[ES] Desde la aparición de la figura de taller a principios del siglo XX en Viena y el afianzamiento de las propuestas de la Bauhaus como modelo ideal de enseñanza, una variedad de estrategias para abordar el proyecto arquitectónico ha aparecido intentando responder a problemas contextuales, políticos y culturales. Sin embargo, muchas siguen apegadas a lógicas que demandan una actualización que incluya propuestas transdisciplinares centradas en los estudiantes.
Esta investigación, preocupada por la pedagogía del proyecto plantea que para proponer didácticas de proyecto más eficientes y actualizadas estas deben ser abordadas no solamente desde las lógicas de la investigación proyectual sino que además deben cruzarse con los estudios de la creatividad y los procesos cognitivos que la psicología ha encontrado como relevantes para detonarla, y con la voz de los estudiantes, sus preocupaciones y sus maneras de aprender, pues se considera que la enseñanza es un engranaje complejo que se construye en las relaciones entre actores y sus variables contextuales.
En consecuencia y para atender los frentes mencionados, la investigación se estructuró sobre tres pilares cuyas hipótesis surgieron a medida que era desarrollado tanto el Estado de la Cuestión como el Caso de Estudio. Primero, se hizo una exploración de los estudios de la creatividad para definir en dónde se enmarca la producción arquitectónica, llegando a la conclusión que esta se ciñe a un sistema interdependiente que la valida y resignifica, y que en Arquitectura es imperante la construcción de los problemas por parte del diseñador para garantizar propuestas originales y de calidad. Segundo, a la luz de la investigación proyectual se analizaron algunos modelos y tipologías de proceso, concluyendo que, por un lado, los modelos vinculados al Paradigma Científico están contraindicados para las disciplinas proyectuales y por el otro que la enseñanza del proyecto necesita un cambio fundamental y la figura de taller debe ser revaluada y rediseñada.
Para apoyar estos hallazgos, surge el tercer pilar de esta investigación que fue un Caso de Estudio que se desarrolló en la Pontificia Universidad Javeriana (Bogotá) en el que participaron cerca de 2000 estudiantes del Programa de Arquitectura, quienes fueron entrevistados, encuestados, testeados y observados por un período de dos semestres. Todas las fuentes documentales fueron analizadas según los lineamientos de la Teoría Fundamentada y después de tres ciclos de análisis y conceptualización se llega a la conclusión de que hay cinco factores que sugieren cambios relevantes en la pedagogía del proyecto y que, coherente a la propuesta inicial, responde tanto a la investigación proyectual, como a los procesos cognitivos asociados a la creatividad y la voz de los estudiantes. Estos factores sintetizan todos los hallazgos fruto del análisis y su interpretación, y sugieren cambios que promoverán aprendizajes más profundos y motivados desde: las dimensiones de planificación de la enseñanza, el clima escolar, los modelos Conjetura-Análisis, la construcción de problemas y la diferenciación de las estrategias didácticas por niveles de enseñanza. / [CA] Des de l'aparició de la figura de taller a principis del segle XX a Viena i el fiançament de les propostes de la Bauhaus com a model ideal d'ensenyament, una varietat d'estratègies per a abordar el projecte arquitectònic ha aparegut intentant respondre a problemes contextuals, polítics i culturals, no obstant això, moltes segueixen apegades a lògiques que demanden una actualització que incloga propostes transdisciplinars centrades en els estudiants.
Aquesta investigació, preocupada per la pedagogia del projecte planteja que per a proposar didàctiques de projecte més eficients i actualitzades aquestes han de ser abordades no solament des de les lògiques de la investigació projectual sinó que a més han de creuar-se amb els estudis de la creativitat i els processos cognitius que la psicologia ha trobat com a rellevants per a detonar-la, i amb la veu dels estudiants, les seues preocupacions i les seues maneres d'aprendre, perquè es considera que l'ensenyament és un engranatge complex que es construeix en les relacions entre actors i les seues variables contextuals.
