Background: Research today highlights the importance of values alignment, but all of the research has been conducted on manufacturing companies. We found it interesting to investigate if the same theories are applicable to the knowledge-intense service sector, such as consultancy firms. Furthermore, research has identified a set of key attributes of successful teamwork, which we find closely related to values alignment. Despite this, we found no previous research within this area. Purpose: This study investigates the connections between values alignment and teamwork at a consultancy firm. Method: Our research was conducted as a case study at the department of Management at a consultancy firm. A survey, based on Barrett’s (2008) Seven Level Consciousness, and Cultural Values Assessment models, was carried out. However, we have modified the model to fit Swedish work-related values. We conducted pre-survey, and follow-up survey interviews with employees at the consultancy firm, as well as an interview with a former employee. This triangulation of information gathering techniques allowed us to ensure the validity of our study. Conclusion: We found a set of four clear relations between values alignment and, what previous research has identified as, key success factors of successful teamwork. Commitment, guidance in decision making, quality of outcome and reduced interpersonal conflicts are all outcomes of values alignment, and they are in different ways connected to one or several of commitment to success and shared goals, commitment to team processes and accountability, interpersonal skills, open communication and feedback or interdependencies. / Bakgrund: Dagens forskning belyser vikten av att ha en gemensam värdegrund, men så vitt vi kan se sträcker sig forskningen till att enbart involvera tillverkningsföretag. Vi tyckte att bristen på forskning inom kunskapsintensiva serviceföretag, så som konsultföretag, var intrigerande och bestämde oss för att undersöka huruvida befintliga teorier är applicerbara även på den här sektorn. Forskning har även identifierat ett antal faktorer som kännetecknar framgångsrikt teamwork, vi anser att dessa faktorer är kopplade till att ha en gemensam värdegrund. Trots detta har vi inte hittat någon tidigare forskning inom det här området. Syfte: Den här uppsatsen undersöker sambandet mellan att ha en gemensam värdegrund och teamwork på ett konsultföretag. Metod: Den här undersökningen är genomförd som en fall studie på Mana-gementavdelningen på ett konsultföretag. Vi sände ut en enkät till de anställda, som byggde på Barretts (2008) Seven Level Consciousness och Cultural Values Assessment modeller. Vi har dock anpassat enkäten till att stämma överens med svenska arbetsrelaterade värderingar. Förutom detta genomförde vi intervjuer innan enkäten skickades ut, samt uppföljningsintervjuer. Utöver de intervjuerna, gjorde vi även en intervju med en före detta anställd på företaget. Den här trianguleringen gjorde det möjligt för oss att försäkra validiteten för vår undersökning. Slutsats: Vi fann fyra tydliga kopplingar mellan fördelarna med att ha gemensam värdegrund, och vad som genom tidigare forskning har identifierats som framgångsfaktorer för teamwork. Engagemang, stöd för beslutsfattande, kvalitet samt en minskning av sociala konflikter är alla effekter av att ha en gemensam värdegrund. Dessa är på olika sätt relaterade till en eller flera av följande; engagemang i framgång och delade mål, engagemang till team processer och ansvarsskyl-dighet, social kompetens, öppen kommunikation och feedback eller ömsesidigt beroende.

