Return to search

Segona conjugació verbal llatina: estudi etimològic i comparatiu sobre l'origen protoindoeuropeu de la formació dels seus temes verbals, La

L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és presentar un estudi etimològic imorfològic sobre l'origen protoindoeuropeu (pie.) dels verbs de la segona conjugacióllatina. S'emmarca per tant dins de la Lingüística Indoeuropea ("IndogermanischeSprachwissenschaft", "Indo-european Linguistics", etc.) i la Filologia Llatina. Unaaportació d'aquestes característiques, que englobés els diferents tipus de formacions queconfluïren en aquesta conjugació verbal i que analitzés la totalitat de les seves formesdes d'un punt de vista diacrònic i comparatiu, no havia estat encara duta a terme.Aquesta tesi s'estructura a l'entorn de tres parts principals. La primera (capítols I-III), decaire més general, proporciona una visió global del funcionament del sistema verbal pie.i del sistema verbal llatí, d'acord amb les tendències més actuals utilitzades enLingüística Indoeuropea (Rix, Jasanoff, Meiser, Meier-Brügger etc.). Aquesta primerapart mostra també la classificació tradicional en què es divideixen els verbs de la segonaconjugació llatina, és a dir, verbs provinents de temes radicals atemàtics, verbs estatius(essius) i verbs causatius-iteratius, i té per objectiu familiaritzar el lector amb latemàtica i la terminologia que emprarem a la segona part, el nucli central d'aquesta tesi.La segona part (capítol IV) és la més important i llarga d'aquesta tesi, i consisteix en undiccionari etimològic i formal de cadascun dels verbs de la segona conjugació llatina.Les entrades d'aquest diccionari han estat extretes a partir del "Thesaurus LinguaeLatinae" i de l' "Oxford Latin Dictionary", especialment per suplir algunes entrades queencara manquen al "Thesaurus". Aquesta recopilació pretén ser exhaustiva i s'han tingutpresent tots els verbs de la segona conjugació, inclosos els compostos, els verbsdubtosos, els hapax legomena i fins i tot aquelles paraules que provenen d'un verb desegona conjugació no testimoniat (tipus frequens -ntis, in-ciens -ntis, etc.). Cada lemas'estructura a l'entorn de dos apartats, un de caire filològic i l'altre de tipus etimològic.En l'estudi filològic apareixen els diferents significats i valors del verb, així com tambéels seus derivats i compostos, i la data en què apareixen testimoniats, ja que, en algunscasos, aquestes aportacions han estat decisives per l'anàlisi etimològica. A continuacióes mostren, amb exemples, l'època d'aparició del verb en qüestió i informacions detipus morfològic o sintàctic. En aquest punt es tenen especialment en compte també eltema de perfet i el tema de supí. El segon apartat és l'estudi etimològic del verb. Encada cas es fa un estudi comparatiu amb els testimonis de les altres llengüesindoeuropees i s'hi debaten les qüestions problemàtiques. A partir dels raonamentsseguits, es proposa l'origen del tema verbal pie. del verb llatí i es reconstrueix l'arrelverbal pie. del qual prové (sempre i quant el verb llatí tingui origen pie. i no sigui decaire recent). Per dur a terme aquest objectiu s'han tingut present els diccionarisetimològics d'indoeuropeu (Rix, Pokorny) i de les llengües indoeuropees (Ernout-Meillet, Chantraine, Frisk, Mayrhofer, Walde-Hoffmann), així com la literaturaespecialitzada més recent, però sempre s'ha intentat aportar un punt de vista propi iinnovador sobre la qüestió. La utilitat d'aquesta segona part és doble. D'una banda potservir de diccionari etimològic dels verbs de la segona conjugació llatina, i de l'altra,prepara el terreny de cara a les conclusions.El darrer capítol (V) és el destinat a les conclusions, que es basen a partir dels resultatsobtinguts a l'estudi etimològic. S'hi mostra una classificació precisa i diacrònica delsdiferents tipus de formacions verbals que conformen la segona conjugació llatina i, del'altra, s'hi comenten les peculiaritats que no encaixen dins de la divisió tradicional. / The main purpose of this PhD-Thesis is to develop an etymological and morphologicalstudy of the Indo-European (ie.) origins of the Latin second conjugation verbs. Thus,our object of study belongs to Indoeuropean Linguistics and Latin Philology. Acontribution that includes the different formations that emerged in this verbalconjugation and that analyses all these verbs in a diachronic and comparativeperspective had not been yet investigated.This study is divided into three parts. The first one (chapt. I-III) is conceived as anintroduction and provides an overview of the ie. and Latin verbal system, according tothe trends most recently used in Indo-European Linguistics. This fist part offers also thetraditional classification into which the verbs of the second conjugation are divided(athematic verbs, stative verbs and causative-iterative verbs).The second part (chapt. IV) is the core of this PhD-Thesis. It consists in an etymologicaldictionary of the Latin second conjugation verbs. The compilation has been elaboratedfrom the Thesaurus Linguae Latinae and aims at being exhaustive by taking intoaccount also the compound verbs, the doubtful verbs, the hapax legomena, etc. Eachentry is divided into two parts, a philological one and an etymological one. The first onecontains different types of information such as derivatives, compounds, epoch in whichthe verb is atested, Latin examples and authors, etc. The resultats of this part areimportant for the second part, the etymological study, which consists in a comparativestudy of the Latin verbs and the other related ie. forms and in the deliberation ofpossible problematic questions. The aim of the second part is to propose the origin ofthe ie. verbal stem of the Latin verb and to reconstruct its ie. verbal root. To achievesuch an objective, it has been taken into account the etymological dictionaries of ie.(Rix, Pokorny), those of the ie. languages (Walde-Hoffmann, Ernout-Meillet,Chantraine, Frisk, Mayrhofer), and also the specialized bibliography, but I have alwaystried to make an innovative and personal contribution.The last part (chapt. V) contains the conclusions, which present a precise diachronicclassification of the verbs of the second Latin conjugation and those peculiarities thatdiffer from the traditional classification.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/1720
Date14 December 2007
CreatorsVernet i Pons, Mariona
ContributorsAdiego, Ignasi-Xavier, Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Llatina
PublisherUniversitat de Barcelona
Source SetsUniversitat de Barcelona
LanguageCatalan
Detected LanguageEnglish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Formatapplication/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.0031 seconds