycle phase for the animals treated with oestradiol , at the other organs, it has been observed a significant decrease of liver and kidneys weight for the group treated with Morus nigra infusion, comparing to the others. Both experiments with immature rats were compared: results showed a body weight gain of the rats treated with infusion of Morus nigra leaves, nevertheless, the oestradiol group had anticipation of vaginal opening, and an important increase of the uterine weight. The subchronical bioassay with immature rats showed an anticipation of vaginal oppening, and also, a decrease in ovarian weight and an increase of the right kidney and liver weigh .The main conclusion highlighs that hydroalcoholic extract and infusion of Morus nigra leaves did not show an oestrogenic activity for the protocols and doses considered.