published_or_final_version / Architecture / Master / Master of Architecture

Mémoire (M.P.M.O.)-- Université du Québec à Chicoutimi, 1988. / Document électronique également accessible en format PDF. CaQCU

<p>Titel:               FLYKT FRÅN EN VERKLIGHET TILL EN ANNAN. EN JÄMFÖRELSE AV RUTINER MELLAN FYRA BOENDEN FÖR ENSAMKOMMANDE FLYKTINGBARN</p><p>  </p><p>Författare:      Brask, Sandra</p><p>Ragnarsson, Sofie</p><p>Handledare:    Drugge, Gunnel</p><p> </p><p>Örebro universitet</p><p>Akademin för juridik, psykologi och socialt arbete</p><p>Socionomprogrammet</p><p>Socialt arbete 21-40 poäng</p><p>C-uppsats, 15 poäng</p><p>Ht 2009</p><p><strong> </strong></p><p><strong> </strong></p><p><strong> </strong></p><p><strong> </strong></p><p><strong>Sammanfattning </strong></p><p>Under 2008 kom 1510 flyktingbarn och ungdomar till Sverige utan vårdnadshavare. Många kom från Irak och Afghanistan. Syftet med denna uppsats är att kartlägga och jämföra rutiner i verksamheten vid fyra ungdomsboenden för ensamkommande flyktingbarn. Frågeställning-arna handlar om vilka rutiner som finns kring introduktion, vardag, hälsa, fritidsaktiviteter, skola, socialt nätverk och identitetsutveckling. Utgångspunkt för analysen är Förenta Nation-ernas Konvention om Barnets Rättigheter, Randall Collins teori om interaktionsritualer samt tidigare forskning inom ämnet. Litteraturinhämtningen har skett främst utifrån artikeldata-baser. Resultaten har framtagits genom kvalitativ metod och semistruktureade intervjuer. Intervjumaterialet har behandlats utifrån ett fenomenologiskt betraktelsesätt. Följande har framkommit: I boendenas <em>introduktion</em> är vuxenstöd och tydlig information viktiga bestånds-delar. <em>Vardagsrutinerna </em>består av regler kring bl.a. basala mänskliga behov, hushållsgöromål och kommunikation. Gällande <em>hälsa</em> finns rutiner för hanteringen av fysiska besvär. Det psy-kiska måendet nämns dock huvudsakligen. Det finns rutiner kring individuella och gemen-samma <em>fritidsaktiviteter</em>. Beträffande <em>skolan</em> beskrivs rutiner kring skolstart, läxläsning och skolvägran. Kring ungdomarnas <em>sociala</em> <em>nätverk</em> finns rutiner för kontakt med släkt, vänner och gode män samt utökning av kontaktnätet. För <em>vägledning inför bildandet av en vuxen identitet</em> finns rutiner bl.a. för att motverka droganvändning och våld.  </p><p> </p><p>Nyckelord: ensamkommande flyktingbarn, ungdomsboenden, rutiner</p> / <p>Title:               FLIGHT FROM ONE REALITY TO ANOTHER. A COMPARISON OF</p><p>ROUTINES BETWEEN  FOUR YOUTH HOSTELS FOR UNACCOMPANIED ASYLUMSEEKING CHILDREN.  </p><p> </p><p>Authors:         Brask, Sandra</p><p>                      Ragnarsson, Sofie</p><p>Supervisor:     Drugge, Gunnel</p><p> </p><p>Örebro university</p><p>School of law, psychology and social work</p><p>Social Work Program</p><p>Social work 21-40 points</p><p>C-essay, 15 points</p><p>Autumn term 2009</p><p><strong> </strong></p><p><strong> </strong></p><p><strong> </strong></p><p><strong>Abstract </strong></p><p>In 2008 1510 refugee children and adolescents arrived in Sweden without their guardians. Many of them came from Iraq and Afghanistan. The purpose of this essay is to make a survey and compare the routines of four youth hostels for unaccompanied asylum-seeking children. The main issues concern routines in the fields of introduction, everyday life, health, leisure activities, school, social network and development of their identity. The basis of the analysis is The Convention on the rights of the child of The United Nations, Randall Collins theory of interaction rituals and research on the subject. The literature has in most part been collected from databases. The qualitative method and semi-structured interviews are used in the collection of the data. The interview material has been analysed using a phenomenological approach. The main findings are: In the <em>introduction</em> adult support and basic information are important components. The <em>daily routines</em> consist of guidelines about, e.g. basic human needs, household chores and communication. Concerning <em>health</em> there are routines in the field of physical ailments. The mental wellbeing is though more often mentioned. There are routines about individual and group <em>activities</em>. Regarding <em>school</em> routines about starting school, home-work and school refusal are described. In the matter of their <em>social</em> <em>network</em> there are routines for the contact with relatives, friends and legal guardians and extension of the network. To <em>guide</em> them on their <em>way to an adult identity</em> there are routines for e.g. the prevention of drugs and violence.</p><p> </p><p>Keywords: unaccompanied refugee children, adolescents, youth hostels, routines.</p>

