[ES] Este trabajo tiene como propósito principal analizar desde una perspectiva sistémica, global e integradora los distintos procesos técnicos, comerciales, artístico-culturales y sociológicos que propiciaron el arraigo, desarrollo y consolidación del pianoforte y su uso en la ciudad de València durante un lapso temporal que abarca desde 1790 a 1856. Cada parte comprende cuatro áreas sincrónicas de investigación: la construcción de instrumentos (desde el comienzo de producción local en talleres hasta el establecimiento y desarrollo de fábricas); el mercado de compraventa de pianos y su tipología; el mercado de música para piano; y, por último, el uso social que tuvo el piano en València y cuál fue el repertorio utilizado.
La primera analiza el proceso de especialización efectuado por carpinteros y guitarreros locales hasta adquirir conocimientos necesarios, inicialmente, para reparar y, finalmente, para construir pianos por sí mismos. Se dan a conocer las características que tuvieron los primeros talleres que se aventuraron a renovarse y se documenta a sus propietarios; también se informa sobre los primeros constructores foráneos llegados a la ciudad que, estableciendo relaciones laborales, comerciales y sociales con la manufactura local, lograron hacer avanzar ese proceso de conversión/especialización de antiguos talleres de construcción de instrumentos musicales autóctonos en las llamadas «primeras fábricas» de pianos valencianas, aparecidas en 1830c; proceso que culminó con el éxito empresarial logrado a partir de 1840 por el fabricante de pianos local Pedro Gómez y otros industriales que habían permanecido en el anonimato hasta la fecha.
La segunda área comprende un estudio estadístico de los anuncios de compraventa de pianos en València y, a partir de él, un análisis de la irrupción, afianzamiento e impulso en el mercado del nuevo instrumento, su inserción en el tejido social urbano y la consecuente o coadyuvante caída en desuso de otros instrumentos como el salterio hasta el momento muy utilizado en el entorno de estamentos medio-burgueses y entre las clases pudientes cuya comercialización desapareció prácticamente entre 1790c y 1820c con la llegada del nuevo instrumento. En la segunda parte de este estudio se detallan las líneas de distribución nacional e internacional implantadas en la ciudad, la apertura de negocios exclusivos de venta de pianos locales y a los compradores/as particulares de pianos, resultado del cotejo exhaustivo de anuncios en prensa con los padrones de habitantes de València que han permitido obtener interesantes conclusiones sobre el grupo social valenciano que propició el arraigo del uso del piano en la ciudad.
En tercer lugar, se procede a documentar, identificar y clasificar el repertorio literario de música específicamente pianística impresa y manuscrita para este instrumento utilizada y comercializada en València durante el segmento temporal analizado, centrándose en el ámbito secular urbano. Para ello se han estudiado anuncios locales y foráneos de compraventa de literatura musical pianística, catalogando por periodos históricos la información recabada y vinculándola a establecimientos o negocios de distribución. También se recopila información novedosa sobre los primeros almacenes destinados en exclusiva a la venta de partituras en València, se recuperan algunas de partituras originales vendidas por dichos establecimientos y se incorpora un estudio de caso sobre el Cuaderno de Música para Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno.
En cuarto lugar, se aborda el uso social del instrumento durante el periodo estudiado, tanto público (conciertos, audiciones, intérpretes), como privado (enseñanza general y específica, generaciones de maestros/as y alumnos/as de piano), poniendo el foco, especialmente, en el papel de la mujer ante el piano durante la primera mitad del siglo XIX, protagonista indefectible de la difusión del instrumento y de su literatura. / [CA] Aquest treball té com a propòsit principal analitzar des d'una perspectiva sistèmica, global i integradora els diferents processos tècnics, comercials, artístic-culturals i sociològics que van propiciar l'arrelament, desenvolupament i consolidació del pianoforte i el seu ús a la ciutat de València durant un lapse temporal que abasta des de 1790 a 1856. Cada part comprén quatre àrees sincròniques d'investigació: la construcció d'instruments (des del començament de producció local en tallers fins a l'establiment i desenvolupament de fàbriques); el mercat de compravenda de pianos i la seua tipologia; el mercat de música per a piano; i, finalment, l'ús social que va tindre el piano a València i quin va ser el repertori utilitzat.
La primera analitza el procés d'especialització efectuat per fusters i guitarrers locals fins a adquirir coneixements necessaris, inicialment, per a reparar i, finalment, per a construir pianos per si mateixos. Es donen a conéixer les característiques que van tindre els primers tallers que es van aventurar a renovar-se i es documenta als seus propietaris; també s'informa sobre els primers constructors forans arribats a la ciutat que, establint relacions laborals, comercials i socials amb la manufactura local, van aconseguir fer avançar aqueix procés de conversió/especialització d'antics tallers de construcció d'instruments musicals autòctons en les anomenades «primeres fàbriques» de pianos valencianes, aparegudes en 1830c; procés que va culminar amb l'èxit empresarial aconseguit a partir de 1840 pel fabricant de pianos local Pedro Gómez i altres industrials que havien romàs en l'anonimat fins hui.
