La Tesis Doctoral fundamenta su objeto de investigación bajo la elección de un estudio de caso, dado por el ámbito parlamentario del sistema político valenciano y, de esta forma, ligado al ejercicio del poder político en la arena formal del parlamento autonómico (Cortes Valencianas). La investigación consiste, en consecuencia, un estudio de caso, con carácter diacrónico-longitudinal (cross-time), relativo al acceso, por parte de las mujeres, a las Cortes Valencianas, así como el estudio y la caracterización de las elites parlamentarias autonómicas desde la perspectiva de género, a la luz del enfoque teórico de la democracia paritaria, a lo largo del período autonómico de autogobierno valenciano (1983-2011).

No description available.

[EN] The "Navarro Cabanes Collection" consists largely of single issues of all kinds of local newspapers and magazines, and out of Valencia. Few complete series that are in it, however, continues to be high, since it contains some unreleased titles, whose knowledge of its existence, it is because they are part of the donation and thanks to the zeal were preserved throughout concerning the press that José Navarro Cabanes maintained throughout his life. This thesis deals with a study on the plastic graphic content Navarro Cabanes Collection materialized only in those publications held in the Valencia region and adhered to the time parameters that defines the same collection delimits. A period in which historical events of great importance for the country occur. With regard to the printing industry, the technology also influenced the media that would modernize gradually, as new discoveries were introduced from Europe and later even from the United States. By the end of the century the new photomechanical techniques begin to be applied in the industrial press, which will gradually spread and taking into smaller presses. This research was developed from an observational study that identifies the characters local roots and mainly from European aesthetic influences or national type, from foreign publications and edits made in cosmopolitan cities such as Madrid or Barcelona respectively, which they serve us as a reference. The state of the Valencian press within the time segment occupied we analyzed, taking as its starting point the publishers and printers located in the provinces of the east region, giving particular attention to the most industrialized localities or who enjoyed an emerging economy, including as presumably the towns of Castellon, Valencia and Alicante, in order to meet the development and expansion of print shops along of the last two centuries. It has also sought to make some inquiries concerning the illustrators who populated the pages of those publications that do not offer a particular graphic interest according to the criteria that we will mention will be alluded to in the catalog belong to the donation but without going into an exhaustive formal description about them. The uniqueness of this work, responds to a concern facing the analysis of the transformation processes of the graphic image and not a mere bibliographic cataloguing, since cataloguing developed, says the formal and artistic aspects of those individuals who manifest special interest and provide elements that allow us to develop post consequent conclusions. He joined the historical value of the substantial press collected by this intellectual, aesthetic and artistic value, the product of evolution of the graphics, technology, taste and prevailing trends of the time is added. Once collected the titles of separate collection and print production belonging to the Valencian Community that was printed in other provinces and even other countries , I proceeded to catalogue it into subgroups to thereby facilitate a more objective analysis . / [ES] El fondo "Navarro Cabanes", se encuentra en la Hemeroteca Municipal de Valencia y constituye uno de los dos grandes bloques de los fondos conservados en ella. Se compone de 1845 títulos, de los que 1744 son publicaciones periódicas y de otros cien títulos, que por su heterogeneidad y por no tener carácter de periodicidad, se han separado en el Anexo Varia. La colección reunida por el periodista, tiene un valor extraordinario. Tras su muerte, pasaría a ser propiedad del Ayuntamiento de Valencia. La Colección Navarro Cabanes está constituida en gran parte por números sueltos de todo tipo de periódicos y revistas locales y de fuera de Valencia y continua suscitando un gran interés, puesto que contiene algunos títulos, cuyo conocimiento de su existencia, se debe a que forman parte de la donación. Esta tesis aborda un estudio sobre el contenido gráfico plástico de la Colección Navarro Cabanes, concretado