Titel:               FLYKT FRÅN EN VERKLIGHET TILL EN ANNAN. EN JÄMFÖRELSE AV RUTINER MELLAN FYRA BOENDEN FÖR ENSAMKOMMANDE FLYKTINGBARN    Författare:      Brask, Sandra Ragnarsson, Sofie Handledare:    Drugge, Gunnel   Örebro universitet Akademin för juridik, psykologi och socialt arbete Socionomprogrammet Socialt arbete 21-40 poäng C-uppsats, 15 poäng Ht 2009         Sammanfattning Under 2008 kom 1510 flyktingbarn och ungdomar till Sverige utan vårdnadshavare. Många kom från Irak och Afghanistan. Syftet med denna uppsats är att kartlägga och jämföra rutiner i verksamheten vid fyra ungdomsboenden för ensamkommande flyktingbarn. Frågeställning-arna handlar om vilka rutiner som finns kring introduktion, vardag, hälsa, fritidsaktiviteter, skola, socialt nätverk och identitetsutveckling. Utgångspunkt för analysen är Förenta Nation-ernas Konvention om Barnets Rättigheter, Randall Collins teori om interaktionsritualer samt tidigare forskning inom ämnet. Litteraturinhämtningen har skett främst utifrån artikeldata-baser. Resultaten har framtagits genom kvalitativ metod och semistruktureade intervjuer. Intervjumaterialet har behandlats utifrån ett fenomenologiskt betraktelsesätt. Följande har framkommit: I boendenas introduktion är vuxenstöd och tydlig information viktiga bestånds-delar. Vardagsrutinerna består av regler kring bl.a. basala mänskliga behov, hushållsgöromål och kommunikation. Gällande hälsa finns rutiner för hanteringen av fysiska besvär. Det psy-kiska måendet nämns dock huvudsakligen. Det finns rutiner kring individuella och gemen-samma fritidsaktiviteter. Beträffande skolan beskrivs rutiner kring skolstart, läxläsning och skolvägran. Kring ungdomarnas sociala nätverk finns rutiner för kontakt med släkt, vänner och gode män samt utökning av kontaktnätet. För vägledning inför bildandet av en vuxen identitet finns rutiner bl.a. för att motverka droganvändning och våld.     Nyckelord: ensamkommande flyktingbarn, ungdomsboenden, rutiner / Title:               FLIGHT FROM ONE REALITY TO ANOTHER. A COMPARISON OF ROUTINES BETWEEN  FOUR YOUTH HOSTELS FOR UNACCOMPANIED ASYLUMSEEKING CHILDREN.     Authors:         Brask, Sandra                       Ragnarsson, Sofie Supervisor:     Drugge, Gunnel   Örebro university School of law, psychology and social work Social Work Program Social work 21-40 points C-essay, 15 points Autumn term 2009       Abstract In 2008 1510 refugee children and adolescents arrived in Sweden without their guardians. Many of them came from Iraq and Afghanistan. The purpose of this essay is to make a survey and compare the routines of four youth hostels for unaccompanied asylum-seeking children. The main issues concern routines in the fields of introduction, everyday life, health, leisure activities, school, social network and development of their identity. The basis of the analysis is The Convention on the rights of the child of The United Nations, Randall Collins theory of interaction rituals and research on the subject. The literature has in most part been collected from databases. The qualitative method and semi-structured interviews are used in the collection of the data. The interview material has been analysed using a phenomenological approach. The main findings are: In the introduction adult support and basic information are important components. The daily routines consist of guidelines about, e.g. basic human needs, household chores and communication. Concerning health there are routines in the field of physical ailments. The mental wellbeing is though more often mentioned. There are routines about individual and group activities. Regarding school routines about starting school, home-work and school refusal are described. In the matter of their social network there are routines for the contact with relatives, friends and legal guardians and extension of the network. To guide them on their way to an adult identity there are routines for e.g. the prevention of drugs and violence.   Keywords: unaccompanied refugee children, adolescents, youth hostels, routines.

