El conjunt d'articles que es presenten en aquesta tesi són el resultat d’un llarg període d'investigació científica sobre la Història de l'Empresa industrial i de la innovació tecnològica, centrada en la ciutat de Manresa. Les aportacions principals de la tesi giren al voltant de la història de l’empresa, considerada com l’agent econòmic en el que es prenen les decisions, la innovació tecnológica i té com a marc conceptual el districte industrial. La tesi està composta per 6 publicacions, 4 d’elles a la part fonamental i 2 a l’annex.
En primer lloc, s’interessa pel funcionament d’una economia local, partint de la base de què Manresa i el seu hinterland han funcionat com un districte industrial en el sentit ampli del terme, que inclouria els districtes amb diversos sectors que funcionen alhora (el tèxtil i alguns dels seus subsectors especialitzats, al costat d’una metal·lúrgia originada com a indústria complementària del tèxtil i que acaba especialitzada en auxiliar de l’automòbil) i amb algunes empreses que funcionen com a hub.
Pel que fa al funcionament i l’evolució de l’empresa, en els tres primers treballs s’analitzen els mecanismes empresarials de presa de decisió en relació a la projecció internacional, la gestió de la innovació o les opcions tecnològiques, organitzatives i de producte. Respecte al paper de la tecnologia, s’analitza els mecanismes de transmissió, la seva aplicació real en l’empresa i les opcions tecnològiques que prenen les empreses en diferents entorns econòmics caracteritzats per un baix grau d’obertura econòmica que els comporta grans dificultats en l’adquisició de tecnologia i, a canvi, unes bones oportunitats de negoci en un país aïllat que ha hagut de prescindir forçosament de les importacions.
En els tres darrers treballs que formen la tesi s’analitzen aspectes que ajuden a entendre l’economia local durant el franquisme. El primer se centra en el canvi organitzatiu i tecnològic en la indústria catalana situada en les colònies industrials, especialment en les de la conca del Llobregat, que havien conformat un potent districte industrial cotoner amb Manresa com a centre logístic. En el segon s’estudia el paper de les institucions transversals en un districte industrial, per a la qual cosa s’analitza l’actuació de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, l’única corporació important i representativa de l’empresariat local. Finalment, en l’últim treball s’analitza el problema de la manca d’habitatge i les diferents solucions que s’hi va aplicar durant el franquisme. La penúria del parc d’habitatge local en un ciutat en creixement és un dels indicadors més clars del nivell de vida de la població.
Per últim, la tesi explora la influència del context històric en l’evolució del districte i de les seves empreses. Les diferents etapes del franquisme creen un entorn canviant caracteritzat en la primera etapa per una política econòmica intervencionista, d’aïllament internacional, de limitacions a la lliure competència i de restriccions en l’abastament de primeres matèries, maquinària, combustibles o aliments; mentre que més endavant, després del canvi polític que es va produir a partir dels anys cinquanta, hi hagué un progressiu procés d’obertura que portà Espanya a un creixement sense precedents, en el centre del qual tindran precisament importància les opcions tecnològiques, organitzatives i estratègiques de les empreses que s’estudien en aquesta tesi. / The collection of articles presented in this thesis is the result of a long period of scientific research on the history of industrial and technological innovation, centred on the city of Manresa. The main contributions of the thesis revolves around business history, with enterprises considered as an economic agent in which decisions are made, technological innovation takes place and its conceptual framework is the industrial district. The thesis consists of 6 publications, 4 of them on the main part and 2 in the Annex.
First, it is interested in the running of a local economy on the basis that Manresa and its hinterland have worked as an industrial district in the broad sense, which includes the districts with various sectors to work together (textiles and some of its specialized subsectors, along with a metallurgy originated as complementary to the textile industry and ends specializing in auxiliary automotive) and some firms that act as hubs.
With regard to the operation and development of enterprises, in the first three papers the mechanisms of corporate decision-making are discussed in relation to the international projection, management of innovation and technological, organizational and product options. Regarding the role of technology, the transmission mechanisms are analysed, their application in real business and technology choices that companies take in different economic environments characterized by a low degree of economic openness that brings great difficulties in the acquisition of technology and, in exchange, good business opportunities in an isolated country that has had to do without necessarily imports.
In the last three papers that form the thesis aspects that help to understand the local economy under Franco are analysed. The first focuses on organizational and technological change in Catalan industry located in industrial estates, especially in the Llobregat basin, which had formed a powerful cotton industrial district with Manresa as a logistics centre. The second examines the role of institutions in a cross-industrial district, for which we analyse the performance of the Chamber of Commerce and Industry of Manresa, the only major corporation and representative of the local business. Finally, the last paper analyses the problem of homelessness and the different solutions which are applied under Franco. The shortage of local housing in a growing city is one of the clearest indicators of the living standards of the population.
Finally, the thesis explores the influence of historical context on the evolution of the district and their companies. The different stages of a changing regime created a variant context characterized in a first stage by an interventionist economic policy, international isolation, limitations on competition and constraints in the supply of raw materials, machinery, fuel and food, while later, after the political change that took place in the fifties, there was a gradual process of openness that brought unprecedented growth in Spain, in the centre of which technological, organizational and strategic options of companies studied in this thesis will have much importance.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/107973 |
| Date | 03 December 2012 |
| Creators | Virós i Pujolà, Lluís |
| Contributors | Sarasúa García, Carmen, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 249 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0072 seconds