exclusivamente en aquellas publicaciones pertenecientes a la Comunidad Valenciana y ceñido a los parámetros temporales que la misma colección delimita. Un espacio de tiempo en que se suceden acontecimientos históricos de gran relevancia para el país. En lo concerniente a la industria de la imprenta, la tecnología también influyó en los medios de impresión que irían modernizándose paulatinamente, conforme los nuevos descubrimientos fueran introduciéndose desde Europa y más tarde incluso desde Estados Unidos. Ya a finales de siglo comienzan a aplicarse las nuevas técnicas fotomecánicas en la prensa industrial, que poco a poco irán extendiéndose y adoptándose en imprentas menores. Esta investigación se ha desarrollado a partir de un estudio observacional que permite identificar los caracteres de raigambre local y los procedentes de influencias estéticas principalmente europeas o de tipo nacional, a partir de publicaciones extranjeras y de ediciones realizadas en ciudades cosmopolitas, tales como Madrid o Barcelona, que nos sirven como referente. Se analizó el estado de la prensa valenciana dentro del segmento cronológico que nos ocupaba, tomando como punto de partida las editoriales e imprentas localizadas en las provincias de la región levantina, atendiendo en especial a las localidades más industrializadas o que gozaban de una economía emergente, incluyendo como es de suponer los núcleos urbanos de Castellón, Valencia y Alicante, con el fin de conocer el desarrollo y la expansión de los talleres de impresión a lo largo de estos dos últimos siglos. Se ha procurado realizar también algunas averiguaciones concernientes a los ilustradores que poblaron las páginas de aquellas publicaciones y aparecen identificados, lamentablemente muchas son anónimas. La singularidad de este trabajo, responde a una inquietud dirigida hacia el análisis de los procesos transformadores de la imagen gráfica y no al de una mera catalogación bibliográfica, dado que la catalogación desarrollada, comenta los aspectos formales y artísticos de aquellos ejemplares que manifiestan un interés especial y que proporcionan unos elementos que a posteriori nos permitirán elaborar las consecuentes conclusiones. Sumado al valor histórico de la cuantiosa prensa recabada por este intelectual, se añade un valor estético y artístico, producto de la evolución de la gráfica, la tecnología, del gusto y las tendencias predominantes de la época. En torno la figura de Josep Navarro Cabanes, se ha desarrollado una labor monográfica que contribuye a comprender el sentido y trascendencia de su colección y su profundo arraigo por lo valenciano. Una vez recogidos los títulos de la colección y separada la producción impresa perteneciente a la Comunidad Valenciana de aquella que se imprimió en otras provincias e incluso otros países, he procedido a catalogarla en subgrupos para facilitar de este modo un análisis más objetivo. / [CA] El fons "Navarro Cabanes", es troba a l'Hemeroteca Municipal de València i constitueix un dels dos grans blocs dels fons conservats en ella. Es composa de 1845 títols, dels que 1744 són publicacions periòdiques i d'altres cent títols, que per la seva heterogeneïtat i per no tindre caràcter de periodicitat, s'han separat en l'Annex Varia. La col·lecció reunida pel periodista, té un valor extraordinari. Darrera la seva mort, passaria a ser propietat del Ajuntament de València. La Col·lecció Navarro Cabanes està constituïda en gran mesura per nombres solts de tot tipus de periòdics i revistes locals i de fora de València i continua suscitant un gran interès ja que conté alguns títols dels que coneixem la seua existència perquè formen part de la donació. Esta tesi aborda un estudi relacionat amb el contingut gràfic plàstic de la Col·lecció Navarro Cabanes concretat exclusivament en aquelles publicacions pertanyents a la Comunitat Valenciana y restringit als paràmetres temporals que la mateixa delimita. Un espai temporal en que succeeixen esdeveniments històrics de gran rellevància per al país. Pel que fa a la industria de la impremta, la tecnologia, també va influir en els mitjans de impressió, que anirien modernitzant-se progressivament, conforme els nous descobriments, anaren introduint-se des d'Europa i més endavant inclús des dels Estats Units. Ja a finals de segle comencen a aplicar-se les noves tècniques fotomecàniques en la premsa industrial, que poc a poc, aniran estenent-se i adoptant-ne en impremtes menors. Aquesta investigació s'ha desenvolupat a partir d'un estudi observacional, que ens permet identificar els caràcters d'arrelament local i els procedents d'influències estètiques principalment europees o de tipus nacional, a partir de publicacions