Des d'una perspectiva situada de la cognició, i concebent l'escriptura com una activitat social i culturalment mediada (Camps i Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta i Gonzalez, 2008), hem plantejat un estudi comparatiu de dos casos centrat en una tasca autèntica com és l'escriptura d'articles de recerca en condicions ecològiques. Els objectius específics que ens hem plantejat són:1. Identificar, caracteritzar i comparar les activitats de regulació que els nostres escriptors posen en marxa en el procés d'escriptura dels articles de recerca en castellà com a primera llengua (L1) i en anglès com a llengua internacional (ALI) 2. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en els Episodis de Regulació 3. Conèixer si l'ús de la L1 i de l'ALI té un impacte diferencial en l'organització de la informació dels textos finals4. Analitzar la relació entre els reptes que activen els Episodis de Regulació i els suggeriments de millora proposats pels revisors, membres de la mateixa comunitat discursivaLa recollida de dades ha implicat l'ús de metodologies com ara les entrevistes semiestructurades, els diaris d'escriptura, les entrevistes retrospectives, l'anàlisi de casos de pensament, les fitxes d'anàlisi d'esborranys i l'enregistrament de l'activitat escriptora tal i com aquesta es desenvolupa en la pantalla del processador de textos gràcies al programari Camtasia. A més, hem utilitzat una unitat d'anàlisi, l'Episodi de Regulació, que permet considerar de manera integrada els reptes o dificultats identificades pels escriptors i les accions que implementen per resoldre-les. De l'anàlisi de les dades i dels resultats obtinguts podem extreure diferents conclusions. En primer lloc, hem constatat que la regulació de l'activitat escriptora pot donar-se a nivell explícit i a nivell implícit. Aquest resultat indica, doncs, la necessitat de revisitar la conceptualització de la regulació com a fenomen exclusivament explícit. Els resultats obtinguts també mostren que els reptes l'abordament dels quals implica l'ús de coneixements lingüístics o metalingüístics romandrien a un nivell més implícit que els reptes que tenen a veure amb la gestió del procés d'escriptura. En segon lloc, els resultats obtinguts han mostrat que la regulació de l'activitat escriptora a nivell genèric o de procés té a veure amb un patró diferencial d'escriptura (regit per l'acció o regit pel text que es va escrivint) que es manté tant en L1 com en ALI i del qual els escriptors només es mostren parcialment conscients. En tercer lloc, hem pogut constatar que no es produeixen grans diferències entre el procés d'escriptura en L1 i el procés d'escriptura en ALI i que les que s'observen tenen a veure amb reptes molt específics i locals (l'ús intensiu d'ajudes a l'escriptura i d'accions orientades a aconseguir una formulació adequada en ALI), no vinculats a qüestions molars, més relacionades amb la gestió del procés d'escriptura. En quart lloc, l'anàlisi micro ens ha permès constatar que totes les accions que els escriptors implementen durant l'escriptura dels articles responen a una intencionalitat específica i, d'entre les intencionalitats destaca el grau de consens dels escriptors pel que fa a l'atenció a qüestions que tenen a veure amb l'expressió de la veu en el text i la cerca de la precisió i la claredat. Finalment, els resultats obtinguts ens han permès comprovar la gran coincidència entre els reptes que els escriptors aborden en els Episodis de Regulació explícits i els suggeriments de millora proposats pels revisors. Això posaria de manifest que la regulació del procés de composició és una activitat que requereix de la negociació entre la forma habitual de fer (patró d'escriptura), construïda a partir de la pràctica efectiva, i les particularitats de la situació d'escriptura. / Desde una perspectiva situada de la cognición, y considerando la escritura como una actividad social y culturalmente mediada (Camps y Castelló, 1996; Candlin y Hyland, 1999; Lea y Stierer, 2000; Flowerdew y Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta y Gonzalez, 2008), hemos planteado un estudio comparativo de dos casos centrado en una tarea auténtica como es la escritura de artículos de investigación en condiciones ecológicas. Los objetivos específicos que nos hemos planteado son:5. Identificar, caracterizar y comparar las actividades de regulación que los escritores ponen en funcionamiento en el proceso de escritura de los artículos de investigación en español como primera lengua (L1) y en inglés como lengua internacional (ILI) 6. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en los Episodios de Regulación 7. Conocer si el uso de la L1 y de la ILI tiene un impacto diferencial en la organización de la información de los textos finales8. Analizar la relación entre los retos que activan los Episodios de Regulación y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores, miembros de la misma comunidad discursivaLa recogida de datos ha implicado el uso de metodologías como las entrevistas semiestructuradas, los diarios de escritura, las entrevistas retrospectivas, el análisis de casos de pensamiento, las fichas de análisis de borradores del texto y la grabación de la actividad escritora tal y como ésta se desarrolla en la pantalla del procesador de textos gracias al programa Camtasia. Además, hemos utilizado una unidad de análisis, el Episodio de Regulación, que permite considerar de manera integrada los retos o dificultades identificadas por los escritores y las acciones que implementan para resolverlas. Del análisis de los datos y de los resultados obtenidos podemos extraer diferentes conclusiones. En primer lugar, hemos constatado que la regulación de la actividad escritora puede darse a nivel explícito y a nivel implícito. Este resultado indica, pues, la necesidad de revisitar la conceptualización de la regulación como a fenómeno exclusivamente explícito. Los