M.A. / This chapter has been dedicated towards painting a picture of the quality of life issues regarding migrant workers living in hostels. The results and findings as interpreted has brought about useful information that will be utilised to draw conclusions and recommendations. Quality of Life of Migrant Workers at Eskom The findings have reconfirmed who the migrant worker is in terms of the description given by Leatt (1981) which was the definition adopted for the study. The indices drawn from the objective and subjective indicators of quality of life which were adopted from Moller, Schlemmer and Du Toit's (1987) were used as the basis from which the interview schedule was drawn, and has proved useful. Reference is made in particular to questions 12,13 and 14. Relevant construct for quality of life were found, with more usable constructs from questions 12 and 13. Furthermore the statistical analysis of the vector of the mean test scores referring to the HOT 1 has also given useful information as it enabled the student to analyse three variables independently and jointly see section 3.3. Cross tabulations representing correlations between indices created out of quality of life indicators namely core quality of life issues as identified by Question(s) 12,13 and 14 and the objective indicators of quality of life, namely accommodation, the intake of nutritious food, and recreation practices. There is a clear demonstration of quality of life issues that should be looked at if the quality of life of migrant workers living in hostels has to be improved. Although there are many diverse quality of life issues identified in the study the three that were selected with the framework of this study has given usable information. The next chapter will address the conclusions and recommendations.

[ES] La investigación se centra en los hostels urbanos contemporáneos desde la perspectiva de la arquitectura situando el foco en su rasgo definitorio: la cama como único espacio privado en un alojamiento colectivo. Se parte de la hipótesis de considerar que a raíz de cambios recientes en los hábitos y en las demandas de sus usuarios, este mueble tiende a diseñarse con un formato análogo a una pequeña habitación. Concebir las camas como habitáculos permite comprender los hostels como una agrupación de piezas completas e independientes instaladas en espacios colectivos de mayor tamaño. El resultado es un paisaje interior compuesto de camas que pone de manifiesto la aproximación entre este mueble y la ciudad. En base a este argumento, la cama se contempla como pequeña construcción, que integra componentes que amplían sus posibilidades de uso y le independizan de su entorno, a la vez que como unidad habitacional de arquitecturas de mayor tamaño caracterizadas por la ausencia de dormitorios privados y por su carácter colectivo. El mobiliario y su disposición en el espacio aporta información sobre un momento cultural e ideológico concreto. En este sentido, una modificación sustancial de algún aspecto constituye un síntoma de un cambio de costumbres de quienes hacen uso de él, permitiendo comparar formas de vida de contextos dispares a partir de soluciones equiparables en sus muebles. El presente trabajo tiene el objetivo de profundizar en el papel que adquiere la cama en los hostels y explorar la forma de vida asociada a su formato. Para ello, por un lado, se toman los albergues juveniles de la ciudad de Barcelona como caso de estudio. Este análisis permite explicar el programa desde la mirada de un arquitecto y detectar las transformaciones que con el tiempo han tenido lugar en el diseño de sus camas y en sus organizaciones espaciales. Por otro lado, se lleva a cabo una selección y comparación de un conjunto de imágenes de camas de procedencia dispar con formatos equiparables a las del hostel. La recopilación evidencia la relación existente entre el uso y el diseño del mueble, las características del espacio en el que se dispone y la mentalidad de la sociedad a la que pertenece. La comparativa permite contemplar los diseños de otras épocas como vigentes a la vez que poner en valor la cama de los hostels al contrastarla conceptualmente con otros ejemplares paradigmáticos. Mientras