estrangeres i d'edicions realitzades en ciutats cosmopolites tals com Madrid i Barcelona de que ens valem com referents. Es va analitzar l'estat de la premsa valenciana dins del segment cronològic que ens ocupava, tenint com punt de partida, les editorials i les impremtes localitzades en les províncies de la regió llevantina, atenent en especial a les localitats més industrialitzades o que gaudeixen d'una economia emergent, incloent com és de suposar els nuclis urbans de Castelló, València i Alacant, amb el fi de conèixer el desenvolupament i l'expansió dels tallers d'impressió al llarg d'aquests dos últims segles. S'ha procurat realitzar també alguns esbrinaments concernents als il·lustradors que poblaren les pàgines d'aquelles publicacions que estan identificades, malgrat moltes són anònimes. La singularitat d'aquest treball respon a una inquietud dirigida cap l'anàlisi dels processos transformadors de la imatge gràfica i no al d'una mera catalogació bibliogràfica, ja que la catalogació desenrotllada comenta els aspectes formals i artístics d'aquells exemplars que manifesten un interès especial i que proporcionen uns elements que a posteriori ens permetran elaborar les conseqüents conclusions. Al valor històric de la premsa recavada per aquest intel·lectual, li sumem un valor estètic i artístic, producte de l'evolució de la gràfica, la tecnologia, del gust i les tendències predominants de l'època. Al voltant de la figura de Navarro Cabanes s'ha desenrotllat una labor monogràfica que contribueix a comprendre el sentit i transcendència de la seva col·lecció i el seu profund arrelament per lo valencià. Una vegada recollits els títols de la col·lecció i separada la producció impresa pertanyent a la Comunitat Valenciana d'aquella que es va imprimir en altres províncies inclòs altres països, he procedit a classificar-la en subgrups per a facilitar d'esta manera un anàlisi més objectiu. / Alberto Homs, MC. (2016). CABECERAS E IMÁGENES GRÁFICAS APARECIDAS EN LAS PUBLICACIONES PERIÓDICAS VALENCIANAS PERTENECIENTES A LA COLECCIÓN NAVARRO CABANES. SU ESTUDIO Y EVOLUCIÓN GRÁFICA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63247

[ES] Los centros biomédicos de la Comunitat Valenciana investigan mucho sobre salud, pero se sabe menos sobre quiénes desarrollan y financian esa investigación biomédica, objeto de estudio de la presente tesis. Nuestro trabajo analiza indicadores bibliométricos, que ofrecen resultados estadísticamente significativos cuando la muestra es grande, verificables y reproducibles. Ahora bien, son meramente cuantitativos, parciales, convergentes y relativos. Quienes trabajan en centros de investigación de Alicante, Castellón o Valencia publican cada año cerca de 2.000 artículos y revisiones incardinados en las 68 disciplinas más estrechamente vinculadas a la salud, de acuerdo con el análisis de los registros publicados entre 2008 y 2015. Los investigadores de la Comunitat Valenciana escriben más artículos que revisiones (91% frente a 9%) y, en 6 de cada 10 casos, se indica la fuente de financiación. La producción científica crece año tras año no solo por el aumento del número de revistas que salen al mercado o porque cada vez se indizan más. Ese incremento se apoya sobre todo en los artículos, no tanto en las revisiones. La investigación biomédica se escribe en inglés (88% de las publicaciones analizadas). El predominio de la lengua de Shakespeare va a más año tras año. El segundo idioma, sobre todo en los documentos sin financiación, es el español. Los artículos y revisiones con autoría valenciana se publicaron entre 2008 y 2015 en 2.359 revistas de 50 países diferentes (sólo 37 de ellas se editan en España). La revista española con más artículos publicados durante el periodo de estudio es Nutrición Hospitalaria. La revista extranjera, Food Chemistry. Estados Unidos e Inglaterra son los países que editan más revistas con producción de autoría valenciana aunque, cuando no hay financiación, es España. Los 17.437 trabajos descargados de la WoS y publicados entre 2008 y 2015 los firman autores/as adscritos a 343 centros de investigación (33% es del sector privado y el 25% se relaciona con la sanidad pública). Ahora bien, el mundo académico, no el hospitalario, es la cuna del saber biomédico, con la Universitat de València como centro que más producción científica acumula en el periodo. La autoría corresponde a un único centro de investigación en tres de cada cuatro trabajos y lo más habitual es que haya varios firmantes, no uno solo. La investigación biomédica valenciana la paga la administración pública, asociaciones, la Universidad, la banca, los laboratorios o las sociedades científicas¿ unas 3.400 agencias financiadoras