<p><strong>Background: </strong>Research today highlights the importance of values alignment, but all of the research has been conducted on manufacturing companies. We found it interesting to investigate if the same theories are applicable to the knowledge-intense service sector, such as consultancy firms. Furthermore, research has identified a set of key attributes of successful teamwork, which we find closely related to values alignment. Despite this, we found no previous research within this area.</p><p><strong>Purpose:</strong> This study investigates the connections between values alignment and teamwork at a consultancy firm.</p><p><strong>Method:</strong> Our research was conducted as a case study at the department of Management at a consultancy firm. A survey, based on Barrett’s (2008) Seven Level Consciousness, and Cultural Values Assessment models, was carried out. However, we have modified the model to fit Swedish work-related values. We conducted pre-survey, and follow-up survey interviews with employees at the consultancy firm, as well as an interview with a former employee. This triangulation of information gathering techniques allowed us to ensure the validity of our study.</p><p><strong>Conclusion:</strong> We found a set of four clear relations between values alignment and, what previous research has identified as, key success factors of successful teamwork. Commitment, guidance in decision making, quality of outcome and reduced interpersonal conflicts are all outcomes of values alignment, and they are in different ways connected to one or several of <em>commitment to success and shared goals, commitment to team processes and accountability, interpersonal skills, open communication and feedback or <em>interdependencies. </em></em></p><p> </p><p> </p><p> </p> / <p><strong>Bakgrund</strong><strong>:</strong> Dagens forskning belyser vikten av att ha en gemensam värdegrund, men så vitt vi kan se sträcker sig forskningen till att enbart involvera tillverkningsföretag. Vi tyckte att bristen på forskning inom kunskapsintensiva serviceföretag, så som konsultföretag, var intrigerande och bestämde oss för att undersöka huruvida befintliga teorier är applicerbara även på den här sektorn. Forskning har även identifierat ett antal faktorer som kännetecknar framgångsrikt teamwork, vi anser att dessa faktorer är kopplade till att ha en gemensam värdegrund. Trots detta har vi inte hittat någon tidigare forskning inom det här området.</p><p><strong>Syfte</strong><strong>:</strong> Den här uppsatsen undersöker sambandet mellan att ha en gemensam värdegrund och teamwork på ett konsultföretag.</p><p><strong>Metod:</strong> Den här undersökningen är genomförd som en fall studie på Mana-gementavdelningen på ett konsultföretag. Vi sände ut en enkät till de anställda, som byggde på Barretts (2008) Seven Level Consciousness och Cultural Values Assessment modeller. Vi har dock anpassat enkäten till att stämma överens med svenska arbetsrelaterade värderingar. Förutom detta genomförde vi intervjuer innan enkäten skickades ut, samt uppföljningsintervjuer. Utöver de intervjuerna, gjorde vi även en intervju med en före detta anställd på företaget. Den här trianguleringen gjorde det möjligt för oss att försäkra validiteten för vår undersökning.</p><p><strong>Slutsats:</strong> Vi fann fyra tydliga kopplingar mellan fördelarna med att ha gemensam värdegrund, och vad som genom tidigare forskning har identifierats som framgångsfaktorer för teamwork. Engagemang, stöd för beslutsfattande, kvalitet samt en minskning av sociala konflikter är alla effekter av att ha en gemensam värdegrund. Dessa är på olika sätt relaterade till en eller flera av följande; <em>engagemang i framgång och delade mål, engagemang till team processer och ansvarsskyl-dighet, social kompetens, öppen kommunikation och feedback eller <em>ömsesidigt beroende. </em></em></p><p> </p>

Thesis (MComm)--Stellenbosch University, 2015. / ENGLISH ABSTRACT: Work Engagement is one construct of many that forms part of the complex nomological network of constructs underlying the behaviour of working man2. Work Engagement is an important construct both from an individual as well as from an organisational perspective. Human resource management interventions aimed at enhancing Work Engagement aspire to contribute to the achievement of the organisation’s primary objective and the well-being of the organisation’s employees. Such interventions will most likely also be valued by individuals within the workplace, as individuals will be able to experience a sense of personal fulfilment through self-expression