"La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" vol explorar les possibilitats d’aquesta matèria més enllà de l’esfera estrictament catalana. En primer lloc, es proposa l’anàlisi de tots els treballs de Chrétien de Troyes, un autèntic mestre de la “conjointure”, que establí les bases per al posterior desenvolupament de la matèria artúrica. A més, l’últim dels seus "romans", que restà inacabat, proporcionà una excel·lent font d’inspiració per a la següent generació d’escriptors, a la vegada que el Graal va esdevenir el gran misteri capaç de fer-se amb més d’una solució. El fascinant procés de transformació del Graal ens mena cap a la literatura catalana amb una forta convicció que ha d’haver alguna cosa més que allò que realment conservem. Quatre casos (La Stòria del Sant Grasal, els fragment del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella i La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) exemplifiquen diferents resultats de la difusió a través de tota Europa de les històries del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Les conclusions sobre això són clares: potser el material seleccionat pugui ésser ampliat, però hem de pensar que el profund coneixement del context històric de l’època, els treballs codicològics i l’estudi dels manuscrits escrits en altres llengües són les assignatures pendents en aquesta qüestió. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" quiere explorar las posibilidades de esta temática más allá del ámbito estrictamente catalan. Para hacerlo, la tesis propone analizar todos los trabajos de Chrétien de Troyes, un auténtico maestro de la “conjointure”, que estableció las bases para el posterior desarrollo de la materia artúrica. Además, el último de sus "romans", que quedó inacabado, proporcionó una excelente fuente de inspiración para la siguiente generación de escritores, al mismo tiempo que el Grial se convirtió en el gran misterio capaz de dar con más de una solución. El fascinante proceso de transformación del Grial nos conduce hacia la literatura catalana con una fuerte convicción que tiene que haber alguna cosa más que lo que realmente se ha conservado. Cuatro casos (La Stòria del Sant Grasal, los fragmentos del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella y La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) ejemplifican diferentes resultados de la difusión por toda Europa de las historias del rey Arturo y sus caballeros de la Tabla Redonda. Las conclusiones sobre esto son claras: quizás el material seleccionado pueda ser ampliado, pero tenemos que pensar que el profundo conocimiento del contexto histórico de la época, los trabajos codicológicos y el estudio de los manuscritos escritos en otras lenguas son las asignaturas pendientes sobre esta cuestión. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" wants to explore the possibilities of this subject beyond the Catalan sphere. First, it is proposed the analysis of all works of Chrétien de Troyes, a truly master of “conjointure”, that established the bases of the later development of Arthurian Matter. In addition, the last of his "romans", without a proper end, provided an excellent background to the next generation of writers, and the Grail became a huge mystery with a more than one solution. The fascinating process of Grail’s transformation leads us to the Catalan literature with a strong certitude that it had to be more than what we actually preserve. Four cases (La Stòria del Sant Grasal, the Tristan fragments, La Faula of Guillem de Torroella and La Tragèdia de Lançalot of Mossèn Gras) exemplifies different results of the spread across Europe of the stories about King Arthur and the Knights of the Round Table. The conclusions on this topic are clear: maybe the selected material for this work can be enlarged, but we must keep in mind that a detailed knowledge of historical context, the codicology works and the study of other language’s manuscripts are the pending issues in this subject.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/321834 |
| Date | 07 October 2015 |
| Creators | Palliso i Alentorn, Llívia |
| Contributors | Massip Bonet, Francesc, Kovács, Lenke, Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 307 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.024 seconds