Aquesta tesi analitza els impactes recents del canvi global sobre els boscos de l’Espanya peninsular
basant-se en la informació de les parcel·les dels dos darrers inventaris forestals nacionals (IFN2 i
IFN3). Es tenen en compte, a la vegada, els efectes complementaris del clima, l’estructura del bosc i
altres factors locals. Un estudi d’aquestes característiques –a escala regional amb un important
gradient climàtic, en clima mediterrani (on l’aigua és un dels principals factors limitants) i on, d’acord
amb les projeccions dels model climàtics, el canvi climàtic pot ser especialment acusat en el futur– fa
que aquesta aproximació sigui especialment rellevant per les implicacions que podria tenir en les
funcions i serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos. Per mitjà de models estadístics apropiats
hem analitzar els efectes sobre els estocs i el balanç de carboni (C), els canvis demogràfics i els
canvis en la distribució geogràfica de les espècies arbòries. Els principals resultats són: 1) La riquesa
estructural és el principal predictor de l’estoc de C per hectàrea amb els valors més elevats en els
rodals amb major riquesa estructural. Les variables climàtiques tenen principalment efectes indirectes
sobre l’estoc a través de la riquesa estructural i tenen un efecte predictiu directe baix quan es tenen
en compte totes les variables predictores a la vegada; 2) Els bosc no pertorbats de l’Espanya
peninsular estan acumulant C a una taxa de 1.4 Mg C ha-1 any-1. Les variables estructurals són els
principals determinants del creixement del bosc i dels canvis en l’estoc de C. La disponibilitat d’aigua
està positivament relacionada amb el creixement i la taxa d’acumulació de C. L’escalfament recent ha
reduït el creixement i la taxa d’acumulació de C especialment en les zones més humides; 3) Les
elevades taxes de regeneració dels planifolis es pot explicar per la seva major habilitat per mantenir
un elevat banc de plançons degut a la seva tolerància a l’ombra. L’abundància de plançons de
coníferes i de planifolis està principalment determinat per l’estructura forestal, mentre que els efectes
directes de les pertorbacions i el clima han estat més modestos. No s’ha detectat cap efecte de
l’escalfament recent i; 4) La majoria d’espècies arbòries de l’Espanya peninsular s’han mogut
muntanya amunt capa zones més fresques. Ara bé la major part dels patrons observats, inclosos
alguns canvis geogràfics inesperats, s’expliquen per l’estructura forestal. Les principals conclusions
són: 1) Els nostres resultats suggereixen que per aconseguir un major estoc de C és necessari
promoure una major riquesa estructural gestionant els boscos com a masses irregulars afavorint els
planifolis per damunt de les coníferes. 2) L’efecte negatiu de l’escalfament en la taxa d’acumulació de
C desapareix si només es tenen en compte els boscos gestionats, emfatitzant el potencial que pot
tenir la gestió forestal per mitigar l’efecte negatiu del canvi climàtic; 3) La resposta diferencial de les
coníferes i els planifolis al tancament de capçades suggereix un probable increment dels primes a
expenses de les segones. Aquesta transició pot tenir lloc més d’hora en els rodals on la dinàmica de
tancament de les capçades és més ràpida i; 4) L’abandonament de la gestió forestal i les
pertorbacions (p.e., focs) de les darreres dècades ha dut a l’expansió dels planifolis a expenses de les
coníferes, degut a la seva major habilitat per fer front als factors biòtics com la competència. No és
gens clar que aquesta tendència pugui mantenir-se en el futur degut a l’increment de l’aridesa de les
projeccions dels models climàtics, tenint en compte la major habilitat de les coníferes per fer front als
esdeveniment climàtics extrems. / This Ph D Thesis analyzes the recent impact of global change on forests of Peninsular Spain using
the information of the two last national forest inventories (IFN2 and IFN3). It takes into account at the
same time the complementary effects of climate, forest structure and other local factors. A study of
such characteristics –at a regional scale, with an important climatic gradient, in a Mediterranean
climate (where water is one of the main limiting factors) and where, according to the predictions of
climatic models, climatic change may be especially important in the future– makes that this approach
is especially relevant for the implications that these changes may have on ecosystem services offered
by forests. By means of appropriate statistical models I have analyzed the effects of these impacts on
stocks and carbon (C) balance, demographic changes and geographical changes in the distribution of
tree species. The main results are: 1) The structural richness is the main predictor of stand tree C
stock with larger C stocks in structurally richer stands. Climate variables have mainly an indirect effect
through structural richness but a smaller direct predictive ability when all predictors are considered.; 2)
Undisturbed forests in Peninsular Spain are accumulating C at a rate of 1.4 Mg C ha-1 yr-1. The forest
structural variables are the main determinants of forest growth and C stock change. Water availability
was positively related to growth and C accumulation. Recent warming has reduced growth rate and C
accumulation, especially in wet areas; 3) The higher values of regeneration rate of broadleaves can be
explained because of their ability to maintain a higher sapling bank due to their higher shadetolerance.
Sapling abundance and regeneration rate were mainly determined by stand structure, both
in conifers and broadleaves, whereas the direct effects of disturbances and climate were relative small
and there was no detectable effect of recent warming and; 4) The geographic distribution of most tree
species in peninsular Spain has moved upwards towards cooler environments. We also show that
most of the observed patterns, including some counterintuitive geographic shifts, are explained by
forest structure. The main conclusions are: 1) To achieve a greater standing C stock, our results
suggest the need for promoting high structural richness by managing for uneven-aged stands and
favoring broadleaf over conifer species; 2) Interestingly, the negative effect of warming on forest C
accumulation disappears if only managed stands are considered, emphasizing the potential of forest
management to mitigate the effects of climate change; 3) The differential response of conifers and
broadleaves to canopy closure suggests a likely increment of broadleaves at the expense of conifers.
This transition could occur earlier in stands with faster canopy closure dynamics and; 4) Changes in
forest management practices (i.e., forest abandonment) and disturbances (e.g., fires) during the last
decades have leaded to the expansion of broadleaves over conifers, due to their greater ability to
cope with biotic factors such as competition. It is unclear whether this trend will continue under the
greater aridness projected by climate models, considering the greater ability of conifers to cope with
extreme drought events.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/96487 |
| Date | 25 September 2012 |
| Creators | Vayreda Duran, Jordi |
| Contributors | Retana Alumbreros, Javier, Gracia Moya, Marc, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 162 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0029 seconds