at work. It is therefore essential to gain a valid understanding of the Work Engagement construct and the psychological mechanism that underpins it, in order to design human resource interventions that will successfully enhance Work Engagement. The current study raises the question why variance in Work Engagement exists amongst different employees working in different organisational contexts. The research objective of the current study is to develop and empirically test an explanatory Work Engagement structural model that will provide a valid answer to this question. In this study, a comprehensive Work Engagement structural model was proposed. An ex post facto correlational design with structural equation modelling (SEM) as the statistical analysis technique was used to test the substantive research hypotheses as represented by the Work Engagement structural model. Furthermore, the current study tested two additional narrow-focus structural models describing the impact of value congruence on Work Engagement by using an ex post facto correlational design with polynomial regression as the statistical analysis technique. A convenience sample of 227 teachers working in public sector schools falling under the jurisdiction of the Western Cape Education Department (WCED) participated in the study. The comprehensive Work Engagement model achieved reasonable close fit. Support was found for all of the hypothesised theoretical relationships in the Work Engagement structural model, except for the influence of the PsyCap*Job Characteristics interaction effect on Meaningfulness and for three of the five latent polynomial regression terms added in the model in an attempt to derive response surface test values. The response surface analyses findings were mixed. Based on the obtained results, meaningful practical recommendations were derived. / AFRIKAANSE OPSOMMING: Werkverbintenis1 is een van ‘n groot verskeidenheid konstrukte wat deel vorm van die komplekse nomologiese netwerk van konstrukte wat die gedrag van die arbeidende mens onderlê. Werkverbintenis word as ‘n belangrike konstruk beskou vanuit ‘n individuele sowel as vanuit ‘n organisatoriese perspektief. Menslike hulpbronbestuurs-intervensies gerig op die bevordering van Werkverbintenis streef daarna om by te dra tot die bereiking van die organisasie se primêre doel sowel as tot die welstand van die organisasie se werknemers. Sodanige intervensies sal waarskynlik ook deur werknemers waardeer word, aangesien sodanige intervensies die kanse verhoog dat individue selfvervulling in hul werk sal ervaar omdat die werk hul die geleentheid bied om hulself in hul werk uit te leef. Dit is gevolglik noodsaaklik om ‘n geldige begrip te ontwikkel van die Werkverbintenis-konstruk en die sielkundige meganisme wat dit onderlê ten einde menslike hulpronbestuurs-intervensies te ontwerp wat suksesvol Werkverbintenis sal bevorder. Die huidige studie stel die vraag aan die orde waarom variansie in Werkverbintenis tussen verskillende werknemers bestaan wat in verskillende organisatoriese kontekste werk. Die navorsingsdoelstelling van die huidige studie is om ‘n verklarende Werkverbintenisstrukturele model te ontwikkel en te toets wat ‘n geldige antwoord op hierdie vraag sal bied. ‘n Omvattende Werkverbintenis strukturele model is in hierdie studie voorgestel. ‘n Ex post facto korrelatiewe ontwerp met strukturele vergelykingsmodellering (SVM) as die statistiese ontledingstegniek is gebruik om die substantiewe navorsingshipotese soos voorgestel deur die Werkverbintenis strukturele model te toets. Die huidige studie het voorts twee addisionele nouer-fokus strukturele modelle getoets wat die impak van waardekongruensie op Werkverbintenis beskryf deur middel van ‘n ex post facto korrelatiewe ontwerp met polinomiese regressie-ontleding as statistiese ontledingstegniek. ‘n Geriefsteekproef van 227 onderwysers wat in openbare skole werksaam is wat onder die beheer van die Wes Kaapse Department van Onderwys val (WKDO) het aan die studie deelgeneem. Die omvattende Werkverbintenis-model het redelik goeie pasgehalte getoon. Steun is gevind vir all die voorgestelde teoretiese verwantskappe in die Werkverbintenis strukturele model, behalwe vir die invloed van die Sielkundige kapitaal*Werk eienskappe-interaksie-effek op Betekenisvolheid en vir drie van die vyf polinomiese latente regressie-terme wat in die model ingesluit is in ‘n poging om responsoppervlakte-waardes af te lei. Gemengde resultate is verkry vir die responsoppervlakte-ontleding. Betekenisvolle praktiese aanbevelings is gemaak op grond van die navorsingsresultate.