La segona àrea comprén un estudi estadístic dels anuncis de compravenda de pianos a València i, a partir d'ell, una anàlisi de la irrupció, fiançament i impuls en el mercat del nou instrument, la seua inserció en el teixit social urbà i la conseqüent o coadjuvant caiguda en desús d'altres instruments com el saltiri fins al moment molt utilitzat a l'entorn d'estaments mig-burgesos i entre les classes riques la comercialització de les quals va desaparéixer pràcticament entre 1790c i 1820c amb l'arribada del nou instrument. En la segona part d'aquest estudi es detallen les línies de distribució nacional i internacional implantades a la ciutat, l'obertura de negocis exclusius de venda de pianos locals i als compradors/as particulars de pianos, resultat de l'acarament exhaustiu d'anuncis en premsa amb els padrons d'habitants de València que han permés obtindre interessants conclusions sobre el grup social valencià que va propiciar l'arrelament de l'ús del piano a la ciutat.
En tercer lloc, es procedeix a documentar, identificar i classificar el repertori literari de música específicament pianística impresa i manuscrita per a aquest instrument utilitzada i comercialitzada a València durant el segment temporal analitzat, centrant-se en l'àmbit secular urbà. Per a això s'han estudiat anuncis locals i forans de compravenda de literatura musical pianística, catalogant per períodes històrics la informació recaptada i vinculant-la a establiments o negocis de distribució. També es recopila informació nova sobre els primers magatzems destinats en exclusiva a la venda de partitures a València, es recuperen algunes de partitures originals venudes per aquests establiments i s'incorpora un estudi de cas sobre el Quadern de Música per a Pianoforte (València, 1805) de Francisco Ximeno.
En quart lloc, s'aborda l'ús social de l'instrument durant el període estudiat, tant públic (concerts, audicions, intèrprets), com a privat (ensenyament general i específic, generacions de mestres/as i alumnes/as de piano), posant el focus, especialment, en el paper de la dona davant el piano durant la primera meitat del segle XIX, protagonista indefectible de la difusió de l'instrument i de la seua literatura. / [EN] The main purpose of this work is to analyze from a systemic, global, and integrative perspective the different technical, commercial, artistic-cultural, and sociological processes that led to the establishment, development and consolidation of the pianoforte and its use in the city of Valencia during a period of time that spans from 1790 to 1856. Each part comprises four synchronous areas of research: instrument construction (from the beginning of local production in workshops to the establishment and development of factories); the piano buying and selling market and its typology; the piano music market; and, finally, the social use that the piano had in Valencia and what was the repertoire used.
The first area shows the specialization process carried out by local carpenters and guitar makers until they acquired the necessary knowledge, initially, to repair and, finally, to build pianos for themselves. The characteristics of the first workshops that ventured to renew themselves are made known and their owners are documented; It is also reported on the first foreign builders who arrived in the city who, by establishing labor, commercial and social relations with local manufacturing, managed to advance this process of conversion/specialization of old workshops for the construction of native musical instruments in the so-called 'first factories' of Valencian pianos, appearing in 1830c; process that culminated in the business success achieved from 1840 onwards by the local piano manufacturer Pedro Gómez and other industrialists who had remained anonymous to date.
The second area includes a statistical study of piano sales and purchase advertisements in Valencia and, based on it, an analysis of the emergence, consolidation and momentum in the market of the new instrument, its insertion into the urban social fabric and the consequent or contributory fall into disuse of other instruments such as the psaltery until now widely used in the environment of middle-bourgeois classes and among the wealthy classes whose commercialization practically disappeared between 1790c and 1820c with the arrival of the new instrument. The second part of this study details the national and international distribution lines implemented in the city, the opening of exclusive businesses selling local pianos and to private piano buyers, the result of an exhaustive comparison of press advertisements with the registers of inhabitants of Valencia that have allowed us to obtain interesting conclusions about the Valencian social group that led to the establishment of the use of the piano in the city.
Thirdly, we proceed to document, identify, and classify the literary repertoire of specifically printed and handwritten piano music for this instrument used and marketed in Valencia during the analyzed time segment, focusing on the secular urban environment. To this end, local and foreign advertisements for the purchase and sale of piano musical literature have been studied, cataloging the information collected by historical periods and linking it to distribution establishments or businesses. New information is also compiled about the first stores dedicated exclusively to the sale of sheet music in València, some of the original scores sold by these establishments are recovered and a case study on the Pianoforte Music Notebook (València, 1805) by Francisco Ximeno.
Fourthly, the social use of the instrument during the period studied is addressed, both public (concerts, auditions, performers), and private (general and specific teaching, generations of piano teachers and students), focusing on, especially in the role of women at the piano during the first half of the 19th century, an unfailing protagonist in the dissemination of the instrument and its literature. / Guaita Gabaldón, JG. (2023). El piano en València (1790-1856): construcción, mercado y uso social [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201559
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/201559 |
| Date | 03 January 2024 |
| Creators | Guaita Gabaldón, José Gabriel |
| Contributors | Alemany Ferrer, Victoria Eugenia, Universitat Politècnica de València. Departamento de Comunicación Audiovisual, Documentación e Historia del Arte - Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.006 seconds