En conseqüència i per a atendre els fronts esmentats, la investigació es va estructurar sobre tres pilars les hipòtesis dels quals van sorgir a mesura que era desenvolupat tant l'Estat de la Qüestió com el Cas d'Estudi. Primer, es va fer una exploració dels estudis de la creativitat per a definir on s'emmarca la producció arquitectònica, arribant a la conclusió que aquesta se cenyeix a un sistema interdependent que la valguda i resignifica, i que en Arquitectura és imperant la construcció dels problemes per part del dissenyador per a garantir propostes originals i de qualitat. Segon, a la llum de la investigació projectual es van analitzar alguns models i tipologies de procés, concloent que, d'una banda, els models vinculats al Paradigma Científic estan contraindicats per a les disciplines projectuals i per l'altre que l'ensenyament del projecte necessita un canvi fonamental i la figura de taller ha de ser revaluada i redissenyada.
Per a donar suport a aquestes troballes, sorgeix el tercer pilar d'aquesta investigació que va ser un Cas d'Estudi que es va desenvolupar en la Pontifícia Universitat Javeriana (Bogotà) en la qual van participar prop de 2000 estudiants del Programa d'Arquitectura, els qui van ser entrevistats, enquestats, testats i observats per un període de dos semestres. Totes les fonts documentals van ser analitzades segons els lineamientos de la Teoria Fonamentada i després de tres cicles d'anàlisis i conceptualització s'arriba a la conclusió que hi ha cinc factors que suggereixen canvis rellevants en la pedagogia del projecte i que, coherent a la proposta inicial, respon tant a la investigació projectual, com als processos cognitius associats a la creativitat i la veu dels estudiants.
Aquests factors sintetitzen totes les troballes fruit de l'anàlisi i la seua interpretació, i suggereixen canvis que promouran aprenentatges més profunds i motivats des de les dimensions de planificació de l'ensenyament, el clima escolar, els models Conjectura-Anàlisi, la construcció de problemes i la diferenciació de les estratègies didàctiques per nivells d'ensenyament. / [EN] Since the appearance of the studio figure at the beginning of the 20th century in Vienna and the consolidation of the Bauhaus proposals as the ideal teaching model, a variety of strategies to approach the architectural project have appeared trying to respond to contextual, political, and cultural problems. However, many strategies remain attached to logics that demand an update that includes transdisciplinary proposals focused on students.
This research, concerned with the pedagogy of the project, suggests that to propose more efficient and up-to-date project didactics, these must be approached not only from the logics of project research but also must intersect with the studies of creativity, and the voice of the students, their concerns and their ways of learning, since it is considered that teaching is a complex gear that is built in the relationships between actors and their contextual variables.
Consequently, and to address the aforementioned fronts, the research was structured on three pillars whose hypotheses emerged as both the State of the Art and the Study Case were developed. First, an exploration of creativity studies was made to define where the architectural production is framed concluding that it lyes on an interdependent system, and that problem construction is needed to guarantee original and quality proposals. Second, in the light of project research, some models and process typologies were analyzed, concluding that the models linked to the Scientific Paradigm are contraindicated for project disciplines and, that the studio teaching needs a fundamental change.
Third and to support these findings, a Stuy Case was developed at the Pontificia Universidad Javeriana (Bogota) with the participation of about 2000 students of the Architecture Program. They were interviewed, surveyed, tested, and observed for a year. All sources were analyzed according to the Grounded Theory guidelines and after three cycles of analysis and conceptualization, it is concluded that there are five factors that suggest relevant changes in the pedagogy of the project and that, consistent with the initial proposal. These factors synthesize all the findings resulting from the analysis and their interpretation and suggest changes that will promote deeper and motivated learning from: the dimensions of teaching planning, the school climate, the Conjecture-Analysis models, the construction of problems, and the differentiation of teaching strategies. / Granados Manjarrés, MB. (2021). Creatividad y estrategias didácticas para la práctica académica del ejercicio proyectual [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/172233
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/172233 |
| Date | 02 September 2021 |
| Creators | Granados Manjarrés, Maritza Beatriz |
| Contributors | Sentieri Omarrementeria, Carla, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0039 seconds