entre 2008-2015. La que más producción biomédica sufraga es el Instituto de Salud Carlos III. La financiación alternativa no se refleja todavía en la WoS. Respecto a la influencia de sus obras, la Universitat de València es la que más citas acumula, pero los más eficientes son el Instituto de Neurociencias de Alicante y el Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Casi todos los documentos estudiados (89%) han recibido al menos una cita. Para documentos con financiación, la revista que más citas acumula, en términos absolutos, es Blood y, en términos relativos, Autophagy. Cuando no hay fondos, las revistas que destacan son Journal of Hypertension en términos absolutos y Annual Review of Cell and Development Biology, respectivamente.Las revistas editadas en Estados Unidos e Inglaterra son las que tienen más visibilidad e impacto. Además, la mitad de los trabajos estudiados se sitúan en los tres primeros cuartiles. Finalmente, las áreas temáticas con más artículos publicados son Bioquímica y Biología Molecular y Oncología, campos donde trabajan grupos potentes de profesionales. Sobre indicadores los mixtos, destaca el peso de las instituciones investigadoras privadas en la provincia de Valencia cuando, en término autonómicos, la sanidad pública y el mundo académico concentran el 82% de producción y el 34% de citas. Además, Castellón supera a Alicante en número absoluto de citas. / [CA] Els centres biomèdics de la Comunitat Valenciana investiguen molt sobre salut, però se sap menys sobre qui desenvolupa i financia els treballs de recerca biomèdica, objecte d'estudi de la present tesi. El nostre treball analitza indicadors bibliomètrics, que ofereixen resultats estadísticament significatius quan la mostra és gran, verificables i reproduïbles. Ara bé, són merament quantitatius, no qualitatius, parcials, convergents i relatius. Els profesionals que treballen en centres d'investigació d'Alacant, Castelló o València publiquen cada any prop de 2.000 articles i revisions incardinats en les 68 disciplines més estretament vinculades a la salut, d'acord amb l'anàlisi dels registres publicats entre 2008 i 2015. Els investigadors de la Comunitat Valenciana escriuen més articles que revisions (91% enfront de 9%) i, en 6 de cada 10 casos, s'indica la font de finançament. La producció científica creix any rere any no sols per l'augment del nombre de revistes que ixen al mercat o perquè cada vegada s'indexen més. Aqueix increment es recolza sobretot en els articles, no tant en les revisions. La investigació biomèdica s'escriu en anglés (és la llengua del 88% de les publicacions analitzades). El predomini de la llengua de Shakespeare va a més any rere any. El segon idioma, especialment en els documents sense finançament, és l'espanyol. Els articles i revisions amb autoria valenciana es van publicar entre 2008 i 2015 en 2.359 revistes de 50 països diferents (només 37 d'elles s'editen a Espanya). La revista espanyola amb més articles publicats durant el període d'estudi és Nutrició Hospitalària. La revista estrangera, Food Chemistry. Els Estats Units i Anglaterra són els països que editen més revistes amb producció d'autoria valenciana encara que, quan no hi ha finançament, és Espanya. Els 17.437 treballs descarregats de la WoS i publicats entre 2008 i 2015 els signen autors/as adscrits a 343 centres d'investigació (33% és del sector privat i el 25% es relaciona amb la sanitat pública). Ara bé, el món acadèmic, no l'hospitalari, és el bressol del saber biomèdic, amb la Universitat de València com a centre que més producció científica acumula en el període. L'autoria correspon a un únic centre d'investigació en tres de cada quatre treballs i el més habitual és que hi haja diversos signants, no un només. La investigació biomèdica valenciana la paga l'administració pública, associacions, la Universitat, la banca, els laboratoris o les societats científiques¿ unes 3.400 agències finançadores entre 2008-2015. La que més producció biomèdica sufraga és l'Institut de Salut Carles III. El finançament alternatiu no es reflecteix encara en la WoS. Respecte a la influència de les seues obres, la Universitat de València és la que més cites acumula, però els més eficients són l'Institut de Neurociències d'Alacant i el Centre d'Investigació Príncep Felip (CIPF). Quasi tots els documents estudiats (89%) han rebut almenys una cita. Per a documents amb finançament, la revista que més cites acumula, en termes absoluts, és Blood i, en termes relatius, Autophagy. Quan no hi ha fons, les revistes que destaquen són Journal of Hypertension en termes absoluts i Annual Review of Cell and Development Biology, respectivament. Les revistes editades als Estats Units i Anglaterra