que el análisis documenta un caso de estudio concreto, su comparación con otros modelos pretende comprenderlo. Ampliar la mirada sobre la forma de alojamiento estudiada lleva a reflexiones a las que no se habría llegado solo con la observación de los hostels. El discurso revela la arquitectura que comporta el mueble de la cama y traza asociaciones entre su diseño y aspectos relativos al espacio en el que se dispone y a los modos de vida predominantes del contexto al que pertenece. Se trata de una llamada de atención sobre un objeto extremadamente cotidiano para expresar la importancia de revisitarlo a día de hoy. / [CA] La investigació se centra en els hostels urbans contemporanis des de la perspectiva de l'arquitectura situant el focus en el seu tret definitori: el llit com a únic espai privat en un allotjament col·lectiu. Es parteix de la hipòtesi de considerar que arran de canvis recents en els hàbits i en les demandes dels usuaris, aquest moble tendeix a dissenyar-se amb un format anàleg a una petita habitació. Concebre els llits com a habitacles permet comprendre els hostels com una agrupació de peces completes i independents instal·lades en espais col·lectius més grans. El resultat és un paisatge interior compost de llits que posa de manifest l'aproximació entre aquest moble i la ciutat. En base a aquest argument, el llit es contempla com a petita construcció, que integra components que amplien les seves possibilitats d'ús i l'independitzen del seu entorn, alhora que com a unitat habitacional d'arquitectures més grans caracteritzades per l'absència de dormitoris privats i pel seu caràcter col·lectiu. El mobiliari i la seua disposició a l'espai aporta informació sobre un moment cultural i ideològic concret. En aquest sentit, una modificació substancial d'algun aspecte constitueix un símptoma d'un canvi de costums dels qui en fan ús, permetent comparar formes de vida de contextos dispars a partir de solucions equiparables als mobles. Aquest treball té l'objectiu d'aprofundir en el paper que adquireix el llit als hostels i explorar la forma de vida associada al seu format. Per això, per una banda, es prenen els albergs juvenils de la ciutat de Barcelona com a cas d`estudi. Aquesta anàlisi permet explicar el programa des de la mirada d'un arquitecte i detectar les transformacions que amb el temps han tingut lloc en el disseny dels llits i les organitzacions espacials. D'altra banda, es fa una selecció i comparació d'un conjunt d'imatges de llits de procedència dispar amb formats equiparables als del hostel. La recopilació evidència la relació existent entre l'ús i el disseny del moble, les característiques de l'espai on es disposa i la mentalitat de la societat a què pertany. La comparativa permet contemplar els dissenys d'altres èpoques com a vigents alhora que posar en valor el llit dels hostels en contrastar-lo conceptualment amb altres exemplars paradigmàtics. Mentre que l'anàlisi documenta un cas d'estudi concret, la comparació amb altres models pretén comprendre'l. Ampliar la mirada sobre la forma d'allotjament estudiada porta a reflexions a què no s'hauria arribat només amb l'observació dels hostels. El discurs revela l'arquitectura que comporta el moble del llit i traça associacions entre el disseny i els aspectes relatius a l'espai on es disposa i als modes de vida predominants del seu context. Es tracta d'una crida d'atenció sobre un objecte extremadament quotidià per expressar la importància de revisitar-lo avui dia. / [EN] The research focuses on contemporary urban hostels from an architectural perspective, placing the central point on their defining feature: the bed as the only private space in collective accommodation. It starts from the hypothesis of considering that this piece of furniture tends to be designed in a format analogous to a small room as a result of recent changes in the habits and demands of its users. Conceiving beds as rooms allows us to understand hostels as a group of complete and independent pieces installed in larger collective spaces. The result is an interior landscape composed of beds that reveals the relationship between this piece of furniture and the city. Based on this argument, the bed is considered as a small