resultados obtenidos también muestran que los retos cuyo abordaje implica el uso de conocimientos lingüísticos o metalingüísticos permanecerían a un nivel más implícito que los retos que tienen que ver con la gestión del proceso de escritura. En segundo lugar, los resultados obtenidos han mostrado que la regulación de la actividad escritora a nivel genérico o de proceso está relacionada con un patrón diferencial de escritura (regido por la acción o regido por el texto que se va escribiendo) que se mantiene tanto en L1 como en ILI y del cual los escritores sólo se muestran parcialmente conscientes. En tercer lugar, hemos podido constatar que no se producen grandes diferencias entre el proceso de escritura en L1 y el proceso de escritura en ILI y que las que se observan tienen que ver con retos muy específicos y locales (el uso intensivo de ayudas a la escritura y de acciones orientadas a conseguir una formulación adecuada en ILI), no vinculadas a cuestiones molares, más relacionadas con la gestión del proceso de escritura. En cuarto lugar, el análisis micro nos ha permitido constatar que todas las acciones que los escritores implementan durante la escritura de los artículos responden a una intencionalidad específica y, de entre las intencionalidades destaca el grado de consenso de los escritores en cuanto a la atención a cuestiones que tienen que ver con la expresión de la voz en el texto y la búsqueda de la precisión y la claridad. Finalmente, los resultados obtenidos nos han permitido comprobar la gran coincidencia entre los retos que los escritores abordan en los Episodios de Regulación explícitos y las sugerencias de mejora propuestas por los revisores. Esto pondría de manifiesto que la regulación del proceso de composición es una actividad que requiere la negociación entre la forma habitual de proceder (patrón de escritura), construida a partir de la práctica efectiva, y las particularidades de la situación de escritura. / From a situated perspective on cognition and conceiving writing as a socially and culturally mediated activity (Camps & Castelló, 1996; Candlin & Hyland, 1999; Lea & Stierer, 2000; Flowerdew & Peacock, 2001; Johns, 2002; Castelló, Iñesta & Gonzalez, 2008), we have conducted a comparative study of two cases focusing on the authentic task of research article writing in ecological conditions. Our specific objectives have been:1. To identify, characterize and compare the regulation activities that writers implement while writing two research articles: one in Spanish as a first language (L1) and one in English as an International Language (EIL)2. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the activities writers implement while writing the research articles 3. To know if L1 and EIL use has a differential impact on the organization of information in the final versión of the articles4. To analyze the relationship between the challenges that actívate the Regulation Episodes and the improvement suggestions made by the editors, members of the same discourse communityData collection has implied the use of methodological instruments such as semistructured interviews, writing diaries, retrospective interviews, thinking case analysis, draft-comparison templates and recording the writing activity as it unfolds in the Word processor screen thanks to the Camtasia software. Moreover, we have used a unit of analysis, the Regulation Episode, that has allowed us to analyze in an integrated way the challenges or difficulties identified by the writers and the actions they have implemented to solve them. From the analysis of the data and the results obtained we the following conclusions can be derived. Firstly, we have observed that writing activity regulation can take place at an explicit and at an implicit level. This result indicates, therefore, the need to reconsider the conceptualization of regulation as an exclusively explicit phenomenon. Our results also show that the challenges whose resolution implies the use of linguistic or metalinguistic knowledge seem to remain at a more implicit level tan those which have to do with writing process management. Secondly, the results obtained show that writing activity regulation at a global or process level is related to a differential writing pattern for each writer (action-driven or text-driven), which is maintained both in L1 and in EIL, and of which writers appear to be only partially aware. Thirdly, no important difference seems to appear between L1 and EIL writing processes, and those which do appear have to do with very specific and local challenges (intensive use of writing helps, and actions oriented towards the attainment of an adequate EIL formulation), and not related with global and writing process management issues. Fourthly, the micro analysis has allowed us to know that the actions writers implement while writing the research articles obey specific communicative intentionalities and, among such intentionalities, it is important to underline that both writers pay attention to the expression of their voice in the text and the search for precision and clarity. Finally, our results have allowed us to see the clear coincidence between the challenges which writers address in the explicit Regulation Episodes and the editors' suggestions for revision. This would show that writing process regulation is an activity which requires the negotiation between the habitual way of writing (the writing pattern), constructed through effective practice, and the particularities of the writing situation.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/9278 |
| Date | 16 October 2009 |
| Creators | Iñesta Codina, Anna |
| Contributors | Castelló Badia, Montserrat, Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Psicologia |
| Publisher | Universitat Ramon Llull |
| Source Sets | Universitat Ramon Llull |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0026 seconds