són les que tenen més visibilitat i impacte. A més, la meitat dels treballs estudiats se situen en els tres primers quartils. Finalment, les àrees temàtiques amb més articles publicats són Bioquímica i Biologia Molecular i Oncologia, camps on treballen grups potents de professionals. Respecte als indicadors mixtos, destaca el pes de les institucions investigadores privades a la província de València quan, en terme autonòmics, la sanitat pública i el món acadèmic concentren el 82% de la producció i el 34% de les cites. A més, Castelló supera a Alacant en nombre absolut de cites. / [EN] Biomedical centres in the Valencian Community do a lot of health research, but less is known about who develops and finances this biomedical research, which is the subject of this thesis. Our work analyses bibliometric indicators, which offer statistically significant results when the sample is large, verifiable and reproducible. However, they are merely quantitative, not qualitative, partial, convergent and relative. Those working in research centres in Alicante, Castellón and Valencia publish around 2,000 articles and reviews each year in the 68 disciplines most closely linked to health, according to an analysis of the records published between 2008 and 2015. Researchers in the Valencia Region write more articles than reviews (91% compared to 9%) and, in 6 out of 10 cases, the source of funding is indicated. Scientific production is growing year after year not only because of the increase in the number of journals that come onto the market or because they are increasingly indexed. This increase is mainly based on articles, not so much on reviews. Biomedical research is written in English (the language of 88% of the publications analysed). The predominance of Shakespeare's language is increasing year by year. The second language, especially in unfunded papers, is Spanish. Articles and reviews with Valencian authorship were published between 2008 and 2015 in 2,359 journals from 50 different countries (only 37 of them are published in Spain). The Spanish journal with the most articles published during the study period is Nutrición Hospitalaria. The foreign journal, Food Chemistry. The United States and England are the countries that publish the most journals with Valencian authorship, although when there is no funding, it is Spain. The 17,437 papers downloaded from WoS and published between 2008 and 2015 are signed by authors attached to 343 research centres (33% are from the private sector and 25% are related to public health). However, the academic world, not the hospital world, is the cradle of biomedical knowledge, with the University of Valencia as the centre that accumulated the most scientific production in the period. Authorship corresponds to a single research centre in three out of every four papers, and it is most common for there to be several authors, not just one. Valencian biomedical research is paid for by the public administration, associations, universities, banks, laboratories and scientific societies... some 3,400 funding agencies between 2008-2015. The agency that funds most biomedical production is the Instituto de Salud Carlos III. Alternative funding is not yet reflected in the WoS. Regarding the influence of its works, the University of Valencia is the one that accumulates the most citations, but the most efficient are the Instituto de Neurociencias de Alicante and the Centro de Investigación Príncipe Felipe (CIPF). Almost all the documents studied (89%) have received at least one citation. For funded papers, the journal with the most citations in absolute terms is Blood and, in relative terms, Autophagy. When there is no funding, the journals that stand out are the Journal of Hypertension in absolute terms and the Annual Review of Cell and Development Biology, respectively. Journals published in the United States and England have the highest visibility and impact. In addition, half of the papers studied are in the first three quartiles. Finally, the subject areas with the most articles published are Biochemistry and Molecular Biology and Oncology, fields in which powerful groups of professionals work. Concerning the mixed indicators, the weight of private research institutions in the province of Valencia stands out, when, in regional terms, public health and the academic world account for 82% of the production and 34% of the citations. Moreover, Castellón exceeds Alicante in the absolute number of citations. / Garzón Rams, V. (2022). Tendencias de producción y financiación de la investigación biomédica en la Comunitat Valenciana. Análisis bibliométrico 2008-2015 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183880 / TESIS