Antecedents:Malgrat la importància oferta en la literatura, el concepte de congruència de valors és encara poc conegut. La literatura és ambigua i el tema és encara poc conegut. La congruència de valors es tracta a les àrees de gestió i psicologia relacionant-la amb diverses actituds cap al treball o cap als resultats empresarials. No obstant això, el procés que afecta a aquests resultats segueix sent molt polèmic. És a dir, no sabem exactament per què la congruència de valors produeix efectes en els resultats empresarials. Pregunta de recerca:Aquesta tesi intenta explicar l'efecte de la congruència de valors. És a dir, quin és la correlació o relació semicausal entre la congruència o incongruència de valors i determinades actituds laborals tals com la satisfacció laboral, compromís organitzacional, d'una banda, i de salut, tals com l'estrès laboral o la salut física, per l'altre. Enfocament teòric:Reconeixent el fet que les explicacions actuals sobre els efectes de la congruència dels valors són especulatives, fragmentades i de caràcter social, en aquesta tesi s'utilitza la teoria basada en l’autoconcepte com a teoria subjacent per comprovar empíricament el mecanisme de mediació de les variables de autoconcepte en la relació entre la congruència de valors i els resultats empresarials. S'afirma que aquest mecanisme individual és similar a l'efecte de mediació dels mecanismes socials tals com la confiança. Disseny:En aquesta tesi s'utilitza l'enfocament de tres papers relacionats. En el primer d'ells es fa una revisió de la literatura existent sobre congruència de valors i contextualitza la investigació des d'un marc global. El segon paper utilitza la teoria de l’autoconcepte per explicar els efectes de la congruència de valors en els resultats laborals relacionats amb l'actitud, tals com a salut mental (burnout) i una sèrie de resultats relacionats organitzativament com la propensió d'accidents i de les intencions de rotar. Les dades van ser recollides entre les infermeres que treballen en un gran hospital universitari a Catalunya. El tercer paper utilitza algunes de les variables derivades de la teoria de l'autoconcepte per provar empíricament la importància relativa i la configuració de mecanismes individuals i mecanismes socials com a mediadors entre la congruència de valors i una sèrie de resultats específics individuals, com la satisfacció en el treball, el compromís amb l'organització i l'esgotament. Aquest tercer estudi es va dur a terme en un hospital del nord-est de Xina. Resultats: El primer paper estableix les bases per a futurs estudis especificant les necessitats i les limitacions de treballs previs. En els dos estudis empírics, s'ha trobat que la teoria de l’autoconcepte es pot aplicar en el context de la comprensió del procés d'efectes de la congruència dels valors. En el segon paper, s'ha observat que, per a diferents tipus de valors, l'esgotament intervé de forma diferent entre els efectes de la incongruència de valors en els resultats. Quant al tercer paper, s'ha trobat que, per a diferents resultats, les variables de l’autoconcepte intervenen entre els efectes de la congruència dels valors de forma diferent, però s'ha constatat que la confiança en l'organització és un mediador social consistent. Això últim reforça el recent interès a utilitzar en major mesurada la construcció de la confiança en les investigacions sobre organitzacions. Això va resultar ser vàlid en el context xinès. Conclusions: Aquesta tesi sosté que l'estudi sobre la congruència de valors és molt important tant per als individus com per a les organitzacions. A pesar que els seus efectes directes o de mediació, això també afecta a resultats relacionats amb la salut de l'individu (és a dir, esgotament o la salut física), així com a resultats relacionats amb la salut de l'organització (el compromís, la propensió d'accidents,, la previsió de volum de negoci, i similars). / Antecedentes: A pesar de la importancia ofrecida en la literatura, el concepto de congruencia de valores es aún poco conocido. La literatura es ambigua y el tema es aún poco conocido. La congruencia de valores se trata en las áreas de gestión y psicología relacionándola con diversas actitudes hacia el trabajo o hacia los resultados empresariales. No obstante, el proceso que afecta a estos resultados sigue siendo muy polémico. Es decir, no sabemos exactamente por qué la congruencia de valores produce efectos en los resultados empresariales. Pregunta de investigación: Esta tesis intenta explicar el efecto de la congruencia de valores. Es decir, cuál es la correlación o relación semicausal entre la congruencia o incongruencia de valores y determinadas actitudes laborales tales como la satisfacción laboral, compromiso organizacional, por un lado, y de salud, tales como el estrés laboral o la salud física, por el otro. Enfoque teórico: Reconociendo el hecho de que las explicaciones actuales sobre los efectos de la congruencia de los valores son especulativas, fragmentadas y de carácter social, en esta tesis se utiliza la teoría basada en el autoconcepto como teoría subyacente para comprobar empíricamente el mecanismo de mediación de las variables de autoconcepto en la relación entre la congruencia