construction, which integrates components that expand its possibilities of use and make it independent from its surroundings, and at the same time as a living unit of larger architectures characterized by the absence of private bedrooms and by their collective nature. This furnishing and their arrangement in the space provide information about a specific cultural and ideological moment. In this sense, a substantial modification of some aspect is a symptom of a change in the habits of those who use it, making it possible to compare lifestyles from different contexts on the basis of comparable solutions in their furniture. The aim of this research is to study the role of the bed in hostels and to explore the way of life associated with their format. To do this, on the one hand, the youth hostels in the city of Barcelona are taken as a case study. This analysis explains their program from an architect's point of view and detects the transformations that have taken place over time in the design of its beds and in its spatial organizations. On the other hand, a selection and comparison of a set of images of beds of different origins with formats comparable to those of hostels is carried out. This collection evidences the relationship between the use and design of the furniture, the characteristics of the space in which it is arranged and the mentality of the society to which it belongs. The comparison allows us to consider the designs of other periods as valid while highlighting the value of hostels beds by conceptually contrasting them with other paradigmatic examples. Whereas the analysis documents a specific case study, its comparison with other models aims to understand it. Broadening the gaze on the form of accommodation studied leads to reflections that would not have been possible by observing the hostels alone. The discourse reveals the architecture of the bed furniture and draws associations between its design and aspects related to the space in which it is arranged and the predominant ways of life in its context. It is a call for attention to an extremely everyday object to express the importance of revisiting it today. / Tesis realizada gracias a la financiación del Ministerio de Educación y Formación Profesional a través de un contrato de formación de profesorado universitario (FPU-16/01717, octubre 2017-marzo 2022) y una ayuda para una estancia de investigación (marzo-mayo 2019). / Miguel Pastor, MD. (2023). De la cama a la ciudad. Aproximación al hostel urbano desde el ámbito privado. Barcelona como caso de estudio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/196680

Chan Siu Hin. / "Architecture Department, Chinese University of Hong Kong, Master of Architecture Programme 2006-2007, design report." / "Museum in youth hostel, youth hostel in museum"--Dissertation t.p. / Includes bibliographical references (leaf 101). / Chapter Part 1 - --- Study of MARK I Design / HISTORY / MARK I / THE FORMAL PRINCIPLES / GENERAL CHANGES OF MARK I / STRUCTURE / SPECIFIC CHANGES OF MARK I - VARIATIONS & TYPE SOCIAL DETAILS / Chapter Part 2 - --- Programme Study / HOUSING AUTHORITY EXHIBITION CENTRE STUDY / PRELIMINARY PROGRAMME / Chapter Part 3 - --- Exploration of the Trasformation / "MEI HO HOUSE - PLAN, SECTION, ELEVATION" / PRELIMINARY IDEA FOR TRANSFORMATION

"The word Type represents not so much the image of a thing to be copied or perfectly imitated as the idea of an element that must itself serve as a rule for the Model... The Model, understood in terms of the practical execution of art, is an object that must be repeated such as it is; Type on the contrary, is an object (an idea) according to which one can conceive works that do not resemble one another at all. Everything is precise and given in the Model; everything is more or less vague in the Type." (Quatremere de Quincy, 1832) "The rustic hut ... is the model on which all the magnificent achievements of Architecture have been imagined. It is by moving closer, in the execution of work, to the simplicity of this first model that we avoid the essential defects and attain the true perfections ...It is the essential parts which contain all the beauties ... " (M.-A. Laugier, 1755) / Master of Architecture