de valores y los resultados empresariales. Se afirma que este mecanismo individual es similar a los efectos de mediación de los mecanismos sociales tales como la confianza. Diseño: En esta tesis se utiliza el enfoque de tres papers relacionados. En el primero de ellos se hace una revisión de la literatura existente sobre congruencia de valores y contextualiza la investigación desde un marco global. El segundo paper utiliza la teoría del autoconcepto para explicar los efectos de la congruencia de valores en los resultados laborales relacionados con la actitud, tales como salud mental (burnout) y una serie de resultados relacionados organizativamente como la propensión de accidentes y de las intenciones de rotar. Los datos fueron recogidos entre las enfermeras que trabajan en un gran hospital universitario en Cataluña. El tercer paper utiliza algunas de las variables derivadas de la teoría del auto-concepto para probar empíricamente la importancia relativa y la configuración de mecanismos individuales y mecanismos sociales como mediadores entre la congruencia de valores y una serie de resultados específicos individuales, como la satisfacción en el trabajo, el compromiso con la organización y el agotamiento. Este tercer estudio se llevó a cabo en un hospital del noreste de China. Resultados: El primer paper establece las bases para futuros estudios especificando las necesidades y las limitaciones de trabajos previos. En los dos estudios empíricos, se ha encontrado que la teoría del autoconcepto se puede aplicar en el contexto de la comprensión del proceso de efectos de la congruencia de los valores. En el segundo paper, se ha observado que, para diferentes tipos de valores, el agotamiento media de forma distinta entre los efectos de la incongruencia de valores en los resultados. En cuanto al tercer paper, se ha hallado que, para diferentes resultados, las variables del autoconcepto median entre los efectos de la congruencia de los valores de forma distinta, pero se ha constatado que la confianza en la organización es un mediador social consistente. Esto último refuerza el reciente interés en utilizar en mayor medida la construcción de la confianza en las investigaciones sobre organizaciones. Ello resultó ser válido en el contexto chino. Conclusión: Esta tesis sostiene que el estudio sobre la congruencia de valores es muy importante tanto para los individuos como para las organizaciones. A pesar de que sus efectos directos o de mediación, ello también afecta a resultados relacionados con la salud del individuo (es decir, agotamiento o la salud física), así como a resultados relacionados con la salud de la organización (el compromiso, la propensión de accidentes,, la previsión de volumen de negocio, y similares). / Background: Albeit the critical importance accorded in the literature to the concept of value congruence it is still poorly understood. The literature dealing with it is ambiguous and inconsistent. Value incongruence in the management and psychological disciplines, has been related to various job attitudes and other work related outcomes, but the process of which it affects the latter remains controversial. That is, we do not know exactly why value congruence (or value incongruence) is supposed to have these effects on the outcomes studied. Research question:This thesis is an attempt to understand the process of value congruence’s effect. That is to say: what are the correlational or semi causal relationships between value congruence and value incongruence on selected attitudinal outcomes such as job satisfaction, organizational commitment on one hand, and health outcomes, such as job burnout or physical health , on the other hand?. Theoretical approach:The underlying theory of “self-concept” has been used in its application to the construct of value congruence. More specifically, the mediating mechanism of self-concept variables on the relationship between value congruence and outcomes was empirically tested. Furthermore, the relative importance and the particular configuration of individualmechanism vssocial mechanism functioning simultaneously as mediatorshave been tested. . Design:This thesis uses three connected papers. The first paper is a comprehensive review of the literature on value congruence. Itintegrates value congruence research into a coherent framework.A clear agenda for research results from the conclusions reached in this first paper. The second paper inspired by the “self-concept theory”,tests the relationships between value congruence on specific outcomes such as mental health (burnout), physical health, and a host of organizationally related outcomes such as accident propensity and turnover intentions. Data was collected amongst nurses working in a large university hospital in Catalonia. The third paper also uses some variables derived from the self-concept theory to empirically test the relative importance and the particular configuration of individualmechanism and social mechanism functioning simultaneously as mediatorsbetween value congruence and a host of specific individual outcomes such as job satisfaction, organizational commitment and Burnout. This third study was carried out in a county hospital in northeast China. Method: The first paper is qualitative in nature. It synthesizes and classifies related definitions, models and measurement based on the literature. The second and the third papers are empirical studies based on cross-sectional pre validated surveys conducted in Spain and China in the health care settings. Univariate, bivariate and multivariate analyses were employed throughout different phases of the studies. Multiple regressiontechnique was employed to test the mediation effect. Results:The first study sets up the agenda for future research in specifying needs and limitations of previous research. In the two empirical papers, it has been found that self-concept theory can serve for understanding the effects of value congruence. More specifically the second paper shows that for different types of value incongruence, burnout mediatesin a differential manner the effects on the outcomes studied. Third paper, found that, for different outcomes, self-concept variables mediates the effects of value congruence differentially, but trust in the organization, a specific variable that was added in this study, was a consistent social mediator. The latter reinforces recent call to further use the construct of trust in organizational research. This was found to be valid in the Chinese context. Conclusion: The thesis argues that studying value congruence can be very important to both individuals and organizations. Regardless of its direct or mediating effects, it impacts outcomes connected with individual health (i.e. Burnout or physical health) and also outcomes connected with organizational health (commitment, accident propensity, turnover intention, and alike). The thesis also shows how important it is to identify various linkages and configurations between value congruence and outcomes while borrowing from the self-concept theory.

This study explored the relationship between workplace discrimination climate on team effectiveness through three serial mediators: collective value congruence, team cohesion, and collective affective commitment. As more individuals of marginalized groups diversify the workforce and as more organizations move toward team-based work (Cannon-Bowers & Bowers, 2010), it is imperative to understand how employees perceive their organization’s discriminatory climate as well as its effect on teams. An archival dataset consisting of 6,824 respondents was used, resulting in 332 work teams with five or more members in each. The data were collected as part of an employee climate survey administered in 2011 throughout the United States’ Department of Defense. The results revealed that the indirect effect through M1 (collective value congruence) and M2 (team cohesion) best accounted for the relationship between workplace discrimination climate (X) and team effectiveness (Y). Meaning, on average, teams that reported a greater climate for workplace discrimination also reported less collective value congruence with their organization (a1 = -1.07, p < .001). With less shared perceptions of value congruence, there is less team cohesion (d21 = .45, p < .001), and with less team cohesion there is less team effectiveness (b2 = .57, p < .001). In addition, because of theoretical overlap, this study makes the case for studying workplace discrimination under the broader construct of workplace aggression within the I/O psychology literature. Exploratory and confirmatory factor analysis found that workplace discrimination based on five types of marginalized groups: race/ethnicity, gender, religion, age, and disability was best explained by a three-factor model, including: career obstruction based on age and disability bias (CO), verbal aggression based on multiple types of bias (VA), and differential treatment based on racial/ethnic bias (DT). There was initial support to claim that workplace discrimination items covary not only based on type, but also based on form (i.e., nonviolent aggressive behaviors). Therefore, the form of workplace discrimination is just as important as the type when studying climate perceptions and team-level effects. Theoretical and organizational implications are also discussed.

Interstate threat perception plays a vital role in peace and conflict, having the potential to lead to pre-emptive war.  Despite the significance of the theme, little is known about the elements and mechanisms at play guiding threat perception at the state level. This study contributes to said gap by focusing on values as the driver of threat perception. The argument explores the regional constraints of threat perception, focusing on regional military interventions and their effects on the threat perception of the states within said region. Thus, the paper addresses the question of what role value congruence plays in interstate threat perception following a regional military intervention. The paper hypothesises that a higher perceived value congruence between the perceiving state and the intervening state lowers the degree of threat perception. Noting data limitations and isolation challenges, the study finds support for this hypothesis by exploring the case of 2014 Russian intervention in Ukraine and its effects on Belarus, Poland, and Sweden.